L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

Dismetrías

Al iniciar la exposición de este trabajo, debo reseñar de qué con él, no he pretendido aportar nada nuevo, sino hacer una recopilación de una serie de datos, que me han sido de gran utilidad en mi práctica diaria, frente a un problema que me parecía poco común y que al contrario, cada vez es más frecuente como son: LAS DISMETRIAS.

Jocs de càlcul per a nens i nenes de 6 a 12 anys

Es presenten un seguit de coneixements i habilitats que haurien d’adquirir els alumnes de 6 a 12 anys dividits en cicle inicial, mitjà i superior, tot practicant jocs. Es presenten també 7 jocs amb instruccions per dur-los a terme

Sensortizació en aplicacions alimentàries

La societat actual es caracteritza pel seu ús intensiu i extensiu de les telecomunicacions, que ha esdevingut possible gràcies a la microelectrònica i altres tecnologies. Abans, la microelectrònica ja havia deixat la seva empremta en l’automatització i la computació, on la reducció de costos que hi aportava havia anat fent viables cada vegada més aplicacions. Aquest fet ha esdevingut particularment clar en l’automoció on fa relativament pocs anys els elements electrònics tenien un rol marginal i ara constitueixen una part important de tota mena de vehicles. Però mentre aquestes aplicacions afectaven principalment les màquines, les telecomunicacions involucren majoritàriament les persones i això ha implicat un esforç tecnològic addicional per aconseguir que els nous dispositius fossin assequibles per a molt usuaris.Aquest cicle “nova tecnologia que permet noves aplicacions que redueixen el cost de la tecnologia i això fa viables noves aplicacions”, no queda tancat dins cap àmbit d’aplicació sinó que té una dimensió totalment transversal. Els sensors, molts d’ells basats en tecnologies microelectròniques, són un paradigma del caràcter transversal de la tecnologia fins el punt que han esdevingut omnipresents, també en aplicacions alimentàries, tot i que encara hi hagi molts reptes per afrontar.En aquesta ponència s’exposaran en primer lloc els fonaments dels sensors i alguns dels avenços tecnològics que han marcat la seva evolució en els darrers anys. Després es revisaran algunes de les aplicacions actuals dels sensors en la indústria alimentària i els factors singulars que per una banda requereixen la incorporació de nous sensors i que per altra impedeixen que aquesta incorporació es pugui fer mitjançant la simple adaptació de solucions aplicades en altres indústries. Finalment, s’exposaran algunes tendències que es preveu que poden influir notablement en una major implantació dels sensors actuals i en el desenvolupament de nous sensors.

Using data mining to identify factors that influence the degree of leg injuries in broilers

Locomotor problems prevent the bird to move freely, jeopardizing the welfare and productivity, besides generating injuries on the legs of chickens. The objective of this study was to evaluate the influence of age, use of vitamin D, the asymmetry of limbs and gait score, the degree of leg injuries in broilers, using data mining. The analysis was performed on a data set obtained from a field experiment in which it was used two groups of birds with 30 birds each, a control group and one treated with vitamin D. It was evaluated the gait score, the asymmetry between the right and left toes, and the degree of leg injuries. The Weka ® software was used in data mining. In particular, C4.5 algorithm (also known as J48 in Weka environment) was used for the generation of a decision tree. The results showed that age is the factor that most influences the degree of leg injuries and that the data from assessments of gait score were not reliable to estimate leg weakness in broilers.

Corrective shoeing in horses: analysis of the adaptation period to the new condition imposed

Corrective shoeing is a method commonly used to alter the locomotion pattern in animals or as therapy for various disorders of the locomotive system of horses. However, to date, there have been no scientific studies discussing the period during which animals adapt to this type of intervention. The goal of this study was to evaluate the horseshoe adaptation period with the toe or heel elevated by six degrees at 0, 48, and 96 hours after each type of shoeing. For this analysis, the horses were recorded while walking on a treadmill. Stride length and gait qualitative analyzes were performed using Dvideow software. The level of significance adopted was 5%. In the present study, there was no significant difference between the evaluation times; elevating the toe or heel by six degrees do not generates discomfort during locomotion, therefore, horses are able to return to a regular exercise or training routine immediately after shoeing.

Degenerative joint disease in cattle and buffaloes in the Amazon region: a retrospective study

A retrospective study of the epidemiological and clinic-pathological aspects of cattle and buffaloes with degenerative joint disease (DJD) was conducted in the state of Pará, Brazil. From 1999 to 2014, eleven cattle and 24 buffaloes were evaluated. All the treated animals with suspected DJD underwent a clinical examination of the musculoskeletal system. In seven cattle and eight buffaloes with clinical signs of the disease postmortem examination was performed. The common clinical signs observed in both species were chronic lameness, stiff gait, postural changes, audible crackles in the affected limb, prolonged recumbency, difficulty in getting up and progressive weight loss. The lesions observed at necropsy were: irregular articular surfaces, erosion of the articular cartilage and the underlying bone tissue, and proliferation of the periarticular bone tissue with formation of osteophytes. The most affected joints in cattle and buffaloes wereof the hind limb. In buffaloes, the main predisposing factor to the onset of DJD was phosphorus deficiency. In cattle, defects of the anatomical conformation of the hind limbs, chronic trauma due to the activities performed, such as semen collection, and advanced age possibly contributed to the emergence of the disease.

Morphoquantitative description of bovine digital cushion

Abstract The digital cushion is characterized as a modified subcutaneous tissue that absorbs the shock during gait, assists venous return of the hoof and supports a considerable part of body weight. Digital cushions have particular importance in the pathogenesis of the hoof, since they need to properly work in order to prevent compression and traumas in soft tissues. This study aimed to measure and determine how is the arrangement of these structures, and for this it was established the proportions of connective, adipose, vascular tissues and collagen fibers and collagen types found in palmar and plantar digital cushion of bovine using fore and hindlimbs of twelve adult zebu cattle of both sexes, 11 male and one female, with 269kg average carcass weight and without limb disorders. Fragments of cushions were subjected to conventional histology, cut to a thickness of 4µm and stained with Red Picrosirius. With digital optical microscope, the quantification of the connective tissue and differentiation of types of collagen used the Image Pro Plus® software, and of adipose and vascular tissue, the test point system. The mean and standard error were estimated with the GraphPad Prism 5.0 software, and then data were subjected to Kolmogorov-Smirnov normality test and Student's t-test with significance level set at 5% for determining the amount of different tissues between fore and hindlimbs of studied animals. In forelimbs the mean and standard error of the connective tissue proportion was 50.10%+1.54, of the adipose tissue was 21.34%+1.44, and of vascular tissue was 3.43%+0.28. Hindlimbs presented a proportion of connective tissue of 61.61%+1.47, 20.66%+1.53 of adipose tissue, and 3.06%+0.20 of vascular tissue. A significant difference (p<0.001) was detected in the connective tissue proportion between fore and hindlimbs. Types I and II collagen fibers have presented, respectively, a proportion of 31.89% and 3.9% in forelimbs and 34.05% and 1.78% in hindlimbs. According to the used methodology, digital cushions had a clear differentiation relative to adipose tissue between fore and hindlimbs.

Muscle strength but not functional capacity is associated with plasma interleukin-6 levels of community-dwelling elderly women

The association of plasma interleukin-6 (IL-6) levels, muscle strength and functional capacity was investigated in a cross-sectional study of community-dwelling elderly women from Belo Horizonte, Brazil. Elderly people who present controlled chronic diseases with no negative impact on physical, psychosocial and mental functionality are considered to be community-dwelling. Psychological and social stress due to unsuccessfully aging can represent a risk for immune system disfunctions. IL-6 levels, isokinetic muscle strength of knee flexion/extension, and functional tests to determine time required to rise from a chair and gait velocity were measured in 57 participants (71.21 ± 7.38 years). Serum levels of IL-6 were measured in duplicate and were performed within one single assay (mouse monoclonal antibody against IL-6; High-Sensitivity, Quantikine®, R & D Systems, USA; intra-assay coefficient of variance = 6.9-7.4%; interassay coefficient of variance = 9.6-6.5%; sensitivity = 0.016-0.110 pg/mL; mean = 0.039 pg/mL). Muscle strength was assessed with the isokinetic dynamometer Biodex System 3 Pro®. After the Shapiro-Wilk normality test was applied, correlations were investigated using Spearman and Kruskal-Wallis tests. Post hoc analysis was performed using the Dunn test. A significant negative correlation was observed between plasma IL-6 levels (1.95 ± 1.77 pg/mL) and muscle strength for knee flexion (70.70 ± 21.14%; r = -0.265; P = 0.047) and extension (271.84 ± 67.85%; r = -0.315; P = 0.017). No significant correlation was observed between IL-6 levels and the functional tests (time to rise from a chair = 14.65 ± 2.82 s and gait velocity = 0.95 ± 0.14 m/s). These results suggest that IL-6 is associated with reduced muscle strength.

The effect of a weighted-vest strength and balance training program on obstructed walking in postmenopausal women

SUMMARY Background: Age related declines in lower extremity strength have been associated with impaired mobility and changes in gait patterns, which increase the likelihood of falls. Since community dwelling adults encounter a wide range of locomotor challenges including uneven and obstmcted walking surfaces, we examined the effect of a strength 11 and balance exercise program on obstructed walking in postmenopausal women. Objectives: This study examined the effect of a weighted-vest strength and balance exercise program on adaptations of the stance leg during obstacle walking in postmenopausal women. Methods: Eighteen women aged 44-62 years who had not engaged in regular resistance training for the past year were recruited from the St. Catharines community to participate in this study. Eleven women volunteered for an aerobic (walking), strength, and balance training program 3 times per week for 12 weeks while 7 women volunteered as controls. Measurements included: force platform dynamic balance measure of the center of pressure (COP) and ground reaction forces (GRFs) in the stance leg while going over obstacles of different heights (0,5, 10,25 and 30 cm); and isokinetic strength measures of knee and ankle extension and flexion. Results: Of the 18 women, who began the trial, 16 completed it. The EX group showed a significant increase of 40% in ankle plantar flexion strength (P < 0.05). However, no improvements in measures of COP or GRFs were observed for either group. Failure to detect any changes in measures of dynamic balance may be due to small sample size. Conclusions: Postmenopausal women experience significant improvements in ankle strength with 12 weeks of a weighted-vest balance and strength training program, however, these changes do not seem to be associated with any improvement in measures of dynamic balance.

The effects of a 12-week multifactorial exercise and balance training program on balance control in older adults

The current thesis investigated the effects of a 12-week multifactorial exercise and balance training program on balance control in older adults. Participants completed a baseline testing session which included a series of questionnaires, anthropometric measures, and 18 stance and walking tests. Those who were randomly assigned to the exercise group participated in the 12-week training program while the comparison group was asked not to change anything in his/her lifestyle during the 12-week control period, but were invited to participate in the training program after his/her control period. The same testing protocol was repeated after the 12-week period. The results indicated that there were improvements in the time to complete the walking tests but no change in trunk sway in both the exercise and comparison groups. No changes in stance durations or trunk sway were observed. The findings suggest that the current training program showed no significant improvement in balance control in healthy older adults.

Effects of Instruction on Walking and Turning Performance in Individuals with Parkinson's Disease

Parkinson’s disease (PD) is characterized by postural instability and gait impairment. Verbal instructions can reduce postural sway and improve gait performance in PD. For gait, this evidence is limited to unobstructed straight-path walking. As falls in PD often occur when turning, the purpose of this thesis was to determine if instructions can benefit turning performance in this population. Twelve individuals with PD performed two walking tasks (normal walking, walking with a 180 degree turn) under four instruction conditions (no instruction, take big steps, make larger trunk movements, focus on end and/or turn point). Task duration and trunk yaw and roll sway were calculated. In general, the results demonstrated that the instruction to take big steps improved performance for both tasks compared to providing no instruction or externally based instruction. These results suggest that instructions related to step amplitude may facilitate walking and turning performance in PD.