Quantitative ultrasound of the heel and fracture risk assessment: an updated meta-analysis.

Meta-analysis of prospective studies shows that quantitative ultrasound of the heel using validated devices predicts risk of different types of fracture with similar performance across different devices and in elderly men and women. These predictions are independent of the risk estimates from hip DXA measures.Introduction Clinical utilisation of heel quantitative ultrasound (QUS) depends on its power to predict clinical fractures. This is particularly important in settings that have no access to DXA-derived bone density measurements. We aimed to assess the predictive power of heel QUS for fractures using a meta-analysis approach.Methods We conducted an inverse variance random effects meta-analysis of prospective studies with heel QUS measures at baseline and fracture outcomes in their follow-up. Relative risks (RR) per standard deviation (SD) of different QUS parameters (broadband ultrasound attenuation [BUA], speed of sound [SOS], stiffness index [SI], and quantitative ultrasound index [QUI]) for various fracture outcomes (hip, vertebral, any clinical, any osteoporotic and major osteoporotic fractures) were reported based on study questions.Results Twenty-one studies including 55,164 women and 13,742 men were included in the meta-analysis with a total follow-up of 279,124 person-years. All four QUS parameters were associated with risk of different fracture. For instance, RR of hip fracture for 1 SD decrease of BUA was 1.69 (95% CI 1.43-2.00), SOS was 1.96 (95% CI 1.64-2.34), SI was 2.26 (95%CI 1.71-2.99) and QUI was 1.99 (95% CI 1.49-2.67). There was marked heterogeneity among studies on hip and any clinical fractures but no evidence of publication bias amongst them. Validated devices from different manufacturers predicted fracture risks with similar performance (meta-regression p values > 0.05 for difference of devices). QUS measures predicted fracture with a similar performance in men and women. Meta-analysis of studies with QUS measures adjusted for hip BMD showed a significant and independent association with fracture risk (RR/SD for BUA = 1.34 [95%CI 1.22-1.49]).Conclusions This study confirms that heel QUS, using validated devices, predicts risk of different fracture outcomes in elderly men and women. Further research is needed for more widespread utilisation of the heel QUS in clinical settings across the world.

Trabecular Bone Score Helps Classifying Women At Riskof Fracture Prospectively In The Ofely Study

Objectives: Trabecular Bone Score (TBS, Med-Imaps, France) is an index of bone microarchitecture calculated from antero-posterior spine DXA scan and reported to be associated with fracture in prior case-control studies and in a large prospective study with the Prodigy DXA device. Our aim was to assess the ability of TBS to predict incident fracture and improve the classification of fracture prospectively in the OFELY study.Materials/Methods: TBS was assessed in 564 postmenopausal women (66±8 years old) from the OFELY cohort, who had a spine DXA scan (QDR 4500A, Hologic, USA) between year 2000 and 2001. During a mean follow up of 7.8±1.3 years, 94 women sustained a fragility fracture.Results: At the time of baseline DXA scan, women with incident fracture were significantly older (70±9 vs. 65± 8 years), had a lower spine BMD (T-score: −1.9±1.2 vs. −1.3±1.3, p<0.001) and spine TBS (−3.1%, p<0.001) than women without incident fracture. After adjustment for age, BMI and the presence of prevalent fracture, the magnitude of fracture prediction was similar for spine BMD (OR=1.42 [1.11;1.82] per SD decrease [95% CI]) and TBS (OR=1.34 [1.04;1.74]) but the combination of TBS and spine BMD did not improve fracture prediction. Spine BMD and TBS were both correlated with age (respectively r=−0.17 and −0.49, p<0.001) and correlated together with 39% of TBS explained by spine BMD (r=0.63, p<0.001). When using the WHO classification, 38% of the fractures occurred in osteoporotic (fracture rate=29%), 47% in osteopenic (fracture rate=16%) and 15% in women with T-score >−1 (fracture rate=9%). By classifying our population in tertiles of TBS, we found that 47% of the fractures occurred in the lowest tertile of TBS (fracture rate=23%) and 39% of the fracture that occurred in osteopenic women were in the lowest tertile of TBS.Conclusions: Spine BMD and TBS predicted fractures equally well. The addition of TBS to spine BMD added only limited information on fracture risk prediction in our cohort when considering the all range of BMD. Nevertheless combining the osteopenic T-score and the lowest TBS helped defining a subset of osteopenic women at higher risk of fracture.Disclosure of Interest: None declared.

Condicions per a la consolidació de la pau a Costa d'Ivori. Relatoria del seminari Abidjan, Setembre 2010

Aquesta relatoria correspon al seminari internacional “Conditions pour la consolidation de la Paix en Côte d’Ivoire” coorganitzat per l’Institut Català Internacional per la Pau, el Centre de Recherche et Action pour la Paix (CERAP), l’Université de Bouaké, i la missió del PNUD a Costa d’Ivori, que es va realitzar a Abidjan entre el 27 i el 29 de setembre de 2010. La situació al país en el moment de la realització del seminari era difícil davant la celebració d’eleccions presidencials pocs mesos després. A la relatoria es recullen diferents aspectes sociopolítics que indicaven les greus fractures a les que s’enfrontava el país, així s’analitzen les qüestions relatives a la propietat de la terra, els problemes relacionats amb la nacionalitat i ciutadania ivoriana, les possibilitats de reorganització de l’estat i la situació del jovent, majoritari a la població ivoriana. Malauradament, les dificultats prèvies a les eleccions és van agreujar amb un resultat ajustat i la proclamació dels dos candidats com a guanyadors. Aquest desafortunat escenari ha fet encara més valuosa la present relatoria.

Six years of denosumab treatment in postmenopausal women with osteoporosis: results from the first three years of the freedom extension

Background/Purpose: Denosumab (DMAb) is an approved therapy for the treatment of postmenopausal women with osteoporosis at increased risk for fracture. A favorable risk/benefit profile was demonstrated in the pivotal, 3-year FREEDOM trial (Cummings et al NEJM 2009). The open-label, active-treatment FREEDOM Extension study is investigating the efficacy and safety of DMAb for up to 10 years. The Extension trial enrolled women who had received DMAb or placebo in FREEDOM and provides an opportunity to evaluate the long-term efficacy and safety of continuous DMAb treatment (long-term group), and to replicate the DMAb findings observed in FREEDOM (cross-over group). Here, we report the results from the first 3 years of the Extension, representing up to 6 continuous years of DMAb exposure.Methods: During the Extension, each woman is scheduled to receive 60 mg DMAb every 6 months and supplemental calcium and vitamin D daily. For the analyses reported here, women from the FREEDOM DMAb group received 3 more years of DMAb for a total of 6 years of exposure (long-term group) and women from the FREEDOM placebo group received 3 years of DMAb exposure (cross-over group).Results: Of the 5928 women eligible for the Extension, 4550 (77%) enrolled (N_2343 long-term; N_2207 cross-over). In the long-term group, further significant mean increases in bone mineral density (BMD) occurred 4044 for cumulative 6-year gains of 15.2% at the lumbar spine and 7.5% at the total hip (Figure). During the first 3 years of DMAb treatment during the Extension, the cross-over group had significant mean gains in BMD at the lumbar spine (9.4%) and total hip (4.8%), similar to those observed in the long-term DMAb group during the first 3 years of FREEDOM (lumbar spine, 10.1%; total hip, 5.7%). Serum CTX was rapidly and similarly reduced after the 1st (cross-over) or 7th (long-term) DMAb dose with the characteristic attenuation observed at the end of the dosing period. In the cross-over group, yearly incidences of new vertebral and nonvertebral fractures were lower than in the FREEDOM placebo group. Fracture incidence remained low in the long-term group. Incidences of adverse events (AEs) and serious AEs did not increase over time with DMAb treatment. There were 2 subjects with AEs adjudicated to ONJ in the cross-over group and 2 in the long-term group. Both cases in the cross-over group healed completely and without further complications; 1 of these subjects continues to receive DMAb. Both women in the long-term group continue to be followed. No atypical femur fractures have been observed to date. Figure. Percent changes in bone mineral density during FREEDOM and the Extension Conclusion: DMAb treatment for 6 continuous years (long-term group) remained well tolerated, maintained reduced bone turnover, and continued to significantly increase BMD. Fracture incidence remained low. DMAb treatment for 3 years in the cross-over group reproduced the original observations in FREEDOM.

Qualité des données fournies par la statistique médicale VESKA: le cas de la fracture du fémur proximal. [Quality of data provided by VESKA medical statistics: the case of the fractured proximal femur].

Within the framework of a retrospective study of the incidence of hip fractures in the canton of Vaud (Switzerland), all cases of hip fracture occurring among the resident population in 1986 and treated in the hospitals of the canton were identified from among five different information sources. Relevant data were then extracted from the medical records. At least two sources of information were used to identify cases in each hospital, among them the statistics of the Swiss Hospital Association (VESKA). These statistics were available for 9 of the 18 hospitals in the canton that participated in the study. The number of cases identified from the VESKA statistics was compared to the total number of cases for each hospital. For the 9 hospitals the number of cases in the VESKA statistics was 407, whereas, after having excluded diagnoses that were actually "status after fracture" and double entries, the total for these hospitals was 392, that is 4% less than the VESKA statistics indicate. It is concluded that the VESKA statistics provide a good approximation of the actual number of cases treated in these hospitals, with a tendency to overestimate this number. In order to use these statistics for calculating incidence figures, however, it is imperative that a greater proportion of all hospitals (50% presently in the canton, 35% nationwide) participate in these statistics.

Comparación en el tratamiento de las fracturas de ángulo mandibular mediante osteosíntesis con una miniplaca versus dos miniplacas

En el present treball hem realitzat un estudi retrospectiu de les fractures d´angle mandibular aïllades tractades mitjançant osteosíntesis amb miniplaques en el Servei de Cirurgia Oral i Màxil•lofacial durant els últims 10 anys. L’objectiu de l’estudi és comparar els resultats funcionals obtinguts i les complicacions sorgides entre els pacients tractats amb una miniplaca i aquells tractats amb dues miniplaques , amb la finalitat de determinar si existeixen diferències en quant al resultat amb alguna de les tècniques.

Enclavado endomedular tibial: ¿Logra la vía de abordaje suprapatelar la misma reducción radiológica?

El tractament definitiu de les fractures tibials motiva diversos punts de controvèrsia. La via d'abordatge suprapatelar en posició de semiextensió, per al enclavat endomedul.lar tibial anterógrad, es va dissenyar amb l'objectiu principal d'evitar complicacions de l'abordatge tradicional trans o paratendó rotulià, com són la reducció de les fractures diafisàries proximals tibials i reduir el dolor anterior de genoll. Aquest nou abordatge quirúrgic, descrit al 2009, a més ha d'oferir uns resultats postoperatoris radiològics iguals o millors a la via d'abordatge tradicional. En aquest treball, s'ha descrit l'alineació radiològica postoperatòria, d'una sèrie de pacients afectes de fractura diafisaria tibial, tractats mitjançant abordatge suprapatelar i enclavat endomedul.lar a l'Hospital Vall d'Hebron.

Descripción socioambiental y análisis de las fuentes de agua de la microcuenca La Jabonera (Estelí, Nicaragua)

El objetivo principal de este proyecto es la caracterización de la microcuenca la Jabonera (Estelí, Nicaragua) enfatizando el agua como factor clave que conecta todos los elementos que interaccionan en la microcuenca y que, además delimita el área de estudio. El trabajo de campo ha consistido básicamente en la georeferenciación de los puntos de interés, la realización de encuestas a la población y la evaluación de las fuentes de agua y del agua del río mediante análisis fisicoquímicos. En el procesamiento de la información se ha elaborado cartografía temática mediante la herramienta SIG que ha servido de soporte para la interpretación de los resultados. Las características morfométricas y biofísicas favorecen que el agua precipitada se pierda rápidamente por escorrentía superficial con una tendencia moderada a crecidas e inundaciones. El agua infiltrada circula rápidamente por fracturas del material geológico con tiempos de tránsito cortos, y además, el área de recarga de los nacientes es local por lo que las fuentes son especialmente vulnerables a períodos de sequía y a la contaminación en su entorno cercano. El estudio de usos del suelo junto con la realización de análisis del agua ha permitido determinar que los agroquímicos son la principal fuente potencial de contaminación del agua en la microcuenca. Los resultados obtenidos muestran la necesidad de llevar a cabo una gestión integrada del territorio que garantice un desarrollo socioambiental sostenible.

Tratamiento quirúrgico de las fracturas de acetábulo: resultados clínicos y radiológicos a corto y medio plazo

L’estudi de les fractures desplaçades de l’acetàbul han evolucionat en els últims 40 anys, degut sobretot als treballs inicials de Judet i Letournel. El tractament mitjan la reducció oberta i la fixació interna és el més acceptat actualment en els casos de lesions desplaçades. L’objectiu d’aquest estudi és presentar els resultats clínics i radiològics obtinguts en el tractament quirúrgic de 23 pacients amb fractura desplaçada d’acetàbul, i discernir quines variables poden influir de forma directa en la qualitat de la reducció oberta i el resultat funcional final.

Estudio descriptivo sobre fracturas supracondíleas y supraintercondíleas de húmero del adulto tratadas mediante reducción abierta y fijación interna con placas

Estudi descriptiu de 28 fractures supracondílees o supraintercondílees d’húmer tractades mitjançant una reducció oberta i fixació interna amb plaques amb disposició a 90º, segons la técnica clàssica de la AO (Associació de l’Osteosíntesi) amb un seguiment mig de 12 mesos. Es realitza una avaluació clínica (sexe, edat, mecanisme lesional, via d’accés, opcions terapèutiques utilitzades, complicacions, seqüeles i evolució postoperatòria), radiològica i funcional dels resultats obtinguts amb aquest tractament.

Morbi-mortalidad en fracturas de húmero proximal tratadas quirúrgicamente

L’objectiu es valorar si els pacients afectats de fractura d’húmer proximal tractats quirúrgicament tenen menys morbi-mortalitat a mig termini que els que presenten una fractura de fèmur proximal tractada quirúrgicament. Observem una menor mortalitat en les fractures d’húmer proximal amb un 14.43% respecte al 36% de les fractures de maluc als 8 anys de seguiment. El 79.5% dels pacients amb fractures d’húmer continuen essent independents per a les activitats de la vida diària. Un 26% han tingut fractures posteriors a la fractura d’húmer i un 11.3% ja estaven diagnosticats d’osteoporosis amb anterioritat.

Resultados de la artroplastia de cadera tras fracaso de la osteosíntesis en fracturas pertrocantéreas

La osteosíntesis mediante tornillo dinámico de cadera (DHS) está ampliamente aceptada como tratamiento de las fracturas intertrocantéreas del fémur proximal. El fracaso de este tipo de osteosíntesis suele deberse a la protrusión superior del tornillo (cut out) produciéndose una alteración de la función articular y dolor en el miembro afecto. La extracción de la cabeza y el fragmento de cuello femoral y la sustitución por una artroplastia de cadera resulta un procedimiento de rescate que en pacientes mayores proporciona una deambulación precoz y mejoría de sus molestias.

Revisión de resultados en el tratamiento de las fracturas distales de radio

Es presenta un estudi de l’avaluació dels resultats en el tractament de les fractures distals de radi durant el període de temps 2008-2010 a l’Hospital Sant Joan de Reus. A partir del estudi radiogràfic i biomecànic de les fractures i mitjançant la classificació de Fernández s’avalua el tractament realitzat, en termes de funcionalitat i resultat radiogràfic posterior. Els tractament utilitzats van ser: la reducció tancada i immobilització amb guix antebraquiopalmar (ABP), la reducció tancada i fixació percutánia amb agulles de Kirchner, la reducció oberta per abordatge palmar i fixació amb placa volar DVR (Distal Volar Radius). Els resultat s’avaluen amb l’escala de valoració de Gartland modificada. Fent una revisió actualitzada de la literatura i l’evidencia que existeix pel tractament de cada tipus de fractura.

Treatment of large bone defects with the Ilizarov technique.

Between 1985 and 1990 we treated 11 large segmental bone defects (average 6.7 cm) in ten patients with the Ilizarov technique. Open fractures, type III according to Gustilo, represented the largest group (8 of 11 cases). The average delay before the Ilizarov technique was initiated was 8.9 months. The external fixator was usually maintained for 1 year. Bone regeneration was obtained in every case. Consolidation was not fulfilled with this technique in three cases. The complications observed were one refracture, four leg-length discrepancies (average 1.5 cm), and five axial deformities exceeding 5 degrees. No pin-track infection was observed. In our limited series of four type IIIC open fractures treated by the Ilizarov technique, no patients required amputation. The Ilizarov technique is particularly useful in the treatment of large bone defects, without major complications, especially if there is an adequate initial debridement.

An unusual natural history of a L5-S1 spondylolisthesis presenting with a sacral insufficiency fracture.

Sacral insufficiency fractures have been described in association with conditions leading to osteoporosis. No association with spondylolisthesis has been described to date. A 60-year-old patient with known lumbosacral isthmic spondylolisthesis presented with exacerbation of symptoms initially thought to be linked to her known spinal pathology. Plain radiography, computer tomography, MRI and bone scan confirmed the presence of a recent sacral insufficiency fracture with anterior angulation. Conservative treatment resulted in improvement of symptoms after 6 months. Care should be taken when considering older patients for more aggressive treatment if they present with exacerbation of back pain and sciatica in the presence of a pre-existing spondylolisthesis. A suspicion of insufficiency fracture should be raised if risk factors exist and further investigations ordered in particular if plain radiography is normal. Lumbosacral fusion might be inappropriate in this setting.