Modified 'dumbbell' technique: a simple and intuitive method to position balloon-expandable stent valves.

Intraoperative cardiac imaging plays a key role during transcatheter aortic valve replacement. In recent years, new techniques and new tools for improved image quality and virtual navigation have been proposed, in order to simplify and standardize stent valve positioning and implantation. But routine performance of the new techniques may require major economic investments or specific knowledge and skills and, for this reason, they may not be accessible to the majority of cardiac centres involved in transcatheter valve replacement projects. Additionally, they still require injections of contrast medium to obtain computed images. Therefore, we have developed and describe here a very simple and intuitive method of positioning balloon-expandable stent valves, which represents the evolution of the 'dumbbell' technique for echocardiography-guided transcatheter valve replacement without angiography. This method, based on the partial inflation of the balloon catheter during positioning, traps the crimped valve in the aortic valve orifice and, consequently, very near to the ideal landing zone. It does not require specific echocardiographic knowledge; it does not require angiographies that increase the risk of postoperative kidney failure in elderly patients, and it can be also performed in centres not equipped with a hybrid operating room.

Prise en charge par une équipe pluridisciplinaire des patients avec multiples vulnérabilités dans un service d'urgence

Introduction: Les centres d'urgence se trouvent régulièrement confrontés à des patients avec de multiples vulnérabilités médico-sociales qui recourent préférentiellement aux urgences pour y recevoir des soins de bases. Leurs fréquentes consultations contribuent à encombrer les urgences : dans notre service d'urgence entre avril 2008 et mars 2009, une étude ayant pour but de caractériser ces patients a montré que 14 % de l'ensemble des consultations ont été causées par 5 % des patients admis > 4 x/an.Matériel et méthode: Cohorte prospective des patients admis aux urgences et présentant des critères touchant > 3 axes de vulnérabilités sur les 5 axes reconnus habituellement (déterminants somatiques, de santé mentale, comportemental, social, de consommation de soins). Les patients inclus ont été soit signalés par le personnel médico-infirmier des urgences, soit dépistés par une équipe pluridisciplinaire (2 infirmières, 1 assistant social, 1 médecin) durant les jours ouvrables du 1.9.2010 au 14.12.2010.Résultats: 75 patients ont été inclus (65 % d'hommes). La moyenne d'âge était de 43 ans. 59 % étaient des migrants en provenance de : Europe (22 %), Afrique (22 %), Asie (12 %), Amériques du Sud (6 %) et du Nord (1 %). Les vulnérabilités les plus fréquentes étaient: somatiques 76 % (maladies aiguës/chroniques sévères 50 %, mauvaise adhérence thérapeutique 40 %), liées à la santé mentale 65 % (troubles anxieux et dépressifs 54 %), comportementales 80 % (addictions aux substances 73 %), sociales 93 % (absence de domicile fixe 31 %, absence d'assurance-maladie 15 %, barrières linguistiques 24 %, à l'assistance sociale 46 %) et consommation de soins (> 4 visites aux urgences/an 57 %, absence de médecin de premier recours 33 %). La charge de travail moyenne pour orienter ces patients vers des structures de santé primaire était de 3 heures/cas. Les interventions ont été d'évaluer le réseau de soins déjà impliqué (98 %), de réorienter dans le réseau ambulatoire (64 %) ou vers les services sociaux (37 %).Conclusion: Les vulnérabilités multiples sont relativement peu fréquentes dans notre service d'urgence mais leur complexité requiert des ressources qui dépassent ce que peuvent offrir des équipes de soins habituelles aux urgences. Une prise en charge individuelle par une équipe pluridisciplinaire est susceptible de fournir ces ressources et de réorienter ces patients vers des structures ambulatoires adaptées à leurs besoins.

El paper de l'esport en la integració de la població adulta immigrant d'origen internacional a Catalunya

Amb l’establiment de grups d’immigrants a Catalunya, l’abast de les polítiques socials s’ha vist ampliat per tal d’afrontar els reptes d'integració i cohesió social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona identifiquen t l’esport com a vehicle positiu per a la integració dels immigrants, el desenvolupament de polítiques en aquest àmbit encara està en una fase preliminar. La manca de recerca i l’absència d’aproximació política dificulten aquest procés. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la població adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulació i implementació de polítiques per part de les administracions públiques catalanes. S’ha realitzat una aproximació exploratòria a aquesta necessitat. La recollida de dades s’ha fet mitjançant observació i entrevistes semi-estructurades sobre experiències esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importància de l’esport per a l’immigrant en el procés d’establiment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducció i la negociació de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisió entre el sistema esportiu formal català i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de l’administració pública i el cas d’estudi d’un municipi han proporcionat una visió general de la resposta política. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma més sistemàtica, la necessitat d’incrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors públics i d’establir un conjunt d’indicadors socials per mesurar l’efectivitat de la intervenció política en aquest àmbit, així com la identificació de bones pràctiques i activitats per compartir coneixements.

Adolescents immigrats a Catalunya i construcció de la identitat cultural: trajectòries de vida i processos d’inclusió

Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en què els adolescents de família immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat d’establir pautes i propostes d’intervenció educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacció social en contextos multiculturals, l’exclusió social per motius d’ètnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase està destinada a recollir informació qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i d’acord amb la informació obtinguda, un programa d’activitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera d’experimentació del programa i avaluació dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i última, centrada en la difusió entre tots els centres de secundària vinculats a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus Ítaca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a l’alumnat que cursa estudis d’ESO. El Campus Ítaca pretén, mitjançant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundària es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatòries. Es treballa, per tant, amb l’alumnat immigrat dels centres de secundària que hi participen.

Cultura i Societat en la guerra del Francès

Des de que començà aquest projecte, el grup de recerca ha intentat aprofundir el coneixement de la Catalunya de la Guerra del Francès (1808 -1814) a partir d’una òptica britànica. El grup pretenia així desenvolupar la relació que es va establir entre els catalans i els britànics al llarg de tota la guerra, des dels primers contactes permesos per la presència de la flota britànica en la costa catalana fins a la intervenció de forces britàniques en territori català. D’aquesta manera, i primerament, el grup inicià la consulta de les bases de dades i catàlegs catalans i britànics per a completar el nostre llistat de referències arxivístiques i bibliogràfiques. El segon pas van ésser les tres estades d’investigació que entre el 2006 i el 2007 es van fer a Anglaterra, principalment a Londres. La investigació es realitzà a la British Library, al Institute of Historical Research of the School of Advanced Studies de la University of London, al National Maritime Museum i als National Archives of the United Kingdom. A continuació, el grup analitzà la informació recollida de la lectura de fonts primàries i bibliogràfiques en aquests centres de recerca. Finalment, el grup creu que la intensa relació que es va establir entre les dues parts, reflecteix la importància que les autoritats britàniques van donar a Catalunya, i que el seu aïllament amb el centre polític del bàndol patriota va permetre que desenvolupés les seves pròpies dinàmiques i cronologies, encara que s’integraven en el desenvolupament general de la guerra.

Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London

La localització de les empreses de nova economia en zones urbanes, a pesar que el factor distància no sigui important, no deixa de ser considerable pels seus avantatges que els suposa estar situades conjuntament en relació amb les infraestructures, consum, beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara. És inevitable que el primer quart del segle vint-i-un estigui lligat a l’economia creativa de forma similar amb que el començament del segle vint estava íntimament lligat a l’economia industrial i la invenció del sistema de producció en massa. La ciutat també va jugar un dels papers més importants per al desenvolupament de “la nova economia industrial” a les albors del segle vint, com ho és la ciutat del coneixement que acull “la nova economia creativa” al segle vint-i-un. És evident que els resultats morfològics, socials, econòmics i urbans són ben diferents en ambdós fenòmens, però l’impacte a les ciutats és molt gran. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els mecanismes d’aglomeració (clustering) d’activitats competitives basades en creació de coneixement i de serveis avançats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch. L’esforç que han posat les autoritats locals en crear l’entorn apropiat per atreure i crear empreses innovadores, com a motor de desenvolupament d’algunes ciutats modernes europees ha resultat en el sorgiment de nuclis o centres urbans molt dinàmics que suposadament estan preparats i acullen punts de creació de coneixement (“Urban Knowledge Hubs”), amb una demanda i llocs de treball altament qualificats. Aquest és el cas dels projectes de Barcelona (22@bcn) i East London (Shoreditch).

A 10-year experience in paediatric spontaneous cerebral hemorrhage: which children with headache need more than a clinical examination?

INTRODUCTION: When a child is seen in a clinic with a headache, stroke is certainly not the first on the list of differential diagnoses. In western countries, stroke is typically associated with adults and the elderly. Although rare, haemorrhagic strokes are not exceptional in the paediatric population, as their incidence is around 1/100 000/year. Prompt diagnosis is essential, since delayed treatment may lead to disastrous prognosis in these children. MATERIALS AND METHODS: This is a retrospective review of paediatric cases with spontaneous cerebral haemorrhage that presented in two university hospitals in the last ten years. The experience of these primary and tertiary referral centres comprises 22 consecutive cases that are analysed according to aetiology, presenting symptoms, treatment and outcome. RESULTS: 77% of the children diagnosed with haemorrhagic stroke presented with headaches. 41% of them had a sudden onset, while 9% developed headaches over a period of hours to weeks. While 9% presented only with headaches, the majority had either subtle (diplopia, balance problems) or obvious (focal deficits, unilateral weakness and decreased level of consciousness) concomitant neurological signs. 55% had an arteriovenous malformation (AVM), 18% had an aneurysm and 14% had a cavernous malformation. In 14% the aetiology could not be determined. The majority of haemorrhages (82%) were supratentorial, while 18% bled into the posterior fossa. All children underwent an emergency cerebral CT scan followed by specific investigations. The treatment was dependent on the aetiology as well as the mass effect of the haematoma. In 23% an emergent evacuation of the haematoma was performed. Two children (9%) died, and 75% had a favourable clinical outcome. CONCLUSION: Headaches in children are a common problem, and a small minority may reveal an intracranial haemorrhage with poor prognosis if not treated promptly. Although characterisation of headaches is more difficult in a paediatric population, sudden, unusual or intense headaches should lead to imaging work-up. Any neurological finding, even one as subtle as hemianopsia or dysmetria, should alarm the physician and should be followed by emergency imaging investigation. If the cerebral CT reveals a haemorrhage, the child should be referred immediately to a neurosurgical referral centre without further investigation. The outcome is grim for children presenting in coma with fixed, dilated pupils. The long-term result overall for children after spontaneous intracranial haemorrhage is not dismal and depends critically on specialised management.

La mediación lingüístico-cultural en las escuelas catalanas. Cómo ayudar en la comunicación entre padres y madres chinos y educadores catalanes

L’objectiu d’aquesta tesina és donar a conèixer la tasca dels mediadors lingüístico-culturals entre pares i mares xinesos i educadors catalans. La tesina és estructurada en tres parts: a la primera, presentem una panoràmica general de la immigració xinesa a Catalunya; a la segona i a la tercera, analitzem els aspectes lingüístics i culturals de la mediació, emfasitzant els trets propis de l’àmbit escolar i els casos més complexos de transferència de referents culturals. A les conclusions descrivim el perfil del mediador i, finalment, adjuntem un glossari amb la terminologia pròpia de l’àmbit educatiu.

Violence domestique: guide pratique. Améliorer la prise en charge des femmes concernées

[Table des matières] Généralités sur la violence domestique: Définition de la violence domestique, Prise en charge: possibilités et limites, Dépistage de la violence domestique, Signes et symptômes évoquant un contexte de violence domestique &. La situation spécifique des femmes migrantes. - Documentation: Marche à suivre: check-list, Consentement, Constat médical en cas de violence domestique, Examen physique, Attestation. - Annexes: Bases légales, Gynécologie des enfants et adolescentes, Caisse maladie et éléments financiers, Coordonnées des centres spécialisés, Centres cantonaux d'aide aux victimes d'infraction (Centres LAVI), Littérature et liens. - Suppléments: Marche à suivre: check-list, Spécimens de constat médical [Editorial (extrait)] Le groupe de travail «Abus sexuels au cabinet médical» - constitué voici quelques années par la Société Suisse de Gynécologie et d'Obstétrique - s'est vu chargé par le président de la société d'élaborer un guide pratique pour aborder la violence domestique. En Suisse, des études d'envergure montrent qu'une femme sur quatre au cours de sa vie et une femme sur dix durant les !" derniers mois sont confrontées à la violence. Ces études révèlent un lien étroit entre de nombreux problèmes de santé et le fait de subir de la violence conjugale. La moitié des femmes touchées présentent des problèmes de santé physiques et deux tiers des problèmes de santé psychiques ou des troubles d'ordre psychosomatiques. Et ce sont ces problèmes qui amèneront les femmes à consulter leur médecin. Le groupe de travail poursuit l'objectif d'améliorer la prise en charge des femmes concernées par la violence. En effet, aussi longtemps que la cause réelle des symptômes et des plaintes, à savoir le fait de vivre dans un contexte de violence, n'est pas dépistée, aucune mesure thérapeutique ne pourra avoir d'impact durable sur la santé de la patiente. Les femmes concernées par la violence domestique s'adressent de préférence à leur médecin. De ce fait, les gynécologues, au sein de leur cabinet et dans les cliniques, vont entrer en contact avec ces femmes. Il est donc important que chacun dispose des connaissances nécessaires à leur prise en charge.

Child sun protection in New Zealand: parental view and societal responsibilities

Issue addressed: Cutaneous melanoma is a significant health problem in New Zealand. Excessive sun exposure in early life increases subsequent risk. This study investigated parental opinions, understanding and practices concerning the sun protection of young children. The study aimed to identify areas where improvements in sun protection may be most needed. Methods: Parents were recruited through licensed childcare centres and kindergartens in Dunedin to take part in semi-structured focus groups. Feedback was obtained from participants in response to summary reports based on audiotapes. Results: Parents noted increased social acceptability of sun protective behaviours and child sunburn was now unacceptable. Past media campaigns were well recalled. The 'time to burn' used in media weather reports was easier to understand than the Ultra Violet Index (UVI), about which more information was wanted. Protective messages were expected to be straightforward, consistent and readily and regularly available. Local radio may provide the most timely, relevant information. There was a perceived lack of authoritative information about sunscreens and sunglasses and a shortage of acceptable protective clothing. Fuller information on sunscreen containers and greater use of UV Protection Factor (UPF) ratings for clothing and Eye Protection Factor (EPF) for sunglasses would assist. The use of shade and rescheduling of activities were scarcely mentioned. Conclusions: Parents were aware of the need for child sun protection but lacked confidence about how best to achieve this. Future health promotion programs should emphasise how optimal protection can be achieved more than why sun protection is needed. Programs should include a repertoire of strategies targeted towards individuals through the education of children and caregivers. They should also aim at achieving modifications in physical and social environments, including appropriate product design and promotion. So what?: The development of a balanced, comprehensive program with environmental components that reinforce protective behaviours has the potential to sustain sun protection among the largest number of children in the longer term.

La industria cultural en Internet y las entidades gestoras de derechos de autor

En el presente trabajo de investigación realizamos un análisis sobre el impacto de la revolución digital en las industrias culturales. Reflejamos como el Derecho español se adapta a las nuevas necesidades de la tecnología para garantizar la protección de la Propiedad Intelectual (PI). Indagamos en las competencias de las entidades de gestión y que se encargan de la gestión de los derechos de autor así como la aplicación conjunta del canon digital. Nuestro objetivo general es mostrar cuales son las particularidades del nuevo contexto cultural-digital, esclareciendo cual es el papel que cada uno de los actores implicados desarrolla, así como mostrar cual es el valor económico, legal y social que esta tendencia de consumo representa para el desarrollo cultural y tecnológico en el territorio español. iv. Al present treball d’investigació realitzem un anàlisi sobre l’ impacte de la revolució digital a les indústries culturals. Reflectirem com el Dret espanyol s’adapta a les noves necessitats de la tecnologia per garantir la protecció de la Propietat Intel•lectual (PI). Indagarem en les competències de les entitats de gestió i que s’encarrega de la gestió dels drets d’autor, així com l’aplicació conjunta del canon digital. El nostre objectiu general és mostrar quines són les particularitats del nou context cultural-digital, aclarint quin és el paper que cadascú dels actors implicats desenvolupa, així com mostrar quin és el valor econòmic, legal i social que aquesta tendència de consum representa per al desenvolupament cultural i tecnològic al territorio espanyol.

Dead-End Jobs or Career Opportunities? Advancement opportunities in call centers

Employment in call centers has grown significantly throughout the world over the past 15 years. In debates about the quality of these new jobs, there are few studies that specifically address promotion opportunities. Using a survey of over 2400 call centers in 16 countries, this paper documents levels and analyzes factors shaping promotions in call centers, and discusses implications for promotions in the service sector generally. On average, less than 10% of call center agents are promoted in any year--5.7% promoted internally to the call center, and 4% promoted elsewhere in the business. Firms that have more complex labor processes and require agents to have higher levels of firm-specific knowledge tend to also have greater promotion opportunities, which might be expected. There are also unexpected findings, including that increased autonomy in the workplace often provides a ‘substitute' to advancement opportunities, and that unionization is associated with fewer advancement opportunities within call centers, though more advancement opportunities to other parts of the business. Key words: promotions, service industries, call centers.

Die Inguinal-Hernienplastik nach Lichtenstein: Eine einfache und komplikationsarme Technik, besonders geeignet für die Tageschirurgie [The Lichtenstein inguinal hernia-plasty: a simple and complication-free technique, especially suited for ambulatory surgery].

A consecutive series of 353 patients who underwent Lichtenstein mesh repair for inguinal hernia from the 1st of July 1994 to the 30th of July 1995 were studied. We analysed our indication, technique, complications, follow-up and outcome. Special consideration was given to the advantages and acceptance of day-case surgery. Our results suggest that the Lichtenstein repair should be considered as a new standard procedure, especially outside of hernia centres.

Seizures after single-agent overdose with pharmaceutical drugs: Analysis of cases reported to a poison center.

Abstract Context. Seizures during intoxications with pharmaceuticals are a well-known complication. However, only a few studies report on drugs commonly involved and calculate the seizure potential of these drugs. Objectives. To identify the pharmaceutical drugs most commonly associated with seizures after single-agent overdose, the seizure potential of these pharmaceuticals, the age-distribution of the cases with seizures and the ingested doses. Methods. A retrospective review of acute single-agent exposures to pharmaceuticals reported to the Swiss Toxicological Information Centre (STIC) between January 1997 and December 2010 was conducted. Exposures which resulted in at least one seizure were identified. The seizure potential of a pharmaceutical was calculated by dividing the number of cases with seizures by the number of all cases recorded with that pharmaceutical. Data were analyzed using descriptive statistics. Results. We identified 15,441 single-agent exposures. Seizures occurred in 313 cases. The most prevalent pharmaceuticals were mefenamic acid (51 of the 313 cases), citalopram (34), trimipramine (27), venlafaxine (23), tramadol (15), diphenhydramine (14), amitriptyline (12), carbamazepine (11), maprotiline (10), and quetiapine (10). Antidepressants were involved in 136 cases. Drugs with a high seizure potential were bupropion (31.6%, seizures in 6 of 19 cases, 95% CI: 15.4-50.0%), maprotiline (17.5%, 10/57, 95% CI: 9.8-29.4%), venlafaxine (13.7%, 23/168, 95% CI: 9.3-19.7%), citalopram (13.1%, 34/259, 95% CI: 9.5-17.8%), and mefenamic acid (10.9%, 51/470, 95% CI: 8.4-14.0%). In adolescents (15-19y/o) 23.9% (95% CI: 17.6-31.7%) of the cases involving mefenamic acid resulted in seizures, but only 5.7% (95% CI: 3.3-9.7%) in adults (≥ 20y/o; p < 0.001). For citalopram these numbers were 22.0% (95% CI: 12.8-35.2%) and 10.9% (95% CI: 7.1-16.4%), respectively (p = 0.058). The probability of seizures with mefenamic acid, citalopram, trimipramine, and venlafaxine increased as the ingested dose increased. Conclusions. Antidepressants were frequently associated with seizures in overdose, but other pharmaceuticals, as mefenamic acid, were also associated with seizures in a considerable number of cases. Bupropion was the pharmaceutical with the highest seizure potential even if overdose with bupropion was uncommon in our sample. Adolescents might be more susceptible to seizures after mefenamic acid overdose than adults. "Part of this work is already published as a conference abstract for the XXXIV International Congress of the European Association of Poisons Centres and Clinical Toxicologists (EAPCCT) 27-30 May 2014, Brussels, Belgium." Abstract 8, Clin Toxicol 2014;52(4):298.

Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El present treball és un estudi de la personalitat humana, literària i filosòfica de Jaume Brossa així com un anàlisi del medi sociohistòric que li va tocar viure. El mètode utilitzat ha estat, en primer lloc, un rastreig de material original, articles publicats entre els anys 1892 i 1902 en diversos òrgans de premsa de Barcelona i Madrid. Una vegada obtingut el material requerit, s’ha sondejat per dins de les seves línies fins a trobar quin era el seu pensament en molts aspectes, a saber: el seu posicionament entorn els grans centres d’atenció del seu temps: el nacionalisme, el moviment obrer, l’estètica modernista en les seves parcel•les de música, literatura, teatre etc., tots aquests camps, tractats des de la base de la seva actitud regeneracionista i revolucionària. L’estudi s’ha realitzat des d’un enfocament crític: intentar esbrinar quines han estat les causes per les quals un autor certament notable de les nostres lletres ha estat marginat o, si més no, minimitzat en el seu abast intel•lectual. I, tal com es planteja al començament del treball, aquest consta d’una recerca de causes, implicacions, contextos etc. que ens permetin esbrinar per què Jaume Brossa ha estat desacreditat.