Low transmission areas of schistosomiasis in Venezuela: consequences on the diagnosis, treatment, and control

Schistosomiasis low transmission areas as Venezuela, can be defined as those where the vector exists, the prevalence of active cases is under 25%, individuals with mild intensity of infection predominate and are mostly asymptomatic. These areas are the consequence of effective control programs, however, "silent" epidemiological places are difficult to trace, avoiding the opportune diagnosis and treatment of infected persons. Clinic and abdominal ultrasound have not shown to discriminate infected from uninfected persons in areas where besides Schistosoma mansoni, intestinal parasites are the rule. Under these conditions, serology remains as a very valuable diagnostic tool, since it gives a closer approximation to the true prevalence. In this sense, circumoval precipitin test, ELISA-SEA with sodium metaperiodate, and alkaline phosphatase immunoassay joined to coprology allow the identification of the "schistosomiasis cases". In relation to public health, schistosomiasis has been underestimated by the sanitary authorities and the investment on its control is being transferred to other diseases of major social and political relevance neglecting sanitary efforts and allowing growth of snail population. Some strategies of diagnosis and control should be done before schistosomiasis reemergence occurs in low transmission areas.

Early Carboniferous age of the Versoyen ophiolites and consequences: non-existence of a "Valais ocean'' (Lower Penninic, western Alps)

Ophiolites occur at several places in the Lower Penninic of the W and Central Alps. They are generally ascribed to oceanic crust of a so-called ``Valais ocean'' of Cretaceous age which plays a fundamental role in many models of Alpine paleogeography and geodynamics. The type locality and only observational base for the definition of a ``Valais ocean'' in the W Alps is the Versoyen ophiolitic complex, on the French-Italian boundary W of the Petit St-Bernard col. The idea of a "Valais ocean'' is based on two propositions that are since 40 years the basis for most reconstructions of the Lower Penninic: (1) The Versoyen forms the (overturned) stratigraphic base of the Cretaceous-Tertiary Valais-Tarentaise series; and (2) it has a Cretaceous age. We present new field and isotopic data that severely challenge both propositions. (1) The base of the Versoyen ophiolite is a thrust. It overlies a wildflysch with blocks of Versoyen rocks, named the Mechandeur Formation. This ``supra-Tarentaise'' wildflysch has been confused with an (overturned) stratigraphic transition from the Versoyen to the Valais-Tarentaise series. Thus the contact Versoyen/Tarentaise is not stratigraphic but tectonic, and the Versoyen ophiolite has no link with the Valais basin. This thrust corresponds to an inverse metamorphic discontinuity and to an abrupt change in tectonic style. (2) The contact of the Versoyen complex with the overlying Triassic-Jurassic Petit St-Bernard (PSB) series is stratigraphic (and not tectonic as admitted by all authors since 50 years). Several types of sedimentary structures polarize it and show that the PSB series is younger than the Versoyen. Consequently the Versoyen ophiolitic complex is Paleozoic and forms the basement of the PSB Mesozoic sediments. They both belong to a single tectonic unit, named the Versoyen-Petit St-Bernard nappe. (3) Ion microprobe U-Pb isotopic data on zircons from the main gabbroic intrusion in the Versoyen complex give a crystallization age of 337.0 +/- 4.1 Ma (Visean, Early Carboniferous). These zircons show typical oscillatory zoning and no overgrowth or corrosion. and are interpreted to date the Versoyen magmatism. These U-Pb data are in excellent agreement with our field observations and confirm the Paleozoic age of the Versoyen ophiolite. The existence of a ``Valais ocean'' of Cretaceous age in the W Alps becomes very improbable. The eclogite facies metamorphism of the Versoyen-Petit St-Bernard nappe results from an Alpine intra-continental subduction, guided by a Paleozoic oceanic suture. This is an example of the lone term influence of inherited deep-seated structures on a Much younger orogeny. This might well be a major cause of of the inherent complexity of the Alps.

The sample processing time interval as an influential factor in flow cytometry analysis of lymphocyte subsets

The objective of this paper is to propose a protocol to analyze blood samples in yellow fever 17DD vaccinated which developed serious adverse events. We investigated whether or not the time between sample collection and sample processing could interfere in lymphocyte subset percentage, for it is often impossible to analyze blood samples immediately after collection due to transport delay from collection places to the flow cytometry facility. CD4+CD38+ T, CD8+CD38+ T, CD3+ T, CD19+ B lymphocyte subsets were analyzed by flow cytometry in nine healthy volunteers immediately after blood collection and after intervals of 24 and 48 h. The whole blood lysis method and gradient sedimentation by Histopaque were applied to isolate peripheral blood mononuclear cells for flow cytometry analyses. With the lysis method, there was no significant change in lymphocyte subset percentage between the two time intervals (24 and 48 h). In contrast, when blood samples were processed by Histopaque gradient sedimentation, time intervals for sample processing influenced the percentage in T lymphocyte subsets but not in B cells. From the results obtained, we could conclude that the whole blood lysis method is more appropriate than gradient sedimentation by Histopaque for immunophenotyping of blood samples collected after serious adverse events, due to less variation in the lymphocyte subset levels with respect to the time factor.

Biomphalaria tenagophila potencial vector of Schistosoma mansoni in the Paraná River basin (Argentina and Paraguay)

Susceptibility and compatibility experiments were carried out with 700 Biomphalaria tenagophila from the Paraná River basin exposed to infection with Schistosoma mansoni. Individual infection was performed with 10 miracidia of SJ2 strain from the Paraiba valley (Brazil) originally infective to B. tenagophila. These snails were laboratory-breed progeny of B. tenagophila collected from six localities of Argentina and one from Paraguay. From Argentina: Rincón de Vences (7%) and Posadas (11%) became infected with S. mansoni and the calculation of Frandsen's index (TCP/100) shows that they were Class II poorly compatible. Those snails from Goya (22%), Maloyas (5%), and Berón de Astrada (3%) were Class III compatible to the S. mansoni. None of the 100 snails exposed from Caá-Catí became infected (Class 0 incompatible). Tested samples from Paraguay (Encarnación) were infected (20%) and compatible (Class III). It was also studied the persistence of the infection in 244 snails of the first generation (F1) of those that were susceptible from three places. It was demonstrated an increment of the susceptibility in the F1 from Maloyas (chi2 = 27.22; p = 0.0001) and Posadas (chi2 = 4.24; p = 0.04). The results point out the possibility that schistosomiasis might be able to spread into the Paraná River basin where B. tenagophila exists.

Smoking in prisons: the need for effective and acceptable interventions.

Tobacco-smoking prevalence has been decreasing in many high-income countries, but not in prison. We provide a summary of recent data on smoking in prison (United States, Australia, and Europe), and discuss examples of implemented policies for responding to environmental tobacco smoke (ETS), their health, humanitarian, and ethical aspects. We gathered data through a systematic literature review, and added the authors' ongoing experience in the implementation of smoking policies outside and inside prisons in Australia and Europe. Detainees' smoking prevalence varies between 64 per cent and 91.8 per cent, and can be more than three times as high as in the general population. Few data are available on the prevalence of smoking in women detainees and staff. Policies vary greatly. Bans may either be 'total' or 'partial' (smoking allowed in cells or designated places). A comprehensive policy strategy to reduce ETS needs a harm minimization philosophy, and should include environmental restrictions, information, and support to detainees and staff for smoking cessation, and health staff training in smoking cessation.

Implantación de plataforma de visualización de Worldsensing en dispositivos con sistema operativo Android

El documento muestra el desarrollo de una aplicación para móviles con Sistema Operativo Android. Esta aplicación muestra, por medio de Google Maps, la localización de plazas de aparcamiento con ayuda del sistema de sensores instalado por Worldsensing.

Residència Diocesana d'Estudiants : un recurs intermig de suport a la família

Projecte que pretén planificar els serveis que pot oferir la Residència Diocesana d'Estudiants, amb dues condicions: que sigui tècnicament correcta i entri dintre d'uns principis humanístics mínims i que a això se li doni un sentit d'utilitat social i ajudi, expressament, les parts menys afavorides de la societat (no només econòmicament). Entre els serveis proposats consten els següents: un internat de 300 places per a infants i adolescents; la posada en marxa, obertura i utilització d'un antic internat per a fer-ne una mena de centre de recursos alternatius a l'escola (colònies, campaments, estades educatives, etc.), així com també d'una casa de colònies que està creant-se i de dues zones d'acampada (una a la serra, l'altra a la platja); la creació de l'Escola de l'Esplai diocesana (és dels pocs bisbats de Catalunya que no en té, i aquest bisbat abasta també el nord de Castelló); la generació d'un servei per a elaborar els diversos tipus de mediacions que, a hores d'ara, demana la societat, i dels quals s'espera un fort creixement (matrimonis, menors, etc.), i la cerca d'altres serveis que es puguin oferir a menors i a famílies que tinguin dificultats econòmiques (centre d'acolliments familiars, etc.).

Seasonality of Lutzomyia fairtigi (Diptera: Psychodidae: Phlebotominae), a species endemic to Eastern Colombia

The bionomics of sand flies (Diptera: Phlebotominae) was studied monthly for two consecutive years in alluvial gallery forests in the department of Casanare, Northeastern Colombia. A total of 2,365 specimens and 10 species were captured using CDC light traps and Shannon traps, and from diurnal resting places, and human landing collections. Lutzomyia fairtigi Martins (55%), Lutzomyia micropyga (Mangabeira) (20.9%), and Lutzomyia antunesi (Coutinho) (13.5%) were the predominant species in the region. Lutzomyia flaviscutellata and Lutzomyia panamensis, potential vectors of Leishmania in Colombia and neighboring countries, were also collected, but in low numbers. Lu. fairtigi is an endemic species to Colombia, and minimal data are available on its biology and distribution. The present study provides additional information about Lu. fairtigi, such as the diurnal activity displayed by females on cloudy days, the greater density during the rainy season (April to October), marked anthropophilia, and the presence of flagellates in the midgut of one female.

Usos y formas de la biblioteca virtual en la educación a distancia

L'ús de les noves tecnologies de la informació ha fet possible la creació de biblioteques virtuals universitàries que, no solament són part integrant del model pedagògic, sinó que poden introduir els seus continguts i serveis en llocs fins ara insospitats: a les aules virtuals formant parteix de les assignatures, en els espais virtuals de suport a la docència, en les àrees de recerca i, sens dubte, en l'apartat de Biblioteca que li és propi. Aquestes facilitats derivades de l'organització de Campus Virtuals, permeten al professional bibliotecari/documentalista personalitzar continguts i serveis, i crear biblioteques a mida de cada necessitat. També permeten desenvolupar tècniques "push" per notificar i disseminar els serveis més adequats a cada tipologia d'usuari.

La gestió dels recursos documentals a les aules de la UOC

La gestió dels recursos documentals a les aules de la UOC es fa de manera compartida entre el professorat i la Biblioteca de la Universitat. La responsabilitat dels continguts que trobem com a 'recursos de l'aula' i de l'actualització d'aquests recau en el professor/a responsable de l'assignatura que és qui decideix quins recursos electrònics han de tenir les aules de les seves assignatures i comunica a la Biblioteca aquests recursos i les possibles actualitzacions i/o modificacions que cal fer-hi. La gestió d'aquests recursos que es fa des de la biblioteca és un element clau perquè, a través d'aquest procés, la biblioteca esdevingui un element realment facilitador de l'aprenentatge i la docència, i situa la biblioteca com un element central en el model d'aprenentatge de la UOC. S'inclou al final de la presentació un seguit de recomanacions per a l'èxit dels recursos documentals a les aules virtuals.

La gestió dels recursos documentals a les aules de la Universitat Oberta de Catalunya

The management of the documental resources in the classrooms of the UOC is shared between the teaching staff and the Library of the University. The responsibility of the contents that we find as "resources of the classroom" and updating these falls on the teacher responsible for the course which is the one who decides which electronic resources must have the classrooms of his/her courses and communicates these resources and the possible updates or modifications to the Library. The management of these resources done from the library is a key element because, through this process, the library becomes a really facilitating element of the learning and the teaching, and places the library like a central element in the learning model of the UOC. A series of recommendations for the success of the documental resources in the virtual classrooms are included at the end of the presentation.

The Role of Information in Contemporary Migration. More Sources but Less Informed

La migració internacional contemporània és integrada en un procés d'interconnexió global definit per les revolucions del transport i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Una de les conseqüències d'aquesta interconnexió global és que les persones migrants tenen més capacitat per a processar informació tant abans com després de marxar. Aquests canvis podrien tenir implicacions inesperades per a la migració contemporània pel que fa a la capacitat de les persones migrants per a prendre decisions més informades, la reducció de la incertesa en contextos migratoris, el desdibuixament del concepte de distància o la decisió d'emigrar cap a llocs més llunyans. Aquesta recerca és important, ja que la manca de coneixement sobre aquesta qüestió podria contribuir a fer augmentar la distància entre els objectius de les polítiques de migració i els seus resultats. El paper que tenen els agents de la informació en els contextos migratoris també podria canviar. En aquest escenari, perquè les polítiques de migració siguin més efectives, s'haurà de tenir en compte la major capacitat de la població migrant de processar la informació i les fonts d'informació en què es confia. Aquest article demostra que l'equació més informació equival a més ben informat no es compleix sempre. Fins i tot en l'era de la informació, les fonts no fiables, les expectatives falses, la sobreinformació i els rumors encara són presents en els contextos migratoris. Tanmateix, defensem l'argument que aquests efectes no volguts es podrien reduir complint quatre requisits de la informació fiable: que sigui exhaustiva, que sigui rellevant, que s'hi confiï i que sigui actualitzada.

Indicadors bibliomètrics de l'activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003-2008) : síntesi

L'enfocament principal d'aquest informe elaborat per Scimago, una de les principals fonts d'informació estadística, se centra en el sistema de producció científica de Catalunya i la seva relació amb l'Estat espanyol i amb el món. L'estudi conté un conjunt d'indicadors de macroanàlisi basada en comparacions amb altres comunitats autònomes; una anàlisi sobre el rendiment segons categories temàtiques i de manera comparada amb l'Estat espanyol i el món, i aportacions per a una microanàlisi. Les anàlisis comprenen la producció científica de tota mena d'institucions agrupades en els sectors universitari, sanitari, d'ens públics de recerca i ens privats. Les conclusions de l'estudi revelen que l'impacte científic de la recerca catalana és semblant al del Canadà, Singapur o Finlàndia. L'informe situa Catalunya com la primera comunitat espanyola pel que fa a l'impacte científic internacional. Matemàtiques, química, immunologia, ciències mediambientals, física, informàtica, ciències dels materials, medicina i agricultura són les àrees de recerca a Catalunya amb un impacte superior a la mitjana mundial. Les enginyeries registren un dèficit de producció científica si es compara amb l'activitat mundial.

Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña (Scopus, 2003-2008) : síntesis

L'enfocament principal d'aquest informe elaborat per Scimago, una de les principals fonts d'informació estadística, se centra en el sistema de producció científica de Catalunya i la seva relació amb l'Estat espanyol i amb el món. L'estudi conté un conjunt d'indicadors de macroanàlisi basada en comparacions amb altres comunitats autònomes; una anàlisi sobre el rendiment segons categories temàtiques i de manera comparada amb l'Estat espanyol i el món, i aportacions per a una microanàlisi. Les anàlisis comprenen la producció científica de tota mena d'institucions agrupades en els sectors universitari, sanitari, d'ens públics de recerca i ens privats. Les conclusions de l'estudi revelen que l'impacte científic de la recerca catalana és semblant al del Canadà, Singapur o Finlàndia. L'informe situa Catalunya com la primera comunitat espanyola pel que fa a l'impacte científic internacional. Matemàtiques, química, immunologia, ciències mediambientals, física, informàtica, ciències dels materials, medicina i agricultura són les àrees de recerca a Catalunya amb un impacte superior a la mitjana mundial. Les enginyeries registren un dèficit de producció científica si es compara amb l'activitat mundial.

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?