An agency-oriented model to explain vine-growing specialization in the province of Barcelona (Catalonia, Spain) in the mid-nineteenth century

[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.

An agency-oriented model to explain vine-growing specialization in the province of Barcelona (Catalonia, Spain) in the mid-nineteenth century

[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.

The Poetics and Politics of the American Gothic : Gender and Slavery in Nineteenth-Century American Literature

Taking as its point of departure recent insights about the performative¦nature of genre, The Poetics and Politics of the American Gothic¦challenges the critical tendency to accept at face value that gothic¦literature is mainly about fear. Instead, Agnieszka Soltysik Monnet¦argues that the American Gothic, and gothic literature in general,¦is also about judgment: how to judge and what happens when¦judgment is confronted with situations that defy its limits.¦Poe, Hawthorne, Melville, Gilman, and James all shared a concern¦with the political and ideological debates of their time, but tended¦to approach these debates indirectly. Thus, Monnet suggests, while¦slavery and race are not the explicit subject matter of antebellum¦works by Poe and Hawthorne, they nevertheless permeate it through¦suggestive analogies and tacit references. Similarly, Melville, Gilman,¦and James use the gothic to explore the categories of gender and¦sexuality that were being renegotiated during the latter half of the¦century. Focusing on The Fall of the House of Usher, The Marble¦Faun, Pierre, The Turn of the Screw, and The Yellow Wallpaper,¦Monnet brings to bear minor texts by the same authors that further¦enrich her innovative readings of these canonical works. At the same¦time, her study persuasively argues that the Gothic's endurance¦and ubiquity are in large part related to its being uniquely adapted¦to rehearse questions about judgment and justice that continue to¦fascinate and disturb.

Introducing "Critical Essays": Leigh Hunt and theatrical criticism in the early nineteenth century

The years 1801 to 1808 saw the emergence of Leigh Hunt as a public figure on the London literary scene, first with the publication of his collection of poetry, "Juvenilia", and then with his work as theater critic for "The News" between 1805 and 1807. [...]