El turista sénior en europa: actualidad y futuro

Europa es en estos momentos una de las zonas con mayor turismo internacional, y donde el turismo representa una actividad económica relevante. El envejecimiento que están experimentando muchos países europeos hace que el turista sénior empiece a plantearse como un gran mercado turístico de presente y especialmente de futuro. Sin embargo, el turista sénior es todavía un desconocido. En el presente trabajo se ofrece información sobre este segmento de mercado, el turista sénior europeo, que sea de utilidad para las empresas turísticas y los poderes públicos y organizaciones gestoras de destinos, puesto que analiza y ofrece de manera organizada, la escasa y dispersa información disponible sobre este segmento de mercado. La información disponible y analizada permite inferir que el turista sénior representa una gran oportunidad para el sector turístico, si bien éste deberá adaptarse a las necesidades de dicho turista, que en el futuro van a ser diferentes de las del presente

Europa als ulls dels Annales (1093-1933)

During this first third of this century, the continent of Europe witnessed far-reaching territorial transformations in the nineteenth century model. To some extent, the setting wich had inspired the epistemological structure of the French regional school was being replaced by one in which -at least to externa1 appearances- the relationship between the physical environment and human activities was much less evident. The adaptation of the theoretical and methodological context to the new Europe seems to take the form of a non-lineal evolution, for in the latter years of the period examined, evolutionary tendencies indicate a return to the more classical model. In this way, the growing interest which the publication had shown in Atlantic Europe and topics of a more economic nature, was truncated. The traditional settings --especially the Mediterranean- came to the fore again and interest in rural societies was renewed. Likewise, the monographic studies which had demonstrated distinct functional objectives in the midtwenties, recovered elements of ecological explanation, and the search for the relationship between environment and society

Un instrument per a la política de recerca i innovació a Catalunya en l'Europa del coneixement: el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008

El 25 de gener d’enguany el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008. El PRI és un dels principals instruments de la Generalitat per impulsar les activitats de recerca, desenvolupament i innovació en els sectors públic i privat, i per poder assolir l’objectiu d’inversió d’un 2,1% en recerca respecte al producte interior brut català l’any 2008. El PRI ha estat elaborat durant l’any 2004 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el Departament de Treball i Indústria. El Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, n’ha coordinat l’elaboració, alhora que ha facilitat la col·laboració dels altres departaments de la Generalitat. L’article descriu la importància de la recerca, el desenvolupament i la innovació per al progrés econòmic, social i cultural, en el que ja s’anomena societat o economia del coneixement. Es fa un repàs dels criteris i mecanismes emprats per elaborar el Pla, així com una anàlisi de la situació de la ciència, la innovació i la transferència de coneixements i de tecnologia a Catalunya. Es descriuen a continuació els principals trets d’aquest pla: missió, objectius, programes transversals i complementaris, línies prioritàries, estratègia sectorial. Finalment, es descriuen els disset indicadors genèrics de recerca i innovació que seran emprats pel seu seguiment, juntament amb el pressupost destinat a l’execució del PRI

Civil society organisations participating in ISO TC 228 and ISO TC 229: the INTERNORM project and its future

This paper presents the first results of the INTERNORM pilot project funded by the University of Lausanne (2010 - 2014) to support the involvement of civil society organisations (CSO) in two ISO technical committees (TC), the ISO TC 228 on "tourism and related services" and the ISO TC 229 on "nanotechnologies". It analyses how a distinct participatory mechanism can influence the institutional environment of technical diplomacy in which standards are shaped. The project is an attempt to respond to the democratic deficit attested in the field of international standardisation, formally open to civil society participation, but still largely dominated by expert knowledge and market players. Many international standards have direct implications on society as a whole, but CSOs (consumers and environmental associations, trade unions) are largely under-represented in negotiation arenas. The paper draws upon international relations literature on new institutional forms in global governance and studies of participation in science and technology to address three questions: to which extent do CSOs identify participation in standardisation as worth of their mobilisation? How is the pluralisation of knowledge and expertise supporting CSO position during the deliberation? To which extent can CSO access and influence standardisation beyond their consultative role? It argues that there are significant limitations to the rise of civil society participation in such global governance mechanisms. Despite high entry costs into technical diplomacy, participation is not so much a matter of upstream engagement, or of procedure and resources only, than of opportunistic CSOs mobilization, of distinct thematic incentives and concrete outcomes to be expected in standardisation arenas or in the broader use of international standards.

Responsabilidad civil y daños a los propios bienes. Comentario a las SSTS, 1a, 29.10.2008 (RJ 2008\5801; MP: Román García Varela) y 22.12.2008 (RJ 2009\162; MP: Juan Antonio Xiol Ríos)

En 2008 y en dos ocasiones, la Sala Primera del Tribunal Supremo ha resuelto la cuestión relativa a si el propietario de una finca, la cual había contaminado como consecuencia del desarrollo de su actividad industrial y había vendido ocultando esta circunstancia, es responsable extracontractualmente frente al tercer adquirente por los daños económicos sufridos. En la primera Sentencia, de 29.10.2008, el Tribunal Supremo condena al contaminador por responsabilidad extracontractual. En la segunda, de 22.12.2008, el Tribunal Supremo absuelve a éste de la responsabilidad extracontracual porqué los daños fueron causados a una finca propia.