Trypanosoma cruzi: serum antibody reactivity to the parasite antigens in susceptible and resistant mice

The specific antibody responses were compared among susceptible (A/Sn), moderately susceptible (Balb/c) and resistant (C57 BL/lOJ) mice infected with Trypanosoma cruzi (Y strain). Sera obtained during the second week of infection recognized a surface trypomastigote antigen of apparent Mr 80 kDa while displaying complex reactivity to surface epimastigote antigens. Complex trypomastigote antigens recognition was detected around the middle of the third week of infection. No major differences were observed along the infection, among the three strains of mice, neither in the patterns of surface antigen recognition by sera, nor in the titres of antibodies against blood trypomastigotes (lytic antibodies), tissue culture trypomastigotes or epimastigotes. On immunoblot analysis, however, IgG of the resistant strain displayed the most complex array of specificities against both trypo and epimastigote antigens, followed by the susceptible strain. IgM antibodies exhibited a more restricted antigen reactivity, in the three mouse strains studied. Balb/c sera (IgG and IgM) showed the least complex patterns of reactivity to antigens in the range of 30 kDa to 80 kDa. The onset of reactivity in the serum to trypomastigote surface antigens was also dependent on the parasite load to which the experimental animal was subjected.

Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London

La localització de les empreses de nova economia en zones urbanes, a pesar que el factor distància no sigui important, no deixa de ser considerable pels seus avantatges que els suposa estar situades conjuntament en relació amb les infraestructures, consum, beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara. És inevitable que el primer quart del segle vint-i-un estigui lligat a l’economia creativa de forma similar amb que el començament del segle vint estava íntimament lligat a l’economia industrial i la invenció del sistema de producció en massa. La ciutat també va jugar un dels papers més importants per al desenvolupament de “la nova economia industrial” a les albors del segle vint, com ho és la ciutat del coneixement que acull “la nova economia creativa” al segle vint-i-un. És evident que els resultats morfològics, socials, econòmics i urbans són ben diferents en ambdós fenòmens, però l’impacte a les ciutats és molt gran. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els mecanismes d’aglomeració (clustering) d’activitats competitives basades en creació de coneixement i de serveis avançats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch. L’esforç que han posat les autoritats locals en crear l’entorn apropiat per atreure i crear empreses innovadores, com a motor de desenvolupament d’algunes ciutats modernes europees ha resultat en el sorgiment de nuclis o centres urbans molt dinàmics que suposadament estan preparats i acullen punts de creació de coneixement (“Urban Knowledge Hubs”), amb una demanda i llocs de treball altament qualificats. Aquest és el cas dels projectes de Barcelona (22@bcn) i East London (Shoreditch).

Sharp Bounds on Heterogeneous Individual Treatment Responses

This paper discusses how to identify individual-specific causal effects of an ordered discrete endogenous variable. The counterfactual heterogeneous causal information is recovered by identifying the partial differences of a structural relation. The proposed refutable nonparametric local restrictions exploit the fact that the pattern of endogeneity may vary across the level of the unobserved variable. The restrictions adopted in this paper impose a sense of order to an unordered binary endogeneous variable. This allows for a uni.ed structural approach to studying various treatment effects when self-selection on unobservables is present. The usefulness of the identi.cation results is illustrated using the data on the Vietnam-era veterans. The empirical findings reveal that when other observable characteristics are identical, military service had positive impacts for individuals with low (unobservable) earnings potential, while it had negative impacts for those with high earnings potential. This heterogeneity would not be detected by average effects which would underestimate the actual effects because different signs would be cancelled out. This partial identification result can be used to test homogeneity in response. When homogeneity is rejected, many parameters based on averages may deliver misleading information.

Complexity and Bounded Rationality in Individual Decision Problemsing.

I develop a model of endogenous bounded rationality due to search costs, arising implicitly from the problems complexity. The decision maker is not required to know the entire structure of the problem when making choices but can think ahead, through costly search, to reveal more of it. However, the costs of search are not assumed exogenously; they are inferred from revealed preferences through her choices. Thus, bounded rationality and its extent emerge endogenously: as problems become simpler or as the benefits of deeper search become larger relative to its costs, the choices more closely resemble those of a rational agent. For a fixed decision problem, the costs of search will vary across agents. For a given decision maker, they will vary across problems. The model explains, therefore, why the disparity, between observed choices and those prescribed under rationality, varies across agents and problems. It also suggests, under reasonable assumptions, an identifying prediction: a relation between the benefits of deeper search and the depth of the search. As long as calibration of the search costs is possible, this can be tested on any agent-problem pair. My approach provides a common framework for depicting the underlying limitations that force departures from rationality in different and unrelated decision-making situations. Specifically, I show that it is consistent with violations of timing independence in temporal framing problems, dynamic inconsistency and diversification bias in sequential versus simultaneous choice problems, and with plausible but contrasting risk attitudes across small- and large-stakes gambles.

Coordination in Public Good Provision: How Individual Volunteering is Impacted by the Volunteering of Others

In this analysis, we examine the relationship between an individual's decision to volunteer and the average level of volunteering in the community where the individual resides. Our theoretical model is based on a coordination game , in which volunteering by others is informative regarding the benefit from volunteering. We demonstrate that the interaction between this information and one's private information makes it more likely that he or she will volunteer, given a higher level of contributions by his or her peers. We complement this theoretical work with an empirical analysis using Census 2000 Summary File 3 and Current Population Survey (CPS) 2004-2007 September supplement file data. We control for various individual and community characteristics, and employ robustness checks to verify the results of the baseline analysis. We additionally use an innovative instrumental variables strategy to account for reflection bias and endogeneity caused by selective sorting by individuals into neighborhoods, which allows us to argue for a causal interpretation. The empirical results in the baseline, as well as all robustness analyses, verify the main result of our theoretical model, and we employ a more general structure to further strengthen our results.

Coordination in Public Good Provision: How Individual Volunteering is Impacted by the Volunteering of Others

In this analysis, we examine the relationship between an individual’s decision to volunteer and the average level of volunteering in the community where the individual resides. Our theoretical model is based on a coordination game , in which volunteering by others is informative regarding the benefit from volunteering. We demonstrate that the interaction between this information and one’s private information makes it more likely that he or she will volunteer, given a higher level of contributions by his or her peers. We complement this theoretical work with an empirical analysis using Census 2000 Summary File 3 and Current Population Survey (CPS) 2004-2007 September supplement file data. We control for various individual and community characteristics, and employ robustness checks to verify the results of the baseline analysis. We additionally use an innovative instrumental variables strategy to account for reflection bias and endogeneity caused by selective sorting by individuals into neighbourhoods, which allows us to argue for a causal interpretation. The empirical results in the baseline, as well as all robustness analyses, verify the main result of our theoretical model, and we employ a more general structure to further strengthen our results.

Geometria integral i convexitat en espais de curvatura holomorfa constant

En aquest treball es tracten qüestions de la geometria integral clàssica a l'espai hiperbòlic i projectiu complex i a l'espai hermític estàndard, els anomenats espais de curvatura holomorfa constant. La geometria integral clàssica estudia, entre d'altres, l'expressió en termes geomètrics de la mesura de plans que tallen un domini convex fixat de l'espai euclidià. Aquesta expressió es dóna en termes de les integrals de curvatura mitja. Un dels resultats principals d'aquest treball expressa la mesura de plans complexos que tallen un domini fixat a l'espai hiperbòlic complex, en termes del que definim com volums intrínsecs hermítics, que generalitzen les integrals de curvatura mitja. Una altra de les preguntes que tracta la geometria integral clàssica és: donat un domini convex i l'espai de plans, com s'expressa la integral de la s-èssima integral de curvatura mitja del convex intersecció entre un pla i el convex fixat? A l'espai euclidià, a l'espai projectiu i hiperbòlic reals, aquesta integral correspon amb la s-èssima integral de curvatura mitja del convex inicial: se satisfà una propietat de reproductibitat, que no es té en els espais de curvatura holomorfa constant. En el treball donem l'expressió explícita de la integral de la curvatura mitja quan integrem sobre l'espai de plans complexos. L'expressem en termes de la integral de curvatura mitja del domini inicial i de la integral de la curvatura normal en una direcció especial: l'obtinguda en aplicar l'estructura complexa al vector normal. La motivació per estudiar els espais de curvatura holomorfa constant i, en particular, l'espai hiperbòlic complex, es troba en l'estudi del següent problema clàssic en geometria. Quin valor pren el quocient entre l'àrea i el perímetre per a successions de figures convexes del pla que creixen tendint a omplir-lo? Fins ara es coneixia el comportament d'aquest quocient en els espais de curvatura seccional negativa i que a l'espai hiperbòlic real les fites obtingudes són òptimes. Aquí provem que a l'espai hiperbòlic complex, les cotes generals no són òptimes i optimitzem la superior.

Globalization and international relations: the Olympic Movement and European Integration

Essay elaborated by Shaelyne Johnson, undergraduate student of Global Studies at the University of California-Santa Barbara, during her internship at CEO-UAB for the academic course 2008/2009. She compares the organisational structure, goals and objectives of the institutions in the Olympic Movement and the European Integration, in order to find connections between both movements which were caused by globalization. The paper begins with an introduction of the changing world nowadays, followed by an overview on the structural similarities in the historical unfolding between these two parallel movements and, before concluding, new means for international relations are considered. This document is available in English through the digital library at the CEO-UAB Portal of Olympic Studies and the digital repository RECERCAT.

Profile of a serial killer: cellular and molecular approaches to study individual cytotoxic T-cells following therapeutic vaccination.

T-cell vaccination may prevent or treat cancer and infectious diseases, but further progress is required to increase clinical efficacy. Step-by-step improvements of T-cell vaccination in phase I/II clinical studies combined with very detailed analysis of T-cell responses at the single cell level are the strategy of choice for the identification of the most promising vaccine candidates for testing in subsequent large-scale phase III clinical trials. Major aims are to fully identify the most efficient T-cells in anticancer therapy, to characterize their TCRs, and to pinpoint the mechanisms of T-cell recruitment and function in well-defined clinical situations. Here we discuss novel strategies for the assessment of human T-cell responses, revealing in part unprecedented insight into T-cell biology and novel structural principles that govern TCR-pMHC recognition. Together, the described approaches advance our knowledge of T-cell mediated-protection from human diseases.

Soportes publicitarios online y offline desde la perspectiva de la planificación de medios

El tema tractat en aquest treball són els suports publicitaris online y offline, des de la perspectiva de la planificació de mitjans. El desenvolupament de l’exposició es fonamenta en l’anàlisi comparatiu entre els mitjans i suports publicitaris offline y online actuals. A través de la investigació i la recopilació de dades sobre la compra de mitjans, les mesures publicitàries, l’anàlisi de l’efectivitat i les darreres inversions anuals, arribarem a unes conclusions en les que descobrirem si els conceptes estudiats són els mateixos tant en l’àmbit offline com en l’online.

Políticas sociolaborales en las comunidades autónomas de Madrid y Canarias

Aquest Treball de Fi de Carrera (TFC) analitza i avalua les polítiques sociolaborals de dos comunitats autònomes: Madrid i Canàries. Per realitzar-lo s’ ha investigat tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, les politiques sociolaborals que es desenvolupant en les dos comunitats per mitja dels plans y programes d’ actuació, realitzats per les seves Consegeries de Govern. Per realitzar l'estudi quantitatiu de cada comunitat autònoma, s’ ha calculat i analitzat a nivell estadístic, les polítiques sociolaborals, per mitjà d'unes variables i ràtios determinats. Els programes que s' analitzen en aquest estudi són el Pla de Formació Professional que ve desenvolupant la Comunitat de Madrid durant els últims anys, i el Pla per a la Dona a Canàries.

Los elementos esenciales del contrato de compraventa: tratamiento jurisprudencial

En el present treball són objecte d’anàlisi el tractament jurisprudencial d’aquells elements del contracte de compravenda – consentiment, objecte i causa -, concurrència o no dels quals determina si ens trobem davant un supòsit flagrant de nul•litat absoluta (inexistència contractual) o bé si es tracta d’una mera anul•labilitat d’un contracte que existeix i produeix efectes. L’anàlisi de la jurisprudència permetrà delimitar i diferenciar aquells supòsits que incidint en els elements essencials del contracte de compravenda produeixen la nul•litat radical i, per tant, la inexistència jurídica de l’acte realitzat; i aquells altres que afectant igualment als elements essencials no tenen incidència suficient per a provocar la nul•litat absoluta, donant lloc a la mera anul•labilitat. De l’anàlisi a desenvolupar es conclouran els criteris que segueix la jurisprudència per a determinar quan les eventuals irregularitats o anomalies en la formació del contracte tenen força suficient per a originar la inexistència jurídica de la compravenda. Certament, els eventuals vicis de cadascun dels elements essencials del contracte atenen a causes diverses que seran analitzades en aquest treball.

Agustí Bartra: de Xabola a Crist de 200.000 braços. La recerca de la veu

El poeta Agustí Bartra va publicar la novel•la Xabola (Mèxic, 1943), la qual narra l'estada de quatre comapnys al camp de concentració francès d'Argelers. El 1958 un editor li'n demanà una traducció castellana, però Bartra optà per reescriure de dalt a baix la narració i en resultà la novel•la Cristo de 200.000 brazos, que es publicà en català el 1968 i, en una edicó definitiva, el 1974. El procés de revisió i de redacció (supressió de fragments, incoporació de textos, altereació de capítols, revisions estilístiques) que Bartra aplica al text són notables i permeten analitzar l'evolució literària de l'autor.

Reading Ng Kim Chew: Malaysian-Chineseness and memory in contemporary Malaysian Chinese literature in taiwan

The idea of Chineseness as a geographic, cultural-specific and ethnically-charged concept, and the pivotal role assumed by memory linger throughout the writings of most authors hailing from Chinese community in Southeast Asia. Among these communities, being the Malaysian Chinese the more prolific in terms of number of writers and pieces of literature produced, this paper deals specifically with it. Its focus is put on the literature produced by Malaysian Chinese authors residing in Taiwan, which topic constitutes an important part of the first chapter, and on one of its main representatives, Ng Kim Chew, to whom chapter two and three are fully dedicated. A literary analysis of one of his short stories, Huo yu tu, will allow the reader to have a first-hand experience, through excerpts from the original text, of the importance of Chineseness and memory in the literary production of Ng and of many authors sharing with him similar life and literary experiences. I started this research from the assumption that these authors make large use of their own memories and memories from their own community in their writing as a way to re-tie themselves to the Chineseness they left in their places of origin. However in the case of Ng Kim Chew, the analysis of his works led be to theorizing that the identity he is imbued with, if there is one, is not Chinese, nor Malaysian, but purely and distinctively Malaysian-Chinese. This paper can also serve as an introduction for the general public to the field of Sinophone literature from Southeast Asia and to promote wider and innovative paths of research within the realm of Chinese studies that go beyond China proper.

La gestió del subministrament d'aigua potable a la comarca de l'Alt Empordà

El treball tracta sobre la gestió de l’aigua a la Comarca de l’Alt Empordà i per fer-ho comença analitzant la legislació de la Unió Europea sobre gestió hidràulica i les transposicions que se n’han fet a l’estat espanyol; també es recull el que és la legislació pròpia de l’estat i la de la Comunitat Autònoma de Catalunya. En aquest darrer punt és on es comença una anàlisi més detinguda i finalment el treball es centra en la comarca de l’Alt Empordà on encara conviuen diferents maneres de gestionar l’aigua: amb xarxa mancomunada, amb pobles amb captació pròpia i alguns pobles on encara no existeix la xarxa pública d’aigua en ple segle XXI per rocambolesc que això pugui semblar. S’analitzen dins de la comarca les diferents xarxes existents, quines són les normatives que les regeixen i els seus respectius òrgans de gestió. I encara concentrant-ho més s’analitza concretament el cas de Vila-sacra (el meu poble) on la xarxa pública d’aigua es va construir tot just a partir de l’any 2003 i per tant on m’ha estat relativament fàcil seguir les passes de l’inici de l’ajuntament com a administració que s’encarrega a partir de la construcció de la xarxa, de gestionar tant la captació, com el tractament, la posterior distribució i el cobrament final d’aquesta aigua consumida pels veïns inclosos els cànons establerts per l’ACA i que després ha de liquidar a l’entitat superior. M’ha servit per analitzar quina part de la xarxa es paga amb fons municipals, quina amb la contribució dels veïns i què es considera xarxa en alta i per tant va a càrrec de l’ACA com a administració hidràulica superior a Catalunya. La conclusió del treball m’ha portat a proposar que la millor solució per una comarca especialment complicada com és l’Alt Empordà amb un gran nombre de municipis (concretament 68) seria la d’establir una xarxa mancomunada comuna a tots els municipis o potser dues si volguéssim distingir els municipis d’interior i més essencialment rurals dels de costa i que tenen una forta influència del turisme, cosa que fa que la demanda d’aigua no sigui lineal sinó que tingui pics de consum a l’estiu que és precisament l’estació més seca de l’any. En definitiva, no podem desentendre’ns d’aquest recurs tan vital perquè tots som responsables d’un ús eficient. Així, una mena d’inici d’aplicació d’aquesta solució hauria de passar per la creació d’un ens ultramunicipalista, o per exemple, aprofitar-ne un de ja creat i en ple funcionament com és la xarxa establerta pel Consorci de la Costa Brava (pels pobles de costa i turístics) i després unificar tota la resta de la comarca i que tota s’abastís directament del Pantà de Boadella. La despesa inicial de construcció de la xarxa potser seria important però el resultat analitzat amb el pas de temps necessàriament hauria de ser positiu i probablement no es tornaria a donar una situació de sequera tan crítica com la recentment viscuda, durant la qual es va arribar a aprovar un transvasament d’urgència d’aigua de l’Ebre fins a l’àrea de Barcelona. Durant aquella crisi, els embassaments van estar per sota del 30%, es van organitzar portades d’aigua en vaixell, es va restringir el reg i els usos ornamentals a les conques internes (les comarques de Barcelona, Girona i del Camp de Tarragona) i es va estar a un pas de decretar restriccions al consum humà a l’àrea de Barcelona. Aquesta situació ens va fer replantejar a tots nivells el tema del consum d’aigua i de si realment el nostre territori pot assumir o no més construcció i per tant més població o unes instal•lacions que comporten un gran consum d’aigua com per exemple més camps de golf. Un any després, el panorama és ben diferent. Els embassaments estan tots per sobre del 80%, les muntanyes dels Pirineus han acumulat durant l’hivern una generosa i inusual reserva de neu, les amenaces de restriccions han quedat enrere i els transvasaments d’aigua de les conques de l’Ebre cap a l’àrea de Barcelona, amb el conflicte polític i territorial que això comportava, han estat aparentment descartats i fora de l’agenda política del país. Però no s’ha d’oblidar que el problema continua latent.