Untersuchung der Bedingungen und Verhältnisse beim Dickstoffversatz unter Einbeziehung der Mischtechnik

Technology of high concistency materials, mixing prozess, sewage sludge incineration ash, products of the flue gas cleaning, flow behaviour, reaction calorimetry, hydraulic transportation, setting

Expression of pSTAT5 predicts FLT3 internal tandem duplications in acute myeloid leukemia.

Mutations of the Fms-like tyrosine kinase 3 (FLT3) can be detected in a significant number of acute myeloid leukemias (AML). Seventy-five cases of acute myeloid leukemia were evaluated for FLT3-internal tandem duplications (ITD) by polymerase chain reaction. Paraffin-embedded formalin-fixed trephine biopsies of these cases were evaluated for expression of phosphorylated signal transducer and activator of transcription 1 (pSTAT1), pSTAT3, and pSTAT5. Specific expression of pSTAT5 was proven in leukemic blasts in situ by double staining with a blast-specific marker. Expression of pSTAT5 in > or =1% of blasts was highly predictive of FLT3-ITD. Neither expression of pSTAT1 nor pSTAT3 were associated with FLT3 mutations. Altogether we conclude that pSTAT5 expression can precisely be assessed by immunohistochemistry in routinely processed bone marrow trephines, STAT5 is highly likely the preferred second messenger of FLT3-mediated signaling in AML, and expression of pSTAT5 is predictive of FLT3-ITD.

Estudi de la degradació anaeròbia de tres contaminants emergents: àcid clofíbric, carbamazepina i ibuprofè

En el present estudi s’ha fet un seguiment baromètric de la producció de biogàs de tres compostos farmacèutics mitjançant tests de degradació anaeròbia. El llot del digestor anaerobi de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Granollers s’ha emprat com a inòcul. En un primer experiment, s’ha fet l’estudi de l’etapa metanogènica, amb metanol com a substrat i les concentracions de 5, 10 i 20 mg·L-1 d’àcid clofíbric (CLOFI, regulador lípid), ibuprofè (IBU, anti-inflamatori) i carbamazepina (CARBA, antiepilèptic/analgèsic). En un segon experiment, s’ha estudiat l’etapa acetogènica, amb àcid propiònic com a substrat i amb concentracions de 20 i 100 mg·L-1 dels mateixos fàrmacs. Per una banda, en el primer experiment, no s’ha observat degradació dels fàrmacs i cap d’ells presenta toxicitat pel llot anaerobi. CARBA i IBU s’adsorbeixen majoritàriament a la fase sòlida. Per altra banda, en l’etapa acetogènica ni CARBA ni IBU s’han degradat i tampoc presenten toxicitat en cap de les concentracions provades. Com en el cas anterior, la majoria d’aquests fàrmacs queda adsorbit en el llot. En canvi, CLOFI es degrada en 100 mg·L-1 de concentració donant com a producte intermedi un metabòlit.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: estabilitat de la matèria orgànica

L’avaluació de la capacitat de segrest de carboni d’un sòl denudat per l’extracció de calcàries i la seva posterior restauració amb fangs de depuradora s’ha realitzat mitjançant l’anàlisi de l’estabilitat de la matèria orgànica del sòl (MOS) en funció de la dosi de fangs aplicada. Els resultats d’aquest treball demostren dos fets fonamentals per a l’estudi de la capacitat de segrest de carboni, els qual són: la conservació del contingut total de MOS i l’augment de la seva estabilitat fins a nivells més alts que els de la MOS de les parcel·les de control. Aquests resultats són explicables per (i) la conservació i augment de la MOS recalcitrant, i (ii) la protecció d’una porció més o menys rellevant de la MO làbil continguda amb els fangs gràcies a l’acció simultània dels mecanismes d’estabilització de la MOS, com són: l’estabilització bioquímica (humificació), química, física, a més de la pròpia hidrofobicitat de la MOS, aquests dos últims potenciats per l’addicció del fangs de depuradora.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: paper de les propietats físiques del sòl

S’ha estudiat el grau de protecció física del carboni dins d’agregats de diferents mides en un sòl d’una pedrera restaurada fa 17 anys amb terres adobades amb fangs de depuradora, i s’ha interpretat el seu paper en el context del segrest de carboni en el sòl. La metodologia aplicada es basa en la d’humitejament ràpid dels agregats del sòl per immersió en aigua (Le Bissonnais, 1996), que simula l’estabilitat d'un sòl sec que es veu sotmès a processos tals com la inundació local o saturació ràpida. També s’ha determinat la quantitat de carboni oxidable present en els agregats del sòl amb el mètode de Nelson i Sommers (1982). Els resultats han mostrat que l’adobat amb fangs de depuradora contribueix a augmentar el contingut de carboni orgànic en els agregats del sòl i n’estimula el segrest a mitjà termini (unes 10 tones ha-1 en 17 anys), aportant estabilitat al sòl i protegint físicament el carboni orgànic dins dels agregats de mida major (5-2 mm). A més s’ha constatat que per determinar l’estabilitat del carboni segrestat en el sòl cal conèixer com es distribueix entre les diferents mides d’agregats. Finalment, l’augment del segrest de carboni en el sòl propiciat per l’aplicació dels fangs de depuradora li dóna més capacitat per fixar CO2 atmosfèric.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals industrials

La determinació de compostos orgànics contaminants en aigües residuals d’origen urbà i industrial és un tema que ha suscitat un creixent interès, tant des del punt de vista del problema mediambiental que es deriva de l’abocament d’aquestes aigües al medi aquàtic públic com des de la perspectiva de reutilització de les aigües tractades en processos industrials. La majoria d’aquests contaminants no s’eliminen completament en plantes de tractament d’aigües convencionals, pel que s’han de controlar. Aquest fet implica desenvolupar nous processos de tractament que permetin millorar l'eficiència de l'eliminació de les plantes de tractament convencionals. Per tal d'investigar la presència d'aquests compostos contaminants a baixes concentracions és necessari desenvolupar nous mètodes analítics altament sensibles. En el nostre projecte s'han desenvolupat diferents mètodes analítics per determinar compostos orgànics contaminants en aigües residuals provinents de plantes de tractament d'aigües industrials, urbanes i plantes potabilitzadores, utilizant principalment la microextracció en fase sòlida (SPME) seguida de la cromatografia de gasos acoblada a un espectròmetre de masses (GC-MS). S'ha estudiat la presència de diferents famílies de compostos en aquestes aigües, com són: ftalats, amines alifàtiques primàries i nitrosamines. A més a més, s'han desenvolupat mètodes analítics per determinar amines alifàtiques primàries en llots actius provinents de diferents tipus de plantes de tractament d'aigües i plantes potabilitzadores.

Plasmodium yoelii: identification of a gene encoding a putative ADP-ribosylation factor-1 GTPase-activating Protein, PyAG1

The PyAG1 gene, identified by the screening of a Plasmodium yoelii genomic DNA library with a rhoptry-specific Mab, encodes a protein with a zinc finger structure immediately followed by the consensus sequence of the Arf GAP catalytic site. The serum of mice immunized with the recombinant protein recognized specifically the rhoptries of the late infected erythrocytic stages. Blast analysis using the Genbank database gave the highest scores with four proteins presenting an Arf1 GAP activity. If presenting also this activity, the PyAG1 protein could be involved in the regulation of the secreted protein vesicular transport and, consequently, in the rhoptry biogenesis.

MyHits: a new interactive resource for protein annotation and domain identification.

The MyHits web server (http://myhits.isb-sib.ch) is a new integrated service dedicated to the annotation of protein sequences and to the analysis of their domains and signatures. Guest users can use the system anonymously, with full access to (i) standard bioinformatics programs (e.g. PSI-BLAST, ClustalW, T-Coffee, Jalview); (ii) a large number of protein sequence databases, including standard (Swiss-Prot, TrEMBL) and locally developed databases (splice variants); (iii) databases of protein motifs (Prosite, Interpro); (iv) a precomputed list of matches ('hits') between the sequence and motif databases. All databases are updated on a weekly basis and the hit list is kept up to date incrementally. The MyHits server also includes a new collection of tools to generate graphical representations of pairwise and multiple sequence alignments including their annotated features. Free registration enables users to upload their own sequences and motifs to private databases. These are then made available through the same web interface and the same set of analytical tools. Registered users can manage their own sequences and annotations using only web tools and freeze their data in their private database for publication purposes.

Eliminació autotròfica de nitrogen en una pila biològica (microbial fuel cells )

L’aigua i l’energia formen un binomi indissociable. En relació al cicle de l’aigua, des de fa varies dècades s’han desenvolupat diferents formes per recuperar part de l’energia relacionada amb l’aigua, per exemple a partir de centrals hidroelèctriques. No obstant, l’ús d’aquesta aigua també porta associat un gran consum energètic, relacionat sobretot amb el transport, la distribució, la depuració, etc... La depuració d’aigües residuals porta associada una elevada demanda energètica (Obis et al.,2009). En termes energètics, tot i que la despesa elèctrica d’una EDAR varia en funció de diferents paràmetres com la configuració i la capacitat de la planta, la càrrega a tractar, etc... es podria considerar que el rati mig seria d’ aproximadament 0.5 KWh•m-3.Els principals costos d’explotació estan relacionats tant amb la gestió de fangs (28%) com amb el consum elèctric (25%) (50% tractament biològic). Tot i que moltes investigacions relacionades amb el tractament d’aigua residual estan encaminades en disminuir els costos d’operació, des de fa poques dècades s’està investigant la viabilitat de que l’aigua residual fins i tot sigui una font d’energia, canviant la perspectiva, i començant a veure l’aigua residual no com a una problemàtica sinó com a un recurs. Concretament s’estima que l’aigua domèstica conté 9.3 vegades més energia que la necessària per el seu tractament mitjançant processos aerobis (Shizas et al., 2004). Un dels processos més desenvolupats relacionats amb el tractament d’aigües residuals i la producció energètica és la digestió anaeròbia. No obstant, aquesta tecnologia permet el tractament d’altes càrregues de matèria orgànica generant un efluent ric en nitrogen que s’haurà de tractar amb altres tecnologies. Per altre banda, recentment s’està investigant una nova tecnologia relacionada amb el tractament d’aigües residuals i la producció energètica: les piles biològiques (microbial fuel cells, MFC). Aquesta tecnologia permet obtenir directament energia elèctrica a partir de la degradació de substrats biodegradables (Rabaey et al., 2005). Les piles biològiques, més conegudes com a Microbial Fuel Cells (acrònim en anglès, MFC), són una emergent tecnologia que està centrant moltes mirades en el camp de l’ investigació, i que es basa en la producció d’energia elèctrica a partir de substrats biodegradables presents en l’aigua residual (Logan., 2008). Els fonaments de les piles biològiques és molt semblant al funcionament d’una pila Daniell, en la qual es separa en dos compartiments la reacció d’oxidació (compartiment anòdic) i la de reducció (compartiment catòdic) amb l’objectiu de generar un determinat corrent elèctric. En aquest estudi, bàsicament es mostra la posada en marxa d'una pila biològica per a l'eliminació de matèria orgànica i nitrogen de les aigües residuals.

BlastR--fast and accurate database searches for non-coding RNAs.

We present and validate BlastR, a method for efficiently and accurately searching non-coding RNAs. Our approach relies on the comparison of di-nucleotides using BlosumR, a new log-odd substitution matrix. In order to use BlosumR for comparison, we recoded RNA sequences into protein-like sequences. We then showed that BlosumR can be used along with the BlastP algorithm in order to search non-coding RNA sequences. Using Rfam as a gold standard, we benchmarked this approach and show BlastR to be more sensitive than BlastN. We also show that BlastR is both faster and more sensitive than BlastP used with a single nucleotide log-odd substitution matrix. BlastR, when used in combination with WU-BlastP, is about 5% more accurate than WU-BlastN and about 50 times slower. The approach shown here is equally effective when combined with the NCBI-Blast package. The software is an open source freeware available from www.tcoffee.org/blastr.html.

Almost routine prophylactic cholecystectomy during laparoscopic gastric bypass is safe

Background Morbidly obese patients are at high risk to develop gallstones, and rapid weight loss after bariatric surgery further enhances this risk. The concept of prophylactic cholecystectomy during gastric bypass has been challenged recently because the risk may be lower than reported earlier and because cholecystectomy during laparoscopic gastric bypass may be more difficult and risky. <p>Methods A review of prospectively collected data on 772 patients who underwent laparoscopic primary gastric bypass between January 2000 and August 2007 was performed. The charts of patients operated before 2004 were retrospectively reviewed regarding preoperative echography and histopathological findings.</p> <p>Results Fifty-eight (7.5%) patients had had previous cholecystectomy. In the remaining patients, echography showed gallstones or sludge in 81 (11.3%). Cholecystectomy was performed at the time of gastric bypass in 665 patients (91.7%). Gallstones were found intraoperatively in 25 patients (3.9%), for a total prevalence of gallstones of 21.2%. The age of patients with gallstones was higher than that of gallstone-free patients (43.5 vs 38.7 years, p < 0.0001). Of the removed specimens, 81.8% showed abnormal histologic findings, mainly chronic cholecystitis and cholesterolosis. Cholecystectomy was associated with no procedure-related complication, prolonged duration of surgery by a mean of 19 min (4-45), and had no effect on the duration of hospital stay. Cholecystectomy was deemed too risky in 59 patients (8.3%) who were prescribed a 6-month course of ursodeoxycolic acid.</p> <p>Conclusion Concomitant cholecystectomy can be performed safely in most patients during laparoscopic gastric bypass and does not prolong hospital stay. As such, it is an acceptable form of prophylaxis against stones forming during rapid weight loss. Whether it is superior to chemical prophylaxis remains to be demonstrated in a large prospective randomized study.</p>

Production of full-length cDNA sequences by sequencing and analysis of expressed sequence tags from Schistosoma mansoni

The number of sequences generated by genome projects has increased exponentially, but gene characterization has not followed at the same rate. Sequencing and analysis of full-length cDNAs is an important step in gene characterization that has been used nowadays by several research groups. In this work, we have selected Schistosoma mansoni clones for full-length sequencing, using an algorithm that investigates the presence of the initial methionine in the parasite sequence based on the positions of alignment start between two sequences. BLAST searches to produce such alignments have been performed using parasite expressed sequence tags produced by Minas Gerais Genome Network against sequences from the database Eukaryotic Cluster of Orthologous Groups (KOG). This procedure has allowed the selection of clones representing 398 proteins which have not been deposited as S. mansoni complete CDS in any public database. Dedicated sequencing of 96 of such clones with reads from both 5' and 3' ends has been performed. These reads have been assembled using PHRAP, resulting in the production of 33 full-length sequences that represent novel S. mansoni proteins. These results shall contribute to construct a more complete view of the biology of this important parasite.

Survival, prognostic factors and rates of leukemic transformation in 381 untreated patients with MDS and del(5q): a multicenter study.

Myelodysplastic syndromes (MDS) with del(5q) are considered to have a benign course of the disease. In order to address the issue of the propensity of those patients to progress to acute myeloid leukemia (AML), data on 381 untreated patients with MDS and del(5q) characterized by low or intermediate I International Prognostic Scoring System (IPSS) risk score were collected from nine centers and registries. Median survival of the entire group was 74 months. Transfusion-dependent patients had a median survival of 44 months vs 97 months for transfusion-independent patients (P<0.0001). Transfusion need at diagnosis was the most important patient characteristic for survival. Of the 381 patients, 48 (12.6%) progressed to AML. The cumulative progression rate calculated using the Kaplan-Meier method was 4.9% at 2 years and 17.6% at 5 years. Factors associated with the risk of AML transformation were high-risk World Health Organization adapted Prognostic Scoring System (WPSS) score, marrow blast count >5% and red-cell transfusion dependency at diagnosis. In conclusion, patients with MDS and del(5q) are facing a considerable risk of AML transformation. More detailed cytogenetic and molecular studies may help to identify the patients at risk of progression.

Molecular detection of human astrovirus in an urban sewage treatment plant in Rio de Janeiro, Brazil

The objective of this study was to evaluate the prevalence and dissemination of human astroviruses (HAstV) in the environment by analyzing urban sewage samples from a wastewater treatment plant in the city of Rio de Janeiro, Brazil. A one-year study was performed with a total of 48 raw and treated sewage composite samples, which were collected biweekly from an activated sludge plant. Virus particles were concentrated by the adsorption-elution method using negatively charged membranes associated to a Centriprep Concentrator® 50 (Nihon Millipore). HAstV were detected in 16.7% of the samples in raw and treated sewage by using both qualitative and quantitative reverse transcriptase-polymerase chain reactions (RT-PCR and qPCR, respectively). Positive untreated sewage sample exhibited mean values of 1.1 x 10(4) gEq/mL. The qPCR sensitivity was 18 gEq/reaction. Through utilization of qPCR, a HAstV recovery efficiency of 4.2% and 4.3% was demonstrated for raw and treated sewage samples, respectively. The presence of HAstV in both the raw and treated sewage samples demonstrated the dissemination of these viruses in the environment as well as viral permanence after sewage treatment. There was a reduction in the total and faecal coliform levels, indicating efficiency of the wastewater treatment plant.