La pelota no se mancha: Un estudio histórico sobre el desarrollo y la política en FIFA

Esta investigación se centra en la Fédération Internationale de Football Association (FIFA) como organización política. Intenta responder dos interrogantes primordiales: 1) ¿cómo la FIFA ha constituido el poder que tiene actualmente y, así, hacerse del monopolio indiscutido del fútbol? Y 2) ¿cómo ha cambiado en el tiempo la política interna de FIFA y su vínculo con la política internacional? Para lograr esto, se realiza un estudio histórico, basado principalmente en documentos, que intenta caracterizar y analizar los cambios de la organización en el tiempo. Se enfatizan las últimas dos presidencias de FIFA, de João Havelange y Joseph Blatter, como casos de estudio.

Metodología docente.

Monográfico con el título: 'El Espacio Europeo de Educación Superior ¿Hacia dónde va la Universidad Europea?'. Resumen basado en el de la publicación

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

Insostenibilidad del pago de la deuda externa desde el punto de vista económico, social y ambiental (Tema Central)

La autora sostiene que, dadas las condiciones usualmente impuestas por los países industrializados acreedores, el pago de la deuda externa es inviable para el Ecuador. Si se consideran aspectos económicos, sociales yambientales, se puede apreciar que el actual servicio de la deuda genera una balanza de pagos insostenible, deterioro de la capacidad productiva local. aumento de la precariedad del mercado laboral, incremento de la extrema pobreza y una presión insoportable sobre los recursos naturales. Mediante un análisis de ciertos indicadores selectos, la autora establece las relaciones existentes entre el ajuste para servir a la deuda, el deterioro de las condiciones de vida, el impacto en la agricultura y los recursos naturales y la dinámica de los procesos migratorios.

Conflictos en torno a la compra y venta de esclavos en el Nuevo Reino de Granada, siglo XVIII (Estudios)

El presente trabajo se centra en el análisis de los conflictos que giraron en torno a las operaciones de compra de esclavos en el nororiente neogranadino durante el siglo XVIII. Legalizaciones aplazadas, ventas desautorizadas, pagos pendientes, esclavos hipotecados y confusiones sobre el estado real del esclavo comercializado fueron situaciones que desataron enconadas disputas y pleitos judiciales que terminaron algunas veces con la declaratoria de redhibitoria, es decir, la anulación del contrato de venta y la devolución del esclavo. En vista de estos antecedentes, y con un ánimo preventivo, los negociantes se aseguraron de fijar en las escrituras de compraventa ciertas garantías o aclaraciones para no verse involucrados en tales litigios.

A budget for Europe's Monetary Union. Bruegel Policy Contribution 2012/22, December 2012

In a monetary union, national fiscal deficits are of limited help to counteract deep recessions; union-wide support is needed. A common euro-area budget (1) should provide a temporary but significant transfer of resources in case of large regional shocks, (2) would be an instrument to counteract severe recessions in the area as a whole, and (3) would ensure financial stability. The four main options for stabilisation of regional shocks to the euro area are: unemployment insurance, payments related to deviations of output from potential, the narrowing of large spreads, and discretionary spending. The common resource would need to be well-designed to be distributionally neutral, avoid free-riding behaviour and foster structural change while be of sufficient size to have an impact. Linking budget support to large deviations of output from potential appears to be the best option. A borrowing capacity equipped with a structural balanced budget rule could address area-wide shocks. It could serve as the fiscal backstop to the bank resolution authority. Resources amounting to 2 percent of euro-area GDP would be needed for stabilisation policy and financial stability.

The impact of contract duration on the cost of cash retention

Cash retention is a common means of protecting an employer from a contractor's insolvency as well as ensuring that contractors finish the work that they start. Similarly, contractors withhold part of payments due to their sub-contractors. Larger contracts tend to be subjected to smaller rates of retention. By calculating the cost of retention as an amount per year of a contract, it is shown that retention is far more expensive for firms whose work consists of short contracts. The extra cost is multiplied when the final payment is delayed, as it often is for those whose work takes place at the beginning of a project. This may explain why it is that main contractors are a lot less interested than sub-contractors in alternatives to cash retention, such as retention bonds

The bond scheme

Under the bond scheme, a pre-determined series of payments would compensate farmers for lost revenues resulting from policy change. Unlike the Single Payment Scheme, payments would be fully decoupled: recipients would not have to retain farmland, or remain in agriculture. If vested in a paper asset, the guaranteed, unencumbered, income stream would be similar to that from a government bond. Recipients could exchange this for a capital sum reflecting the net present value of future payments, and reinvest in other business ventures, either on- or offfarm.With a finite, declining flow of payments, budget expenditure would reduce, releasing funds for other uses.

Maternal label and gesture use affects acquisition of specific object names

Ten mothers were observed prospectively, interacting with their infants aged 0 ; 10 in two contexts (picture description and noun description). Maternal communicative behaviours were coded for volubility, gestural production and labelling style. Verbal labelling events were categorized into three exclusive categories: label only; label plus deictic gesture; label plus iconic gesture. We evaluated the predictive relations between maternal communicative style and children's subsequent acquisition of ten target nouns. Strong relations were observed between maternal communicative style and children's acquisition of the target nouns. Further, even controlling for maternal volubility and maternal labelling, maternal use of iconic gestures predicted the timing of acquisition of nouns in comprehension. These results support the proposition that maternal gestural input facilitates linguistic development, and suggest that such facilitation may be a function of gesture type.

The 2002 US Farm Bill: what's in it for CAP reform?

The 2002 U.S. Farm Bill (the Farm Security and Rural Investment Act or FSRIA) provides considerably more government subsidies for U.S. agriculture than Congress envisaged when it passed the preceding 1996–2002 FAIR Act. We review the FAIR record, showing how government subsidies increased greatly beyond those originally scheduled. For FSRIA, we outline key commodity, trade, and conservation and environmental provisions. We expect that the commodity programmes will: (a) encourage production when the market calls for less; (b) significantly increase subsidies over FAIR baseline subsidies; (c) press against current WTO and possible Doha Round support limits; and (d) aggravate trading partners. Finally, we suggest two lessons from the U.S. policy experience that might benefit those working on CAP and WTO reform. First, past research shows that farm programmes have little to do with the economic health of rural communities. Second, programme transparency, and especially public disclosure of the level of payments going to individual farmers, by name, influences the farm policy debate. Personalized data show what economists have long maintained—that the bulk of programme benefits go to a relatively few, large, producers—but do so in a way that captures the public and policy-makers' attention

Costs to farmers of a tuberculosis breakdown

An on-farm survey of 151 cattle farmers who had experienced a bovine tuberculosis (Mycobacterium bovis) breakdown on their farms was undertaken in 2003 to assess the costs associated with the breakdown. In 90 per cent of cases the cost was estimated to be less than 18,513 pound for dairy herds and less than El 1,462 for beef herds, but with a range from 229 pound to 103,817 pound. The main cost was the slaughter of reactor cattle. For the majority of the farmers, the compensation payments seemed to meet most of the costs of their breakdowns, although a majority was still left with net losses.

The CAP and EU enlargement: Prospects for an alternative strategy to avoid the lock-in of CAP support

The integration of the central and east European countries (CEECs) into the Common Agricultural Policy (CAP) could become a major problem. At the Copenhagen European summit in December 2002, the EU agreed a transitional period with a gradual phasing in of direct payments. However, this strategy will not solve the problems of the CAP: budgetary limits remain problematic, the policy ignores possible developments in the World Trade Organization (WTO), and the extension of direct payments to the CEECs will further capitalize, and hence lock-in, agricultural support. The latter makes future reform even more difficult and, to overcome these problems, we suggest an alternative strategy to integrate the CEECs into the CAP. The EU should phase out direct payments by applying a bond scheme. Finally, we consider whether this option is politically viable.

The visibility of agricultural subsidies and market illusions in the Common Agricultural Policy: Some evidence from farmers' views in Germany, Portugal and the United Kingdom

This article demonstrates that the design and nature of agricultural support schemes has an influence on farmers' perception of their level of dependence on agricultural support. While direct aid payments inform farmers about the extent to which they are subsidised, indirect support mechanisms veil the level of subsidisation, and therefore they are not fully aware of the extent to which they are supported. To test this hypothesis, we applied data from a survey of 4,500 farmers in three countries: the United Kingdom, Germany and Portugal. It is demonstrated that indirect support, such as that provided through artificially high consumer prices, gives an illusion of free and competitive markets among farmers. This 'visibility' hypothesis is evaluated against an alternative hypothesis that assumes farmers have complete, or at least a fairly comprehensive level of, information on agricultural support schemes. Our findings show that this alternative hypothesis can be ruled out.

Assessing the impact of the 'Decoupling' reform of the common agricultural policy on Irish farmers' off-farm labour market participation decisions

This paper assesses the impact of the 'decoupling' reform of the Common Agricultural Policy on the labour allocation decisions of Irish farmers. The agricultural household decision-making model provides the conceptual and theoretical framework to examine the interaction between government subsidies and farmers' time allocation decisions. The relationship postulated is that 'decoupling' of agricultural support from production would probably result in a decline in the return to farm labour but it would also lead to an increase in household wealth. The effect of these factors on how farmers allocate their time is tested empirically using labour participation and labour supply models. The models developed are sufficiently general for application elsewhere. The main findings for the Irish situation are that the decoupling of direct payments is likely to increase the probability of farmers participating in the off-farm employment market and that the amount of time allocated to off-farm work will increase.

'Fair trade gold': Antecedents, prospects and challenges

This paper critically examines the challenges with, and impacts of, adopting the models in place for fair trade agriculture in the artisanal gold mining sector. Over the past two years, an NGO-led 'fair trade gold' movement has surfaced, its crystallization fuelled by a burgeoning body of evidence that points to impoverished artisanal miners in developing countries receiving low payments for their gold, as well as working in hazardous and unsanitary conditions. Proponents of fair trade gold contest that increased interaction between artisanal miners and Western jewellers could facilitate the former receiving fairer prices for gold, accessing support services, and ultimately, improving their quality of life. In the case of sub-Saharan Africa, however, the gold being mined on an artisanal scale does not supply Western retailers as perhaps believed; it is rather an important source of foreign exchange, which host governments employ buyers to collect for their coffers. It is maintained here that if the underlying purpose of fair trade is to improve the livelihoods and well-being of subsistence producers in developing countries, then the models that have proved so successful in alleviating the hardships of agro-producers of 'tropical' commodities such as coffee, tea, bananas and cocoa, should be adapted to artisanal gold mining in sub-Saharan Africa. Campaigns promoting 'fair trade gold' in the region should view host governments, and not Western retailers, as the 'end consumer', and focus on improving governance at the grassroots, organizing informal operators into working cooperatives, and addressing complications with purchasing arrangements - all of which would go a long way toward improving the livelihoods of subsistence artisanal miners. A case study of Noyem, Ghana, the location of a sprawling illegal gold mining community, is presented, which magnifies these challenges further and provides perspective on how they can be overcome. (c) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.