La propietat intel·lectual dels resultats de la recerca en l'àmbit universitari

S'hi analitza el procés de transmissió dels drets de propietat intel·lectual dels resultats de la recerca universitària. Habitualment les universitats renuncien als seus possibles drets en benefici dels autors que, sovint, quan publiquen un article en una publicació periòdica, assignen els drets a l'editor de la revista. Finalment, aquest ven el producte, en forma de subscripció a les seves publicacions, a les universitats, on s'havia originat el procés. La crisi motivada per l¿augment dels preus de subscripció a les publicacions periòdiques, unida a les limitacions que el procés de transmissió dels drets de propietat intel·lectual imposa en l¿accés a la informació científica, bàsicper als científics, ja que la difusió dels seus treballs és a la base de la seva promoció, són l¿origen del moviment de lliure accés (open access). Aquesta iniciativa intenta retornar al món acadèmic el control dels processos de comunicació i distribució de la informació científica. Finalment, el creixement de la informació electrònica disponible ha provocat que les biblioteques deixin d¿adquirir exemplars impresos de les publicacions per a disposar d¿accés remot als continguts d¿aquestes publicacions en format electrònic. Aquest canvi implica que les biblioteques han de fer front a una sèrie de qüestions de caràcter legal a l'hora d¿adquirir les llicència d¿ús d¿aquests recursosdigitals.

Els serveis de catalogació i processament físic comercials a Catalunya. Primera part: proveïdors

Estudi comparatiu dels serveis externs de catalogació i processament físic oferts pels proveïdors de material bibliogràfic a les biblioteques catalanes. Es fa un breu repàs al desenvolupament històric de la catalogació comercial i als elements considerats com a positiu i negatius d'aquesta pràctica. S¿analitzen els serveis oferts per onze de les més importants companyies proveïdores d'arreu del món. En l'àmbit català s'estudien nou companyies que, en aquests moments, estan oferint la catalogació i el processament físic com a valor afegit dels documents lliurats al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i a les biblioteques membres del Consorci de BibliotequesUniversitàries de Catalunya. Per últim, s'ofereix un directori d'empreses, així com el formulari emprat per a realitzar l'enquesta a les companyies proveïdores de l'àmbit català.

Disseny, estructura i característiques d'una xarxa de CDROM en una biblioteca universitària.

En aquest article es descriu la implementacio d'una xarxa de CD-ROM en una biblioteca universitària, així com la integració d'aquesta en una unitat de documentació. Es comenten les característiques de la xarxa,problemes tècnics, llicències de xarxa i aspectes d'ampliació i accés remot. Son especialment destacables els menús, el disseny dels sistemes de control estadístic centralitzat i les possibilitats de connexió des de sistemes VAX-DIGITAL. Un dels aspectes mes importants es la integració electrónica de serveis, que permet, des del mateix terminal i de forma selectiva, accedir a la consulta del catáleg propi i a les utilitats de la xarxa (processadors de textos, gràfics), consultar bases de dades bibliográfiques en CD-ROM o suport magnetic, i disposar d'un subsistema automatitzat d'obtenció de documents per demanar articles, comprovar l'estat de la petició i realitzar amplis controls administratius i estadístics.

Balanç de 12 anys d'accions formatives al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1986-1997)

Es fa un resum cronològic de les diverses activitats formatives que ha dut a terme el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya en el període 1986-1997. S'hi presenten i comenten dades d'ordre quantitatiu referides als aspectes inherents a aquesta activitat: tipologies d'accions formatives, temàtiques, horaris, durades, procedència del professorat, alumnes, etc.

Directrius de biblioteques de presons: un estudi comparatiu

S'analitzen de manera comparativa les directrius de biblioteques de presons de l'IFLA, la Library Association (LA) i l'American Library Association (ALA). Després de fer un breu repàs del procés d'elaboració de cadascuna d'aquestes directrius, es comparen les tres propostes dividides en nou apartats: administració, pressupost, personal, localització i condicionament, serveis, col·lecció, catàleg, accessibilitat i promoció. A partir d'aquesta anàlisi, es fa una recomanació sobre quina directriu podria ser el punt de partida per desenvolupar un text similar que es pogués aplicar a les biblioteques de presons de Catalunya.

Política local d'informació i biblioteca pública

S'analitza la relació entre la biblioteca pública i la política local d'informació. Es destaca la necessitat que les administracions desenvolupin, en l'àmbit local, sistemes d'informació per a sistematitzar i posar a disposició del ciutadà la informació generada des de l'Administració i d'altres agents municipals. Una de les funcions destacables de la biblioteca pública és facilitar l'accés a la informació. Això fa que la biblioteca tingui un paper clau en la participació en les polítiques locals d'informació. Es presenten exemples d'iniciatives vinculades a aquests àmbits i propostes d'actuació, tant per als ajuntaments com per a les pròpies biblioteques.

Noves perspectives en l'accés al document original

Els serveis d'obtenció de documents i préstec interbibliotecari constitueixen una peça clau dins de les biblioteques modernes. Moltes de les noves tecnologies han estat decisivas en la dinamització dels seus processes i en la reducció del temps de resposta. El correu electronic ha estat una de les principals innovacions tant pel que fa a la tramesa de les comandes com a la informació que es dona als seus usuaris. En el present article s'analitzen els diferents mitjans de localització de documents des deis tradicionals catálegs en paper o CD-ROM, fins a l'accés en línia. Es descriuen també les diferents possibilitats de recuperació d'aquests documents, en especial totes aquelles noves com la transferencia de fitxers o la descarrega en línia així com els servéis de valr afegit com ara la distribució electrónica de sumaris. Finalment es realitza una petita descripció i comparado dels principals subministradors actuals, entre ells la British Library, INIST, UNCOVER, EBSCODOC, OCLC, KNAW, UMI, ISI, etc.

L'edició óptica a Catalunya

Es descriu la situació de l'edició òptica a Catalunya a partir de l'anàlisi de la producció editorial apareguda fins ara al mercat. En concret, es fa referència a la publicació de títols per anys, els editors, l'idioma de publicació, i el lloc d'edició, entre altres aspectes. També s'exposen quins són els principals problemes que afecten el sector així com les oportunitats i avantatges que pot comportar per als editors utilitzar els suports òptics.

La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona

Es descriu el servei de biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. En primer lloc es fa una breu explicació de l'organització del centre penitenciari per unitats de convivència, així com de les principals característiques dels seus interns (edat, medi sociocultural, nivell cultural, estudis en curs, etc.). Posteriorment es descriu pròpiament el servei de biblioteca del centre des de diferents punts de vista: administració, serveis, pressupost, personal, localització i condicionament, fons, catàleg i promoció i difusió. Per últim, es comparen i valoren les principals dades d'aquest servei amb les que estableixen les recomanacions de l'IFLA per a biblioteques de presó.

El patrimoni bibliogràfic i la política de digitalització a Catalunya

L'article fa un repàs a les polítiques aplicades a Catalunya de digitalització del patrimoni bibliogràfic per part de les biblioteques i també de les polítiques de preservació digital. Es constata que les actuacions en digitalització no s¿estan fent seguint una planificació o uns objectius àmpliament acceptats, sinó sobre la base de projectes de curt abast i fragmentaris. També s'observa una gran dependència de les biblioteques dels recursos tècnics externs, que es poden obtenir per externalització dels processos o per l'establiment de convenis de col·laboració. En el camp de la preservació digital no s'han iniciat actuacions malgrat que els dipòsits digitals estan creixent en volum de documents emmagatzemats.

La indústria de les bases de dades a Catalunya: panoràmica de deu anys

Es fa un repás a l'evolució en la producció de les bases de dades a Catalunya (ASCII, videotex, CD-ROM) en els darrers deu anys, fent especial esment al grau de desenvolupament, tipología dels productors, la distribució, els usuaris i l'idioma. A partir d'aquí es comenten els principals problemes que afecten el context cátala, i que fan referència principalment a la inexistencia d'una política d'informació i documentació, a una deficient distribució de les bases de dades, a l'especial situació de les telecomunicacions, a la insuficiència de recursos econòmics i a la manca de personal especialitzat.

Historia local de Catalunya: fonts d'informació

Selecció comentada de fonts d'informació sobre historia local de Catalunya: col-leccions, bibliografies, actes de congressos, biblioteques, i altres entitats i publicacions de tipología diversa.

Quinze anys de biblioteques escolars a Catalunya (1992-2007) crònica d'una altra oportunitat perduda

L'article fa un balanç de les accions que s'han dut a terme en l'àmbit de les biblioteques escolars a Catalunya, des de l'any 1992 ¿data en què es tancava un panorama anterior publicat en aquesta revista¿ fins a l'actualitat. Se'n descriu la situació actual segons un estudi fet a tot l'Estat espanyol i es valoren les iniciatives dutes a terme per les administracions educatives catalanes, entre les quals la posada en marxa, des del curs 2004, del programa «PuntEdu». Així mateix, es revisen les activitats reivindicatives de la professió docent i bibliotecària en defensa de les biblioteques escolars. Finalment, es fa un repàs de la formació adreçada al personal i de les publicacions aparegudes. Es conclou que, malgrat les oportunitats que s'han presentat i els recursos que s'hi han destinat, les biblioteques escolars segueixen essent l'assignatura pendent del sistema bibliotecari del país.