Survival and health in liveborn infants with transposition of great arteries--a population-based study.

OBJECTIVE: To describe treatment, survival, and morbidity for liveborn infants with isolated transposition of great arteries (TGA). DESIGN: Population-based data from 7 European registries of congenital malformations (EUROCAT). RESULTS: Ninety-seven infants were diagnosed with isolated TGA and livebirth prevalence was 2.0 per 10,000 livebirths. The majority of infants were treated with prostaglandins (83%) and 57% had a catheter atrial septostomia performed. Arterial switch surgery was performed in 78 infants, other or unknown type of surgery was performed in 3 cases, and for 6 infants there was no information on surgery. At 1 year of age 69 infants were alive (71%) and 24 (25%) were dead (4 unknown). There were 10 deaths before surgery and 58% of all deaths took place during the first week. There was no statistically significant regional difference in mortality. Eight infants diagnosed prenatally all survived to 1 year and only 71% of infants diagnosed after birth survived (P = 0.08). Data on morbidity at 1 year of age was available for 57 infants. Fifty-one infants were reported with normal health and development. CONCLUSIONS: In this population-based study survival for liveborn infants with TGA is lower than in studies published from tertiary centers. Outcome for survivors at 1 year of age seems favorable.

Feasibility of non-invasive pressure support ventilation in infants with respiratory failure after extubation: a pilot study.

OBJECTIVE: To evaluate the feasibility and effects of non-invasive pressure support ventilation (NIV) on the breathing pattern in infants developing respiratory failure after extubation. DESIGN: Prospective pilot clinical study; each patient served as their own control. SETTING: A nine-bed paediatric intensive care unit of a tertiary university hospital. PATIENTS: Six patients (median age 5 months, range 0.5-7 months; median weight 4.2 kg, range 3.8-5.1 kg) who developed respiratory failure after extubation. INTERVENTIONS: After a period of spontaneous breathing (SB), children who developed respiratory failure were treated with NIV. MEASUREMENTS AND RESULTS: Measurements included clinical dyspnoea score (DS), blood gases and oesophageal pressure recordings, which were analysed for respiratory rate (RR), oesophageal inspiratory pressure swing (dPes) and oesophageal pressure-time product (PTPes). All data were collected during both periods (SB and NIV). When comparing NIV with SB, DS was reduced by 44% (P < 0.001), RR by 32% (P < 0.001), dPes by 45% (P < 0.01) and PTPes by 57% (P < 0.001). A non-significant trend for decrease in PaCO(2) was observed. CONCLUSION: In these infants, non-invasive pressure support ventilation with turbine flow generator induced a reduction of breathing frequency, dPes and PTPes, indicating reduced load of the inspiratory muscles. NIV can be used with some benefits in infants with respiratory failure after extubation.

Carotid-subclavian arteries Index (CSI), a new echocardiographic index to recognize coarctation of the aorta in neonates and infants

Introduction: Coarctation of the aorta is a common congenital heart malformation. Mode of diagnosis changed from clinically to almost exclusively by echocardiogram and MRI. We claim to find a new echocardiographic index, based on simple and reliable morphologic measurements, to facilitate the diagnosis of aortic coarctation in the newborn.We reproduce the same procedure for older child to validate this new index. Material and Methods: We reviewed echocardiographic studies of 47 neonates with diagnosis of coarctation who underwent cardiac surgery between January 1997 and February 2003 and compared them with a matched control group. We measured 12 different sites of the aorta, aortic arch and the great vessels on the echocardiographic bands. In a second time we reviewed 23 infants for the same measurements and compare them with a matched control group. Results: 47 neonates with coarctation were analysed, age 11.8 _ 10 days,weight 3.0 _ 0.6 kg, body surface 0.20 _ 0.02m2. The control group was of 16 newborns aged 15.8 _ 10 days,weight 3.2 _ 0.9 kg and body surface 0.20 _ 0.04m2. A significant difference was noted in many morphologic measurement between the both groups, the most significant being the distance between the left carotid artery and the left subclavian artery (coarctation vs control: 7.3 _ 3mm vs 2.4 _ 0.8mm, p _ 0.0001). We then defined a new index, the carotid-subclavian arteries index (CSI) as the diameter of the distal tranverse aortic arch divided to the distance left carotid artery to left subclavian artery being also significaly different (coarctation vs control: 0.76 _ 0.86 vs 2.95 _ 1.24, p _ 0.0001). With the cutoff value of this index of 1.5 the sensitivity for aortic coarctation was 98% and the specificity of 92%. In an older group of infant with coarctation (16 patients) we apply the same principle and find for a cut-off value of 1.5 a sensitivity of 95% and a specificity of 100%. Conclusions: The CSI allows to evaluate newborns and infants for aortic coarctation with simple morphologic measurement that are not depending of the left ventricular function, presence of a patent ductus arteriosus or not. Further aggressive evaluation of these patient with a CSI _ 1.5 is indicated.

Urinary D-lactate excretion in infants receiving Lactobacillus johnsonii with formula.

BACKGROUND/AIMS: Supplementation with certain probiotics can improve gut microbial flora and immune function but should not have adverse effects. This study aimed to assess the risk of D-lactate accumulation and subsequent metabolic acidosis in infants fed on formula containing Lactobacillus johnsonii (La1). METHODS: In the framework of a double-blind, randomized controlled trial enrolling 71 infants aged 4-5 months, morning urine samples were collected before and 4 weeks after being fed formulas with or without La1 (1 x 10(8)/g powder) or being breastfed. Urinary D- and L-lactate concentrations were assayed by enzymatic, fluorimetric methods and excretion was normalized per mol creatinine. RESULTS: At baseline, no significant differences in urinary D-/L-lactate excretion among the formula-fed and breastfed groups were found. After 4 weeks, D-lactate excretion did not differ between the two formula groups, but was higher in both formula groups than in breastfed infants. In all infants receiving La1, urinary D-lactate concentrations remained within the concentration ranges of age-matched healthy infants which had been determined in an earlier study using the same analytical method. Urinary L-lactate also did not vary over time or among groups. CONCLUSIONS: Supplementation of La1 to formula did not affect urinary lactate excretion and there is no evidence of an increased risk of lactic acidosis.

Surgical treatment of temporoparietooccipital cortical dysplasia in infants: report of two cases.

PURPOSE: Extensive multilobar cortical dysplasia in infants commonly is first seen with catastrophic epilepsy and poses a therapeutic challenge with respect to control of epilepsy, brain development, and psychosocial outcome. Experience with surgical treatment of these lesions is limited, often not very encouraging, and holds a higher operative risk when compared with that in older children and adults. METHODS: Two infants were evaluated for surgical control of catastrophic epilepsy present since birth, along with a significant psychomotor developmental delay. Magnetic resonance imaging showed multilobar cortical dysplasia (temporoparietooccipital) with a good electroclinical correlation. They were treated with a temporal lobectomy and posterior (parietooccipital) disconnection. RESULTS: Both infants had excellent postoperative recovery and at follow-up (1.5 and 3.5 years) evaluation had total control of seizures with a definite "catch up" in their development, both motor and cognitive. No long-term complications have been detected to date. CONCLUSIONS: The incorporation of disconnective techniques in the surgery for extensive multilobar cortical dysplasia in infants has made it possible to achieve excellent seizure results by maximizing the extent of surgical treatment to include the entire epileptogenic zone. These techniques decrease perioperative morbidity, and we believe would decrease the potential for the development of long-term complications associated with large brain excisions.

Energy balance, physical activity, and thermogenic effect of feeding in premature infants.

In order to assess the contribution of the thermogenic effect of feeding and muscular activity to total energy expenditure, nine premature infants were studied for 2 consecutive days during which time repeated measurements of energy expenditure by indirect calorimetry were performed throughout the day, combined with a visual activity score based on body movement. The infants were growing at 16.6 +/- 4.0 g/kg/day (mean +/- SD) and received 110 +/- 8 kcal/kg/day metabolizable energy (milk formula) and 522 +/- 40 mgN/kg/day. Their total energy expenditure was 68 +/- 4 kcal/kg/day indicating that 41 +/- 7 kcal/kg/day was retained for growth. Based on the combination of energy + N balances it was estimated that 80% of the weight gain was fat-free tissue and 20% was fat tissue. The rate of energy expenditure measured minute-by-minute was significantly and linearly correlated with the activity score in both the premeal (r = 0.75;p less than 0.001) and the postmeal periods (r = 0.74; p less than 0.001) with no difference in the regression slope, but with a significant difference in intercept. In preset feeding schedules the latter allowed an estimation of the thermogenic effect without the confounding effect of activity. This was found to be 3.1 +/- 1.8% when expressed as a percentage of metabolizable energy intake. However when the "classical" approach was used as a comparison (integration of extra energy expenditure induced by the meal), the thermogenic effect was found to be greater, i.e. 9.5 +/- 3.8% of the meal's metabolizable energy, due to the superimposed effect of physical activity in the postprandial state.(ABSTRACT TRUNCATED AT 250 WORDS)

Els estudis de Biblioteconomia i Documentació als països de l'espai europeu d'educació superior

Recull de centres d'educació superior que imparteixen estudis de Biblioteconomia i Documentació als països que configuren l'espai europeu d'ensenyament superior.

Memòria del projecte: Trajectòries d'èxit de joves immigrants a l'ensenyament superior i al món professional

[cat] L'educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s'han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l'interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d'aquests estudis es situen a l'esfera de l'educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar informes que analitzin el baix percentatge d'accés d'estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d'èxit escolar i d'integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d'aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d'elements que condicionen l'accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l'estatus laboral que els hi hauria de possibilitar la seva formació universitària.L'estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s'han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d'aquesta població i es transformen en una pràctica d'autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país.Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.

Early parenteral lipids and growth velocity in extremely-low-birth-weight infants.

BACKGROUND & AIMS: Whether early parenteral lipids improve postnatal growth of preterm neonates remains unclear. We aimed to assess the effects of parenteral lipids on growth velocity in extremely-low-birth-weight infants. METHODS: This retrospective cohort study included 121 extremely-low-birth-weight infants. The associations between parenteral lipids (cumulative intakes during the first week and delays in their introduction) and growth velocities (weight, head circumference and length) up to 28 days of life and to 36 weeks of corrected age were analysed using uni- and multivariate linear regression. RESULTS: Univariate analyses showed a significant positive association between the cumulative intakes of parenteral lipids during the first week and i) weight gain up to day 28; ii) weight gain up to 36 weeks of corrected age; iii) head circumference growth up to day 28. There was a negative correlation between the delay in parenteral lipid introduction and weight gain up to day 28. In multivariate analyses, the association between the cumulative intakes of parenteral lipids and weight gain up to 28 days was independent of gestational age at birth, birth weight, sex, smallness for gestational age, and enteral intakes (regression coefficient: 0.19; 95% CI: 0.01-0.38) and, up to 36 weeks, independent of gestational age, birth weight, sex, smallness for gestational age and parenteral glucose and amino acids (0.16; 95% CI: 0.04-0.27). CONCLUSIONS: Parenteral lipids during the first week were positively associated with weight gain in extremely-low-birth-weight infants and could improve early nutritional support of preterm neonates.

Components del procés interactiu que afavoreixen la formació de l'alumnat a l'educació secundària obligatòria

L'educació secundària obligatòria sembla que estigui permanentment en crisi: situacions conflictives entre els diferents agents, fracàs escolar, bullying o reiterades modificacions curriculars són alguns dels múltiples exemples que envaeixen els medis educatius i el debat social i accentuen les crítiques i les experiències negatives que es donen en aquesta etapa educativa. Certament, la secundària obligatòria té com a repte fonamental la comprensivitat, que comporta l'atenció a la diversitat de tots els adolescents en una etapa vital complicada; aquest repte educatiu i social, sens dubte, ha de tenir ombres, però també té llums en forma d'experiències reeixides que convergeixen en un millor i major aprenentatge de l¿alumnat. La recerca que es presenta en aquest article es proposa fer emergir i difondre les característiques que reuneixen les pràctiques exitoses que es donen a les aules de la secundària obligatòria. La metodologia usada per assolir aquesta finalitat essencial ha estat el recull i l'anàlisi de relats de persones de diferents trams d'edat sobre les seves millors experiències en la secundària obligatòria com a alumnes.Els diversos objectius que es pretenen amb el recull i l'estructuració d'aquestes veus es poden sintetitzar en dos: identificar les característiques essencials o components de les «bones pràctiques» i contribuir a la reflexió i el debat en la formació inicial i permanent del professorat. A partir de les aportacions recollides es pot concloure que: - A l'ESO, en el nostre context, es registren nombroses experiències reeixides per a l'aprenent. Les experiències tenen incomptables formes de concretar-se en la pràctica (en forma de projectes, plans estratègics, programes concrets de determinades matèries, etc.). - Malgrat la diversitat de pràctiques concretes, hi ha un nombre reduït de components que determinen i caracteritzen aquestes pràctiques reeixides. El nostre treball identifica aquests components i els agrupa en cinc categories que es refereixen a aspectes de metodologia, continguts, relació educativa, relació entre iguals i projecte de centre.

Innovació en educació. De la idea a l'acció. Procés participatiu cap a l'INNED 2.

Per al progrés de l'educació, la innovació és indispensable. Aquest concepte, que es relaciona però no s'ha de confondre amb el de canvi, no tothom l'entén igual, i això fa que sigui necessari definir quines són les característiques que ha de tenir un procés perquè es pugui considerar una innovació educativa. A partir de la preocupació per ajudar a fer que les innovacions no es quedin només en idees sinó que esdevinguin realitats a les aules i en altres espais educatius, es va engegar un procés de trobades amb professorat i altres educadors i educadores per treballar sobre la innovació educativa de cara a l'organització del II Simposi d'Innovació Educativa (INNED 2). Un dels eixos que va suscitar més interès va ser el de la innovació metodològica. En la part final de l'article es recullen una sèrie de consideracions sobre alguns àmbits que cal considerar en aquesta innovació: la implicació de l'alumnat, l'organització de l'espai i el temps, l'avaluació per aprendre i l'atenció a la diversitat

Les bases de dades educatives i el Thesaurus Català d'educació

En primer terme, voldria fer pa les, abans d'abordar el tema de la formació del professorat i la Reforma Educativa, que en aquest país qualsevol Reforma del Sistema Educatiu té en els darrers temps una durada aproximada de dos decennis. Aixo ás valid al marge de la magnitud de la reforma que proposa. Aquesta constatació ás únicament indicativa de la necessitat d'implicar els diversos sectors en una proposta que assentara les línies educatives del país durant molts anys i que -com abans ho han fet altres estructures del Sistema Educatiu- ens definira un ti pus de professor tant pedagogicament com socialment.

Estudi sobre la investigació doctoral: 10 anys de tesis a Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona (1979-1989)

L'estudi que seguidament descriurem va sorgir en el context del curs de doctorat "Models d'investigació a l'aula" dirigit per la Dra. J.M. Sancho del Departament de Didactica i Organització Escolar de la Universitat de Barcelona, la finalitat principal d'aquest era donar a coneixer la perspectiva de recerca qualitativa, naturalista o interpretativa mitjançant la planificació i la realització d'un treball de recerca. Els components de l'equip investigador, la majoria llicenciats en pedagogia i amb experiencia professional en el món de l'educació, actualment ens trobem en procés de realització de la tesi doctoral. Fruit de les nostres preocupacions i inquietuds del moment com a estudiants de tercer cicle, va sorgir la proposta d'investigar el fet mateix de realitzar una tesi doctoral, específicament des de Ciencies de l'Educació, tasca que tots, un dia o altre hauríem de finalitzar, en cas de voler aconseguir el desitjat grau de doctor.

Educació, ruralitat i territori: la construcció d'una identitat pròpia

L'escola rural ha estat sempre la Ventafocs del sistema educatiu i els seus alumnes, considerats de segona o de tercera categoria pel simple fet d'estudiar en una escola de poble. La realitat, però, ha canviat molt en els darrers 20 anys, tot i que hi hagi professionals de l'educació que -en el segle XXI!!- es preguntin si " encara existeix aquest tipus d'institucions educatives"; no només han de saber que sí i que aquestes escoles són vitals per a la vida dels pobles i dels seus habitants, sinó també cal que facin una reflexió aprofundida sobre el model d'escola que ofereix i de la qual es pot aprendre, perquè, d'aquesta escola, també se'n pot aprendre. L'escola rural és una escola que ha superat moltes de les barreres socials, culturals i polítiques que la van caracteritzar durant molt de temps; ha dissenyat i desenvolupat projectes curriculars segons les seves necessitats reals, basades en els grups heterogenis, en la diversitat i en el context on està ubicada; i ha creat una estructura d'organització i de funcionament que garanteix als nens i a les nenes de les zones rurals una educació de qualitat i arrelada al seu propi context.