1000 resultados para H Al
Resumo:
Lagricultura va nixer en el moment en qu lhome va passar de recollectar aliments acultivar-los, i la durada duna collita de cereals el va arrelar a un entorn fix, s a dir, el va fer sedentari. Aix, es va produir una primera revoluci demogrfica; aliments estables i aconseguits regularment, poblats assentats i ms o menys segurs. Al principi les terres verges donaven excellents produccions, les quals anaven minvant a mesura que es repetien les sembres sense alternances i que el sl sesgotava. En molts casos, acabaven canviant de lloc o iniciant la tala darbres per reconquistar nous sls cultivables. No essent suficient aix, lsser hum va iniciar les grans migracions i lexpansi al llarg del mn,retrobant noves terres no castigades.Observant els inicis de lactivitat agrcola, el present treball es realitza amb la intenci danalitzar lagricultura ecolgica no de forma merament comercial, sin tamb aprofundint en la preocupaci pel manteniment del medi rural. Aix, lagricultura ecolgica es configura com una filosofia de vida per a molts productors i consumidors, i est en auge en la societat actual, sobretot entre la creixent poblaci amb valors postmaterialistes.Aquest tipus dagricultura utilitza com a model la prpia natura i la cultura i sapincia populars, tractant de trobar les respostes que ambdues aporten i aplicar aquesta informaci mitjanant els coneixements tcnics i cientfics actuals. Contempla el seguiment de determinats principis i lnies dactuaci que garanteixin la protecci del medi ambient, la salut del consumidor i la qualitat del producte. En aquest sentit, doncs, esjustifica la creixent demanda dels consumidors de productes ecolgics, donada lapreocupaci per la qualitat dels aliments i la tan anomenada seguretat alimentria.Per ltim, cal destacar la rellevncia social, poltica i meditica que desperten els temes relacionats amb lecologia i la preservaci del medi ambient, essent un dels elements de debat essencials de la societat del segle XXI. Les raons esmentades sn algunes de les principals que han portat a la realitzaci del present treball.Resulta important destacar, abans de procedir, els objectius que es volen assolir al llarg del present estudi. Aix, en primer lloc, es determinar en qu consisteix lactivitat que es vol analitzar (en aquest cas lagricultura ecolgica) i saber en quina situaci es troba a Catalunya. Seguidament, cal esbrinar quin s el perfil del consumidor daquest producte i quines en sn les seves motivacions de consum. Un altre objectiu bsic consisteix en saberquines sn les formes de comercialitzaci daquest tipus de productes, per a poder realitzar finalment una proposta innovadora en la qual pagesos i consumidors en surtin beneficiats.
Resumo:
El nostre treball es centrar en conixer i aprendre les nocions bsiques del mercat financer espanyol, primer; i aplicar uns coneixements per veure si es verifica unahiptesi plantejada, desprs. La incgnita que volem resoldre s la segent: comprovarsi tots els supsits i resultats que faciliten els models terics emprats en lestudi dels mercats financers a lhora de la veritat es compleixen.Dentre els mltiples conceptes que ens proporcionen els estudis de mercatsfinancers ens centrarem sobretot en el model de Black-Scholes i els somriures devolatilitat per desenvolupar el nostre treball. Desprs de cercar les dades necessries a travs de la web del M.E.F.F., entrevistar-nos amb professionals del sector i fer un seguiment daproximadament dos mesos dels moviments de les opcions sobre lndex Mini-bex 35, amb lajuda dun programa informtic en llenguatge C, hem calculat les corbes de volatilitat de les opcions sobre lndex Mini-bex 35.Les conclusions ms importants que hem extret sn que el Model de Black-Scholes, malgrat va revolucionar el mn dels mercats financers, est basat en 2 supsits que no es compleixen a la realitat: la distribuci lognormal del preu de les accions i unavolatilitat constant. Tal i com hem pogut comprovar, la corba de volatilitat de lesopcions sobre lndex Mini-bex 35 s decreixent amb el preu dexercici i laMoneyness, tal i com sostenen les teories dels somriures de volatilitat; per tant, no s constant. A ms, hem comprovat que a mesura que sapropa el venciment duna opci,el preu acordat de lactiu subjacent a lopci sapropa al preu de mercat.
Resumo:
La gran immigraci que estem vivint en els ltims anys ha esdevingut un tema que preocupa a la gent davui en dia. Existeixen opinions molt diverses dins la societat i la poltica respecte a com afrontar-la.El treball que es presenta a continuaci tractar de determinar des dun punt de vista econmic i social si larribada dimmigrants s positiva o negativa per leconomia on emigren. s amb aquest objectiu que es realitza un estudi en el barri del Raval, on actualment els immigrants representen gaireb el 50% de la poblaci, fent-ne una comparativa amb Sarri, un dels barris amb menys immigrants de Barcelona. Finalment, el treball tamb tractar de determinar quin s el grau dintegraci dels immigrants i la resposta de la poblaci autctona davant la seva arribada.El treball es compost per diferents apartats. Comenarem per la historia del Raval i la situaci actual del barri. Tamb parlarem sobre la immigraci i la facturaci del Raval, comparant-ho amb Sarri i el total de la ciutat de Barcelona. Analitzarem les remeses que envien els immigrants. Estudiarem les caracterstiques dels comeros del Raval i, per ltim, tractarem la opini dels comerciants autctons i dels consumidors envers lestabliment massiu de comeros dimmigrants al barri del Raval.Per realitzar el treball ens hem trobat amb moltes dificultats, sobretot a lhora dobtenir determinades dades dinters referents al nostre objecte destudi, ja que fins ara ning havia investigat en aquest camp en particular
Resumo:
Els aeroports, des del seu inici, shan pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaament de la poblaci mitjanant avions. s per aix que la capacitat dun aeroport destablir connexions amb la resta del mn influeix enormement amb el nombre dempreses estrangeres decidies a establir-se a la regi, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. s interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econmic de lestat, arriba via aria. Una altra proba daquesta rellevncia com a centre de transport s que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que laeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera ms general, el trfic aeri tenen una importncia fonamental per a leconomia global. En total es podrien definir tres tipus dimpacte econmic que crea un aeroport. Un s limpacte directe, el qual correspon a les activitats en les installacions aeroporturies; un altre s limpacte indirecte, aqu ens referim al desenvolupament dactivitats logstiques properes a laeroport; i finalment tenim limpacte indut que representa la despesa generada per els treballadors associats a lactivitat directe i indirecte. El sector aeroportuari sestima que tingui un impacte econmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers lany i el 40% del valor de les exportacions totals; a ms a ms, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum dactivitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. s important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, tamb existeixen externalitats negatives com sn la contaminaci atmosfrica, acstica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferncia que ens ajudaran a veure la magnitud de limpacte produt per a cada aeroport: 1 mili de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regi on es troba localitzat. Aix doncs fent els clculs per a laeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, limpacte econmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regi en termes docupaci, impostos o inversi, entre altres,depn directament del volum de passatgers transportats. s aqu on rau la idea daquest treball: buscar les estratgies que ens permetin passar dun aeroport que actua nicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econmic per se.En altres paraules, volem establir quines eines shan demprar per poder potenciar al mxim el nombre de vols de laeroport de Barcelona i, daquesta manera, aconseguir un major impacte de laeroport sobre leconomia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el carcter de centre de transport de laeroport. Ms de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals sn absolutament essencials a lhora de decidir a on establir-se (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb lobjectiu fixat, el segent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat carcter unitari duna infraestructura com aquesta, devien ser tractats. Daquesta manera varem establir que, tot buscant lincrement del nmero de vols de laeroport, haurem danalitzar: La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats. Les infraestructures i llurs potencialitats dampliaci. El sistema de gesti empleat.En cada un dels punts mencionats shaur destablir si la situaci actual s ptima o no, i en cas negatiu, qu i com canviar per tal de millorar-la. s important tornar a remarcar que lobjectiu daquest anlisi s establir les possibilitats de laeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur nmero de vols. Per aconseguir aix s necessari introduir laeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo dunes infraestructures que siguin capaces dabsorbir lincrement de passatgers i, finalment, per no menys important, establir un sistema de gesti eficient.
Resumo:
Seor Presidente, cundo tendr mi piso? 1A pesar de la existencia de otros y muy diversos problemas, el acceso a la viviendasupone un autntico quebradero de cabeza para aquellos que, por suerte o por desgracia,desean independizarse. En las encuestas, el encarecimiento de los precios es el principalproblema de los espaoles; en la calle, el acceso a una vivienda supone una autntica carrerade obstculos; en los plats de televisin, sin embargo, el problema de la emancipacinnicamente sirve para poner en aprietos al Presidente del Gobierno.Qu hay de cierto en la mediatizacin del problema? Es realmente difcil accedera una vivienda? Si lo es, por qu? Puede la Administracin dar respuesta a este problemade forma eficaz y, siendo ms exigentes, de forma eficiente? O es la intervencin fcticaun problema al libre funcionamiento del mercado? En las pginas que siguen hemosintentado dar respuesta a estas y muchas otras consideraciones.Podemos argir, en una primera reflexin, que el problema de acceso a la viviendase debe a su encarecimiento en los ltimos aos. Pero, cmo? Pues bien, el encarecimientoha sido motivado por un increble aumento de la demanda especulativa no habitacional (esdecir, gente que invierte para no habitar y revender), al mismo tiempo que el sustitutomercado del alquiler se ha mostrado descoordinado y poco preparado para dar cabida aaquellos desdeados por la propiedad.Ante esta situacin, el Estado tena dos opciones: intervenir en el mercado opermitir el libre albedro. La creacin de Viviendas de Proteccin Oficial y el incentivo alalquiler han sido los estandartes de la intervencin pblica en estos ltimos aos. Las VPOno han podido dar cabida a la totalidad de la demanda, precisamente por la restriccin en lacapacidad financiera estatal que impide tal nivel de inversin. La discriminacin por nivelde renta y la alta movilidad de los inquilinos se hacen imprescindibles.Mientras, el alquiler, cuyo futuro es casi panaceico, se enfrenta a diversos retos. Lanula proteccin contractual y la baja rentabilidad suponen serias trabas a la salida de pisosal mercado. La potencialidad de este tipo de tenencia es conceptualmente prometedora:consumo de vivienda a precios ms bajos.1 Pregunta formulada al Presidente del Gobierno por uno de los participantes del programa televisivoTengo una pregunta para usted, emitido por Televisin Espaola.
Resumo:
Per qu a un fumador del Canad li costa 10 vegades ms diners comprar un paquet de tabac que el que li costa a un fumador de Cuba? Qu se nha fet dels anuncis de Marlboro als cotxes de lescuderia automovilstica Ferrari? Coms que shan creat espais reservats per a fumadors en els ltims anys? Aquestes i altres preguntes sobre el mn del tabac conformen lobjecte del nostre treball dinvestigaci. El nostre propsit s intentar donar resposta a qestions com aquestes, i fer que el lector entengui realment a qu es deuen aquests canvis en lestructura del mercat del tabac. Mostrarem, mitjanant una mirada analtica dels diferents factors, que gran part daquests efectes en un producte (com pot ser el cigarret, en el cas que ens ocupa) sn extrapolables a altres bns i que es poden explicar des del punt de vista econmic, examinant les decisions dagents amagats com ara el govern, i considerant les repercussions dels diferents tipus de poltiques.Com tots sabem, el mn actual est conformat per un seguit de relacions entre individus, o millor dit, agents econmics que interactuen entre ells. Els resultats daquestes interaccions determinen el comportament de variables que, ben definides, poden ser estudiades, aix com els seus efectes. Nosaltres hem intentat mostrar duna manera senzilla i a labast de tothom fins a quin punt arriben aquestes interrelacions. El que pretenem en tot moment basar-nos en dades objectives obtingudes previ estudi. Es per aix que, de la mateixa manera que al acabar el treball el lector ser capa dentendre per qu varia elpreu del mateix b al creuar una frontera, queda a crrec de cadasc determinar si, per exemple, els fumadors sn objectes de persecuci o de si les mesures paternalistes del govern envers la prohibici de la publicitat estan justificades.
Resumo:
El nostre treball consta principalment de dues parts: En la primera ens hem apropat al tema presentant el context econmic actual i el mn de la roba de segona m. A continuaci ens hem centrat en la relaci que existeix entre les dues parts. I per ltim hem realitzat un estudi de mercat a partir denquestes. Amb aquestes, hem conegut tant la relaci com la visi que t la gent sobre el tema, i a ms hem establert el consumidor tipus que ens servir pel futur muntatge del nostre negoci. Les enquestes les hem distribut en tres districtes de diferent renda per veure si aquesta pot influir en les respostes. Amb la primera part ens hem adonat que la crisi ha fet disminuir la despesa, i aquest fet ajuda a que nous consumidors entrin al nostre mercat. Amb la segona part, i un cop vist que ens trobem en un context favorable, hem buscat la viabilitat que tindria la creaci de la nostra prpia botiga de roba de segona m. Per fer-ho hem seguit els segents passos: hem buscat la localitzaci ptima per la seva ubicaci, hem llogat i dissenyat el local; ens hem constitut com a societat, hem realitzat un estudi dels possibles costos i hem desenvolupat el pla de mrqueting. Finalment, ens adonem que els nostres beneficis serien positius i per tant, el nostre projecte s viable.Actualment, Espanya est immersa en un crisi econmica, juntament amb molts dels pasos industrialitzats. Aix ha provocat que les famlies disminueixin les seves despeses a lhora de consumir la major part de bns i serveis que feien fins ara. El que ha succet doncs, es que han canviat els hbits de consum, bns que es consumien abans o b directament han deixat de ser consumits o b han estat substituts per daltres amb un menor cost i que compleixen la mateixa funci. Com hem esmentat , molts productes han estat substituts per daltres que tenen un cost ms baix. Creiem que un clar exemple s el tema de la roba. La moda s un mercat en competncia perfecte, en que les diferents empreses que shi dediquen sintenten diferenciar per diferents aspectes per el preu ve fixat per la relaci entre oferta i demanda. s un b que tothom ha de consumir, en major o menor grau, per essencial per tota la poblaci. s aqu, on els comeros de segona m tenen loportunitat dabastir a la demanda daquests productes, duna forma ms econmica, ja que sn productes que ja han estat utilitzats i no sels hi pot fixar el mateix preu de mercat. El nostre treball es basa en veure com ha afectat lactual crisi a lhora de consumir de la poblaci barcelonina, centrant-nos en el mercat de la moda i a partir daqu, com lobjetiu principal a lhora de realitzar-ho, veure si seria viable la creaci duna botiga de roba de segona m. Les motivacions principals que ens han portat a escollir aquest treball han estat bsicament tres: La primera delles s lactualitat del tema. Sentim parlar sobre la crisi a qualsevol lloc, ja sigui als mitjans de comunicaci, al carrer o dins casa nostra ja que ens est afectant directa o indirectament a tota la poblaci. En segon lloc, creiem que el negoci de segona m no est gaire ben vist per la majoria de la gent i considerem que s una bona oportunitat que la gent desconeix. Amb la realitzaci del treball ens hi volem endinsar una mica per aquest mn, conixer les possibilitats que amaga i establir la relaci entre la crisi i el mercat de segona m. Per ltim trobem el que pertany a la segona part del treball: El muntatge duna botiga. Com a joves estudiants deconmiques, ens crida molt latenci el fet de crear un propi negoci. Ens sembla molt interessant tots els processos que shan de dur a terme fins a lobertura de la tenda i volem extreure una visi empresarial sobre el treball. Pel que fa a la metodologia que hem seguit per poder realitzar el nostre treball, cal dir que hem separat aquest en dues parts: La primera part s bsicament terica. En ella hem fet una visi general sobre la crisi en que ens trobem, com va arribar i les conseqncies que ha tingut. A continuaci hem cercat diferents notcies a la premsa escrita i digital que parlaven de com havia augmentat el consum als comeros de segona m i hem explicat com sn aquests amb exemples de botigues de roba de segona m. Per ltim hem fet un estudi de mercat mitjanant una enquesta per tal de contrastar les hiptesis inicials del nostre treball que a continuaci exposarem i tamb per treure idees bsiques sobre com hauria de ser el nostre comer.La segona part s el treball prctic, s a dir, tots els passos que hem hagut de seguir des de la idea de creaci de la botiga fins a la posada en marxa prpiament dita. Hem cercat tota la regulaci que havem de complir, ens hem constitut com a societat limitada, hem trobat un local i hem muntat linterior, hem tingut contactes amb diferents provedors de roba, hem contractat als treballadors i hem fet un anlisi sobre els costos que haurem de patir a linici del projecte i a partir daqu extraurem la conclusi sobre si seria viable o no la creaci daquest negoci. Per ltim, exposem les nostres dues hiptesis inicials, sobre les que a mida que anem avanant pel treball, ens argumentarem i finalment les confirmarem o negarem.1- La crisi ha fet disminuir el poder adquisitiu de la poblaci, de manera que es redueix la despesa en consum i el mercat de la 2a m es veu beneficiat ja que tenen uns preus inferiors, ms accessibles per la majoria de la gent, per un mateix producte o de caracterstiques similars als que compraven fins ara.2- Aprofitant la conjuntura econmica s viable crear una botiga de roba de segona m.
Resumo:
This letter to the Editor comments on the article When 'neutral' evidence still has probative value (with implications from the Barry George Case) by N. Fenton et al. [[1], 2014].
Resumo:
Pontificia Universit Gregoriana
Resumo:
Aquest estudi es proposa analitzar el valor pblic del projecte dEscola Municipal de Msica del Prat de Llobregat. A aquest efecte, senfoca la mesura del valor pblic des de mltiples perspectives dacord amb els treballs de diversos autors. Desprs dobservar el procs de concreci del projecte i interpretar les caracterstiques i previsions del servei, podem concloure que es tracta, dentrada, dun projecte amb valor pblic i que el procs seguit nha afegit ms. Daltra banda, tamb constatem que hi ha certs aspectes als quals caldr estar atents durant el seu desplegament.
Resumo:
No podem pensar en una tradici musical llatinoamericana si no s a partir de la relaci i confrontaci de les cultures indgenes, africanes i europees, enteses des de la colonitzaci fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt ms enll de les limitades barreres d'una naci o de la utilitzaci de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procs de difusi i d'assimilaci que s que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores prpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositor llatinoamericans de msica culta han hagut de fer una difcil elecci entre la msica europea i la dels seus propis pasos, elecci que mitjanant aquest treball m'agradaria destacar.
