La Rehabilitación y adaptación funcional de la vivienda en el ámbito local : experiencias europeas Lo caso de Lyon

Adaptació de l'habitatge a Lyon (França). Ponència presentada en el "2º Espacio de Encuentro Rehabilitación y Adaptación Funcional de la Vivienda" (Sant Sebastià, 9 Juny 2010)

2º Espacio de Encuentro "Rehabilitación y Adaptación Funcional de la Vivienda".

Adaptació de l'habitatge a Barcelona. Ponència presentada en el "2º Espacio de Encuentro Rehabilitación y Adaptación Funcional de la Vivienda" (Sant Sebastià, 9 Juny 2010)

La Rehabilitación y adaptación funcional de la vivienda en el ámbito local : Experiencias Europeas

Adaptació de l'habitatge a Europea i experiències a l'àmbit local. Presentació a "2º Espacio de Encuentro Rehabilitación y Adaptación Funcional de la Vivienda".

Justificaciones e instrumentos de la intervención pública en la política de sanidad

El objetivo del trabajo es entrar a valorar los argumentos que justificaran la actuación de los poderes públicos en la política pública de sanidad para, en el caso de encontrarlos, entrar a valorar qué instrumentos de las políticas públicas pueden dar una mejor respuesta al problema sanitario. Aunque no se descarta llegar a obtener una respuesta definitiva de un modelo claramente mejor que los demás, se presentarán las diversas opciones posibles las cuáles dependerán principalmente de qué justificación se dio a la intervención pública en un inicio.

Política pública en Francia: prohibición general o parcial del velo integral en el territorio nacional: Proyecto de ley del martes 11 de mayo de 2010

La República francesa se ofende por los burkas y de los niqab deambulando por las calles. Ve a sus principios rectores de Liberté, Égalité, Fraternité mofados, a su democracia desafiada, a su convivencia arriesgada. Por ello, el Gobierno francés ha impulsado desde hace un año una política pública que persigue la prohibición del velo integral -llámese burka o niqab- en el conjunto del espacio público. Años atrás, Francia, país que tanto aprecia los debates, se vio inmersa en la cuestión más general de la identidad nacional desde las reacciones de las banlieues en el 2005. Y por ello, Nicolas Sarkosy, en su programa electoral camino de las presidenciales en el 2007, ya incluía como una prioridad el tema de los valores y principios genuinamente franceses y europeos. Y en esta perspectiva, el Ministerio de Inmigración añadió sus calificativos de Integración e Identidad Nacional. El burka en el espacio público ha asaltado los medios de comunicación y la sociedad en su conjunto, especialmente desde hace dos o tres años. Es un problema sin precedentes en las democracias asentadas -aunque podríamos recordar el motín de Esquilache en 1766 bajo el reinado de Carlos III- sin una Jurisprudencia asentada al respecto, ni un marco normativo que lo prevea directamente. Y por ello, la élite política se divide estos días entre los prudentes y los atrevidos, los que se conforman con una prohibición parcial y los que persiguen una prohibición absoluta. Se trata de una política pública atípica, pues los bienes afectados son en realidad valores, principios y conceptos abstractos. Es la República francesa y la cohesión social los que se ven desafiados. Veremos en un primer momento, la etapa de identificación como problema público y su inclusión en la agenda política, por ende desde un punto de vista técnico, analizaremos brevemente esta política pública Top down limitada, y en el último apartado compararemos los argumentos de las dos alternativas que dispone actualmente el Parlamento para aprobar o no una ley al respecto. Por su parte, la Comisión Parlamentaria alegará principios de índole más filosófica que pragmática, mientras que el Consejo de Estado se centrará exclusivamente en los términos jurídicos y en la Jurisprudencia reduciendo en gran medida el impulso inicial del Gobierno. Quedará por ver estos días de debate en l’Assemblée Nationale1 si la prohibición será total o parcial.

Programa de Reforma de Viviendas para las personas mayores de la provincia de Barcelona

Polítiques de millora d'accessibilitat a l'interior dels habitatges per a gent gran a la ciutat de Barcelona. Ponència presentada al 2º Espacio de Encuentro ADAVIV (Sant Sebastià, 9 Juny 2010) mejora de la accesibilidad en el interior de la vivienda promoción de la autonomía personal

Juridical double taxation by cross border transactions: the Block Case (C-67/08)

Treaty Establishing the European Community, operative until December 1st 2009, had already established in its article 2 the mission of the up until then European Community and actual European Union is to promote an harmonious, equilibrated and sustainable development of the economic activities of the whole Community. This Mission must be achieved by establishing a Common Market, an Economic and Monetary Union and the realization of Common Policies. One of the instruments to obtain these objectives is the use of free circulation of people, services and capitals inside the Common and Interior Market of the European Union. The European Union is characterized by the confirmation of the total movement of capitals, services and individuals and legal peoples’ freedom; freedom that was already predicated by the Maastricht Treaty, through the suppression of whatever obstacles which are in the way of the objectives before exposed. The old TEC in its Title III, now Title IV of the Treaty on the Functioning of the European Union, covered the free circulation of people, services and capitals. Consequently, the inclusion of this mechanism inside one of the regulating texts of the European Union indicates the importance this freedom supposes for the European Union objectives’ development. Once stood up the relevance of the free movement of people, services and capitals, we must mention that in this paper we are going to centre our study in one of these freedoms of movement: the free movement of capital. In order to analyze in detail the free movement of capital within the European framework, we are going to depart from the analysis of the existent case law of the Court of Justice of the European Union. The use of jurisprudence is basic to know how Community legislation is interpreted. For this reason, we are going to develop this work through judgements dictated by the European Union Court. This way we can observe how Member States’ regulating laws and the European Common Law affect the free movement of capital. The starting point of this paper will be the Judgement C-67/08 European Court of Justice of February 12th 2009, known as Block case. So, following the argumentation the Luxemburg Court did about the mentioned case, we are going to develop how free movement of capital could be affected by the current disparity of Member States’ legislation. This disparity can produce double taxation cases due to the lack of tax harmonized legislation within the interior market and the lack of treaties to avoid double taxation within the European Union. Developing this idea we are going to see how double taxation, at least indirectly, can infringe free movement of capital.

Is the Spanish Inheritance and Gift Tax incompatible with the free movement of workers and capital?: The reasoned opinion of the EU Commission IP/10/513

The aim of my speech is answering to the question if the Spanish Inheritance and Gift Tax is incompatible with the free movement of workers and capital. We are going to pay special attention to the European Commission’s request to Spain to change its Inheritance and Gift Tax provisions for Non-Residents or Assets held abroad. In order to answer to the question mentioned above five points will be explained. At first place I am going to describe the infrengement procedure established in the Article 258 that the EU Commission can follow when a Member State doesn’t comply with Community Law. At second place, we are going to explain what is the content of the EU Commission delivered on 5th of may 2010 regarding the spanish Inheritance and Gift Tax. Then, we will analise what establishes the Community Law regarding the freedom of workers and capital and how they are understood by the EU Court of Justice in similar cases. Finally, we are going to provide possible amendments that Spain could undertake.

Individualismo y democracia: relaciones entre las estructuras de poder y el sujeto posmoderno

Aquest treball analitza la relació de les estructures del poder democràtic amb la posició existencial adoptada en massa pel subjecte postmodern. L’home d’avui s’ha llençat a una recerca inacabable de la seva pròpia identitat: creu que aquesta deu ser construïda sense atendre a cap factor extern. A més, està immers en una terrible soledat que el converteix en l’objecte perfecte per a una consolidació ideològica del sistema democràtic. Així, l’objectiu del present anàlisi és el d’intentar desvetllar el nexe entre una determinada concepció del poder i el fet de que l’home hagi perdut de vista les qüestions més rellevants de la seva pròpia existència, fins al punt de no saber qui és.

Jurisdictional immunity in tax haven countries

El següent projecte conté informació sobre què són els paradisos fiscals, els seus avantatges, i on s'ubiquen. També s'analitza el procés que algú ha de seguir per anar a un paradís fiscal i avalua com la gent rica i les grans empreses operen els seus negocis a través dels paradisos fiscals i prenen avantatge d'ells reduint les seves obligacions fiscals de manera significativa. El projecte també considera la qüestió del secret bancari, que ha estat un gran conflicte entre els països en els darrers anys.

Deberes de solidaridad y posición de garante: examen del problema en la legítima defensa

La legítima defensa, com a causa de justificació que permet l’ús de la violència entre individus per la defensa de la pròpia vida i béns, és el reflex de la conceptualització filosòfica de la societat i dels principis en el cuals es funda. Partint de la premissa que la societat és una exigència natural dels individus, els principis que s'adeqüen a ella, així com a una correcta fonamentació de la legítima defensa, són els de responsabilitat i solidaritat. El primer com a contrapartida de la llibertat individual per a organitzar la pròpia esfera, el segon com a conseqüència dels vincles que existeixen entre els individus i que fan possible l'existència objectiva de la comunitat. Ambdós principis fonamenten, ordenen i limiten els conflictes propis de la legítima defensa. La seva estructura típica és la d'un subjecte que agredeix il•legítimament a un altre, originant-se per a aquest últim un dret a la defensa que, d'una banda, està limitada per deures de solidaritat i, per una altra, ha de ser tolerada per l'agressor en la mesura de la seva responsabilitat. Les variacions en aquesta estructura tenen el seu origen en raons institucionals, com és la pertinença a un vincle familiar, i també a raons organitzatives, per la qual s'imposa un deure de respondre per la pròpia conducta quan es lesionen interessos aliens. Partint d'aquest esquema, la mesura que cadascun dels subjectes pot actuar en la defensa dels seus interessos ve determinada per la confluència relativa dels següents factors: en primer lloc, el grau de responsabilitat de l'agressor (tipus subjectiu/culpabilitat) pel conflicte li imposa diferents nivells de tolerància respecte a l'acció defensiva, al mateix temps que influïx en el tipus de solidaritat (mínima o reforçada) que se li exigeix a l'agredit en l'exercici de la seva defensa; d'altra banda, l'existència de deures de solidaritat reforçats o posicions de garantia amb rellevància en el conflicte introduïx noves conseqüències en l'estructura. Per tant, les diferents tipologies del conflicte defensiu es solucionen mitjançant l'aplicació d'ambdós principis i amb la següent lògica: a major responsabilitat de l'agressor pel conflicte, menor serà la solidaritat exigida a l'agredit en la defensa dels seus interessos. L'objectiu és, en definitiva, garantir la defensa dels béns atacats al mateix temps que es tracta de retornar a la situació conforme a dret a uns subjectes que, excepcionalment, resolen un conflicte jurídic mitjançant la violència privada.

El concepto de sana laicidad de Benedicto XVI en la democracia de Tocqueville

Davant els canvis polítics de la Modernitat, l’Església catòlica ha desenvolupat una extensa doctrina en matèria política, que l’actual papa, Benet XVI, continua actualitzant i ampliant. A partir de les afirmacions del Sant Pare, existiria la possibilitat de preguntar-se fins a quin punt l’Església ha mantingut una única línia en el seu magisteri polític al llarg dels segles, i, en concret, entre la doctrina anterior i la posterior al Concili Vaticà II. Aquest treball té per objectiu, en primer lloc, aclarir la continuïtat o discontinuïtat de la doctrina de l’Església postconciliar respecte de l’anterior e il•lustrar les principals línies del magisteri político-social de Benet XVI. Així mateix, hom es podria preguntar en quina mesura la proposta de Benet XVI és realitzable en el context polític actual. Per donar resposta a aquesta segona qüestió, es recorrerà al anàlisis que Alexis de Tocqueville va fer de la democràcia americana i que és extrapolable a la resta de democràcies d’Occident. Mitjançant la contraposició de la doctrina política de Benet XVI i l’anàlisi que fa Tocqueville del paper de la religió en les democràcies, es tractarà d’esclarir fins a quin punt el magisteri de Benet XVI sobre qüestions polítiques és compatible amb la racionalitat política.

Gilles Lipovetsky: límites y paradojas del estudio sociológico del individualismo

El present treball vol ser un anàlisi del pensament de Lipovetsky, no només des d’un punt de vista cronològic sinó més aviat global, tot analitzant els principals camps d’estudi de l’autor i veient com aquests interaccionen o evolucionen al llarg del temps. El narcisisme, l’hiperconsum i el nou paradigma antropològic de l’individu es perfilen com els grans temes d’anàlisi del sociòleg francès. A més a més, veurem alguns dels punts dèbils de l’enfocament de l’autor així com les paradoxes i les contradiccions dels seus estudis.

Una visión introductoria sobre la democracia directa en Estados Unidos

El planteamiento teórico del working paper se sitúa en el análisis de la supremacía de las declaraciones constitucionales de derechos y el concepto de democracia directa. Se analizan, por ello, los aspectos más destacables de cómo las constituciones y las leyes han diseñado las tres formas de democracia directa establecidas por las constituciones de los Estados de Estados Unidos: la iniciativa popular (legislativa y constitucional), el referéndum y la destitución popular de cargo público (el denominado recall). De este modo, los mecanismos de democracia directa manifiestan las conexiones entre el principio del federalismo y los derechos constitucionales y su dual protección, toda vez que los estados de los Estados Unidos pueden perfeccionar el sistema global de derechos, no sólo estableciendo aquellos que no han sido regulados en la constitución federal sino también desarrollando los que explícitamente consagra dicho texto, con legitimación para modificar el nivel mínimo constitucional federal de protección de los derechos.

Creació d’un servidor de mapes OGC per a la consulta i publicació d’indicadors de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

L’objectiu del projecte és la creació d’una proposta de servei d’Internet que proporcioni mapes temàtics per a la visualització i consulta de dades estadístiques territorials dels estudis i enquestes de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) en un entorn HTML. A més es fa servir el programari lliure de codi obert MapServer CGI per representar la informació geogràfica del servidor de mapes, així com també la programació amb codi HTML i les llibreries de codi JavaScript, OpenLayers + ExtJS i MapFish (que fa possible una interfície molt més agradable i entenedora connectant la part client i la part servidor).