Technological change and the wealth of nations

We discuss a unified theory of directed technological change and technologyadoption that can shed light on the causes of persistent productivity differencesacross countries. In our model, new technologies are designed in advanced countries and diffuse endogenously to less developed countries. Our framework is richenough to highlight three broad reasons for productivity differences: inappropriatetechnologies, policy-induced barriers to technology adoption, and within-countrymisallocations across sectors due to policy distortions. We also discuss the effectsof two aspects of globalization, trade in goods and migration, on the wealth ofnations through their impact on the direction of technical progress. By doing so,we illustrate some of the equalizing and unequalizing forces of globalization.

The growth and diffusion of knowlegde and the theory of the firm

We analyze the implications of a market imperfection related to the inability to establish intellectual property rights, that we label {\it unverifiable communication}. Employees are able to collude with external parties selling ``knowledge capital'' of the firm. The firm organizer engages in strategic interaction simultaneously with employees and competitors, as she introduces endogenous transaction costs in the market for information between those agents. Incentive schemes and communication costs are the key strategic variables used by the firm to induce frictions in collusive markets. Unverifiable communication introduces severe allocative distortions, both at internal product development and at intended sale of information (technology transfer). We derive implications of the model for observable decisions like characteristics of the employment relationship (full employment, incompatibility with other jobs), firms' preferences over cluster characteristics for location decisions, optimal size at entry, in--house development vs sale strategies for innovations and industry evolution.

Procediment i alternatives de qualificació i avaluació continuada del proveïdor de sistemes

Aquest treball final de grau pretén ser un estudi de les metodologies pràctiques que podem trobar al mercat per portar a terme un procés d'homologació i qualificació dels proveïdors de TI, així com per fer el seguiment del rendiment del proveïdor, l'avaluació i la millora continuada.

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.

Consultoria del procés de logística interna del laboratori d'anàlisis clíniques a l'Hospital General de Vic

Com a resultat de les politiques i estratègies de col·laboració entre la universitat de Vic i de l’hospital i de la voluntat de realitzar activitats formatives conjuntes , s’estableix un línia de treball orientada a l’estudi i anàlisi de la situació logística interna actual del laboratori d’anàlisis clíniques de l’Hospital General de Vic. El treball es centra en el procés intern del laboratori i l’abast de l’estudi es troba limitat a les àrees especifiques d’hematologia i coagulació i bioquímica. D’aquestes dues àrees el treball realitza un estudi exhaustiu del seu procés intern, identifica les seves activitats i la seva metodologia de treball amb l’objectiu d’elaborar el Value Stream Map de cadascuna de les àrees. Les àrees de Microbiologia, Banc de Sang i Urgències resten fora d’aquest estudi exhaustiu tot i que són presents en el treball per la inevitable interacció que tenen en la globalitat del procés. El treball es centra bàsicament en els processos automatitzats tot i que els processos que es duen a terme en el laboratori són tant automatitzats com manuals. També es limita al sistema productiu intern del laboratori tot i la interacció que té aquest sistema intern amb altres centres productius del sistema com ara són els centres d’atenció primària, els diversos hospitals i centres d’atenció sociosanitària. El laboratori es troba immers en el moment de l’elaboració d’aquest treball en un situació de canvi i millora del seus processos interns que consisteixen principalment en la substitució de part la maquinària actual que obliguen a la definició d’un nou layout i d’una nova distribució de la producció a cada màquina. A nivell extern també s’estan produint millores en el sistema informàtic de gestió que afecten a part del seu procés. L’objectiu del treball és donar visibilitat total al procés de logística interna actual del laboratori, identificant clarament com són i quina seqüència tenen els processos logístics interns i els mètodes de treball actuals, tant de recursos màquina com recursos persona, per poder identificar sota una perspectiva de generació de valor, aquells punts concrets de la logística interna que poden ser millorats en quant a eficiència i productivitat amb l’objectiu que un cop identificats es puguin emprendre accions i/o projectes de millora. El treball finalitza amb un anàlisis final del procés logística interna des d’una òptica Lean. Per fer-ho, identifica aquelles activitats que no aporten valor al procés o MUDA i les classifica en set categories i es realitzen diverses propostes de millora com són la implantació d’un flux continu , anivellat i basat en un concepte pull , identifica activitats que poden ser estandarditzades i/o simplificades i proposa modificacions en les infraestructures físiques per donar major visibilitat al procés. L’aspecte humà del procés es planteja des d’un punt de vist de metodologia, formació, comunicació i aplicació de les 5S.

Virtualització de servidors. Avantatges. Implantació en una PIME real

 En la societat d’avui dia, les empreses depenen en gran part dels seus recursos informàtics. La seva capacitat de supervivència i innovació en el mercat actual, on la competitivitat és cada dia més forta, passa per una infraestructura informàtica que els permeti, no només desplegar i implantar ordinadors i servidors de manera ràpida i eficient sinó que també les protegeixi contra parades del sistema informàtic, problemes amb servidors, caigudes o desastres físics de hardware.Per evitar aquests problemes informàtics susceptibles de poder parar el funcionament d’una empresa es va començar a treballar en el camp de la virtualització informàtica amb l’objectiu de poder trobar solucions a aquests problemes a la vegada que s’aprofitaven els recursos de hardware existents d’una manera més òptim a i eficient, reduint així també el cost de la infraestructura informàtica.L’objectiu principal d’aquest treball és veure en primer pla la conversió d’una empresa real amb una infraestructura informàtica del tipus un servidor físic -una funció cap a una infraestructura virtual del tipus un servidor físic -varis servidors virtual -vàries funcions. Analitzarem l’estat actual de l’empresa, servidors i funcions, adquirirem el hardware necessari i farem la conversió de tots els seus servidors cap a una nova infraestructura virtual.Faig especial atenció a les explicacions de perquè utilitzo una opció i no un altre i també procuro sempre donar vàries opcions. Igualment remarco en quadres verds observacions a tenir en compte complementàries al que estic explicant en aquell moment, i en quadres vermells temes en els que s’ha de posar especial atenció en el moment en que es fan. Finalment, un cop feta la conversió, veurem els molts avantatges que ens ha reportat aquesta tecnologia a nivell de fiabilitat, estabilitat, capacitat de tolerància a errades, capacitat de ràpid desplegament de noves màquines, capacitat de recuperació del sistema i aprofitament de recursos físics.

Iowa Communications Network Fiscal Year 2009 Annual Report

On behalf of the Iowa Telecommunications and Technology Commission (ITTC) overseeing the Iowa Communications Network, I am pleased to submit the Fiscal Year 2009 Annual Report. Throughout the report you will find stories and examples that demonstrate the many ways in which ICN video, voice, Internet, and data services have touched the lives of Iowans across our state. The ITTC strongly supports the IJOBS initiative and has enthusiastically accepted its responsibilities as stated in SF376 bill passed during the 2009 legislative session. Through the collaboration of the Iowa Utilities Board, Iowa Department of Economic Development and ITTC, a talented governing board is bringing together the interests of many public and private stakeholders to strengthen our telecommunications infrastructure and make broadband access a reality for every Iowan.

Iowa Communications Network Fiscal Year 2009 Annual Report

On behalf of the Iowa Telecommunications and Technology Commission (ITTC) overseeing the Iowa Communications Network, I am pleased to submit the Fiscal Year 2009 Annual Report. Throughout the report you will find stories and examples that demonstrate the many ways in which ICN video, voice, Internet, and data services have touched the lives of Iowans across our state. The ITTC strongly supports the IJOBS initiative and has enthusiastically accepted its responsibilities as stated in SF376 bill passed during the 2009 legislative session. Through the collaboration of the Iowa Utilities Board, Iowa Department of Economic Development and ITTC, a talented governing board is bringing together the interests of many public and private stakeholders to strengthen our telecommunications infrastructure and make broadband access a reality for every Iowan.

Iowa Efficiency Review Report to Governor Chet Culver and Lieutenant Governor Patty Judge, December 18,2009

Public Works is pleased to present the following Iowa Efficiency Review Report to Governor Chet Culver and Lieutenant Governor Patty Judge. This report is the product of a collaboration between our consulting team and very dedicated Iowa state employees who worked with us to share ideas and cost‐saving proposals under very difficult circumstances caused by the national financial crisis that is affecting state budgets throughout the country. For example, during the course of this review, Iowa departments were also asked to develop across‐the‐board cuts to achieve immediate reductions in state spending. It is a credit to Iowa state government that departmental staff continued to work on this Efficiency Review Report despite these challenges of also having to develop across‐the‐board budget cuts to achieve a balanced budget. We hope that these ideas will set the stage for further future budget improvements from achieving efficiencies, eliminating outdated practices, increasing the use of information technology solutions and finding new sources of non‐tax funding. The Efficiency Review Team faced a second challenge. Statewide Efficiency Reviews usually take from nine to 12 months to complete. In Iowa, we worked with dedicated department staff to complete our work in less than 4 months. The Governor challenged all of us to work intensely and to give him our best thinking on efficiency proposals so that he could act as quickly as possible to position state government for success over the next several years.

Single-trial topographic analysis of human EEG: A new image of event-related potentials

We present a novel approach for analyzing single-trial electroencephalography (EEG) data, using topographic information. The method allows for visualizing event-related potentials using all the electrodes of recordings overcoming the problem of previous approaches that required electrode selection and waveforms filtering. We apply this method to EEG data from an auditory object recognition experiment that we have previously analyzed at an ERP level. Temporally structured periods were statistically identified wherein a given topography predominated without any prior information about the temporal behavior. In addition to providing novel methods for EEG analysis, the data indicate that ERPs are reliably observable at a single-trial level when examined topographically.

Business Sphere, Vol. 21, no.3

Iowa may be known for some of the world’s most fertile cropland, but in recent years, we’ve become fertile ground for rapid growth in information technology as well. From the recent “plug-in” of Google’s $600-million Council Bluffs data center to Microsoft’s planned half-billion-dollar West Des Moines expansion to IBM’s 1,300-job-creating expansion in Dubuque, technology leaders are finding Iowa a place to grow. And why not? Iowa has a supportive business climate and its infrastructure — physical and human — give our technology companies the competitive advantages that allow them to grow and prosper.

Business Sphere, Vol. 18, no.3

Iowa may be known for some of the world’s most fertile cropland, but in recent years, we’ve become fertile ground for rapid growth in information technology as well. From the recent “plug-in” of Google’s $600-million Council Bluffs data center to Microsoft’s planned half-billion-dollar West Des Moines expansion to IBM’s 1,300-job-creating expansion in Dubuque, technology leaders are finding Iowa a place to grow. And why not? Iowa has a supportive business climate and its infrastructure — physical and human — give our technology companies the competitive advantages that allow them to grow and prosper.

Business Sphere, Vol. 19, no.3

Iowa may be known for some of the world’s most fertile cropland, but in recent years, we’ve become fertile ground for rapid growth in information technology as well. From the recent “plug-in” of Google’s $600-million Council Bluffs data center to Microsoft’s planned half-billion-dollar West Des Moines expansion to IBM’s 1,300-job-creating expansion in Dubuque, technology leaders are finding Iowa a place to grow. And why not? Iowa has a supportive business climate and its infrastructure — physical and human — give our technology companies the competitive advantages that allow them to grow and prosper.

Business Sphere, Vol. 18, no.1

Information technology is a strong and important sector of the Iowa economy employing 30,000 Iowans at more than 2,000 companies, according to a new analysis from Battelle Institute consultants. The strength of Iowa’s IT industry is based in the service-segment. Internet and data services, communications network services, and software and computer services constitute 81 percent of all IT employment. Slightly ahead of U.S. trends, these service sectors compose the backbone of Iowa’s IT industry,

Normalisation informatique et marchés de services : le cas du XML

Extensible Markup Language (XML) is a generic computing language that provides an outstanding case study of commodification of service standards. The development of this language in the late 1990s marked a shift in computer science as its extensibility let store and share any kind of data. Many office suites software rely on it. The chapter highlights how the largest multinational firms pay special attention to gain a recognised international standard for such a major technological innovation. It argues that standardisation processes affects market structures and can lead to market capture. By examining how a strategic use of standardisation arenas can generate profits, it shows that Microsoft succeeded in making its own technical solution a recognised ISO standard in 2008, while the same arena already adopted two years earlier the open source standard set by IBM and Sun Microsystems. Yet XML standardisation also helped to establish a distinct model of information technology services at the expense of Microsoft monopoly on proprietary software