Lot embriagat per les seves filles, d'Andrea Vaccaro

Article sobre l'estudi de l'obra titulada 'Lot embriagat per les seves filles' de l'artista Andrea Vaccaro dipositada al Museo d' Art de Girona. Va ser també el motiu d'una conferència el 10 de desembre de 1994 al Museu Art de Girona

Del Simbolisme a l'abstracció: l'ideal de la unitat de les arts en l'obra de Kandinsky i Mondrian, 1886-1936

Aquesta tesi explora els orígens de la pintura abstracta des d'un punt de vista eminentment conceptual. Parteix de la hipòtesi que l'abstracció es pot considerar la culminació dels ideals estètics del Simbolisme finisecular; i considera que un dels elements de continuïtat entre Simbolisme i abstracció fou l'ideal de l'obra d'art total o Gesamtkunstwerk. La tesi estudia els pintors Vassily Kandinsky i Piet Mondrian per mostrar, a través de l'anàlisi de les seves obres i textos, que aquest ideal d'obra total fou per ambdós un leit-motiv fonamental en la seva evolució vers l'abstracció. En el cas de Kandinsky s'estudien especialment les seves composicions escèniques, i en el cas de Mondrian, l'arranjament del seu estudi, projectes en el marc dels quals es va desenvolupar la seva pintura. En ambdós casos, com també en el Simbolisme, el projecte de l'obra d'art total es considera tant des de la vessant artística, com en relació al seu valor utòpic.

El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i Catàleg crític

La tesi és un estudi integral de la figura i l'obra del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), un dels artífexs més destacats del panorama artístic català del Set-cents. El primer volum aborda la revisió de la seva biografia partint de les aportacions de la historiografia i de les noves dades inèdites d'arxiu. S'hi fa també un anàlisi de la seva cultura visual i figurativa, una panoràmica sobre la relació del pintor amb el seu ambient artístic més proper i immediat, i un estudi de l'encaix de la seva personalitat artística en el context de la pintura precedent i contemporània peninsular i europea. El primer volum inclou, també, un epíleg on s'aborden temes com els detonants i les conseqüències de la seva extraordinària fortuna crítica. El segon volum és un catàleg crític de la seva obra, organitzat a partir de fitxes individuals de cadascuna de les obres. L'autor considera que dues-centes cinquanta obres conservades, comptant dibuixos i pintures, són autògrafes, quaranta-una de les quals són inèdites. El catàleg també te recull i classifica les obres descartades i les perdudes. Les principals aportacions de la tesi, a banda de l'actualització del coneixement de la seva biografia i de l'elaboració per primera vegada d'un catàleg crític complet de la seva obra, són la localització del testament del pintor, la revisió de la relació de Viladomat amb els artistes de la cort de l'Arxiduc Carles d'Àustria, la proposta d'una nova cronologia per als treballs dels anys vint del segle XVIII, una interpretació nova dels plets contra el col·legi de pintors de Barcelona, la revisió de la seva intervenció a la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, bona part de la qual l'autor d'aquesta Tesi atribueix al pintor Joan Gallart; la definició dels usos que el pintor fa amb l'estampa de traducció, la relació amb la pintura siscentista dels Juncosa o la importància de l'aprenentatge en un context tradicional, etcètera.

Les pintures rupestres prehistòriques del Zemmur (Sahara Occidental)

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes. El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial. Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig. A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni.

A pintura do autorretrato contemporâneo em portugal : breve panorâmica

Associado a histórias de fascínio, envolvendo conceitos como mitologia, lenda, simbologia, narcisismo, afirmação, reivindicações múltiplas, semelhança, realismo, naturalismo, introspeção… o autorretrato é repositório de uma imensa complexidade, suscetível de formulações inesgotáveis, na ótica da semântica e da polissemia. Na época medieval, a imagem que de si deixou o pintor remete para o esbatimento da identidade individual, dada a sua inserção em contextos de representações sagradas, ou a sua apresentação como personagem histórica ou mitológica. A autonomia intelectual foi reconhecida durante o Renascimento, sensível à representação do indivíduo e à valorização do retrato, com base na fi delidade ao motivo e na singularidade do indivíduo. O autorretrato conquistou a sua independência. Com o Romantismo afirma-se o autorretrato introspetivo, a caminho da negação da autoimagem fundamentada na semelhança/parecença, que vai acompanhar as tendências do não figurativismo, as quais aparecem e se desenvolvem no século XX. O autorretrato continua a mediar a busca identitária.

Pintar la nación indígena como una estrategia modernista en la obra de Eduardo Kingman (Dossier: historia del arte)

Este estudio centra su análisis en la obra pictórica de Eduardo Kingman como un modelo para describir los enfoques, tendencias e ideología que caracterizaron al Indigenismo. Esta corriente artística reunió a pintores, escritores e intelectuales ecuatorianos durante la década de 1930. El artículo propone que esta corriente surgió como una reacción al academicismo predominante en los salones y escuelas de arte. El estudio hace una revisión de las exposiciones, bienales y concursos en los que Kingman participó.Analiza las influencias artísticas y literarias reflejadas en la obra de este autor,sus relaciones con el Grupo de Guayaquil y su vinculación al Sindicato de Escritores y Artistas del Ecuador (SEA). Finalmente, recoge la opinión y reacción a su producción pictórica por parte de escritores, intelectuales y prensa en general.

Alfredo Pareja: ensayista y crítico (Del Historiador y el Ensayista)

La autora revisa la ensayística de Alfredo Pareja sobre temas de arte colonial, cultura y literatura. Da cuenta de la evolución de su noción de lo artístico desde 1933, cuando Pareja marca distancia con la generación anterior y con el arielismo vigente, al hacer suya la defensa del realismo social, más adelante, sin embargo, matizaría estos juicios en otros ensayos. Su postura crítica, en términos generales, no defiende la originalidad ni la forma del texto por sí mismas, sino el valor del contenido, el humanismo empieza a ser el hilo conductor de su narrativa e iluminador de su estética. Por otro lado, siente la necesidad de resignificar lo local en su contacto con lo universal, reconociendo el afán de contemporaneidad de su generación, su defensa de lo mestizo está presente en sus reflexiones sobre el barroquismo latinoamericano. Finalmente, resulta interesante que Pareja aproxime dos grandes momentos del arte ecuatoriano: la pintura y escultura colonial de la llamada escuela de Quito, y la propuesta estética de su generación.

Movements, activity patterns and home range of a female brown bear (Ursus arctos, L.) in the Rodopi Mountain Range, Greece

Movements and activity patterns of an adult radio-tagged female brown bear accompanied by her cubs were documented for the first time in Rodopi area (NE Greece) from August 2000 to July 2002. Average daily movements were 2.45 +/- 2.26 SD km, (range 0.15-8.5 km). The longest daily range could be related to human disturbance (hunting activity). The longest seasonal distance (211 km), during Summer 2001 coincided with the dissolution of the family. With cubs, the female was more active during daytime (73 % of all radio-readings) than when solitary (28 %). The female switched to a more crepuscular behaviour, after separation from the yearling (July 2001). According to pooled data from 924 activity - recording sessions, during the whole monitoring period, the female was almost twice as active during day time while rearing cubs (51 % active) than when solitary (23 %). The autumn and early winter home range size of the family was larger (280 km(2)) than after the separation from the cubs (59 km(2)). During the family group phase, home range size varied from 258 km(2) in autumn to 40 km(2) in winter (average denning period lasted 107 days : December 2000-March 2001). The bear hibernated in the Bulgarian part of the Rodopi Range during winters of 2001 and 2002.

Crops and cultures in the Pacific: new data and new techniques for the investigation of old questions

Fifty years ago Carl Sauer suggested, controversially and on the basis of theory rather than evidence, that Southeast Asia was the source area for agriculture throughout the Old World, including the Pacific. Since then, the archaeobotanical record (macroscopic and microscopic) from the Pacific islands has increased, leading to suggestions, also still controversial, that Melanesia was a center of origin of agriculture independent of South-east Asia, based on tree fruits and nuts and vegetatively propagated starchy staples. Such crops generally lack morphological markers of domestication, so exploitation, cultivation and domestication cannot easily be distinguished in the archaeological record. Molecular studies involving techniques such as chromosome painting, DNA fingerprinting and DNA sequencing, can potentially complement the archaeological record by suggesting where species which were spread through the Pacific by man originated and by what routes they attained their present distributions. A combination of archaeobotanical and molecular studies should therefore eventually enable the rival claims of Melanesia versus South-east Asia as independent centers of invention of agriculture to be assessed.

International evidence on the predictability of returns to securitized real estate assets: econometric models versus neural networks

The performance of various statistical models and commonly used financial indicators for forecasting securitised real estate returns are examined for five European countries: the UK, Belgium, the Netherlands, France and Italy. Within a VAR framework, it is demonstrated that the gilt-equity yield ratio is in most cases a better predictor of securitized returns than the term structure or the dividend yield. In particular, investors should consider in their real estate return models the predictability of the gilt-equity yield ratio in Belgium, the Netherlands and France, and the term structure of interest rates in France. Predictions obtained from the VAR and univariate time-series models are compared with the predictions of an artificial neural network model. It is found that, whilst no single model is universally superior across all series, accuracy measures and horizons considered, the neural network model is generally able to offer the most accurate predictions for 1-month horizons. For quarterly and half-yearly forecasts, the random walk with a drift is the most successful for the UK, Belgian and Dutch returns and the neural network for French and Italian returns. Although this study underscores market context and forecast horizon as parameters relevant to the choice of the forecast model, it strongly indicates that analysts should exploit the potential of neural networks and assess more fully their forecast performance against more traditional models.

Utopia Ltd

Utopia Ltd. explores the relationship between utopian ideas and commodification, bringing together artwork by Blaise Drummond, Brendan Earley, Pil and Galia Kollectiv, David Mabb, Lizi Sanchez and Mary-Ruth Walsh. The seven artists’ work opens up a debate on the utopian within painting, sculpture, architecture, design and video.The works in Utopia Ltd. represent modernist architecture and design in its various mutations within a spectacularised, commodified 20th century consumer society. In these works, the utopian dream seems to burst through again and again, despite rather than because of the permutations of commodity culture. By picturing the past, present and possible future, the works destabilize fixed linear time. By rescuing, reclaiming and re-picturing, Utopia Ltd. suggests that utopian ideas persist in contemporary art, making a provocative demand on the viewer’s capacity to produce utopian dreams of their own. The exhibition’s title Utopia Ltd. is a satirical echo of an operetta by Gilbert and Sullivan, Utopia (Limited) or, The Flowers of Progress (1893), in which a utopian colony is turned into a joint stock company.

Sub-surface terahertz imaging through uneven surfaces: visualizing Neolithic wall paintings in Çatalhöyük

Pulsed terahertz imaging is being developed as a technique to image obscured mural paintings. Due to significant advances in terahertz technology, portable systems are now capable of operating in unregulated environments and this has prompted their use on archaeological excavations. August 2011 saw the first use of pulsed terahertz imaging at the archaeological site of Çatalhöyük, Turkey, where mural paintings dating from the Neolithic period are continuously being uncovered by archaeologists. In these particular paintings the paint is applied onto an uneven surface, and then covered by an equally uneven surface. Traditional terahertz data analysis has proven unsuccessful at sub-surface imaging of these paintings due to the effect of these uneven surfaces. For the first time, an image processing technique is presented, based around Gaussian beam-mode coupling, which enables the visualization of the obscured painting.

The international law implications of the Turkish/Kurdish conflict

This article considers the threaties and customs governing armed conflict in the context of the long standing insurgency in southeast Turkey. The first part of the article analyzes the existing treaty and customary law concerning the threshold of an armed conflict and concludes that the insurgency in Southeast Turkey existing since 1984 rises to the level of an armed conflict based on criteria identified both in treaty and customary international law. The next consideration is the classification of this conflict and this part concludes that this situation is a non-international armed conflict due to lack of involvement of forces of another country. Finally, this article considers international humanitarian law applicable to this non-international armed conflict and reveals that as a result of the monumental International Committee of the Red Cross customary humanitarian law study, particularly with respect to the law of targeting, that the rules applicable to international and non-international armed conflict have never been closer.

Variation among Attic fine wares: the case of the Pan Painter's pelikai

This paper is a case study of the continuum between standardization and variation in the production of red-figure Athenian fine wares in the first half of the 5th century BC. An investigation of the Pan Painter's pelikai reveals that they fall into 3 distinct groups, according to size. While the pelikai in each group are also distinguishable from each other by shape, pattern, and iconography, the next clearest distinction between the groups (after size) is in their style of decoration. The pelikai in the largest group, which is comprised of small pelikai, are particularly distinct from the Pan Painter's broader oeuvre of ca. 220 vases insofar as they exemplify a lackadaisical painting style, which I have termed banausic, on account of its frequent use for images of craftsmen, women at work, and other such genre images. While this casual style is antithetical to the Pain Painter's refined style, for which he is better known, and which he employs for his large pelikai, affinities between the 2 styles—as judged by his confident line, anatomical details, and other technical features—permit the conclusion that this group of pelikai were executed by one and the same craftsman as the others. As with all of the vases attributed to this talented painter, however, the pelikai—whether large or small—are decorated with a great bariety of images. While most painted Athenian vases are understood to have been individually created, not mass-produced, the Pan Painter's coherent group of small pelikai seem to have been created en masse, in a uniform size and shape and with a distinct decorative style. This group of standardized vases represents a body of work executed under the influence or at the behest of a specific vase workshop. The form of the small pelikai in fact allows us to associate them with the Geras Painter. With his work on these small pelikai, perhaps in the latter part of his career, the Pan Painter may have intentionally minimized variability in favour of standardization, to meet market demands.