Morbiditat postoperatòria en pacients intervinguts d’un adenoma hipofisari: comparaci�� dels tumors no funcionants i dels secretors d’hormona de creixement i corticotropa

La neurocirurgia és el tractament definitiu més utilitzat pels tumors hipofisaris. Objectiu: valorar les complicacions postquirúrgiques immediates(1º mes) i durant el 1º any dels adenomes hipofisaris secretors de GH, ACTH i no funcionants(NF) operats des del 2001. Metodologia: estudi observacional restrospectiu de 94 pacients (39H, 55D) amb edat a la cirurgia de 46,9±15,5 anys, intervinguts pels 2 mateixos neurocirurgians. Resultats: 40 pacients tenen alguna complicaci�� immediata(42,5% dels NF, 37% GH i 48,5% ACTH) sense diferències en la freqüència de complicacions entre els 3 grups. Les complicacions més freqüents són: diabetis insípida transitòria(23,4%), fístula LCR(6,7%), sinusitis i meningitis(2,2%). Els secretors d'ACTH tenen una tendència a tenir més DI transitòria i sinusitis respecte els NF(p=0,071), mentre que els NF tendeixen a presentar més fístules LCR, meningitis i convulsions(p=0,08). En els GH, existeix major incidència de fístules LCR comparat amb els ACTH(p&0,05), sense diferències amb els NF. 10 pacients tenen complicacions al 1º any postquirúrgic(7,5% dels NF, 11,1% GH i 14,8% ACTH), destacant major incidència d'artromi��lgies i síndrome del túnel carpi�� en els ACTH comparat amb els altres 2 grups (p&0,05). Les variables més importants quan fem una predicci�� d'aparici�� de complicacions són: tipus de cirurgia utilitzada (més a craniotomies que als abordatges transesfenoidals) i presència d'extensi�� extraselar tumoral, sense ser significatiu(p=0,091). Conclusions: malgrat que els tumors d'ACTH són majoritàriament microdenomes(77,7%), i es presenten en pacients més joves, tendeixen a associar-se a major nombre de complicacions immediates i durant el primer any en comparaci�� amb els NF i GH(97,5%, 81,4% macroadenomes respectivament).

Los límites de la compacidad urbana como instrumento a favor de la sostenibilidad. La hipótesis de la compensaci��n en Barcelona medida a través de la huella ecológica de la movilidad y la vivienda

La hipótesis de la compensaci��n plantea la posibilidad de que los individuos que viven en centros urbanos densos tengan una mayor propensi��n a disponer de una segunda residencia y/o llevar a cabo desplazamientos más frecuentes hacia destinos más alejados durante los fines de semana y las vacaciones que los individuos que viven en zonas poco densas. En este contexto, no está claro cuál es el efecto neto de la densidad en términos ambientales. En esta investigaci��n se contrasta la hipótesis de la compensaci��n en la Regi��n Metropolitana de Barcelona utilizando como indicador de impacto ambiental la huella ecológica de la movilidad y de la vivienda. Los resultados obtenidos rechazan la hipótesis de la compensaci��n en un sentido fuerte, pero se detecta la existencia de un nivel máximo de densidad a partir del cual ejerce un impacto de signo positivo.

Funcions de les molècules associades a la mielina i la proteïna pri��nica cel•lular (PrPc) en neurodegeneraci�� (Malaltia d’Alzheimer) i neuroinflamaci�� (Esclerosi Múltiple)

Les proteïnes associades a la mielina (MAIS), Nogo-A, MAG i OMgp, són molècules que presenten una capacitat inhibitòria molt important per el recreixement axonal i la neuroreparaci�� després de lesi��. No obstant des de fa anys les seves funcions han estat ampliades i s’han involucrat en diferents processos degeneratius del sistema nervi��s o en processos neuroinflamatoris del sistema nervi��s central i el perifèric com ara l'Escleresi Múltiple (MS). La base neurobiològica d’indicadors moleculars que són responsables del dany axonal en MS segueixen sense estar plenament descrits. Recentment s’ha publicat que el mecanisme de senyalitzaci�� Nogo-A pot regir els primers canvis de la desmielinitzaci�� immunomediada del sistema nervi��s central en el model animal de MS, l’encefalomielitis autoimmune experimental (EAE). De la mateixa forma la proteïna pri��nica cel•lular és una proteïna que s’ha associat majoritàriament a malalties espongiformes, però que recentment s’ha vinculat (no sense controvèrsia) amb la seva possible relaci�� amb la Malaltia d'Alzheimer (AD), ja que seria capaç de reclutar els oligòmers d’Aβ (ADDLs), els quals correlacionen millor amb el grau de demència, i amb els que interacciona directament, actuant així com un possible mediador de la fosforilaci�� de tau en la malaltia. No obstant, les funcions de les MAIS i de la PrPc en aquests models de la malaltia no estan clarament definits i, per altra banda, es desconeixen els mecanismes de senyalitzaci�� implicats, no descartant de forma clara el component neural i l’immune.

Estudi comparatiu de detecci�� de Virus del Papiloma Humà entre pell psori��sica i pell normal.

Existeix un debat continu sobre la rellevància del Virus del papiloma humà (VPH) en l’etiopatogènia de la psoriasi. S’ha reportat un elevat percentatge de detecci�� de VPH en pacients psori��sics, sobretot el VPH5 i 36, suggerint que podrien correspondre a l’antigen causal de la cascada inmunològica. El propòsit de l’estudi és utilitzar un mètode ampli per a la detecci�� d’ADN tant de beta com gamma-papilomavirus en 30 bi��psies de pell psori��sica i 30 bi��psies de pell sana. Avaluarem si els VPH són detectats de forma més freqüent en pell psori��sica en comparaci�� amb pell sana, i quins són els VPH específics més sobreexpresats.

Revisi�� morfológica de smd amb del(5q) aïllada i amb del (5q) + 1

Van den Berghe et al. va descriure el “Sdr. 5q-” com un SMD amb del(5q) aïllada, curs indolent, predomini femení, anèmia macrocítica, amb o sense trombocitosi i megacariocits monolobulats. El SMD amb del(5q) aïllada constitueix un subtipus específic de SMD en la classificaci�� de la OMS. L’objectiu del estudi era revisar mostres de SP i MO de SMD amb del(5q) aïllada o amb del(5q) més una alteraci�� citogenètica. Els resultats mostren la dificultat de classificaci�� dels SMD amb les classificacions actuals, i suggereix que no hi ha diferencies entre els SMD amb del(5q) aïllada i els SMD amb del(5q) +1.

Prevalence and persistence of gymnodimines in clams from the Gulf of Gabes (Tunisia) studied by mouse bioassay and LC-MS/MS

In this work we studied the toxicity in clams from the Gulf of Gabes, Tunisia (Southern Mediterranean). Samples from two stations (M2 and S6) were collected monthly from January 2009 to September 2010, and analyzed by the official control method of mousse bioassay (MBA) for lipophilic toxins. All samples were also analyzed with the LC-MS/MS method for the determination of lipophilic toxins, namely: okadaic acid group, pectenotoxins, yessotoxins and azaspiracids, spirolides and gymnodimines (GYMs). The results showed prevalence of GYMs since it was the only toxin group identified in these samples with a maximum of 2,136 μg GYM -A kg-1 (February 2009 at M2). Furthermore, GYMs showed persistence in the area, with only one blank sample below the limit of detection. Interestingly, this blank sample was found in June 2009 after an important toxic episode which supports the recent findings regarding the high detoxification capability of clams, much faster than that reported for oysters. In comparison, good agreement was found among MBA, the LD50 value of 80-100 μg kg-1 reported for GYM- A, and quantitative results provided by LC-MS/MS. On the contrary to that previously reported for Tunisian clams, we unambiguously identified and quantified by LC-MS/MS the isomers GYM- B/C in most samples. Phytoplankton identification and enumeration of Karenia selliformis usually showed higher densities at site M2 than S6 as expected bearing in mind toxin results, although additional results would be required to improve the correlation between K. selliformis densities and quantitative results of toxins. The prevalence and persistence of GYMs in this area at high levels strongly encourages the evaluation of the chronic toxic effects of GYMs. This is especially important taking into account that relatively large quantities of GYMs can be released into the market due to the replacement of the official control method from mouse bioassay to the LC-MS/MS for lipophilic toxins (Regulation (EU) No 15/2011), and the lack of Regulation for this group of toxins.

Supervisi�� i control de la lectura: anàlisi de procediments, judicis metacognitius i resultats de comprensi�� en estudiants d'Educaci�� Secundària Obligatòria

Els processos de comprensi�� lectora són complexes, i requereixen de l’ús autorregulat, conscient i deliberat de la metacognici�� en les seves dues vessants: supervisi�� i control. L’objectiu d’aquest projecte és analitzar les relacions entre aquests dos components, i la seva repercussi�� en la comprensi�� lectora que finalment s’assoleix. Per tal de tractar aquesta qüesti�� s’han analitzat els processos de lectura seguits per 60 alumnes d’Educaci�� Secundària Obligatòria. La presència i el tipus de relectura ha estat considerada com a mesura de control (estratègia emprada per millorar la pròpia comprensi��), mentre que els judicis metacognitius són considerats com a mesura de supervisi��. També es va elaborar una prova de comprensi�� lectora incloent preguntes que requerissin diferents nivells de processament cognitiu, de més superficial a més profund. Els nostres resultats preliminars mostren una relaci�� entre l’ajust dels judicis metacognitius i la comprensi�� lectora assolida; els lectors que millor entenen el text tendeixen a ser els que millor supervisen la seva comprensi��. La relectura també s’ha mostrat útil per millorar la comprensi��, ja que els participants obtenen millors resultats després de rellegir. Per últim, s’ha trobat una relaci�� significativa entre l’ajust dels judicis metacognitius i la relectura. D’una banda, aquests resultats subratllen la importància de la supervisi�� i el control en la comprensi�� lectora, i ofereixen evidències per explicar les complexes relacions entre supervisi��, control, i resultats de comprensi��. A més, els processos de lectura i els objectius amb què hom rellegeix apareixen com a temes rellevants que requereixen ser investigats per comprendre millor la interacci�� entre els processos de supervisi�� i control en la comprensi�� lectora. D’altra banda, els resultats tenen valuoses implicacions educatives, ja que proporcionen evidències de la importància d’ensenyar processos metacognitius des d’un punt de vista estratègic, en contraposici�� a les “tècniques”, per tal de millorar la comprensi�� lectora.

Utilitat del desfibril•lador automàtic implantable en prevenci�� primària versus prevenci�� secundària en pacients amb miocardiopatia isquèmica i dilatada

El desfibril•lador automàtic implantable evita la mort sobtada en prevenci�� secundària mentre que el benefici en prevenci�� primària és més discutit. L’objectiu del treball és conèixer la utilitat d’aquests aparells comparant prevenci�� primària i secundària. Des de l’any 2000 fins al 2008, s’han estudiat pacients amb miocardiopatia isquèmica i dilatada als que implantaven un desfibril•lador tant per prevenci�� primària i secundària. S’ha observat una infrautilitzaci�� dels desfibril•ladors en la prevenci�� primària, però sobretot a la inclusi�� de pacients amb indicaci�� MADIT II.

Interrupcions en el procés de la rehabilitaci�� en pacients ancians ingressats en una unitat de convalescència geri��trica: factors associats i conseqüències

Objectius: Determinar la prevalença, causes i conseqüències de la interrupci�� de la rehabilitaci�� (IR) en pacients ingressats en una unitat de convalescència geri��trica. Mètode: S’ha realitzat un estudi prospectiu d’una cohort de 300 pacients ingressats consecutivament en una unitat de convalescència per a avaluaci�� integral i rehabilitaci�� durant 10 mesos. IR s’ha definit com la interrupci�� del programa de rehabilitaci�� estàndard durant &3 dies consecutius degut a una causa mèdica, cognitiva o afectiva. S’han registrat possibles factors que podien relacionar-se amb interrupci�� de la rehabilitaci��, recollits en el procés de l’avaluaci�� geri��trica integral feta al moment d’ingrés a la unitat. Aquests factors són: edat, sexe, situaci�� funcional prèvia a l’ingrés actual (puntuaci�� en els índex de Lawton i Barthel), presència de síndromes geri��triques (úlceres per pressi��, desnutrici��, restrenyiment, incontinència esfinteriana, polifarmàcia, immobilitat i confusi�� mental), capacitat funcional en el moment d’ingrés i alta de la unitat (puntuaci�� en Índex de Barthel), funci�� cognitiva (mesurat amb el MMSE de Folstein), depressi�� (mesurat amb el GDS-Yesavage 15) i comorbiditat (mesurat amb l’Índex de Charlson). S’ha analitzat l’efici��ncia del procés rehabilitador (guany en punts en Índex de Barthel per dia d’estada a la unitat) i la destinaci�� d’alta. Resultats: Han presentat IR 54 (22%) dels 247 pacients que han iniciat el programa. Les principals causes d’interrupci�� han estat infecci�� aguda (35%), aguditzaci�� de patologia crònica (22%) i confusi�� (18%). En l’anàlisi univariant les variables significativament relacionades amb la interrupci�� de la rehabilitaci�� són: la presència d’úlceres per pressi�� (38,9% vs 15,0%; p&0,001), de desnutrici�� (63,0% vs 44,0%; p&0,02), d’incontinència urinària (59,3% vs 27,5%; p&0,001), d’immobilitat (33,3% vs 9,8%; p&0,001), de confusi�� (22,2% vs 10,4%; p&0,03) i la puntuaci�� baixa en l’índex de Barthel en el moment de l’ingrés (26,7+/-15,3 vs 30,1+/-19,7; p&0,001). En l’anàlisi multivariant, només han resultat significatives la presència d’incontinència i d’úlceres per pressi�� al moment d’ingrés a la unitat. L’efici��ncia rehabilitadora en el grup IR ha estat de 0,1 ± 0,9, i de 0,8 ± 0,7 en els restants (p&0.001). Només 24% dels pacients del grup IR han sigut donats d’alta a domicili, comparat amb el 82% del grup no IR (p&0.001). Conclusions: IR és freqüent en malalts ingressats per a rehabilitaci�� geri��trica i es relaciona amb pobre efici��ncia rehabilitadora i menor freqüència d’alta a domicili. Pacients amb incontinència o úlceres per pressi�� al moment d’ingrés a la unitat s’ha vist que tenen més possibilitats d’interrompre la rehabilitaci�� i podrien beneficiar-se d’un seguiment proper abans i durant la rehabilitaci��.

Estudio clínico, observacional, de una nueva modalidad ventilatoria; Ventilaci��n Asistida Proporcional. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, 2010

La ventilaci�� assistida proporcional és una modalitat en la que el respirador genera una assistència proporcional a l’esforç muscular del pacient. En aquest estudi s’han inclòs vuit malalts en “weaning” de la ventilaci�� mecànica. Es descriu la tolerància clínica i es quantifica l’esforç muscular dels pacients. L’esforç muscular va estar sempre dintre de límits predefinits de confort. Concloem que la ventilaci�� assistida proporcional dóna una ventilaci�� mecànica similar a altres modalitats i és probablement més fisiològica.

Imaging Properties of MS Lesions Correlate with Attention Deficits in Early Multiple Sclerosis

Introduction: Cognitive impairment affects 40-65% of multiple sclerosis (MS) patients, often since early stages of the disease (relapsing remitting MS, RRMS). Frequently affected functions are memory, attention or executive abilities but the most sensitive measure of cognitive deficits in early MS is the information processing speed (Amato, 2008). MRI has been extensively exploited to investigate the substrate of cognitive dysfunction in MS but the underlying physiopathological mechanisms remain unclear. White matter lesion load, whole-brain atrophy and cortical lesions' number play a role but correlations are in some cases modest (Rovaris, 2006; Calabrese, 2009). In this study, we aimed at characterizing and correlating the T1 relaxation times of cortical and sub-cortical lesions with cognitive deficits detected by neuropsychological tests in a group of very early RR MS patients. Methods: Ten female patients with very early RRMS (age: 31.6 ±4.7y; disease duration: 3.8 ±1.9y; EDSS disability score: 1.8 ±0.4) and 10 age- and gender-matched healthy volunteers (mean age: 31.2 ±5.8y) were included in the study. All participants underwent the following neuropsychological tests: Rao's Brief Repeatable Battery of Neuropsychological tests (BRB-N), Stockings of Cambridge, Trail Making Test (TMT, part A and B), Boston Naming Test, Hooper Visual Organization Test and copy of the Rey-Osterrieth Complex Figure. Within 2 weeks from neuropsychological assessment, participants underwent brain MRI at 3T (Magnetom Trio a Tim System, Siemens, Germany) using a 32-channel head coil. The imaging protocol included 3D sequences with 1x1x1.2 mm3 resolution and 256x256x160 matrix, except for axial 2D-FLAIR: -DIR (T2-weighted, suppressing both WM and CSF; Pouwels, 2006) -MPRAGE (T1-weighted; Mugler, 1991) -MP2RAGE (T1-weighted with T1 maps; Marques, 2010) -FLAIR SPACE (only for patient 4-10, T2-weighted; Mugler, 2001) -2D Axial FLAIR (0.9x0.9x2.5 mm3, 256x256x44 matrix). Lesions were identified by one experienced neurologist and radiologist using all contrasts, manually contoured and assigned to regional locations (cortical or sub-cortical). Lesion number, volume and T1 relaxation time were calculated for lesions in each contrast and in a merged mask representing the union of the lesions from all contrasts. T1 relaxation times of lesions were normalized with the mean T1 value in corresponding control regions of the healthy subjects. Statistical analysis was performed using GraphPad InStat software. Cognitive scores were compared between patients and controls with paired t-tests; p values ≤ 0.05 were considered significant. Spearmann correlation tests were performed between the cognitive tests, which differed significantly between patients and controls, and lesions' i) number ii) volume iii) T1 relaxation time iv) disease duration and v) years of study. Results: Cortical and sub-cortical lesions count, T1 values and volume are reported in Table 1 (A and B). All early RRMS patients showed cortical lesions (CLs) and the majority consisted of CLs type I (lesions with a cortical component extending to the sub-cortical tissue). The rest of cortical lesions were characterized as type II (intra-cortical lesions). No type III/IV lesions (large sub-pial lesions) were detected. RRMS patients were slightly less educated (13.5±2.5y vs. 16.3±1.8y of study, p=0.02) than the controls. Signs of cortical dysfunction (i.e. impaired learning, language, visuo-spatial skills or gnosis) were rare in all patients. However, patients showed on average lower scores on measures of visual attention and information processing speed (TMT-part A: p=0.01; TMT-part B: p=0.006; PASAT-included in the BRB-N: p=0.04). The T1 relaxation values of CLs type I negatively correlated with the TMT-part A score (r=0.78, p<0.01). The correlations of TMT-part B score and PASAT score with T1 relaxation time of lesions as well and the correlation between TMT-part A, TMT-part B and PASAT score with lesions' i) number ii) volume iii) disease duration and iv) years of study did not reach significance. In order to preclude possible influences from partial volume effects on the T1 values, the correlation between lesion volume and T1 value of CLs type I was calculated; no correlation was found, suggesting that partial volume effects did not affect the statistics. Conclusions: The present pilot study reports for the first time the presence and the T1 characteristics at 3 T of cortical lesions in very early RRMS (< 6 y disease duration). It also shows that CLS type I represents the most frequent cortical lesion type in this cohort of RRMS patients. In addition, it reveals a negative correlation between the attentional test TMT-part A and the T1 properties of cortical lesions type I. In other words, lower attention deficits are concomitant with longer T1-relaxation time in cortical lesions. In respect to this last finding, it could be speculated that long relaxation time correspond to a certain degree of tissue loss that is enough to stimulate compensatory mechanisms. This hypothesis is in line with previous fMRI studies showing functional compensatory mechanisms to help maintaining normal or sub-normal attention performances in RR MS patients (Penner, 2003).

Post-adopci�� i resili��ncia: l'ajust psicosocial i vivència de l'adopci�� en infants adoptats internacionalment

Antecedents. Cada cop són més els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial s’ha convertit en un assumpte d’especial interès i rellevància. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivència de l'adopci�� en els infants adoptats internacionalment. Els objectius específics són: 1) estudiar els nivells d’adaptaci�� personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparaci�� amb els estàndards de la poblaci�� normativa; 2) estudiar la vivència de l’adopci�� en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepci�� que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrés i estratègies d’afrontament en l’ajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mètode. La mostra està formada per 103 infants adoptats a l’estranger, d’entre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les següents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qüestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivència adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anàlisis estadístics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si bé un 25% d’ells presenta dificultats adaptatives bàsiques. En general s’observa un elevat nivell de convergència en la visi�� de l’experi��ncia adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen més alt en identitat cultural i més baix en discriminaci�� percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relaci�� i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratègies d’afrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb l’experi��ncia adoptiva són escassament mencionats. Conclusions. L’especificitat de la condici�� adoptiva requereix d’intervencions ajustades a la realitat d’aquests les necessitats d’aquests nens i les seves families.

Abundància i persistència de Faecalibacteriun prausnitzii en la Malaltia de Crohn

Faecalibacterium prausnitzii és un del bacteris anaeròbis més abundants entre les espècies comensals del tracte intestinal humà sa. Aquesta espècie és una de les principals productores de butirat a l'intestí (que és la principal font d’energia per als colonòcits), però també s'ha suggerit que pot produir compostos antiinflamatoris i intervenir en la regulaci�� de vàries rutes metabòliques de l’hoste. F. prausnitzii és un bacteri difícil de cultivar, ja que presenta una elevada sensibilitat a l'oxigen i presenta uns requeriments nutricionals molt exigents, el que ha compromès considerablement el nombre d’estudis basats en aïllats d’aquesta espècie. No obstant això, en els darrers anys l’interès en aquest bacteri està creixent ja que s’ha evidenciat que les poblacions de F. prausnitzii són variables en diferents grups d'edat i que es veuen reduïdes en certs trastorns intestinals com ara la malaltia inflamatòria intestinal i el càncer colorectal. L’objectiu d'aquest treball ha estat aprofundir en el rol que desenvolupa F. prausnitzii com un dels principals bacteris comensals del tracte intestinal humà. En primer lloc, s’ha dissenyat, optimitzat i validat un nou mètode molecular per determinar l’abundància d’aquesta espècie en mostres del tracte gastrointesinal, i s’ha demostrat la seva possible aplicaci�� per ajudar al diagnòstic de la malaltia de Crohn. En segon lloc, s’ha dut a terme un estudi de les característiques filogenètiques i fenotípiques dels aïllats de F. Prausnitzii disponibles en l'actualitat a fi de coneixre’n millor la diversitat genètica i fenotípica i dilucidar quins factors són crucials en comprometre la poblaci�� d’aquest bacteri en un intestí malalt. L’anàlisi de les soques ha revelat que F. prausnitzii inclou Principalment dos filogrups, nutricionalment versàtils i molt sensibles a canvis en les condicions ecològiques que pot patir l’intestí de l’hoste sota certes malalties intestinals. En conclusi��, els resultat obtinguts en aquest estudi mostren que F. prausnitzii és una espècie ben establerta al còlon sa, amb una elvada versatilitat metabòlica ja que és capaç d’ interactuar amb carbohidrats de diferent estructura i complexitat. S’ha corroborat que aquest microorganisme seria un bon indicador de salut intestinal ja que la seva abundància es veu significativament reduida en pacients amb malaltia de Crohn. Aquests resultats concorden amb els obtinguts per proves fisiològiques que mostren una elevada sensibilitat de l’espècie a determinades condicions relacionades amb malalties intestinals. Estudis futurs s’orientaran a comprendre millor quins factros derrivats de la interacci�� amb l’hoste també determinen la persistència d’aquesta espècie en un intestí sa o malalt.

L’ús dels biomarcadors plasmàtics (CKMB i BNP) facilita la detecci�� de patologies embòliques en l’ictus isquèmic agut

Per avaluar la utilitat dels biomarcadors en el diagnòstic etiològic de l’ictus agut, es van estudiar pacients amb ictus isquèmic agut no lacunar, en els quals es va fer una exploraci�� cardiològica i es van determinar els biomarcadors plasmàtics seleccionats (CKMB, pèptid natriurètic cerebral(BNP), D-dímer, mioglobina i troponina I). Els pacients amb fibril•laci�� auricular i els pacients amb patologia embòlica en l’estudi amb ecocardiograma transtoràcic(ETT) van mostrar nivells més elevats de CKMB i BNP respecte els pacients amb ritme sinusal i estudi ETT normal, respectivament. Després de la regressi�� logística, CKMB i BNP es mantenien com a predictors independents de font embòlica.

Contusions mesentèriques i intestinals en els pacients politraumàtics: El perill ocult.

Es descriuen les troballes per TCMT dels pacients politraumàtics amb una lesi�� mesentèrica o intestinal i quin tractament segueixen, així com possibles lesions associades. Es revisen 1284 TCMT realitzades a politraumàtics durant un període de 4anys. 70 pacients presenten una lesi�� mesentèrica o intestinal, essent el líquid lliure la troballa radiològica més freqüent. La majoria són tractats conservadorament i la lesi�� associada més comú és la fractura. La TCMT és la prova d’imatge d’elecci�� en el diagnòstic de les lesions mesentèriques i intestinals en pacients politraumàtics hemodinàmicament estables, i els seus resultats són crucials en l’evoluci�� clínica i el pronòstic.