940 resultados para FNDC clipping on-line
Temsirolimus in overtreated metastatic renal cancer with subsequent use of sunitinib: A case report.
Resumo:
During the last decade, we have been developing new therapeutic strategies for the treatment of renal cancer, based on knowledge derived from molecular biology. We report a case of long-term renal metastatic cancer progression despite therapy with sunitinib and interleukin, which are the most active drugs in renal cancer. Disease stabilization for 58 weeks was achieved upon sequential use of temsirolimus, following the occurrence of disease progression during angiogenic therapy. The patient demonstrated excellent tolerance without marked symptoms for 10 months. Hypothyroidism and mumps-related adverse events were present. The survival time from diagnosis to lung metastasis was 8 years. Thus, this case demonstrates promising therapeutic effects of the sequential use of tyrosine kinase inhibitors (TKIs) and mammalian target of rapamycin (mTOR) inhibitors during different stages of the disease.
Resumo:
El document s el resultat d'una investigaci ms mplia sobre la construcci de l'Arc Mediterrani. El seu objectiu s posar en relleu el notable grau de desenvolupament de la cooperaci regional en la matria, a travs d'una anlisi detallada de les diferents figures institucionalitzades de cooperaci territorial existents (o haver existit) a la zona. L'anlisi s'ha dut a terme des d'un punt de vista temtic, basat en els objectius prioritaris d'aquestes institucions. En concret, les xifres estudiades es limiten a les institucions formals o les associacions de col laboraci de carcter especfic, com ara euroregions o les agrupacions europees d'inters econmic, ents com les figures de major institucionalitzaci dels espais transnacionals a nivell europeu. En canvi, hem deixat de banda altres figures, com Interreg (finanat pel FEDER), ja que no sn entitats correctament. Encara que de vegades els acords de cooperaci establerts per als projectes d'Interreg han donat lloc a algunes de les entitats estudiades aqu.
Resumo:
La cooperaci transfronterera ha obert un repertori de possibilitats desconegut fins a finals dels anys 80, propiciant les relacions entre els diferents nivells de govern a banda i banda de la frontera i fomentant l'aprenentatge dels actors. Pel que fa al Pas Basc, ha donat visibilitat a una comunitat definida pels seus sentiments de pertinena a banda i banda de les fronteres estatals. L'autor planteja tamb les seves limitacions.
Resumo:
El cluster Medicon Valley es troba a la regi d'Oresund binacional que s'estn per Dinamarca i Sucia, inclosa la Universitat de Lund, ciutat i tercera ciutat ms gran de Sucia, Malm (veure figura 1). El 2000, aquestes dues parts nacionals estaven connectades fsicament per l'establiment dels 18 quilmetres de longitud, enlla fix del resund (ponts i tnels).
Resumo:
Avui dia parlar de lEuroregi i de les seves capacitats per optimitzar el nivell de cooperaci no s estrany al mon del dret, per no sempre ha estat aix. Ha calgut lexperincia positiva de diverses entitats regionals i locals darreu dEuropa per comenar a reconixer la importncia daquest fenomen. Les regions europees havien iniciat diverses actuacions, algunes d'elles als inicis dels seixanta, amb l'objectiu de desenvolupar interessos comuns tractant que les fronteres estatals no suposessin una barrera insuperable. Estructures tal com l'Associaci de Regions Frontereres Europees (ARFE), creada el 1969, o les accions dutes a terme per entitats territorials del denominat Arc Alp (ARGE-ALP, ALPE-ADRIA i COTRAO) van constituir uns dels primers exemples de collaboraci permanent en el continent europeu. Aix doncs, si b a partir dels anys setanta (per posar una data orientativa) sestengu la collaboraci dentitats regionals i locals europees no va ser fins a la dcada dels noranta quan aquesta es va consolidar, sobretot pel llanament de les iniciatives comunitries INTERREG que suposaren un recolzament econmic a les actuacions empreses des dels seus organismes de cooperaci
Resumo:
Segons la nostra hiptesi, la viabilitat de lEuroregi Pirineus Mediterrnia (EPM) dependr sobretot de la seva capacitat de mobilitzar, dimplicar i de connectar els actors pblics i privats dels diferents nivells territorials als quals sadrea aquesta iniciativa. Per tant, el grau de coneixement i el posicionament dels diferents actors respecte al projecte resulten essencials a lhora de definir una estratgia de cooperaci daquestes caracterstiques. Lobjectiu daquest document s explicar els resultats de lenquesta duta a terme amb un miler dactors pblics i privats de lEPM. Aquesta tenia per objectiu obtenir dades relatives a aspectes clau del context en el que sinsereix el projecte, aix com informaci rellevant per definir estratgies dactuaci que poden ajudar a desenvolupar les capacitats organitzatives i comunicatives necessries per gestionar una organitzaci complexa com aquesta. Lestudi empric es va estructurar al voltant de tres lnies danlisi: 1r) el present de lEuroregi; 2n) El posicionament respecte lEPM i 3r) El futur de lEPM
Resumo:
Analitza una de les experincies de CTF ms recent al sud dEuropa: lEuroregi Pirineus Mediterrnia. Constituda per un nucli inicial de cinc regions: Catalunya, Arag, Balears, Llenguadoc-Rossell i Migdia Pirineus, no descarta la cooperaci amb altres territoris seguint larc pirinenc i mediterrani (dItlia fins al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona, Roina) i les illes de la mediterrnia occidental (EPM, 2004: 4.), fet que implica la combinaci de tres tipus de cooperaci: transfronterer, interregional i transnacional. Aquesta caracterstica juntament amb la pretensi desdevenir un pol de desenvolupament econmic s un indicador de lespecificitat de lEPM en el marc euroregional europeu.
Resumo:
LEPM sinscriu en el context de les estratgies de la cooperaci interterritorial impulsades a Catalunya des de ladhesi dEspanya a la UE. Lactivisme europeu de les institucions catalanes va comenar a manifestar-se cap a finals dels anys vuitanta, arran de la posada en marxa del Mercat nic de 1993, amb un conjunt diniciatives tendents a fomentar frmules innovadores de cooperaci transregional - s a dir, desprovedes de continutat territorial i transfronterera amb altres comunitats regionals i locals. Els Quatre Motors per a Europa i Eurociutats corresponen al primer model, mentre que lantiga Euroregi Mediterrnia formada per Catalunya, Llenguadoc-Rossell i Migdia-Pirineus, i la Comunitat de Treball dels Pirineus encarnen el segon. La xarxa C-6 i les dues experincies ms actuals, lArc Llat i lEuroregi Pirineus-Mediterrnia, combinen elements dambds models.
Resumo:
Les institucions poltiques gallegues han establert relacions de divers tipus amb altres entitats regionals radicades fora de les fronteres estatals originant aix una activitat paradiplomtica. Al marge de les accions dirigides cap a la UE, Portugal, i en concret amb la seva Regi Nord, ha acaparat una part considerable dels esforos i recursos de la Generalitat de Catalunya en aquest mbit. Les iniciatives concertades per les autoritats d'ambdues ribes de Mio han donat peu a l'anomenada cooperaci transfronterera. Aquestes pgines es centren en la cooperaci desenvolupada entre el Govern gallec i les autoritats de la Regi Nord de Portugal. En la selecci del tema, pesen tant les raons d'ordre quantitatiu (la densitat de les interrelacions econmiques, culturals, universitries, etc.) Com institucional (la Comunidade de Traballo Galcia-Nord de Portugal). Des de fa gaireb tres lustres, aquesta entitat s l'instrument institucional que canalitza la cooperaci transfronterera. Malgrat la seva relativa joventut, i ms enll de les realitzacions concretes, s destacable el patrimoni intangible: la creaci del context (principalment poltic i institucional) propici per a la cooperaci entre els diversos actors poltic-administratius i socioeconmics per tal d'aprofitar les oportunitats i d'afrontar els desafiaments derivats de processos com la integraci europea i la globalitzaci econmica.
Resumo:
Aquest article resumeix el desenvolupament del programa INTERREG i la cooperaci a la frontera franc-britnica en els ltims vint anys. Aix s seguit per una anlisi de la forma transfronterera cooperaci pot entendre recorrent a les discussions conceptuals de canviar la governana europea i les relacions de poder entre els diferents nivells de govern. Aquestes idees conceptuals proporcionen un context per a un examen en profunditat de la iniciativa INTERREG IIIA, a la frontera franc-britnica que es destaquen alguns dels principals problemes i les contradiccions de la cooperaci transfronterera.
Resumo:
Creat el 1990, el Fons Com Euskadi-Aquitnia ha demostrat la seva eficincia en matria de finanament de projectes ransfronterers. Entre els factors que expliquen aquests resultats cal destacar els vincles transfronterers locals previs sobre els quals s'erigeix el Fons. La voluntat comuna de crear un eix regional central a la costa atlntica i l'equilibri de les forces oltiques basques i aquitanes afavoreixen tamb la cooperaci. No obstant aix, el Fons s'enfronta actualment a un dilema important: d'una banda seguir impulsant els projectes locals que neixen espordicament, i per altra institucionalitzar a nivell regional aquestes col laboracions per a formar xarxes duradores.
Resumo:
After centuries of lack of contacts between Spain and Portugal, the democratization of both countries allowed for a rapprochement which today is becoming more intensive. The crucial factor of the growing integration of Spanish and Portuguese border regions into a cross-border region is naturally the INTERREG programme. Both regions are disadvantaged within the European Union and their respective countries as poor regions. They have the status of a double periphery. In the 1980s and particularly 1990s actors on both sides of the border intensified their contacts in order to overcome their double peripherality. The growing number of projects, the improvement of infrastructures and the revival of associationism will certainly change the quality of life of these regions, which are still among the lowest in both countries. The continuation of the INTERREG programme after 2007-2013 will be an important consolidating tool for the further development of cross-border cooperation.
Resumo:
Gaireb 182 milions d'ciutadans de la Uni Europea (= 37,5% de la poblaci total) viuen en aproximadament 130 regions frontereres i transfrontereres. Aquestes regions contribueixen significativament al procs d'integraci europea. Aquesta importncia es documenta pel paquet dels Fons Estructurals 2007-2013, que ha estat presentat per la Comissi Europea i que va ser aprovat recentment pel Parlament Europeu. Considerant que la UE ha gastat uns 4875 milions per a la cooperaci transfronterera, transnacional i interregional en el marc de la iniciativa Interreg per al perode 2000-2006, la cooperaci territorial europea es convertir en un dels tres objectius dels fons estructurals i rebr 7750000000 (5,57 milions d'euros per a la cooperaci transfronterera noms) per al perode 2007-2013 (Comissi Europea, 2006a, 2006b). A part d'aix, un nou conjunt de normes per a l'establiment d'una "agrupaci europea de cooperaci territorial" (AECT) ha estat adoptat i que facilitar la cooperaci transboundray, transnacional i interregional a la UE. Aquest treball s'ocupar de les estructures de la institucionalitzaci, la presa de decisions i l'execuci i les poltiques de la "Gran Regi" / "Groregion" (d'ara endavant: GR o Gran Regi).
Resumo:
Breu comentari crtic de la decisi del TC de 13 de desembre de 2004. Seguint el suggeriment que li havia fet el Consell d'Estat, el Govern va plantejar al TC quatre qestions sobre la possible compatibilitat de la Constituci per a Europa amb la CE.
Resumo:
La subsidiarietat s el principi filosfic que es nodreix de diferents fonts teriques. Una de les definicions ms comunes s la que sost que la presa de decisions s'ha de fer el ms a prop possible dels ciutadans de manera que els nivells superiors de govern s'ocupin noms del que els nivells inferiors no estiguin en condicions de dur a terme eficament per si sols. Partint d'aquesta premissa, aquest treball es divideix en tres apartats. El primer repassa l'evoluci del principi de subsidiarietat a la UE des del Tractat de Maastricht. El segon analitza el debat que va tenir lloc a la Convenci Europea voltant d'aquest principi i la proposta final recollida en el projecte de Tractat Constitucional. El tercer i ltim estudia les implicacions institucionals que podrien derivar d'aquesta per les regions amb competncies legislatives i, en particular, per les Comunitats Autnomes
