999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
La meva recerca ha tingut com a punt de partida Els nens i nenes amb Dictamen descolaritzaci i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de latenci a les necessitats especials de lalumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre pblic de la comarca dOsona. A partir daqu, sha elaborat un marc teric a partir de les lleis deducaci, decrets que regulen els diferents serveis i un seguit de conceptes bsics. Un cop elaborat aquest marc teric per tal de recollir les dades dels alumnes, de tres a sis anys, duna escola en concret sha dissenyat un instrument de recollida de dades que li diem full resum de serveis (FRS). El FRS s un instrument que ens ha servit per recollir totes les dades dalumnes amb necessitats especfiques i, sobretot, per saber quin suport reben per part de lescola i per part daltres serveis. A ms a ms, per recollir informaci sobre els diferents serveis que atenen aquesta diversitat sha elaborat un gui dentrevistes (GE). Aquest GE serveix per recollir els aspectes ms importants de les entrevistes realitzades a lEAP (Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica), CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenci Preco) i CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil). A partir de la informaci extreta dels dos instruments, shan elaborat unes conclusions respecte els objectius plantejats en aquest projecte i la pregunta plantejada a linici.
Resumo:
Lobra de M. ngels Anglada constitueix un tramat complex de lectures i influncies que sinterpreta a travs de nivells de significaci i dinteressos que sentrecreuen. Com a pilar que sost tot aquest corpus hi ha un gran bagatge clssic i una vasta formaci literria que, juntament amb lexperincia vital i el posicionament tic de lautora, proporcionen les claus de lectura dels seus llibres. Partint daquesta idea, larticle aprofundeix en els tres aspectes que considerem eixos fonamentals de lobra de lescriptora: els elements autobiogrfics, lart i el comproms social.
Resumo:
Lescola s un reflex de la societat en la que sinscriu. Una societat democrtica comporta una escola que visqui i practiqui la democrcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a lescola s des del projecte de convivncia de centre, on sha dincardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els mbits de la nostra vida. Educar en valors significa, tamb, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crtiques, justes i solidries, conscients de la realitat del nostre entorn ms immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. Dacord amb aquestes consideracions, el projecte de convivncia de centre pot fonamentar-se en els segents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democrcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferncia.
Resumo:
La contaminaci per nitrats de les aiges subterrnies s un dels problemes mediambientals i de salut pblica que ms afecten els nostres aqfers. s per aix que un dels eixos del nostre estudi s fer la mxima difusi de lestat de la qualitat de laigua dels aqfers de diferents rees de Catalunya. En el present estudi es tracta la contaminaci per nitrats a les aiges de 945 punts de mostreig (sobretot daigua procedent de pous, dalgunes mines i dalgunes fonts) de Catalunya, situats en 12 comarques diferents, totes elles amb algun o una gran part dels seus municipis englobats en una zona vulnerable. Daquests punts de mostreig sha fet un recull de dades de la concentraci de nitrats des de lany 2003 fins el 2012 per tal destudiar-ne levoluci i la incidncia de la pluviometria, aix com conixer en quines comarques les variables externes: superfcie agrria til (SAU), explotacions agrries i cabana porcina i bovina poden haver incidit directament en la contaminaci. Tamb sestudia fins a quin punt, aquest deteriorament, ha afectat la mineralitzaci de laigua o afecta a llocs daiges ms mineralitzades. A partir dels resultats obtinguts sha arribat a les conclusions que la concentraci mitjana de nitrats a les aiges subterrnies en la majoria de comarques estudiades s elevada, superior als 50 mg/l que estableix la normativa vigent; que ha tendit a lestabilitat en els ltims deu anys; que afecta llocs daiges molt mineralitzades i que la pluviometria incideix notablement en la concentraci de nitrats. Sha observat que les variables externes superfcie agrria til (SAU), explotacions agrries i cabana porcina i bovina incideixen directament en la contaminaci, excepte al Maresme. Finalment es presenten diferents usos alternatius als de laigua de consum per aquestes aiges contaminades amb nitrats i que han posat en prctica diferents municipis de les comarques estudiades.
Resumo:
El projecte se situa en una explotaci agrcola de 20 ha, 18 de les quals estan destinades al cultiu dametllers de la varietat Vairo. Lexplotaci pertany al municipi de lAlbi, a la comarca de Les Garrigues, provncia de Lleida. Actualment a la finca existeix una nau industrial sense installaci elctrica ni hidrulica i sense cap partici a linterior que es fa servir com a magatzem deines. Les ametlles recollides a lexplotaci sn comercialitzades a una cooperativa de Reus. Els serveis dels que disposa la finca actualment sn: - Escomesa elctrica a lentrada de la finca. - Aigua del canal Segarra-Garrigues pressuritzada. Escomesa a lentrada de la finca. - Fossa sptica de 50 m3. Es troba a 20 m del collector general pel qual sevacuaran les aiges residuals. Es tracta duna antiga bassa soterrada que ja existia i que sen reconvertir el seu s. Lobjectiu del projecte s descriure i dissenyar ladequaci de la nau industrial de dimensions 10 m x 12 m (120 m2) per implantar una indstria de processat primari dametlla. El processat primari consisteix en el desclovat de lametlla (separaci del gra de la closca), assecat del gra obtingut per aconseguir una humitat inferior al 6 % i finalment lenvasat daquest gra. Com a procs secundari senvasar i es comercialitzar la closca obtinguda en el procs de descolvat
Resumo:
Creaci duna indstria despecejament depollastre situada al polgon industrial de Montfull, al municipi de Bescan, a la comarca del Girons, provncia de Girona, en la qualsobtindran peces individuals de pollastre, preparades per a la seva distribuci icomercialitzaci.Els condicionants del promotor sn: el disseny de la indstria (installacions imaquinria) ha de permetre ampliacions i modificacions en un futur, la m dobra acontractar ser la mnima necessria, limpacte ambiental de la indstria ser el mnim ila ubicaci de la indstria, ja que el terreny ja s propietat del promotor.La planta sha dissenyat per desfer 25.000 kg de pollastre al dia, produint un total de2.937,5 kg dales, 8.375 kg de cuixes, 4.937,5 kg de pit, 6.500 kg de carcasses, 2.250 kgde pell i subproductes
Resumo:
El llibre gira entorn de lorigen del drama com a espectacle. Fa una recerca de les arrels del gnere dramtic tant a Egipte com a Grcia per observar-ne el context dorigen. Es constata que la msica, el teatre i la dansa es vinculaven directament amb els primers drames sacres. Les experincies escniques egpcies sn comparades amb les incipients experincies teatrals gregues, que desembocarien en el naixement de la tragdia. En aquest bressol, les figures dOsiris i Dions fonamenten el relat mtic de les primeres representacions teatrals, on es produeix una connexi entre les prctiques rituals, l's del mite com a expressi d'una conducta i la codificaci dels seus continguts en un llenguatge escnic. Tamb saborden les circumstncies que van portar les experincies teatrals d'aquestes dues civilitzacions per camins diferents i van permetre assentar les bases del teatre occidental.
Resumo:
Una vctima s una persona que acaba de patir un afrontament brutal, sobtat i inesperat amb la mort o amb la degradaci de la seva integritat psquica i fsica. Aquesta experincia la viu amb el trencament de la falsa creena que el mn s segur i que tot s controlable (aix no em passar mai a mi).
Resumo:
Prdua violenta de familiars o coneguts. Prdua de vivendes i estris . Sentiment damenaa a la seva vida. Lexposici a aspectes grotescs de la mort o les lesions. Lexperimentaci dun succs devastador.
Resumo:
Lobjectiu general de la present Tesi de mster s analitzar la relaci existent entre el paisatge i lactivitat turstica, dos eixos profundament vinculats per poc estudiats com a conjunt. Per aix, es realitza en primer lloc, una anlisi centrat en la histria del concepte, en les interpretacions i fonts de captura desenvolupades al llarg de la histria entorn al paisatge, i en els paisatges postmoderns actuals. En segon lloc, es reflexiona sobre la importncia del paisatge en la configuraci de la imatge turstica, les peces que formen el paisatge turstic i la simbologia turstica, arribant als conceptes de turistificaci i autenticitat. I, en darrer lloc, sestudien les normatives paisatgstiques catalanes, espanyoles i europees, prenent com a referent i pal de paller el Conveni Europeu del Paisatge, aprovat lany 2000 a Florncia
Resumo:
El biochar, o biocarb, s un material produt a partir de la pirlisi de biomassa, consistent en la descomposici trmica de la matria orgnica a baixa o nulla concentraci doxigen. La seva definici ms acceptada s la dun material pirolitzat destinat a ser utilitzat en el sl, quedant fora daquesta denominaci materials produts per a ser utilitzats com a combustible. La gran varietat de materials pirolitzables i de tecnologies de pirlisi determinen un ampli ventall de biochars amb propietats fsiques, qumiques i biolgiques molt contrastades, i que determinen la seva idonetat o no per a ser utilitzat com a esmena orgnica, sent la biomassa de partida un dels factors ms determinants. Els processos de pirlisis generen gasos inflamables, gasos condensables inflamables (bioolis) i biochar en proporcions variables segons el tipus de pirlisi. Aquests grans tipus principals de pirlisi per la producci de biochar sn: Pirlisi lenta, Pirlisi rpida, i Gasificaci. El producte biochar, totalment en procs dinvestigaci, es creu que pot tenir grans beneficis ambientals en diferents mbits: Biochar com a millora de la fertilitat, Biochar com a via de gesti de residus, Biochar per producci denergia, i Biochar per la mitigaci del canvi climtic. Cal tenir en compte possibles riscos a lhora daplicar biochar en sls. Ja que el producte final varia segons el material de partida. En especial quan es genera biochar a partir de residus, ja siguin de depuradora, industrials o ramaders, degut que el seu contingut en contaminants pot ser perjudicial pel medi ambient i per la salut de les plantes. Els contaminats presents, sobretot metalls pesats i hidrocarburs aromtics policclics (PAH), sn difcilment eliminats o es produeixen de novo durant el procs de pirlisi, respectivament, de manera que amb les aplicacions de biochar poden causar impactes negatius. En aquest projecte, es centre especial atenci en una nica caracterstica del sl, com es la capacitat dintercanvi catinic (CIC). La CIC s la capacitat que t el sl per retenir i alliberar ions amb crrega positiva. Per les seves caracterstiques, largila i la matria orgnica sn les que condicionen la CIC total dun sl, ja que aquestes contenen carregues negatives a la seva superfcie. La CIC proporciona als sls la capacitat de retenir nutrients, necessaris per el creixement de les plantes, per tant una major CIC incrementa la fertilitat dels sls, aix com permet reduir les prdues daquests nutrients per lixiviaci i mitigar possible contaminaci de les aiges. Lobjectiu principal del projecte doncs, s estudiar el potencial s dun biochar de gasificaci com esmena orgnica per a sls agrcoles alcalins mediterranis, i ms concretament el seu paper per a millora de la retenci de nutrients en relaci al potencial augment de la capacitat dintercanvi catinic (CIC) del sl 18 mesos desprs de la seva aplicaci en parcelles de camp. Les conclusions finals no han estat del tot satisfactries, degut que no shan trobat diferncies en la CIC, havent de rebutjar la hiptesi de partida. Tot i que hi ha diferents factors que poden ser la causa daquests resultats. Una possibilitat, probablement la que dona major explicaci, s el poc temps transcorregut des de laplicaci de biochar fins al moment de les anlisis.
Resumo:
En aquest document es pretn estudiar de la viabilitat econmica de la implantaci duna planta de pirlisi per a la producci de biochar o char en un context local i comarcal. La biomassa s una font denergia que genera uns rendiments energètics prou interesants i duna manera respectuosa amb el medi ambient. Aix doncs, la terica planta utilitzar biomassa que, a traves del tractament termoqumic de la pirlisi, ens generar uns productes que sn dutilitat per lobtenci denergia duna manera respectuosa amb el medi ambient. Abans de fer lanlisi econmic, hi ha una explicaci extensa dels processos termoqumics, com sn la pirlisi, la gasificaci i la torrefacci. Posteriorment, es du a terme una revisi de lestat actual de les tecnologies de conversi de biomassa a Catalunya i finalment es realitza un inventari i anlisi dels usos de la biomassa a Catalunya, en el qual es parla principalment de lestella el pllet, aix com tamb de la seva producci, consum i exportaci. El nostre anlisi econmic de la planta de processament de biomassa es dur a terme a nivell local, s a dir en un municipi, i tamb a nivell comarcal a Catalunya. A partir del processament de biomassa per mitja de la pirlisi, obtindrem uns productes, entre els quals el biochar, que ser un dels productes finals per poder vendre. Laltre producte ser el pllet de biochar, que lobtindrem a travs del procs de pelletitzaci. Aquest procs ens permetr densificar el mateix biochar i obtenir-ne pllets amb un poder calorfic superior, com tamb el seu possible preu de venda final. En aquest anlisi econmic plantejarem diferents escenaris tant a nivell local com comarcal, s a dir, farem variar diferents parmetres de la planta, com poden ser els dies, les hores de treball, el sou dels treballadors, lexistncia de procs de pelletitzaci...per veure la viabilitat del nostre projecte. Aquesta viabilitat la mesurarem amb diferents ndexs, entre els quals hi ha lndex de Rendibilitat, que ens determinar si el projecte s possible si el seu valor s ms gran a 1.
Resumo:
La presncia actual de lIslam a Catalunya s una realitat innegable, aix com ho slexistncia de poblaci estrangera musulmana, que fa del nostre pas un territori cadavegada ms multicultural. De fet, en els ltims anys, lestabliment definitiu de famliesmusulmanes, que ha substitut a larribada intermitent preferentment masculina per atreballar, ha donat lloc a uns canvis en la societat catalana. Uns canvis queprincipalment sn causats per laugment de la visibilitat duna comunitat que esdistingeix per seguir una religi diferent a la professada tradicionalment a Espanya i aCatalunya. Malgrat el passat islmic a la Pennsula Ibrica, lIslam s una religi que esconcep en termes dalteritat, desconeguda per a molts i sobretot, identificada moltesvegades de manera negativa i estereotipada.
Resumo:
La influncia decisiva que t l'economia en la majoria deis aspectes que configuren la vida humana s una evidencia, i l'educaci no constitueix cap excepci. Philip H. Combs, prestigis expert en temes relacionats amb els problemes educatius en general i ms concretament en la seva dimensi econmica i social, en analitzar els factors que caracteritzaven la crisi educativa a escala mundial a partir deis anys seixanta, va destacar com a essencials: el desbordament estudiantil (augment de la demanda). L'aguda escassesa de recursos, l'augment deis costos, la inadaptaci del producte i la inercia i ineficiencia.
Resumo:
L'article analitza com nou estudiants universitaris de primer curs comprenen la ideologia de dos editorials que tracten un mateix tema poltic des d'una orientaci oposada. La metodologia s qualitativa i utilitza qestionaris oberts i entrevistes semiestructurades per recollir les respostes i els comentaris dels informants, que es contrasten amb l'anlisi lingstica usant l'aparell teric de l'Anlisi del Discurs. Els resultats mostren una gran diversitat de conductes, des de lectors que poden identificar la ideologia i elaborar una resposta personal coherent, fins a lectors que donen interpretacions errtiques i incoherents. La discussi de les dades suggereix algunes vies per promoure un aprenentatge de prctiques lectores ms crtiques i contextualitzades.
