Gènere no normatiu i formació en el grau en treball social

En aquest informe es detallen els elements fonamentals d’una recerca duta a terme en tres universitats catalanes respecte dels continguts formatius en matèria de gènere del Grau en Treball Social. Recerca que parteix de la hipòtesi de que realitats de gènere no normatives, que requereixen ser abordades des de l’exercici professional del Treball Social, no tenen presència en els currículums formatius. Els continguts temàtics de les guies d’aprenentatge de les assignatures que conformen els plans d’estudi, i una enquesta als estudiants al final del seu procés formatiu vers als seus coneixements en matèria de gènere, són els dos eixos d’anàlisi que han permès arribar a unes primeres conclusions de caràcter preliminar, les quals conformen un escenari global caracteritzat per una presència residual d’aquestes realitats de gènere no normatives, i que planteja la necessitat de dur a terme una reflexió i revisió acadèmica al respecte.

An evolutionary model explaining the Neolithic transition from egalitarianism to leadership and despotism.

The Neolithic was marked by a transition from small and relatively egalitarian groups to much larger groups with increased stratification. But, the dynamics of this remain poorly understood. It is hard to see how despotism can arise without coercion, yet coercion could not easily have occurred in an egalitarian setting. Using a quantitative model of evolution in a patch-structured population, we demonstrate that the interaction between demographic and ecological factors can overcome this conundrum. We model the coevolution of individual preferences for hierarchy alongside the degree of despotism of leaders, and the dispersal preferences of followers. We show that voluntary leadership without coercion can evolve in small groups, when leaders help to solve coordination problems related to resource production. An example is coordinating construction of an irrigation system. Our model predicts that the transition to larger despotic groups will then occur when: (i) surplus resources lead to demographic expansion of groups, removing the viability of an acephalous niche in the same area and so locking individuals into hierarchy; (ii) high dispersal costs limit followers' ability to escape a despot. Empirical evidence suggests that these conditions were probably met, for the first time, during the subsistence intensification of the Neolithic.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Understanding the Many Faces of Child Neglect: A Review of Denial of Critical Care Cases in Iowa, 2005

In recent years, Iowa leaders and the general public have focused on the abuse children have suffered from several causes, including sexual abuse, methamphetamine manufacturing, and serious physical injury. While this public attention and concern is welcome, the harm that children suffer from neglect, which Iowa law calls denial of critical care, has received little attention, despite representing almost three-quarters of all child abuse cases. With financial assistance from the Greater Des Moines Community Foundation in 2003-2004, Prevent Child Abuse Iowa started a Child Neglect Awareness Project, with the goal of creating greater understanding and awareness of child neglect in Iowa.

Business Sphere, Vol. 21, no.4

Iowans have long been proud of our educational heritage. With I-VREP, business and educational leaders are taking steps to enhance its world-class education for Iowans, while ensuring the qualified workforce needed by Iowa’s businesses competing in a global economy. For more information on the Iowa Virtual Reality Education Pathfinder, or a confidential consultation on how Iowa innovation can fuel your company’s growth, contact IDED at 800.245.IOWA or visit iowalifechanging.com

Business Sphere, Vol. 19, no.4

We keep in touch with insurance leaders throughout the nation, as well as in our state, to promote Iowa as one of the most competitive locations for insurance operations. These ongoing efforts have produced strong growth that is the envy of other states. The insurance industry in the state of Iowa is expanding for all the right reasons. With the support of the State of Iowa, domestic insurers and the insurance division, the environment is favorable for companies looking for a competitive location in the U.S. insurance market.

Business Sphere, Vol. 20, no.3

When selecting sites for the industry’s leading data centers, experts and IT leaders such as Google and Microsoft, are increasingly choosing Iowa They’re doing so because they understand that Iowa is a safe zone for data and information storage — tucked away from the major threats and terrorist targets in the U.S. What’s more, there are many infrastructural and financial benefits that only Iowa offers. With all this activity, available research and Iowa’s inherent advantages, it seems the question isn't so much why Iowa, but why not?

Business Sphere, Vol. 21, no.3

Iowa may be known for some of the world’s most fertile cropland, but in recent years, we’ve become fertile ground for rapid growth in information technology as well. From the recent “plug-in” of Google’s $600-million Council Bluffs data center to Microsoft’s planned half-billion-dollar West Des Moines expansion to IBM’s 1,300-job-creating expansion in Dubuque, technology leaders are finding Iowa a place to grow. And why not? Iowa has a supportive business climate and its infrastructure — physical and human — give our technology companies the competitive advantages that allow them to grow and prosper.

Business Sphere, Vol. 18, no.3

Iowa may be known for some of the world’s most fertile cropland, but in recent years, we’ve become fertile ground for rapid growth in information technology as well. From the recent “plug-in” of Google’s $600-million Council Bluffs data center to Microsoft’s planned half-billion-dollar West Des Moines expansion to IBM’s 1,300-job-creating expansion in Dubuque, technology leaders are finding Iowa a place to grow. And why not? Iowa has a supportive business climate and its infrastructure — physical and human — give our technology companies the competitive advantages that allow them to grow and prosper.

Business Sphere, Vol. 19, no.3

Iowa may be known for some of the world’s most fertile cropland, but in recent years, we’ve become fertile ground for rapid growth in information technology as well. From the recent “plug-in” of Google’s $600-million Council Bluffs data center to Microsoft’s planned half-billion-dollar West Des Moines expansion to IBM’s 1,300-job-creating expansion in Dubuque, technology leaders are finding Iowa a place to grow. And why not? Iowa has a supportive business climate and its infrastructure — physical and human — give our technology companies the competitive advantages that allow them to grow and prosper.

Iowa Workforce Monthly, August 2009, Issue 7

Highlights: *Governor Chet Culver announced a major public-private partnership between Microsoft and the State of Iowa.....pg. 2 * Daniel Skella worked with IWD after being release from prison...pg. 2 * Iowa Workforce Development works with offenders to find gainful employment after being released...pg. 3 * The Davenport Workforce Development Center has been nominated in recognition for providing older workers with job opportunities in a senior-friendly workplace...pg. 3

Iowa Statewide Passenger Transportation Funding Study, December 2009

FUNDING STUDY SUMMARY The 2008 legislature directed the Iowa Department of Transportation, in cooperation with, the Iowa Office of Energy Independence and the Iowa Department of Natural Resources to conduct a study to: 1. Quantify current revenue available to support public transit. 2. Determine whether current revenue is sufficient to meet future needs. 3. Assess how well the state’s public transit network supports the current and expanding mobility needs of the state’s senior population. 4. Document the transit improvements needed to meet the state’s energy independence goals.

Diagnostic value of MRI for the detection of suspected placental invasion: Does it depend on observers' experience?

Purpose: To evaluate the diagnostic value of specific MR features for detection of suspected placental invasion according to observers' experience.Methods and Materials: Our study population included 25 pregnant women (mean age 35.16) investigated by prenatal MRI. In twelve out of them placental invasion was histopathologically proven, the 13 other women (52%) without placental invasion served as control group. Multiplanar T1- and T2-weighted sequences had been performed mostly without IV contrast injection (1.5 T). MR examinations of the two groups were rendered anonymous, mixed, then independently and retrospectively reviewed by two senior and two junior radiologists in view of 8 MR features indicating placentar invasion including the degree. Results were compared with surgical diagnosis (placenta normal/increta/accreta/percreta). Interobserver agrement between senior and junior readers were calculated. Stepwise logistic regression and receiver operating (ROC) curvers were performed.Results: Demographics between the two groups were not statistically different. Overall sensitivity and specificity for detecting placentar invasion was 90.9% and 75.0% for senior readers, and 81.8% and 61.8% for junior readers respectively. The most significant MR features indicating placentar invasion were T2 hypointense placental bands, followed by placenta praevia, focally interrupted myometrial border, posterior placental insertion, and heterogeneous placental signal. For each of the evaluated MR features the interobserver agreement kappa between the two senior readers was superior than that between the junior readers, ranging from bad (<0.4) to good (0.4-0.75).Conclusions: MRI can be a reliable and reproducible tool for detection of suspected placentar invasion, however very variable according to the observers' experience.

Inciter à mieux faire pour mieux payer

Le prof A. Holly répond aux questions suivantes : - L'économétrie est-elle un instrument pour gérer les coûts hospitaliers ? - Est-ce que l'on peut instaurer un management concurrentiel dans le domaine du paiement des prestations ? - Faudrait-il que les médecins soient payés comme des leaders d'entreprise ? - Comment gérer les salaires des soignants. L'économétrie peut-elle être une solution ? - [...] - Pourrait-on intéresser les soignants aux bénéfices éventuels ? - Quels risques et quels avantages y aurait-il à gérer les hôpitaux de la même manière que des entreprises de produits ? etc.

Evaluation des campagnes de prévention contre le SIDA en Suisse sur mandat de l'Office fédéral de la santé publique : rapport de synthèse, décembre 1987

Les conclusions que l'on peut tirer après dix mois d'une campagne de prévention intensive, sont les suivantes: -> la campagne a atteint sa cible, la population générale et les groupes exposés, après une bonne diffusion et amplification par les médias; -> elle n'a pas donné lieu à l'expression de fortes résistances ou d'oppositions; -> des phénomènes multiplicateurs (actions locales, répercussions par les leaders de groupes, etc) sont apparus et contribuent à renforcer la campagne elle-même; -> la vente de préservatifs a augmenté; -> on observe des changements d'attitudes et de comportements dans le sens d'une meilleure protection dans la population générale aussi bien que dans les groupes observés, choisis spécifiquement pour leur probabilité plus grande d'adopter des comportements à risque (jeunes, homosexuels, toxicomanes...), ce qui permet de supposer que ces tendances se généraliseront, pour autant que les campagnes se poursuivent sans relâche et sans dérapage. [Auteurs, p. 7-8]