Manipulació geomètrica dels blocs d'AutoCAD

Aquest text és un recull de procediments per inserir els blocs d'AutoCAD de forma més eficient, en la resolució de problemes prèviament tipificats: la PRIMERA PART descriu protocols d'actuació que l'usuari haurà d'aplicar manualment, mentre que la SEGONA PART ofereix rutines programades en AutoLISP i VisualLISP que l'eximiran d'aquesta obligació.Si ho deixéssim aquí, però, podria semblar que els mateixos mètodes manuals presentats en primer lloc són després els que AutoLISP automatitza; per això convé aclarir que la problemàtica de la PRIMERA PART, tot i que pròxima a la de la SEGONA, és diferent i reprodueix el contingut d'una monografia (BLOCS I GEOMETRIA: 5 EXERCICIS COMENTATS) que forma part del material de suport a l'assignatura ELEMENTS DE CAD, impartida per l'autor en l'ETS d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona i que té per objecte cobrir el buit bibliogràfic que es detectava en el vessant geomètric de la inserció de blocs, a diferència del que s'ocupa de l'estructura de dades més adient en cada context (incrustació de dibuixos amb INSERT versus vinculació mitjançant REFX), més profusament tractat, proposant una sistematització tipològica dels casos on l'escala és funció lineal d'una distància.La SEGONA PART va més enllà i amplia el repertori d'AutoCAD amb les ordres GINSERT, RATREDIT, INSERTOK, INS2D, INS3D, BLOQUEOK, DESCOMPOK, DEF-TRANSF, APL-TRANSF-V i APL-TRANSF-N, de les quals INS2D i INS3D (INSERTOK és una versió simplificada de INS2D, per a blocs sense atributs) són l'aportació més innovadora i que més lluny porta les potencialitats de la inserció de blocs: resumint-ho en una frase, es tracta d’aconseguir que la inserció d’un bloc (que pot ser l’original, un bloc constituït per una inserció de l’original o un de constituït per la inserció del precedent) s’encabeixi en un marc prèviament establert, a semblança de les ordres ESCALA o GIRA, que mitjançant l'opció Referencia apliquen als objectes seleccionats la transformació d'escalat o de rotació necessària per tal que un element de referència assoleixi una determinada grandària o posició. Tot i que, per identificar amb encert el nucli del problema, serà inevitable introduir una reflexió: quan s’ha tingut la precaució de referir un bloc 2D a un quadrat unitari ortogonal, inserir-lo de manera que s’adapti a qualsevol marc rectangular establert en el dibuix és immediat, però ja no ho és tant concatenar insercions de manera que, a més d’una combinació simple de escalat, gir i translació, l’operació dugui implícita una transformació de cisallament. Perquè és clar que si inserim el bloc girat i convertim la inserció en un bloc que al seu torn tornem a inserir, ara però amb escalat no uniforme, el transformat del quadrat de referència primitiu serà un paral·lelogram, però el problema és: dibuixat un marc romboïdal concret, ¿quin gir caldrà donar a la primera inserció, i quin gir i factors d’escala caldrà aplicar a la segona perquè el quadrat de referència s’adapti al marc? El problema es complica si, a més, volem aprofitar el resultat de la primera inserció per a d’altres paral·lelograms, organitzant un sistema no redundant de insercions intermèdies. Doncs bé: INS2D i INS3D donen satisfacció a aquestes qüestions (la segona ja no contempla l'encaix en un paral·lelogram, sinó en un paral·lelepípede) i són aplicables a blocs proveïts d’atributs, no només de tipus convencional (els continguts en el pla de base del bloc, únics de funcionament garantit amb l’ordre INSERT), sinó també dels situats i orientats lliurement.

La Rabassa morta i els discursos historiogrà fics. Una relectura d'Emili Giralt

El 1965, Emili Giralt va escriure el treball titulat "El conflicto rabasaire y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936" . En els prop de quaranta anys transcorreguts, les investigacions d'història agrària i econòmica han corroborat el paper central de la vinya en el desenvolupament català i les d'història social i política han insistit en la importància de les lluites rabassaires en el primer terç del segle XX. Només per aquestes circumstancies el treball d'Emili Giralt mereixeria ser avui reconegut. Però l'article de Giralt va ser innovador i pioner en un altre aspecte que voldria remarcar aquí. Em refereixo a la seva manera d'analitzar les relacions socials agràries, concretades en aquest cas en la figura contractual de la rabassa morta. Parlant-nos d'un procés de "desnaturalització del contracte, posant en evidencia les contradiccions d'algunes sentencies, Giralt aconsegueix donar una vida especial a les escriptures notarials. Potser han calgut quaranta anys de nous estudis per adonar-nos de la frescor i la validesa de la proposta analítica de Giralt. Una manera de reivindicar-la avui és fer un salt qualitatiu important: es tracta d'integrar la recerca i el discurs d'Emili Giralt i altres autors sobre la rabassa morta en el debat historiogràfic sobre el desenvolupament econòmic espanyol

Diagnosi d'una llei franquista: la Llei de Redempció de Censos de 1945

El 31 de desembre de 1945 les cons franquistes van aprovar una Llei de Redempció de Censos específica per a Catalunya. Es tractava d'una llei que permetia als censataris, és a dir, als emfiteutes, als propietaris de finques gravades amb censos, d'accedir a la propietat plena de les "seves" finques, és a dir, de les finques de les quals eren titulars del domini útil. D'entrada, la promulgació d'una llei com aquesta, en el marc d'un règim franquista, pot provocar un cert desconcert. En el discurs historiogràfic dominant sobre l'Espanya contemporània, la supervivència dels censos ha estat vista com una prova de la supervivència dels drets feudals, és a dir, com una clara rèmora del passat, com una evidencia del caràcter incomplet de la revolució liberal, i també com un obstacle al desenvolupament agrari i, per tant, al creixement econòmic'. Una llei de redempció de censos ha tendit a ser vista, en aquest context, com una llei clarament beneficiosa per al conjunt de la societat i, en particular, per a la pagesia i els sectors més populars. El corol·lari que es deriva d’aquesta percepció implica, admetem-ho, una visió favorable al paper del franquisme: aquest regim hauria exercit, en aquest terreny específic de les relacions socials agràries, un paper modernitzadori, i també, un paper clarament favorable a les classes populars

Quadre de comandament d'indicadors comptables per administracions públiques

El present projecte es desenvolupa sota el marc d'un conveni de pràctiques entre l'empresa UNIT4 i la UAB, amb l'objectiu de dissenyar i implementar un subproducte per a la plataforma EKON SICAL que permeti treure-li el màxim profit als indicadors financers, creant un quadre de comandament intuïtiu i visualment agradable.

El suicidio: revisitando a Durkheim

Més de cent anys han passat ja des de la publicació de El Suïcidi d'Émile Durkheim. La teoria durkheimniana va aportar una explicació coherent del suïcidi i va revolucionar la sociologia de l'època. A través de l'estudi de l'obra d'aquest sociòleg, es pretén esbrinar si encara avui les seves hipòtesis continuen vigents. Per a això, es durà a terme un procés de renovació de la teoria clàssica del suïcidi fins situar-la al segle XXI. Per completar l'anàlisi, es plantejarà la importància tant del pes del col · lectiu com del psicològic, ambdós en relació al fenomen suïcida.

Sistema automà tic d'aprenentatge de preferències personals sobre notícies classificades en seccions i definides per paraules clau

Entrar a una pàgina web de continguts i trobar a l'instant allò que et ve de gust llegir, escoltar o veure en aquell precís instant és un dels somnis de molts internautes. Aquest projecte ha tingut com a objectiu dissenyar un prototip de sistema d'aprenentatge automàtic que va en aquesta línia, dins les possibilitats d'un projecte de final de carrera d'Enginyeria en Informàtica. El programa desenvolupat treballa sobre una mostra de documents classificats en una secció principal i definits per paraules clau. Està pensat per ser vàlid per a qualsevol repositori de dades però s'ha aplicat a un cas concret, l'aprenentatge de gustos sobre notícies del diari britànic 'The Guardian'. L'algoritme té un perfil ideal que modela el cervell d'un lector i un perfil evolutiu, que comença de zero i va aprenent a mesura que l'usuari va consumint notícies. L'aprenentatge s'ha aconseguit fent una simulació d'aquestes tries en dos corpus de notícies d'uns 6.000 articles cadascun. En cada iteració, l'algorisme té en compte un petit grup notícies, a les quals s'assignen dues valoracions, una d'acord amb el perfil ideal i una altra segons el perfil evolutiu. La diferència entre les dues seleccions és la que ens dóna informació per a l'aprenentatge, que s'ha abordat amb dues estratègies. L'aprenentatge online fa una petita variació al perfil evolutiu després de cada tria, mentre que l'offline s'espera a tenir més dades per trobar patrons de conducta i poder fer modificacions més de més magnitud. Després de diverses proves, s'ha comprovat que s'aconsegueix reduir la distància entre valoracions de les seccions principals i tags, comparant el perfil ideal i l'evolutiu abans i després de l'execució de l'algorisme d'aprenentatge.

Disseny de la cuina central d'una empresa dedicada a la restauració comercial

El projecte consisteix en el disseny d'una cuina central en una nau industrial propietat d'una empresa del sector de la restauració comercial. Es duu a terme la selecció dels sistemes de gestió i organització, producció i distribució i consum. S'hi defineixen les zones en que s'estructura la cuina, la distribució d'aquestes i la dotació bàsica corresponent en base als principis d'higiene alimentària. S'inclou també l'adequació de l'espai de treball a la normativa vigent d'accessibilitat i la instal·lació de protecció contra incendis. Així mateix, es desenvolupen els càlculs corresponents al disseny de tres de les cambres frigorífiques de que consta la cuina.

Disseny de la instal·lació solar tèrmica d'aigua calenta sanità ria, en una casa del municipi d'Alpicat

Aquest projecte té per objecte justificar les condicions tècniques i econòmiques d'una instal·lació de col·lectors solars tèrmics que aprofitaran l'energia irradiada pel Sol per escalfar l'aigua sanitària que s'utilitzarà en una casa unifamiliar. Aquest projecte inclourà un estudi de viabilitat econòmica sobre l'estalvi energètic i la inversió inicial realitzada i el temps d'amortització de la mateixa instal·lació.

Disseny d'una nau bioclimà tica sense ús determinat, ubicat al Polígon Industrial "Camí dels Frares" de Lleida

L'objecte del present projecte tècnic és la descripció de la climatització d'una nau industrial bioclimàtica, fent ús de sistemes passius i si fos necessari, de sistemes actius. El concepte de bioclimàtic procedeix de bios-vida i clima - orientació. El propòsit d'aquest disseny arquitectònic és que des del punt de vista energètic permeti que la nau mantingui un nivell de confort tant en hivern com en estiu, aplicant una sèrie de criteris de disseny a fi d'utilitzar els elements constructius i funcionals propis de l'edifici per tal d'aconseguir un bon control del seu comportament energètic.

Avantprojecte del disseny d'un banc d'assaigs de mà quines i transmissions rotatives utilitzades en maquinaria agrícola

El disseny d'aquesta instal·lació ha de permetre assajar motors, màquines rotatives que requereixen potència mecànica per ser accionades i també elements de transmissió mecànica. Per poder portar a terme el disseny del banc, primerament s'ha realitzat l'anàlisi i l'elecció dels components comercials seguint les especificacions marcades. Entre els quals, cal destacar l'anàlisi i l'elecció del motor, reductor i arbre de transmissió.

Estudi i millora d'eficà cia i seguretat d'una mà quina d'ensacat de productes granulats i pulverulents

Millora en el sistema d'aspiració de l'ensacadora per captar la forma més eficaç les emissions en forma de pols que es produeixen en la descàrrega de producte al sac. Redisseny de la regulació de cabal d'aspiració. Ampliació de la gamma de productes ensacats i integració del ventilador en l'estructura de la màquina.

Projecte de disseny i cà lcul d'un sistema de reg per degoteig d'arbres fruiters

Aquest projecte té com a objecte el disseny i el càlcul d'un sistema de reg. El sistema de reg es farà mitjançant mànegues de degoters. El sistema de reg permetrà el subministrament d'aigua a uns determinats arbres fruiters mitjançant el bombeig de l'aigua des d'un pou. Es dissenyarà i es calcularà d'un sistema de fertilització per als arbres fruiters.

Disseny de les instal·lacions d'un taller mecà nic de reparació de vehicles

Disseny de les instal·lacions de climatització i calefacció elèctrica, pneumàtica i de protecció contra incendis, necessàries per poder desenvolupar en el interior d'una nau industrial, l'activitat pròpia d'un taller mecànic de reparació de vehicles. El disseny de la nau industrial no formarà part del PFC, es parteix d'una nau ja existent la qual s'acondicionarà per poder-hi desenvolupar una activitat determinada.

Equip per a la recuperació de fluids d'un automòbil

El projecte defineix un equip per a l'extracció de fluids d'un vehicle fora d'ús. Aquest extreu per separat els combustibles, els olis, el líquid de frens i l'anticongelant. El sistema d'extracció es realitza per una bomba de buit, a partir del buit creat en un calderí hi entra el líquid corresponent per diferència de pressió i conduint els líquids als dipòsits d'emmagatzematge. L'equip consta d'un conjunt de conductes, vàlvules, filtres i sensors i també inclou un autòmat pel seu control automàtic.

Projecte de disseny d'una instal·lació de climatització, mitjançant bomba calor geotèrmica, per un edifici d'oficines

Objectiu principal d'aquest projecte és el dissany d'una instal·lació de climatització per un edifici d'oficines, utilitzant com a principal font de producció l'energia geotèrmica extreta de l'aigua del subsòl. L'àmbit d'aplicació d'aquest projecte es centra en les noves instal·lacions de climatització d'unes oficines. L'edifici projectat està situat a la capital del Pla d'Urgell, Mollerussa (Lleida). El disseny contempla, única i exclusivament, el dimensionament dels elements de producció, acumulació, conducció, i difusió de la instal·lació de climatització. Queda fora d'aquest projecte la instal·lació elèctrica, de sanejament, i d'altres instal·lacions que puguin estar associades a la instal·lació de climatització.