Expressió escrita en nois i noies de cicle superior d'EGB. Estudi descriptiu sobre el producte escrit: un estudi de casos sobre el procés de composició escrita

La recerca sobre l'expressió escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anàlisi del sistema de la llengua des d'una òptica essencialment gramatical, actualment l'interès dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingüístics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, gràcies a les aportacions de diverses ciències del llenguatge (la lingüística del text, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica filosòfica, la sociolingüística, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit és vist com una unitat lingüística amb entitat pròpia que té una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a través de l'ús de regles de gramàtica, però també, de cohesió i coincidència textuals. I, per l'altre costat, des de la dècada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenció fonamental de plantejar quins són els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i així contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita a les escoles. A partir d'aquí, queda definida la intenció última d'aquest treball: obtenir informació sobre l'ús dels coneixements, habilitats i estratègies implicats en un procés psicològic complex com és l'expressió escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensió, doncs, és contribuir al coneixement de les característiques de l'expressió escrita, tant les que fan referència a les produccions escrites com el procés de composició, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest és un primer pas, un punt de partida, perquè posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tècnico-pràctiques que serveixin per fonamentar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita. Amb aquest propòsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teòric, es defineixen els elements teòrics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepció de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingüístics com les perspectives didàctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tècniques sobre el concepte d'expressió escrita i es formula la definició pròpia, que permet articular coherentment la investigació realitzada: L'expressió escrita és un procés psicològic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l'ús de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicació d'idees per mitjà de símbols gràfics i que, d'una banda fan referència a la gramàtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratègies comunicativo-lingüístiques que s'empren per a produir-los (procés de composició). S'aborda després l'aproximació conceptual al codi escrit, ressaltant la noció moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdevé decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat següent, s'aprofundeix en la comprensió teòrica del procés de composició escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per últim, s'analitza el procés d'ensenyament/aprenentatge de l'expressió escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes teòrico-didàctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les pràctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressió escrita. La segona part o La Recerca inclou tres capítols. En el primer o Capítol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca és a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb què aquesta recerca s'estructura. En el Capítol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conèixer quin és el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressió escrita en llengua catalana, concretament en relació al text produït, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenció, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequació, coherència, cohesió, correcció gramatical i variació. Sota una perspectiva metodològica i un mètode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecució dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procés d'obtenció de la informació necessària, prèviament realitzant una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema de l'avaluació del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bàsic o Prova d'Expressió Escrita i el complementari o Full de Valoració de l'Expressió Escrita per part del Professor. i a recollir també d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadèmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informació prevista. 4) s'analitza la informació obtinguda per mitjà d'una anàlisi estadística descriptiva i diferencial, més exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressió Escrita, en tant que instrument bàsic i específicament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realització d'aquesta primera fase de la recerca. En el Capítol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferències clares pel que fa al procés de composició seguit en l'elaboració i construcció del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conèixer quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició, que segueixen en l'elaboració i construcció del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior però centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propòsits, es defineix primerament el marc teòric que regula el desenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta teòrica de referència que, en base al model cognitiu del procés de composició escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anàlisi de la situació comunicativa , planificació (generalització d'idees, organització i formulació d'objectius), textualització, revisió i control, alhora que també concreta les estratègies i habilitats específiques a través de les quals es vol obtenir la informació referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodològica qualitativa, definida i especificada a través d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecució dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informació principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell més baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell més alt; 2)es realitza el procés d'obtenció de la informació, a través de l'aplicació de dos instruments: l'observació i l'entrevista, per a l'elaboració a curada i rigurosa dels quals, prèviament s'efectua una revisió bibliogràfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluació dels processos cognitius i sobre els requeriments metodològics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informació obtinguda a través de tècniques d'anàlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximació a ala temàtica enregistrada a través de l'observació i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant així la temàtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, és a dir, s'exposen quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició escrita definides en la proposta teòrica de referència, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe específic per a la comparació entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informació exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realització d'aquesta segona fase de la recerca. En la tercera i última part o capítol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre capítols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions més significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la pràctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'àmbit de l'expressió escrita.

Dynamic management and restoration of virtual paths in broadband networks based on distributed software agents

La gestió de xarxes és un camp molt ampli i inclou molts aspectes diferents. Aquesta tesi doctoral està centrada en la gestió dels recursos en les xarxes de banda ampla que disposin de mecanismes per fer reserves de recursos, com per exemple Asynchronous Transfer Mode (ATM) o Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Es poden establir xarxes lògiques utilitzant els Virtual Paths (VP) d'ATM o els Label Switched Paths (LSP) de MPLS, als que anomenem genèricament camins lògics. Els usuaris de la xarxa utilitzen doncs aquests camins lògics, que poden tenir recursos assignats, per establir les seves comunicacions. A més, els camins lògics són molt flexibles i les seves característiques es poden canviar dinàmicament. Aquest treball, se centra, en particular, en la gestió dinàmica d'aquesta xarxa lògica per tal de maximitzar-ne el rendiment i adaptar-la a les connexions ofertes. En aquest escenari, hi ha diversos mecanismes que poden afectar i modificar les característiques dels camins lògics (ample de banda, ruta, etc.). Aquests mecanismes inclouen els de balanceig de la càrrega (reassignació d'ample de banda i reencaminament) i els de restauració de fallades (ús de camins lògics de backup). Aquests dos mecanismes poden modificar la xarxa lògica i gestionar els recursos (ample de banda) dels enllaços físics. Per tant, existeix la necessitat de coordinar aquests mecanismes per evitar possibles interferències. La gestió de recursos convencional que fa ús de la xarxa lògica, recalcula periòdicament (per exemple cada hora o cada dia) tota la xarxa lògica d'una forma centralitzada. Això introdueix el problema que els reajustaments de la xarxa lògica no es realitzen en el moment en què realment hi ha problemes. D'altra banda també introdueix la necessitat de mantenir una visió centralitzada de tota la xarxa. En aquesta tesi, es proposa una arquitectura distribuïda basada en un sistema multi agent. L'objectiu principal d'aquesta arquitectura és realitzar de forma conjunta i coordinada la gestió de recursos a nivell de xarxa lògica, integrant els mecanismes de reajustament d'ample de banda amb els mecanismes de restauració preplanejada, inclosa la gestió de l'ample de banda reservada per a la restauració. Es proposa que aquesta gestió es porti a terme d'una forma contínua, no periòdica, actuant quan es detecta el problema (quan un camí lògic està congestionat, o sigui, quan està rebutjant peticions de connexió dels usuaris perquè està saturat) i d'una forma completament distribuïda, o sigui, sense mantenir una visió global de la xarxa. Així doncs, l'arquitectura proposada realitza petits rearranjaments a la xarxa lògica adaptant-la d'una forma contínua a la demanda dels usuaris. L'arquitectura proposada també té en consideració altres objectius com l'escalabilitat, la modularitat, la robustesa, la flexibilitat i la simplicitat. El sistema multi agent proposat està estructurat en dues capes d'agents: els agents de monitorització (M) i els de rendiment (P). Aquests agents estan situats en els diferents nodes de la xarxa: hi ha un agent P i diversos agents M a cada node; aquests últims subordinats als P. Per tant l'arquitectura proposada es pot veure com una jerarquia d'agents. Cada agent és responsable de monitoritzar i controlar els recursos als que està assignat. S'han realitzat diferents experiments utilitzant un simulador distribuït a nivell de connexió proposat per nosaltres mateixos. Els resultats mostren que l'arquitectura proposada és capaç de realitzar les tasques assignades de detecció de la congestió, reassignació dinàmica d'ample de banda i reencaminament d'una forma coordinada amb els mecanismes de restauració preplanejada i gestió de l'ample de banda reservat per la restauració. L'arquitectura distribuïda ofereix una escalabilitat i robustesa acceptables gràcies a la seva flexibilitat i modularitat.

Formação continuada: seus impactos na prática docente: um olhar sobre o programa pró-letramento

RESUMO: A preocupação central desta pesquisa foi compreendermos qual o impacto da formação continuada Pró-Letramento na prática pedagógica do professor a partir das necessidades e desafios do cotidiano escolar. Buscamos conhecer o conceito que os sujeitos da pesquisa têm sobre formação continuada, abordando a mesma como elemento da prática docente, comparamos o cotidiano de sala de aula de professores que passaram pela formação Pró-Letramento com os que não tiveram acesso a essa formação. Com respeito à formação continuada a percebemos como um processo dinâmico, reflexivo, que combina uma variedade de possibilidades e modalidades de aprendizagens, em que o professor vai adequando a sua formação às exigências sociais, culturais, educacionais. A formação continuada se dá, por meio da reflexão sobre a própria prática profissional no processo de ação-reflexão-ação, adquirindo significado na medida em que desenvolve e promove os diversos saberes docentes. A pesquisa foi conduzida com 90 professores do Ensino Fundamental – Anos Iniciais -, com oito coordenadoras que acompanham pedagogicamente os professores sujeitos dessa pesquisa e a observação em sala de aula. Procedeu-se à aplicação de um questionário validado e adaptado aos professores e uma entrevista aos coordenadores. A análise dos dados quantitativos foi realizada por meio do programa SPSS; enquanto a análise dos dados qualitativos foi orientada pela análise de discurso. A pesquisa aponta para algumas conclusões no que se refere a importância da Formação Continuada Pró-Letramento, tendo em vista a mesma possibilitar mudanças na prática pedagógica e colaborara para formação de um professor reflexivo, ao mesmo tempo que abre espaço para novos questionamentos e novos estudos.ABSTRACT: The central concern of this research was to understand the impact of the continuing education pro-literacy teaching practice from the teacher‘s needs and challenges of every day school life. We tried to know the concept that the subjects have on continuing education, addressing it as part of teaching practice, we compared the daily classroom teachers who have gone through training with Pro-Literacy did not access to such training. With respect to continuing education perceive it as a dynamic, reflective, which combines a variety of possibilities and modalities oF learning, the teacher will tailoring the training requirements to social, cultural, educational. The continuing education takes place, through reflection on own practice in the process of action-reflection-action, acquiring significance in that it develops and promotes the various teacher‘s knowledge. The research was conducted with 90 elementary school teacher‘s – Early Years – with eight coordinators accompanying teacher‘s pedagogically subject of research and observation in the classroom. Proceeded to the application of a validated questionnaire and adapted to an interview with the teachers and coordinators. The quantitative data analysis was performed using SPSS, while the analysis of qualitative data was guided by discourse analysis. The research points to some conclusions regarding the importance of Continuing Education Pro- Literacy in order to enable the same changes in teaching practice and collaborated to form a reflective teacher at the same time it makes room for new questions and new studies.

The Influence of Body Condition on the Stopover Ecology of Least Sandpipers in the Lower Mississippi Alluvial Valley during Fall Migration

Many shorebirds are long-distance migrants and depend on the energy gained at stopover sites to complete migration. Competing hypotheses have described strategies used by migrating birds; the energy-selection hypothesis predicts that shorebirds attempt to maximize energy gained at stopover sites, whereas the time-selection hypothesis predicts that shorebirds attempt to minimize time spent at stopover sites. The energy- and time-selection hypotheses both predict that birds in better condition will depart sites sooner. However, numerous studies of stopover duration have found little support for this prediction, leading to the suggestion that migrating birds operate under energy and time constraints for only a small portion of the migratory season. During fall migration 2002, we tested the prediction that birds in better condition depart stopover sites sooner by examining the relationship between stopover duration and body condition for migrating Least Sandpipers (Calidris minutilla) at three stopover sites in the Lower Mississippi Alluvial Valley. We also tested the assumption made by the Lower Mississippi Alluvial Valley Migratory Bird Science Team that shorebirds stay in the Mississippi Valley for 10 d. The assumption of 10 d was used to estimate the amount of habitat required by shorebirds in the Mississippi Valley during fall migration; a period longer than 10 d would increase the estimate of the amount habitat required. We used multiple-day constancy models of apparent survival and program MARK to estimate stopover duration for 293 individually color-marked and resighted Least Sandpipers. We found that a four-day constancy interval and a site x quadratic time trend interaction term best modeled apparent survival. We found only weak support for body condition as a factor explaining length of stopover duration, which is consistent with findings from similar work. Stopover duration estimates were 4.1 d (95% CI = 2.8–6.1) for adult Least Sandpipers at Bald Knob National Wildlife Refuge, Arkansas, 6.5 d (95% CI = 4.9–8.7) for adult and 6.1 d (95% CI =4.2–9.1) for juvenile Least Sandpipers at Yazoo National Wildlife Refuge, Mississippi, and 6.9 d (95% CI = 5.5–8.7) for juvenile Least Sandpipers at Morgan Brake National Wildlife Refuge, Mississippi. Based on our estimates of stopover duration and the assumption made by the Lower Mississippi Alluvial Valley Migratory Bird Science Team, there is sufficient habitat in the lower Mississippi Valley to support shorebirds during fall migration.

Enhanced phytoextraction: I. Effect of EDTA and citric acid on heavy metal mobility in a calcareous soil

Phytoextraction, the use of plants to extract heavy metals from contaminated soils, could be an interesting alternative to conventional remediation technologies. However, calcareous soils with relatively high total metal contents are difficult to phytoremediate due to low soluble metal concentrations. Soil amendments such as ethylene diaminetetraacetate (EDTA) have been suggested to increase heavy metal bioavailability and uptake in aboveground plant parts. Strong persistence of EDTA and risks of leaching of potentially toxic metals and essential nutrients have led to research on easily biodegradable soilamendments such as citric acid. In our research, EDTA is regarded as a scientific benchmark with which degradable alternatives are compared for enhanced phytoextraction purposes. The effects of increasing doses of EDTA (0.1, 1, 10 mmol kg(-1) dry soil) and citric acid (0.01, 0.05,0.25,0.442, 0.5 mol kg(-1) dry soil) on bioavailable fractions of Cu, Zn, Cd, and Pb were assessed in one part of our study and results are presented in this article. The evolution of labile soil fractions of heavy metals over time was evaluated using water paste saturation extraction (similar to soluble fraction), extraction with 1 M NH4OAc at pH 7 (similar to exchangeable fraction), and extraction with 0.5 M NH4OAc + 0.5 M HOAc + 0.02 M EDTA atpH 4.65 (similar to potentially bioavailable fraction). Both citric acid and EDTA produced a rapid initial increase in labile heavy metal fractions. Metal mobilization remained constant in time for soils treated with EDTA, but metal fractions was noted for soils treated with citric acid. The half life of heavy metal mobilization by citric acid varied between 1.5 and 5.7 d. In the following article, the effect of heavy metal mobilization on uptake by Helianthus annutis will be presented.

Building capacity for ageing and disability-related research

Since 1997, EQUAL has supported over forty ageing and disability-related research projects, many of which demonstrating an inclusive design dimension. Some of these projects have had a significant influence on policy and practice. However, less progress has been made in promoting ageing-related research in scientific areas. Building on the experience gained in developing the inclusive design research community, SPARC was created with the aim to provide opportunities for introducing newcomers across a wide range of engineering and biological fields to ageing and disability-related research. Through an awards scheme, SPARC provides financial support, mentoring, editorial assistance and a platform for dissemination and access to international activities. In addition, SPARC organises national and international workshops that showcase the latest research and educates individuals, society and government about the value of ageing and disability-related research.

Primary music education: the misrepresentation of the ideals of curricula in research

The author starts from a historical viewpoint to suggest that, at primary level, we have tended to perpetuate a nineteenth-century notion of music education. This is evident in the selection and organisation of musical content in curriculum documents, the scope of the teacher-pupil transaction implicit in these and the assumptions about music education which underpin research on practice conducted at official policy level. In light of the introduction of the 1999 Revised Primary School Curriculum, with its change in emphasis, she notes that it is timely to reconsider the situation. Central to this is the need to challenge the notion of music as a set of delineated skills, to explore the relationship between the primary teacher and music, and to move towards a notion of research which acknowledges the richness of multiple interpretations teachers bring to the curriculum.

An instructional design model for constructivist learning

The emergent requirements for effective e-learning calls for a paradigm shift for instructional design. Constructivist theory and semiotics offer a sound underpinning to enable such revolutionary change by employing the concepts of Learning Objects. E-learning guidelines adopted by the industry have led successfully to the development of training materials. Inadequacy and deficiency of those methods for Higher Education have been identified in this paper. Based on the best practice in industry and our empirical research, we present an instructional design model with practical templates for constructivist learning.

Visual enhancement of touch in spatial body representation

Perception of our own bodies is based on integration of visual and tactile inputs, notably by neurons in the brain’s parietal lobes. Here we report a behavioural consequence of this integration process. Simply viewing the arm can speed up reactions to an invisible tactile stimulus on the arm. We observed this visual enhancement effect only when a tactile task required spatial computation within a topographic map of the body surface and the judgements made were close to the limits of performance. This effect of viewing the body surface was absent or reversed in tasks that either did not require a spatial computation or in which judgements were well above performance limits. We consider possible mechanisms by which vision may influence tactile processing.

Using learning networks to understand complex systems: a case study of biological, geophysical and social research in the Amazon

Developing high-quality scientific research will be most effective if research communities with diverse skills and interests are able to share information and knowledge, are aware of the major challenges across disciplines, and can exploit economies of scale to provide robust answers and better inform policy. We evaluate opportunities and challenges facing the development of a more interactive research environment by developing an interdisciplinary synthesis of research on a single geographic region. We focus on the Amazon as it is of enormous regional and global environmental importance and faces a highly uncertain future. To take stock of existing knowledge and provide a framework for analysis we present a set of mini-reviews from fourteen different areas of research, encompassing taxonomy, biodiversity, biogeography, vegetation dynamics, landscape ecology, earth-atmosphere interactions, ecosystem processes, fire, deforestation dynamics, hydrology, hunting, conservation planning, livelihoods, and payments for ecosystem services. Each review highlights the current state of knowledge and identifies research priorities, including major challenges and opportunities. We show that while substantial progress is being made across many areas of scientific research, our understanding of specific issues is often dependent on knowledge from other disciplines. Accelerating the acquisition of reliable and contextualized knowledge about the fate of complex pristine and modified ecosystems is partly dependent on our ability to exploit economies of scale in shared resources and technical expertise, recognise and make explicit interconnections and feedbacks among sub-disciplines, increase the temporal and spatial scale of existing studies, and improve the dissemination of scientific findings to policy makers and society at large. Enhancing interaction among research efforts is vital if we are to make the most of limited funds and overcome the challenges posed by addressing large-scale interdisciplinary questions. Bringing together a diverse scientific community with a single geographic focus can help increase awareness of research questions both within and among disciplines, and reveal the opportunities that may exist for advancing acquisition of reliable knowledge. This approach could be useful for a variety of globally important scientific questions.

Pollination ecology in the 21st century: key questions for future research

To inspire new ideas in research on pollination ecology, we list the most important unanswered questions in the field. This list was drawn up by contacting 170 scientists from different areas of pollination ecology and asking them to contribute their opinion on the greatest knowledge gaps that need to be addressed. Almost 40% of them took part in our email poll and we received more than 650 questions and comments, which we classified into different categories representing various aspects of pollination research. The original questions were merged and synthesised, and a final vote and ranking led to the resultant list. The categories cover plant sexual reproduction, pollen and stigma biology, abiotic pollination, evolution of animal-mediated pollination, interactions of pollinators and floral antagonists, pollinator behaviour, taxonomy, plant-pollinator assemblages, geographical trends in diversity, drivers of pollinator loss, ecosystem services, management of pollination, and conservation issues such as the implementation of pollinator conservation. We focused on questions that were of a broad scope rather than case-specific; thus, addressing some questions may not be feasible within single research projects but constitute a general guide for future directions. With this compilation we hope to raise awareness of pollination-related topics not only among researchers but also among non-specialists including policy makers, funding agencies and the public at large.

Quantifying the impact and relevance of scientific research

Qualitative and quantitative methods are being developed to measure the impacts of research on society, but they suffer from serious drawbacks associated with linking a piece of research to its subsequent impacts. We have developed a method to derive impact scores for individual research publications according to their contribution to answering questions of quantified importance to end users of research. To demonstrate the approach, here we evaluate the impacts of research into means of conserving wild bee populations in the UK. For published papers, there is a weak positive correlation between our impact score and the impact factor of the journal. The process identifies publications that provide high quality evidence relating to issues of strong concern. It can also be used to set future research agendas.

‘Scripture its own interpreter’: Mary Martha Sherwood, the Bible and female autobiography

This is a reading of the work of Mary Martha Sherwood, the Victorian Evangelist and Children’s Author (and pupil at the Abbey School, Reading). Based upon research on Sherwood’s private correspondences and diary conducted at UCLA with the aid of a Mitzi Myers (this before my arrival at Reading), the essay offers a radical reinterpretation of her work. Previously understood in terms of a rigid, if self-contradictory and ‘anxious’, Evangelism, the essay reads the diary through Sherwood’s little known Biblical scholarship. Through this I argue that Sherwood grants her own writing the status of Biblical truth precisely because of its contradictions and ‘anxiety’.

Toward a new generation of world climate research and computing facilities

The impending threat of global climate change and its regional manifestations is among the most important and urgent problems facing humanity. Society needs accurate and reliable estimates of changes in the probability of regional weather variations to develop science-based adaptation and mitigation strategies. Recent advances in weather prediction and in our understanding and ability to model the climate system suggest that it is both necessary and possible to revolutionize climate prediction to meet these societal needs. However, the scientific workforce and the computational capability required to bring about such a revolution is not available in any single nation. Motivated by the success of internationally funded infrastructure in other areas of science, this paper argues that, because of the complexity of the climate system, and because the regional manifestations of climate change are mainly through changes in the statistics of regional weather variations, the scientific and computational requirements to predict its behavior reliably are so enormous that the nations of the world should create a small number of multinational high-performance computing facilities dedicated to the grand challenges of developing the capabilities to predict climate variability and change on both global and regional scales over the coming decades. Such facilities will play a key role in the development of next-generation climate models, build global capacity in climate research, nurture a highly trained workforce, and engage the global user community, policy-makers, and stakeholders. We recommend the creation of a small number of multinational facilities with computer capability at each facility of about 20 peta-flops in the near term, about 200 petaflops within five years, and 1 exaflop by the end of the next decade. Each facility should have sufficient scientific workforce to develop and maintain the software and data analysis infrastructure. Such facilities will enable questions of what resolution, both horizontal and vertical, in atmospheric and ocean models, is necessary for more confident predictions at the regional and local level. Current limitations in computing power have placed severe limitations on such an investigation, which is now badly needed. These facilities will also provide the world's scientists with the computational laboratories for fundamental research on weather–climate interactions using 1-km resolution models and on atmospheric, terrestrial, cryospheric, and oceanic processes at even finer scales. Each facility should have enabling infrastructure including hardware, software, and data analysis support, and scientific capacity to interact with the national centers and other visitors. This will accelerate our understanding of how the climate system works and how to model it. It will ultimately enable the climate community to provide society with climate predictions, which are based on our best knowledge of science and the most advanced technology.

The persistent challenge of encouraging public participation in the low-carbon transition

In order to address the growing urgency of issues around environmental and resource limits, there is a clear need to develop policies that promote changes in behavior and the ways in which society both views and consumes goods and services. However, there is an argument to suggest that, in order to develop effective policies in this area, we need to move beyond a narrow understanding of ‘how individuals behave’ in order to cultivate a more nuanced approach that encompasses behavioral influences in different societies, contexts and settings. In this opinion article we therefore draw on a range of our own recent comparative research studies in order to provide fresh insights into the continued problem of how to engage people individually and collectively in establishing more sustainable, low-carbon societies.