1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Fruit de les converses entre la Biblioteca del Semiari Dioces i la Biblioteca de la Universitat de Girona, el 2006 es va signar un conveni de collaboraci per informatitzar la descripci dels gaireb vuitanta mil volums que integren el fons de la biblioteca del Seminari Menor, en el qual hi ha documents de gran valor per als investigadors. Si l'acord es va materialitzar va ser grcies a l'impuls que hi van donar qui aleshores era president del Consell Social de la UdG, Salvador Carrera, i el bisbe de Girona, Carles Soler Perdig, que van aconseguir el suport de la Fundaci Caixa de Girona i tamb de la Diputaci. La Generalitat de Catalunya s'hi va afegir en encarregar a la Biblioteca de Catalunya la catalogaci del fons antic
Resumo:
Miquel Roca i Junyent rep el ttol de doctor honoris causa per la seva aportaci als coneixements del Dret i l'Economia, pel seu mestratge en l'aplicaci del saber jurdic als objectius ms valuosos del Dret; per la seva vinculaci a la vida universitria i pels seus valors humans i pel comproms per Catalunya i la llibertat, expressats de manera fefaent en la seva decisiva aportaci a la redacci del text constitucional i a la del primer Estatut de la democrcia recuperada, segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona, en la sessi 7/08 del dia 25 de setembre de 2008, a proposta de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona
Resumo:
Ressenya del llibre de Joan Puigbert 'Poltica municipal a la Girona de la Restauraci'. Lautor assenyala que lobra s molt til per a la comprensi de la societat gironina en el darrer quart de segle XIX
Resumo:
Anlisi del flux de manterials que travessen el sector de la fusta a Catalunya durant lany 2005 calculant els balanos de matria i els indicadors derivats, de cara a avaluar la gesti dels boscos a Catalunya
Resumo:
Estudi de les plantes ornamentals conreades al sector esquerra de les ribes del Ter al seu pas per Girona, incidint en les espcies no autctones i elaboraci duna cartografia digital dels arbres i arbusts de la zona de Sant Pon (Girona)
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
Estudi de lobra de Benet Sanxes Galindo, conegut en castell com Benito Snchez Galindo. Poeta i pintor del s. XVI, ha estat poc conegut i estudiat. Lautor aprofita per fer un reps de les obres que lhan tractat. Larticle semmarca en un nmero monogrfic amb el ttol Miscellnia dhomenatge a Modest Prats
Resumo:
Es presenten notes sobre el jaciment arqueolgic de la villa del Pla d'Horta a Sarri de Dalt, com ara, la descripci de la situaci i planta de ledifici, els resultats de sondejos de les habitacions i la cronologia del jaciment i les fases docupaci
Resumo:
Ressenya del llibre Girona, ciutat viva i de colors. Lobra escrita en to autobiogrfic per Nadal i Farreras des del punt de vista de ciutad, alcalde i historiador que percep el pas duna Girona grisa i negra a una ciutat de colors, viva i dinmica
Resumo:
Volem constatar com, en la nostra realitat quotidiana, sovint tenim poc en compte les necessitats de comprensi dels alumnes quan elaborem textos didctics. Si no pensem en adequar el vocabulari ni la complexitat gramatical al que realment poden abastar en diferents edats, la significativitat dels aprenentatges se'n ressentir. Si els estudiants no han estat capaos d'entendre el contingut, no podran respondre a activitats que els ho exigeixin, com les de PISA, que pretenen avaluar la comprensi a partir d'un concepte de lectura molt ampli i allunyat de la mera comprensi literal ii. Ans al contrari, noms seran capaos de respondre a activitats d'un nivell d'exigncia comprensiva molt baix, com les que els proposen bona part dels llibres de text d's corrent al nostre pas, com ara vull constatar
Resumo:
El presente trabajo parti de la idea de vincular las tres dimensiones del pasado, presente y futuro en la representacin de la cultura hngara Catalunya, y ms concretamente en Barcelona.
Resumo:
Fa ms de 10 anys del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del pas de les poltiques de suport a lassociacionisme a les poltiques integrals, i amb aquestes la prolfica etapa dels Plans de Joventut i de lexpansi real de les poltiques de joventut al territori catal. s a dia davui, en un moment de grans esdeveniments en aquest camp, en que es proposa un anlisi sobre la futura evoluci de les poltiques de joventut, basat en lestudi i la interpretaci de la informaci existent i les aportacions de 9 persones vinculades al mn de les poltiques de joventut
Resumo:
Tradicionalment s'ha considerat l'ocupaci de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en parallel a la consideraci que ha merescut l'poca de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una poca formativa en la histria de Catalunya. Per tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de comenament del segle VIII, jugava un paper poltic i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulm proper a les terres del regne franc. Ms endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingu la seva condici de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqu en primera lnia i, tamb, protagonitz les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andals. Els moviments d'anada i tomada dels seus exrcits van situar Girona en primera lnia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidaci del poder franc a principis del segle IX
Resumo:
Descripci del jaciment arqueolgic del 'Roc de la Melca', en la vall de Sant Aniol de Finestres (Girona). Es descriuen la indstria ltica i els problemes que presenta la cronologia del 'Roc de la Melca'
Resumo:
Fa dotze anys l'autor d'aquest article va donar a conixer la documentaci dels anys 1944-1946 que, procedent dels arxius governatius i de les presons gironines, feia referncia a la vida clandestina i de represaliat del poltic i professor Josep Pallach (Figueres 1920-lHospitalet de Llobregat 1977), antic militant del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer dUnificaci Marxista (POUM). Aquest article del 2005 complementa aquella recerca amb la recuperaci duna documentaci similar, relativa al temps final del franquisme i al perode inicial de la transici, els quals es corresponen tamb amb els darrers anys del periple vital del protagonista daquestes pgines
