Les agressions en contextos tancats de Justícia Juvenil

Aquesta recerca explora el fenomen de l'agressivitat originada en entorns tancats, com ho són els centres educatius de Justícia Juvenil de Catalunya. Aquest, però, és només un dels àmbits on la major part de les eines que s'han emprat poden ser d'utilitat. És possible estendre el camp d'aplicació a altres entorns de compliment de mesures o de tractament en règim tancat. L'ús d'eines de valoració estructurades pot ser complementat amb l'obtenció sistemàtica d'informació sobre els comportaments agressius, la qual cosa permet que els equips professionals disposin de més informació útil en termes de prevenció d'incidents. No obstant això, un aspecte rellevant en la prevenció de les agressions és la relació que un individu estableix amb la resta de persones del seu entorn. En aquest cas, s'ha incorporat l'Anàlisi de Xarxes Socials per obtenir indicadors des d'una perspectiva relacional a fi d’efectuar-ne una anàlisi conjunta amb característiques personals i de risc. Els resultats obtinguts permeten valorar aquests aspectes relacionals associats a les agressions que es van produir al Centre Educatiu durant el treball de camp. A més, la utilització d'altres eines permet caracteritzar aquestes agressions com a relativament poc greus i poc freqüents. Pel que fa als resultats de les eines de valoració de risc, s'han obtingut indicis que permeten afirmar la relació d'aquestes eines amb les agressions posteriors, motiu pel qual és factible considerar-les també com a eines vàlides per a la predicció d'incidents.

Salut mental i execució penal

La recerca vol complimentar l’encàrrec de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia juvenil, feta al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada respecte al coneixement de la problemàtica de les persones sotmeses a sancions penals que pateixen algun tipus de trastorn mental. L’interès de la recerca es centra en conèixer l’abast del fenomen de la salut mental en l’execució penal a nivell quantitatiu i conèixer més a fons les característiques i particularitats del col•lectiu afectat, per tal de poder millorar la seva atenció des dels serveis d’execució penal i la seva derivació un cop finalitzat el compliment de la pena o mesura. En la primera part de l’estudi s’aproxima al col•lectiu de persones afectades de trastorns mentals que es troben complint una pena de presó o una mesura de seguretat a Catalunya durant un període determinat de temps. Concretament la mostra la composen els interns penitenciaris de les presons ubicades a les comarques de Barcelona que durant l’any 2005 van passar com a mínim un dia per una unitat de psiquiatria dels centres penitenciaris: CP Homes Barcelona, CP Quatre Camins, CP Brians 1 i la Unitat Hospitalària Penal Penitenciària. També formen part de l’estudi les persones sotmeses a mesures de seguretat de les comarques de Barcelona que estaven d’alta durant l’any 2005. S’analitzen nombroses variables que descriuen aquest col•lectiu i la manera en que s’adapten al compliment de la pena. També es compara aquest grup de persones amb altres col•lectius de penats sense problemes mentals declarats. La segona part de l’estudi recull mitjançant la tècnica Delphi, l’opinió de professionals i experts vinculats al tema de la salut mental i l’execució de penes, a qui s’ha preguntat sobre diverses qüestions clau. Concretament se’ls ha preguntat pel diagnòstic de les persones penades amb trastorns mentals, el seu tractament, les propostes de derivació i les perspectives de futur en aquest tema. S’ha posat especial èmfasi en les previsions i estimacions que fan eles experts sobre les possibilitats futures de la sanitat penitenciària i les propostes de solució i millora dels principals problemes detectats per ells mateixos.

Salud mental y ejecución penal

La investigación recoge la situación de las personas que sufren algún tipo de trastorno mental y se encuentran cumpliendo una medida de ejecución penal, ya sea internamiento en prisión o bien una medida de seguridad. La muestra del estudio la componen las personas que en el año 2005 pasaron como mínimo un día por las unidades psiquiátricas de los centros penitenciarios, o que cumplieron alguna medida de seguridad (en el ámbito territorial de las comarcas de Barcelona). En la segunda parte del estudio, más de un centenar de profesionales y expertos opinan sobre las principales necesidades presentes y futuras de la intervención en salud mental en el mundo de la ejecución penal.

Influència dels tractaments mèdics i psicoterapèutics en la disminució del delicte en població addicta a drogues

En l'àmbit judicial es constata una relació entre drogoaddicció i delicte. Els addictes a drogues han iniciat amb freqüència algun programa de desintoxicació o han sol·licitat suport mèdic o psicològic. L'estudi es proposa avaluar l'associació entre la conducta il·legal i l'abús de substàncies tòxiques, així com interpretar l'eficàcia dels tractaments terapèutics en la disminució d’aquesta associació, i les repercussions de les teràpies tant sobre els pacients com sobre el seu entorn. És un estudi observacional prospectiu d’una mostra de 100 subjectes que tenen relació amb el consum de drogues d'abús, al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i en subjectes interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Els resultats de l’estudi diuen que el sexe masculí hi està representat en un 94%, la mitjana d’edat és de 25,5 anys, amb baix nivell d’estudis i sense professió qualificada. Gairebé la meitat de la mostra són estrangers i solters. Els pacients estudiats són politoxicòmans amb un consum majoritari de cocaïna (92%), cannabis (87%), alcohol (71%) i el 54% d’heroïna. Destaca l’alta freqüència dels UDVP i de la positivitat als tres virus (VIH, VHC, VHB), tot i que es demostra el descens de l’ús de la via parenteral. El 73% dels subjectes comenten delictes contra la propietat. El 93% de la mostra han estat en tractament, però en períodes curts (70%). El 72,7% que estan en PMM consumeixen habitualment cocaïna. Els pacients tractats amb psicofàrmacs són detinguts menys vegades que la resta de pacients. Pocs pacients han fet tractaments combinats amb psicoteràpia o lliure de drogues. Entre la població de detinguts, els tractaments rebuts han resultat beneficiosos pel que fa a autoestima, autoagressivitat, heteroagressivitat, conflictivitat penal i violència en els fets delictius, però aquestes variables quasi no es modifiquen en el cas dels joves. Els tractaments produeixen un benefici als pacients toxicòmans i disminueixen la conflictivitat penal. Els tractaments s’han d’iniciar en els primers estadis del consum, així com potenciar l’adhesió i el seguiment. Els centres penitenciaris de justícia juvenil, les comissaries i els jutjats de guàrdia són els llocs idonis per a l’abordatge del tractament del drogodependent.

Survey of Injecting Drug Users - 2002/2003 (PDF 152 KB)

Summary of the findings for 2002/03 from the five collaborating centres in NI

Survey of Injecting Drug Users - 2002 (PDF 165 KB)

Summary of the findings for 2002 from the five collaborating centres in NI

Desenvolupament d'una aplicació per ajudar a detectar la dislèxia

S’ha creat un portal informatiu sobre la dislèxia. També s’ha programat el test de detecció de dislèxia Bangor i s’ha deixat allotjat a internet, de manera que pugui ser utilitzat en qualsevol ordinador. S’ha creat una part dedicada a centres docents perquè puguin portar un control sobre els resultats dels alumnes que han dut a terme el test.

Ten years of lung transplantation in Switzerland: results of the Swiss Lung Transplant Registry.

Lung transplantation has evolved from an experimental procedure to a viable therapeutic option in many countries. In Switzerland, the first lung transplant was performed in November 1992, more than ten years after the first successful procedure world-wide. Thenceforward, a prospective national lung transplant registry was established, principally to enable quality control. The data of all patients transplanted in the two Swiss Lung Transplant centres Zurich University Hospital and Centre de Romandie (Geneva-Lausanne) were analysed. In 10 years 242 lung transplants have been performed. Underlying lung diseases were cystic fibrosis including bronchiectasis (32%), emphysema (32%), parenchymal disorders (19%), pulmonary hypertension (11%) and lymphangioleiomyomatosis (3%). There were only 3% redo procedures. The 1, 5 and 9 year survival rates were 77% (95% CI 72-82), 64% (95% CI 57-71) and 56% (95% CI 45-67), respectively. The 5 year survival rate of patients transplanted since 1998 was 72% (95% CI 64-80). Multivariate Cox regression analysis revealed that survival was significantly better in this group compared to those transplanted before 1998 (HR 0.44, 0.26-0.75). Patients aged 60 years and older (HR 5.67, 95% CI 2.50-12.89) and those with pulmonary hypertension (HR 2.01, 95% CI 1.10-3.65) had a significantly worse prognosis The most frequent causes of death were infections (29%), bronchiolitis obliterans syndrome (25%) and multiple organ failure (14%). The 10-year Swiss experience of lung transplantation compares favourably with the international data. The best results are obtained in cystic fibrosis, pulmonary emphysema and parenchymal disorders.

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2007 (N=886), s’ha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidència (29,6%) respecte l’any anterior. Aquests darrers augments s’expliquen en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidència ha tornat a pujar fins el 58,7%. L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Impact of an intervention to control risk associated with patient transfer.

QUESTION UNDER STUDY: Hospitals transferring patients retain responsibility until admission to the new health care facility. We define safe transfer conditions, based on appropriate risk assessment, and evaluate the impact of this strategy as implemented at our institution. METHODS: An algorithm defining transfer categories according to destination, equipment monitoring, and medication was developed and tested prospectively over 6 months. Conformity with algorithm criteria was assessed for every transfer and transfer category. After introduction of a transfer coordination centre with transfer nurses, the algorithm was implemented and the same survey was carried out over 1 year. RESULTS: Over the whole study period, the number of transfers increased by 40%, chiefly by ambulance from the emergency department to other hospitals and private clinics. Transfers to rehabilitation centres and nursing homes were reassigned to conventional vehicles. The percentage of patients requiring equipment during transfer, such as an intravenous line, decreased from 34% to 15%, while oxygen or i.v. drug requirement remained stable. The percentage of transfers considered below theoretical safety decreased from 6% to 4%, while 20% of transfers were considered safer than necessary. A substantial number of planned transfers could be "downgraded" by mutual agreement to a lower degree of supervision, and the system was stable on a short-term basis. CONCLUSION: A coordinated transfer system based on an algorithm determining transfer categories, developed on the basis of simple but valid medical and nursing criteria, reduced unnecessary ambulance transfers and treatment during transfer, and increased adequate supervision.

The changing preference of T and B cells for partners as T-dependent antibody responses develop.

Recirculating virgin CD4+ T cells spend their life migrating between the T zones of secondary lymphoid tissues where they screen the surface of interdigitating dendritic cells. T-cell priming starts when processed peptides or superantigen associated with class II MHC molecules are recognised. Those primed T cells that remain within the lymphoid tissue move to the outer T zone, where they interact with B cells that have taken up and processed antigen. Cognate interaction between these cells initiates immunoglobulin (Ig) class switch-recombination and proliferation of both B and T cells; much of this growth occurs outside the T zones B cells migrate to follicles, where they form germinal centres, and to extrafollicular sites of B-cell growth, where they differentiate into mainly short-lived plasma cells. T cells do not move to the extrafollicular foci, but to the follicles; there they proliferate and are subsequently involved in the selection of B cells that have mutated their Ig variable-region genes. During primary antibody responses T-cell proliferation in follicles produces many times the peak number of T cells found in that site: a substantial proportion of the CD4+ memory T-cell pool may originate from growth in follicles.

A Guide to What Works in Family Support Services for Vulnerable Families

This publication is part of research undertaken for the Springboard Family Support Initiative. Springboard is one of the most important initiatives of any Government in recent times to support vulnerable families. It aims to support families which are experiencing difficulties in providing adequate care and protection for their children through community based centres  which work in partnership not only with other local service providers but with the families themselves. Download the Report here

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Hàbit tabàquic entre els docents de les Illes Balears.

Volem descriure la prevalença de fumadors entre els professors de primària i secundària de les Illes Balears i analitzar la seva percepció com a model conductual respecte al tabaquisme per als alumnes. L’estudi descriptiu transversal inclou 36 centres escolars amb participació total de 828 professors. Un 22% de professors es declararen fumadors, encara que un 67% del total de professors afirmà que una raó important per no fumar seria donar exemple als alumnes, manca compliment de la legislació vigent sobre l'ús del tabac en els centres docents.

The Swiss Systemic lupus erythematosus Cohort Study (SSCS) - cross-sectional analysis of clinical characteristics and treatments across different medical disciplines in Switzerland.

OBJECTIVES: To describe disease characteristics and treatment modalities in a multidisciplinary cohort of systemic lupus erythematosus (SLE) patients in Switzerland. METHODS: Cross-sectional analysis of 255 patients included in the Swiss SLE Cohort and coming from centres specialised in Clinical Immunology, Internal Medicine, Nephrology and Rheumatology. Clinical data were collected with a standardised form. Disease activity was assessed using the Safety of Estrogens in Lupus Erythematosus National Assessment-SLE Disease Activity Index (SELENA-SLEDAI), an integer physician's global assessment score (PGA) ranging from 0 (inactive) to 3 (very active disease) and the erythrocyte sedimentation rate (ESR). The relationship between SLE treatment and activity was assessed by propensity score methods using a mixed-effect logistic regression with a random effect on the contributing centre. RESULTS: Of the 255 patients, 82% were women and 82% were of European ancestry. The mean age at enrolment was 44.8 years and the median SLE duration was 5.2 years. Patients from Rheumatology had a significantly later disease onset. Renal disease was reported in 44% of patients. PGA showed active disease in 49% of patients, median SLEDAI was 4 and median ESR was 14 millimetre/first hour. Prescription rates of anti-malarial drugs ranged from 3% by nephrologists to 76% by rheumatologists. Patients regularly using anti-malarial drugs had significantly lower SELENA-SLEDAI scores and ESR values. CONCLUSION: In our cohort, patients in Rheumatology had a significantly later SLE onset than those in Nephrology. Anti-malarial drugs were mostly prescribed by rheumatologists and internists and less frequently by nephrologists, and appeared to be associated with less active SLE.