Generació bisbalenca del 77: Mazoni, Miquel Abras i Sanjosex : Retrat d’una historia musical

El present Treball Final de Grau se centra en la vida i la carrera professional de tres cantautors bisbalencs que formen part del panorama musical català actual: Miquel Abras, Jaume Pla (conegut com a Mazoni) i Carles Sanjosé (conegut com a Sanjosex). A través d’ells s’ha estirat un fil que ens ha portat a descobrir la historia musical de la Bisbal des dels inicis de la famosa orquestra La Principal de la Bisbal (1888), passant per les dècades dels anys 80 i 90 amb grups com Komando Moriles o Club Moriarty, fins arribar a d’avui amb ells tres. L’anomenada Escena Bisbalenca avarca un panorama musical molt important per a la capital de la comarca del Baix Empordà. A partir d’aquí, s’han fet entrevistes a tota persona que hi estava relacionada, com la regidora de cultura de l’Ajuntament de la Bisbal, la discogràfica Bankrobber, els encarregats del projecte Escena Bisbalenca, entre altres. Gràcies a aquestes trobades, s’ha pogut fer un reportatge exhaustiu de per què la música a la Bisbal pren un paper tan rellevant; i poder saber per què tres musics que han nascut al mateix any i al mateix lloc han triomfat a la vegada.

Historia nyt - taas

Pääkirjoitus

Naistutkimus ja historia

Pääkirjoitus

Sistemas informatizados de historia clínica

Cualquiera que pregunte a un médico qué desea de una historia clínica informatizada recibirá la misma respuesta:'poder obtener información actualizada y útil del paciente cuando quiera, dónde quiera y cómo quiera'. Para dar respuesta a este deseo, totalmente lógico y comprensible, es necesario abordar el problema desde una visión informática especialmente amplia, ya que la información médica tiene unos formatos de estructuras muy heterogénea y de consulta muy variada...

Courts and Courtly Cultures in Early Modern Italy and Europe: Models and Languages

This volume deals with the forms of propaganda and self-representation, through words and images, during the rise of the 'civiltà delle corti' and through processes typical of the time, such as confrontation, adaptation, competition and rivalry. This period, which marked the passage of Italian and European culture from the Middle Ages to the Renaissance, is fundamental in the development of Modern Europe, and it lasted up to the XVIII century and beyond. At the heart of many matters debated here lies the relationship between culture and politics. The formation of a 'Lombard identity', central to the Sinergia project which was the frame of the whole research and its conferences, is closely linked to this broad general context. It places the so called 'questione milanese' - above the traditional hierarchies 'Toscana oriented' - at the centre of many questions regarding Northern Italy as a whole, starting from the dissolution of the Medieval communes, through to the rise of the signorie, from the end of the XIII century and the beginning of the XIV century up to the early XVI century.