Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques: la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic.

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicació en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicació s'ha redactat en format article i està pendent de publicació.

Updating the Politics of Experience: Angela Carter's Translation of Charles Perrault's Le Petit Chaperon Rouge.

AbstractThis article seeks to assess the importance of Angela Carter's little-known work as a translator of Perrault's tales in The Fairy Tales of Charles Perrault (1977) through an examination of her "Little Red Riding Hood". Carter is mostly famous today for The Bloody Chamber and Other Stories (1979), a collection of innovative and thought-provoking fairy-tale rewritings infused with feminist concerns, strategies and perspectives. Insofar as Carter was translating Perrault's tales while writing her own "stories about fairy stories", an analysis of her translations reveals them as part of an ongoing dialogue with the work of the French author. While Carter's translations consciously update and adapt the material for children whom she seeks to sensitize to gender issues, she does not so much challenge the sexual politics of her source as recognize the emancipatory potential of Perrault's contes as useful "fables of the politics of experience".RésuméCet article vise à rendre compte de l'activité méconnue de traductrice déployée par l'auteure anglaise Angela Carter conjointement à son oeuvre de fiction, et à en reconnaître l'importance dans sa trajectoire d'écrivain. Une analyse de « Little Red Riding Hood », publié dans The Fairy Tales of Charles Perrault (1977), permet d'éclairer la poétique particulière qu'elle développera dans le recueil qui l'a rendue célèbre, The Bloody Chamber and Other Stories (1979), des « histoires sur des contes de fées » qui reflètent la perspective et les stratégies féministes de l'auteure. Carter a mené de front ses traductions et réécritures, envisagées ici comme deux formes du dialogue très riche et complexe qu'elle engage à cette période avec l'oeuvre de Perrault, plutôt qu'une subversion de celui-ci. Ainsi, sa traduction modernise et simplifie le texte des contes pour de jeunes lecteurs qu'elle cherche à sensibiliser à des problématiques de genre, en leur révélant la portée émancipatrice des contes de Perrault qu'elle envisage comme « des fables utiles sur la politique de l'expérience » plutôt qu'en contestant la politique sexuelle de sa source.

Cinéma, machine à mondes : essai sur les films à univers multiples

Dans cet ouvrage, l'auteur propose une conceptualisation théorique de la coprésence en un même film de mondes multiples en abordant différents paramètres (hétérogénéité de la facture de l'image, pratiques du montage alterné, typologie des enchâssements, expansion sérielle, etc.) sur la base d'un corpus de films de fiction récents qui appartiennent pour la plupart au genre de la science-fiction (Matrix, Dark City, Avalon, Resident Evil, Avatar,...). Issue de la filmologie, la notion de « diégèse » y est développée à la fois dans le potentiel d'autonomisation dont témoigne la conception mondaine qui semble dominer aujourd'hui à l'ère des jeux vidéo, dans ses liens avec le récit et dans une perspective intermédiale. Les films discutés ont la particularité de mettre en scène des machines permettant aux personnages de passer d'un monde à l'autre : les modes de figuration de ces technologies sont investigués en lien avec les imaginaires du dispositif cinématographique et les potentialité du montage. La comparaison entre les films (Tron et son récent sequel, Totall Recall et son remake) et entre des oeuvres filmiques et littéraires (en particulier les nouvelles de Philip K. Dick et Simlacron 3 de Galouye) constitue un outil d'analyse permettant de saisir la contemporanéité de cette problématique, envisagée sur le plan esthétique dans le contexte de l'imagerie numérique.

Myths in science.

Review of : Fabulous Science: Fact and Fiction in the History of Scientific Discovery by John Waller Oxford University Press

Final Report of the National Narcolepsy Study Steering Committee

Final Report of the Final Report of the National Narcolepsy Study Steering Committee In August 2010 the Swedish pharmacovigilance authority reported that it was investigating six cases of narcolepsy reported by health care professionals as a possible adverse event following the use of Pandemrix vaccine, used during the H1N1 2009 pandemic. This was followed shortly by reports from the Finnish National Institute for Health and Welfare (THL) noting there had been a more than expected number of cases of narcolepsy in children and adolescents that year. On 23rd September, the Committee on Human Medicinal Products (CHMP) of the EMA concluded in its initial review of available data that the available evidence did not confirm a link but that more research was needed.   Click here to download PDF 1.1mb

La ciència ficció : un pont entre les ciències i les Humanidades

La hipòtesi vol contestar la pregunta següent: pot la ciència-ficció ajudar a construir un nexe d'unió afavorint una lectura ètica de la ciència i la tecnologia? Esbrinant els motius dels distanciament entre ciències i Humanidades, veient en particular com és tractada l'ètica en la literatura de ciència-ficció i cercant punts de connexió entre ambdós mons.

El Jaufré i els seus patrons temàtics

El Jaufré és una obra que ens permet explicar, de manera molt il·lustrativa, la particular concepció medieval de la creació literària. L'autor del Jaufré, com els altres autors de ficció medievals, reescriuen les autoritats literàries i la tradició. No són ni creadors d'històries ni de referents nous. D'aquesta manera, per una banda, en comparar aquesta novel·la amb El cavaller del lleó de Chrétien de Troyes tenim un clar exemple de la reescriptura d'un text d'una autoritat com era l'autor francès de les novel·les artúriques. Per altra banda, el Jaufré també reflecteix la tradició i el folklore que servien de base temàtica a la ficció medieval i això ho podem comprovar si fem una anàlisi paral·lela, al mateix temps, amb els Lais de Maria de França. Amb tot, en paral·lel, podrem assenyalar algunes particularitats del Jaufré, que les té, en part degudes a la data més tardana de la seva escriptura i a l'origen cultural del seu escriptor (no pas francès, ni bretó), com poden ser les pinzellades de paròdia amb les quals descriu alguns fets de la narració que serien del tot impensables en el tractament que n'hagués fet un autor com Chrétien de Troyes o com pot ser la intenció crítica de la seva realitat política concreta.

La sublimació i el procés d'individualització de la dona a la novel·la europea del segle XIX

El primer objectiu d'aquest treball és analitzar els motius pels quals les heroïnes malcasades d'Anna Karènina, Madame Bovary i La Regenta, acaben sent adúlteres, i el segon objectiu és intentar reflectir la personalitat de cadascuna de les protagonistes d'aquestes tres novel·les a través dels ulls d'altres personatges o dels seus propis ulls, influïts tots per una societat on predomina la hipocresia i l'autoritat de l'home.

Una petita novel·la en prosa en l'àmbit del Renaixement català : Paràmetres teoricoliteraris renaixentistes que expliquen la paròdia de l'estil culte de Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell

Aquest treball pretén esbrinar fins a quin punt se segueixen els criteris teòrics establerts pels autors catalans del Renaixement en la literatura catalana de ficció del segle XVI. Per examinar l'adequació als models proposats pels humanistes he triat una obra anònima de caràcter paròdic escrita en forma d'epístoles entre dos llauradors de l'Horta de València, Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell. El procediment de treball consistirà a analitzar com els teòrics del Renaixement de l'àrea catalanoparlant van interpretar i assimilar en la seva obra alguns dels conceptes més importants de les poètiques i les retòriques dels clàssics grecs i llatins (els principis d'imitació, decòrum, harmonia i ordre), en aquest cas Aristòtil i Horaci, i si l'autor anònim de Les estil·lades y amoroses lletres els va tenir en compte a l'hora de compondre la seva obra. A la vegada, en tractar-se d'una paròdia satírica amb clara voluntat humorística, aquesta anàlisi també pot donar compte de quina opinió tenien els intel·lectuals catalans del Renaixement sobre la ficció i l'humor.

The association of education with body mass index and waist circumference in the EPIC-PANACEA study

Background To examine the association of education with body mass index (BMI) and waist circumference (WC) in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC). Method This study included 141,230 male and 336,637 female EPIC-participants, who were recruited between 1992 and 2000. Education, which was assessed by questionnaire, was classified into four categories; BMI and WC, measured by trained personnel in most participating centers, were modeled as continuous dependent variables. Associations were estimated using multilevel mixed effects linear regression models. Results Compared with the lowest education level, BMI and WC were significantly lower for all three higher education categories, which was consistent for all countries. Women with university degree had a 2.1 kg/m2 lower BMI compared with women with lowest education level. For men, a statistically significant, but less pronounced difference was observed (1.3 kg/m2). The association between WC and education level was also of greater magnitude for women: compared with the lowest education level, average WC of women was lower by 5.2 cm for women in the highest category. For men the difference was 2.9 cm. Conclusion In this European cohort, there is an inverse association between higher BMI as well as higher WC and lower education level. Public Health Programs that aim to reduce overweight and obesity should primarily focus on the lower educated population.

Blood lipid and lipoprotein concentrations and colorectal cancer risk in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition

Objective To examine the association between serum concentrations of total cholesterol, high density lipoprotein cholesterol (HDL), low density lipoprotein cholesterol, triglycerides, apolipoprotein A-I (apoA), apolipoprotein B and the incidence of colorectal cancer (CRC). Design Nested case–control study. Setting The study was conducted within the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC), a cohort of more than 520 000 participants from 10 western European countries. Participants 1238 cases of incident CRC, which developed after enrolment into the cohort, were matched with 1238 controls for age, sex, centre, follow-up time, time of blood collection and fasting status. Main outcome measures Serum concentrations were quantitatively determined by colorimetric and turbidimetric methods. Dietary and lifestyle data were obtained from questionnaires. Conditional logistic regression models were used to estimate incidence rate ratios (RRs) and 95% CIs which were adjusted for height, weight, smoking habits, physical activity, education, consumption of fruit, vegetables, meat, fish, alcohol, fibre and energy. Results After adjustments, the concentrations of HDL and apoA were inversely associated with the risk of colon cancer (RR for 1 SD increase of 16.6 mg/dl in HDL and 32.0 mg/dl in apoA of 0.78 (95% CI 0.68 to 0.89) and 0.82 (95% CI 0.72 to 0.94), respectively). No association was observed with the risk of rectal cancer. Additional adjustment for biomarkers of systemic inflammation, insulin resistance and oxidative stress or exclusion of the first 2 years of follow-up did not influence the association between HDL and risk of colon cancer. Conclusions These findings show that high concentrations of serum HDL are associated with a decreased risk of colon cancer. The mechanism behind this association needs further elucidation.

Genetic variability of the mTOR pathway and prostate cancer risk in the European Prospective Investigation on Cancer (EPIC)

The mTOR (mammalian target of rapamycin) signal transduction pathway integrates various signals, regulating ribosome biogenesis and protein synthesis as a function of available energy and amino acids, and assuring an appropriate coupling of cellular proliferation with increases in cell size. In addition, recent evidence has pointed to an interplay between the mTOR and p53 pathways. We investigated the genetic variability of 67 key genes in the mTOR pathway and in genes of the p53 pathway which interact with mTOR. We tested the association of 1,084 tagging SNPs with prostate cancer risk in a study of 815 prostate cancer cases and 1,266 controls nested within the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC). We chose the SNPs (n = 11) with the strongest association with risk (p<0.01) and sought to replicate their association in an additional series of 838 prostate cancer cases and 943 controls from EPIC. In the joint analysis of first and second phase two SNPs of the PRKCI gene showed an association with risk of prostate cancer (ORallele = 0.85, 95% CI 0.78–0.94, p = 1.3×10−3 for rs546950 and ORallele = 0.84, 95% CI 0.76–0.93, p = 5.6×10−4 for rs4955720). We confirmed this in a meta-analysis using as replication set the data from the second phase of our study jointly with the first phase of the Cancer Genetic Markers of Susceptibility (CGEMS) project. In conclusion, we found an association with prostate cancer risk for two SNPs belonging to PRKCI, a gene which is frequently overexpressed in various neoplasms, including prostate cancer.