904 resultados para Freshwater plankton
Resumo:
In the present study, we investigated the involvement of Aeromonas spp. in eliciting disease outbreaks in freshwater ornamental fishes across the state of Kerala, India. We investigated three incidences of disease, in which the moribund fishes exhibited clinical signs such as haemorrhagic septicemia (in gouramy, Trichogaster sp.), dropsy (in Oscar, Astronotus ocellatus) and tail rot/fin rot (in gold fish, Carassius carassius). Pure cultures (n = 20 from each fish; 60 in total) of Aeromonas spp. were recovered from the abdominal fluid as well as from internal organs of affected fishes, although they could not be identified to species level because of the variations in their phenotypic characters. The molecular fingerprinting of the isolates using Enterobacterial Repetitive Intergenic Consensus PCR proved the genetic diversity of the isolates from the three sites. The phylogenetic trees constructed using concatenated sequences (using 16S rRNA, gyrA, gyrB and rpoD genes) indicated that they were related to Aeromonas veronii. They exhibited marked cytotoxic and haemolytic activity, which were responsible for the pathogenic potential of the isolates. The isolates possessed multiple virulence genes such as enterotoxins (act and alt), haemolytic toxins (aerA and hlyA), genes involved in type III secretion system (ascV, aexT and ascF–ascG), glycerophospholipid-cholesterol acyltransferase (gcat) and a type IV pilus (tapA) gene, as determined by PCR. Virulence of representative isolates to goldfish was also tested, and we found LD50 values of 104.07–105.35 cfu/fish. Furthermore, the organisms could be recovered as pure cultures from the lesions as well as from the internal organs.
Resumo:
Journal of Threatened Taxa | September 2009 | 1(9): 493-494
Resumo:
This paper estimates a translog stochastic production function to examine the determinants of technical efficiency of freshwater prawn farming in Bangladesh. Primary data has been collected using random sampling from 90 farmers of three villages in southwestern Bangladesh. Prawn farming displayed much variability in technical efficiency ranging from 9.50 to 99.94% with mean technical efficiency of 65%, which suggested a substantial 35% of potential output can be recovered by removing inefficiency. For a land scarce country like Bangladesh this gain could help increase income and ensure better livelihood for the farmers. Based on the translog production function specification, farmers could be made scale efficient by providing more input to produce more output. The results suggest that farmers’ education and non-farm income significantly improve efficiency whilst farmers’ training, farm distance from the water canal and involvement in fish farm associations reduces efficiency. Hence, the study proposes strategies such as less involvement in farming-related associations and raising the effective training facilities of the farmers as beneficial adjustments for reducing inefficiency. Moreover, the key policy implication of the analysis is that investment in primary education would greatly improve technical efficiency.
Resumo:
S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació.
Resumo:
Podeu escriure el text directament o arrossegar-lo des d'un altre document L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a l'ús dels peixos continentals com a indicadors de l'estat ecològic a la conca Mediterrània. En el primer treball es va detectar que encara que tots els índex biològics estaven correlacionats significativament, els peixos integren i expressen els estressos de manera i a una escala diferents, aportant una informació complementària als altres índexs. Al segon article es van estudiar els cabals de sis conques catalanes. S'ha mostrat que els règims hídrics estan alterats amb una tendència a la disminució del cabal i del nivell dels aqüífers. S'ha detectat quatre mètriques de peixos que es troben significativament afectades en zones més castigades per manca d'aigua degut a l'activitat humana. Es discuteix la necessitat de conèixer en profunditat el règim hídric de cada conca abans d'utilitzar els índex biològics. Al tercer article es va detectar que la composició d'espècies capturades va variar significativament al llarg del buidat amb un augment de l'alburn (A. alburnus) a les aigües pelàgiques durant els dies de pitjor qualitat de l'aigua, confirmant que l'alburn és més tolerant a la mala qualitat de l'aigua que la madrilleta vera (R. rutilus) i suggereix el seu potencial com a bioindicador. La condició d'aquestes dues espècies va canviar significativament al llarg del buidat de manera molt estreta amb la qualitat de l'aigua. Al quart capítol es va estudiar la biologia dels peixos d'un embassament altament contaminat (Flix). El percentatge de DELT anomalies i la presència de paràsits externs era major en la zona impactada que als punts de control i els valors més alts de pes eviscerat i pes del fetge estaven als punts de control. Les respostes van ser diferents per cada espècie i la carpa va ser la que va mostrar més clarament els impactes.
Resumo:
The Atlantic meridional overturning circulation (AMOC) is an important component of the climate system. Models indicate that the AMOC can be perturbed by freshwater forcing in the North Atlantic. Using an ocean-atmosphere general circulation model, we investigate the dependence of such a perturbation of the AMOC, and the consequent climate change, on the region of freshwater forcing. A wide range of changes in AMOC strength is found after 100 years of freshwater forcing. The largest changes in AMOC strength occur when the regions of deepwater formation in the model are forced directly, although reductions in deepwater formation in one area may be compensated by enhanced formation elsewhere. North Atlantic average surface air temperatures correlate linearly with the AMOC decline, but warming may occur in localised regions, notably over Greenland and where deepwater formation is enhanced. This brings into question the representativeness of temperature changes inferred from Greenland ice-core records.
Resumo:
Under global warming, the predicted intensification of the global freshwater cycle will modify the net freshwater flux at the ocean surface. Since the freshwater flux maintains ocean salinity structures, changes to the density-driven ocean circulation are likely. A modified ocean circulation could further alter the climate, potentially allowing rapid changes, as seen in the past. The relevant feedback mechanisms and timescales are poorly understood in detail, however, especially at low latitudes where the effects of salinity are relatively subtle. In an attempt to resolve some of these outstanding issues, we present an investigation of the climate response of the low-latitude Pacific region to changes in freshwater forcing. Initiated from the present-day thermohaline structure, a control run of a coupled ocean-atmosphere general circulation model is compared with a perturbation run in which the net freshwater flux is prescribed to be zero over the ocean. Such an extreme experiment helps to elucidate the general adjustment mechanisms and their timescales. The atmospheric greenhouse gas concentrations are held constant, and we restrict our attention to the adjustment of the upper 1,000 m of the Pacific Ocean between 40°N and 40°S, over 100 years. In the perturbation run, changes to the surface buoyancy, near-surface vertical mixing and mixed-layer depth are established within 1 year. Subsequently, relative to the control run, the surface of the low-latitude Pacific Ocean in the perturbation run warms by an average of 0.6°C, and the interior cools by up to 1.1°C, after a few decades. This vertical re-arrangement of the ocean heat content is shown to be achieved by a gradual shutdown of the heat flux due to isopycnal (i.e. along surfaces of constant density) mixing, the vertical component of which is downwards at low latitudes. This heat transfer depends crucially upon the existence of density-compensating temperature and salinity gradients on isopycnal surfaces. The timescale of the thermal changes in the perturbation run is therefore set by the timescale for the decay of isopycnal salinity gradients in response to the eliminated freshwater forcing, which we demonstrate to be around 10-20 years. Such isopycnal heat flux changes may play a role in the response of the low-latitude climate to a future accelerated freshwater cycle. Specifically, the mechanism appears to represent a weak negative sea surface temperature feedback, which we speculate might partially shield from view the anthropogenically-forced global warming signal at low latitudes. Furthermore, since the surface freshwater flux is shown to play a role in determining the ocean's thermal structure, it follows that evaporation and/or precipitation biases in general circulation models are likely to cause sea surface temperature biases.
Resumo:
A review of the implications of climate change for freshwater resources, based on Chapter 4 of Working Group 2, IPCC.
Resumo:
A wide range of issues relating to the presence and fate of pesticides and other micro-organic contaminants (MOCs) in surface freshwater sedimentary environments is reviewed. These issues include the sources, transport and occurrence of MOCs in freshwater environments; their ecological effects; their interaction with sedimentary material; and a range of processes related to their fate, including degradation, diffusion in bed sediments, bioturbation and slow contaminant release. An emphasis is placed on those processes-chemical, physical or biological-in which sediments play a role in determining the fate of micro-organics in freshwater environments. The issues of occurrence, source and transport, and the ecological effects of micro-organics are introduced more briefly, the focus where these aspects are concerned being largely on pesticides. In the concluding section, key points and issues relating to the study of micro-organics in freshwater environments are summarised and areas where initial or further research would be welcome are highlighted. It is hoped that this paper will both form a useful reference for workers in the field of micro-organic contaminants, and also stimulate new work in the freshwater environment and beyond. (C) 2003 Elsevier Science Ltd. All rights reserved.
Resumo:
This investigation examines metal release from freshwater sediment using sequential extraction and single-step cold-acid leaching. The concentrations of Cd, Cr, Cu, Fe, Ni, Pb and Zn released using a standard 3-step sequential extraction (Rauret et al., 1999) are compared to those released using a 0.5 M HCl; leach. The results show that the three sediments behave in very different ways when subject to the same leaching experiments: the cold-acid extraction appears to remove higher relative concentrations of metals from the iron-rich sediment than from the other two sediments. Cold-acid extraction appears to be more effective at removing metals from sediments with crystalline iron oxides than the "reducible" step of the sequential extraction. The results show that a single-step acid leach can be just as effective as sequential extractions at removing metals from sediment and are a great deal less time-consuming.