Formes d"ocupació d"alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs

Els medis d'alta muntanya han estat tradicionalment concebuts com espais naturals, caracteritzats per la marginalitat de les activitats humanes. Tanmateix, en les darreres dècades, diversos projectes d'investigació han posat de manifest que a Europa, l'alta muntanya constitueix un espai humanitzat des d'antic, en molts casos, des del Mesolític. Des d"aquesta nova perspectiva, la muntanya ha passat a constituir un paisatge humanitzat, cultural, modelat al llarg del temps. Els estudis en curs plantegen analitzar aquests espais com a paisatges culturals en totes les seves dimensions, mediambiental i social o humana. En aquest nou context, l"anàlisi del registre arqueològic i de les adaptacions humanes al medi requereix d"una aproximació integral des de l"Arqueologia del Paisatge, la Història Ambiental i la Paleoecologia.

Hàbitat en cova i espai pels ramats ca.6200-6000 BP:La Cova Colomera (Prepirineu de Lleida) durant el Neolític Antic.

En aquest treball es presenten les dades referents a la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) durant el Neolític cardial final. A partir de diferents sondejos duts a terme des de l'any 2005, s'ha pogut observar la varietat d'usos i funcionalitats del jaciment en moments potencialment sincrònics. Per una banda,una zona on predominen les estructures de caire domètic (fogars, fosses i forats de pal)que ens mostren les dades entorn a l'hàbitat al jaciment; i per altra banda, un gran sector de la cavitat dedicat a l'estabulació dels ramats amb sediments de tipus fumier i probablement també a l'emmagatzematge. Tot això succeix en unes datacions d'entre 6180 +/- 40 i 6020 +/- 510BP. Aquestes dades es contextualitzen amb les d'altres jaciments de la zona pirinenca, un àmbit que sempre ha estat definit en la bibliografia com un espai de pas entre diferents biòtops ecològics, de les plantes fèrtils a les pastures de l'estiu.

AraVaDeBo, Festes de Sant Joan

Principalment, aquest aplicació ha estat pensada perquè els seus futurs usuaris puguin tenir un ampli seguiment interactiu de les Festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca, rebre informació de cadascun dels actes que s'hi realitzen, saber en tot moment on es troben els replecs i caragols de caixers senyors i, si ho desitgen, formar part de la comunitat de "santjoaners virtuals" que podran aportar comentaris i contingut multimèdia damunt el mapa del desenvolupament de les festes. Finalment, permetrà mostrar, per als usuaris registrats, el seguiment mitjançant càmeres IP de les recepcions i visites a cases i palaus de la ciutat.

Aplicación Catalunya Cultura

Aplicación para dispositivos móviles de la plataforma Android que permite buscar y consultar las ofertas y propuestas de carácter cultural (teatro, conciertos, fiestas tradicionales, etc.) que se realizan en todos los pueblos y ciudades de Cataluña.

Caracterizació arqueomètrica de les ceràmiques tardanes de la plaça del Rei de Barcelona

Un total de 40 ceràmiques tardanes, en la majoria de casos grolleres, que procedeixen de contextos de la segona meitat del segle VI-segle VII de les excavacions de la plaça del Rei de Barcelona, han estat caracteritzades arqueomètricament mitjançant fluorescència de raigs X (FRX), difracció de raigs X (DRX) i microscòpia òptica de làmina prima (MO). A la mostra estudiada, els resultats han permès establir l"existència de fins a 10 grups diferents, alguns dels quals clarament heterogenis, la qual cosa permet pensar que l"anàlisi d"un nombre més elevat de mostres hauria revelat un nombre encara més gran de produccions en el jaciment. Entre les produccions caracteritzades se n"ha identificat una de ceràmica comuna fina de producció local o regional, així com nou de ceràmiques grolleres tant importades com locals i/o regionals.

'Reflexos d'Apol·lo'. Educació i esport a la Mediterrània antiga

En ocasió dels XV Jocs de la Mediterrània celebrats a Almeria l"any 2005 es va organitzar una exposició, del 6 de juny al 28 d"agost, sota el títol de Reflexos d"Apol·lo, que després va viatjar a Tarragona on va romandre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del 22 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Finalment, s"ha exposat a Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2007, al Museu d"Arqueologia de Catalunya, exposició que vam visitar i que dóna peu a aquest comentari que presentem a manera de reflexió bibliogràfica1. Situats en aquest punt, assenyalem que ens trobem davant d"una exposició itinerant que ha permès gaudir d"una mostra de materials arqueològics (vasos, àmfores, estàtues, copes, ceràmiques, monedes, mosaics, etc.), procedents en bona part del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (MAN), que gira entorn d"un tema, el de l"esport i la competició, però que no ha bandejat -ans al contrari- la presència de l"educació física en el món clàssic.

Estudi de la contaminacio atmosferica de la plana del camp de Tarragona (Catalunya) prenent els liquens com a bioindicadors

Se evalua la contaminación atmosférica de la llanura litoral del Camp de Tarragona (Cataluña) tomando como bioindicadores los líquens epífitos del algarrobo (Ceratonia Siliqua). Se caracterizan ochenta y cinco estaciones según diversos parámetros: índice de pureza atmosférica (IPA), recubrimiento medio global (RMG) y nombres de especies. La combinación de los datos obtenidos permite dividir el área estudiada en seis zonas de isocontaminación. Por otra parte, se clasifican 15 especies de líquenes y el alga Pleurococcus en función de su resistencia a la contaminación atmosférica.

Espècies fitoparàsites de la Família Esferopsidàcies a Catalunya

L'anàlisi fitosanitària d'unes 40 especies de plantes precedents de diferents localitats de Catalunya, ens ha permès de detectar la presencia de mes de 40 especies de la Fam. Esferopsidàcies que pertanyen a 13 generes. Entre els patrons figuren algunas especies de fongs com Oidium ambrosiae, O. erysiphoides, Uromyces geranii, U. striatus i Tranzschelia pruni-spinosae, que a la vegada son parasitades per altres fongs d'aquesta familia. Cal precisar que si bë algunes d¿aquestes especies han estat citades per nosaltres (Fongs Imperfects paràsits de les plantes a Catalunya, Quaderns Agraris nº 1) algunes altres, com s'indica en la publicació abans esmentada, són noves per Catalunya.

La maçoneria, escola de formació. La seva presència a la Catalunya del dinou.

És comunament acceptada l'opinió que la maçoneria va contribuir, durant els segles XVIII i XIX, al triomf i a la consolidació deis valors que hom ha convingut a anomenar moderns. La raó, la dignitat humana, la justícia i la llibertat van ser, entre d'altres, principis assumits pels maçons com a propis, i damunt els quals s'havia d'edificar el nou temple de la modernitat. Tampoc els projectes de filantropia, interpretada com un amor envers la humanitat i millora del gènere humà, no quedaven al marge de l'ideari maçònic. És lògic, doncs, que aquesta filosofia fos assumida per bona part d'una burgesia progressista desitjosa d'anorrear qualsevol vestigi possible d'obscurantisme, i donant suport, naturalment, a aquells moviments revolucionaris d'ascendència liberal que pul·lulaven tant arreu d'Europa com d'Amèrica. De fet, tot i el risc de caure en un cert reduccionisme, podem vincular l'acció de la maçoneria amb el triomf deis ideal s burgesos.

El paper de Lluís Solé Sabarís en la "Geografia de Catalunya" (1958-1974)

Parlar de Lluís Solé Sabarís com a geògraf és una tasca que ultrapassa de molt les meves possibilitats, ja que no es tracta simplement d'escorcollar els aspectes mes geografics d'un geòleg. Ans al contrari, sense voler prejutjar la seva tasca immensa en el camp de la Geologia, cal dir tot seguit que Solé Sabarís és ell mateix un geògraf. Efectivament, des de les seves classes de Geografia a 1'Institut-escola «Giner de los Ríos» de la Generalitat a les seves activitats mes recents com a president de la Societat Catalana de Geografia, passant pel seu mestratge a tants de geografs al Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Barcelona o als cursets de Pirineus, o per bona part de les seves obres i escrits, arreu hi podem trobar l'alenar de tot un geògraf de l'escola francesa. L'anàlisi de tota aquesta tasca ultrapassa de molt les meves possibilitats. Moltes coses són encara massa recents, i de testimonis més qualificats n'hi ha també molts d'altres.

Dendroecologia de Pinus sylvestris en Catalunya

En el presente trabajo se ha llevado a cabo un estudio de las limitaciones climaticas del crecimiento secundario de Pinus sylvestris L. en tres zonas de Catalunya. Para ello se han establecido 10 cronologias en otras tantas localidades, de las que 6 corresponden al Prepirineo, 2 al Montseny y 2 a Prades. La metodologia utilizada para poner de manifiesto las relaciones clima- crecimiento ha sido el análisis de regresión múltiple en componentes principales, obteniéndose asi las funciones respuesta. Los resultados confirmaron la hipotesis de que esta especie, incluso en la zona del Prepirineo, se ve influenciada por el estrés hídric0 durante la estación de crecimiento y aunque existe una respuesta similar en las tres zonas de estudio, también se producen diferencias. El efecto de inercia o el retardo con que las especies responden a 10s estímulos climaticos se ha puesto de manifiesto al presentar, alguno de 10s factores climaticos, coeficientes significativos en periodos anteriores a la estación actual de crecimiento. Los resultados son comentados desde la ecofisiologia de esta especie, comparándolos con 10s obtenidos por otros autores en el norte de su distribución geográfica. Finalmente se hace referencia a la estrategia adaptativa de P. sylvestris, considerada una especie pionera

Observaciones sobre la colonizacion briologico-liquenica de la madera en descomposicion en los bosques del Moixero (Catalunya)

Con este estudio se pretende iniciar una serie de trabajos pera conocer la flora briológico-liquénica que coloniza la madera en descomposición. Exponemos en este artículo los resultados obtenidos en los bosques septentrionales del Moixeró. Así mismo indicamos la posible sucesión existente en la colonización del substrato según su grado de descomposición. Esta sucesión se ha descrito a partir de las observaciones realizadas en tocones y troncos en distintos grados de descomposición.

MORENOE, . y POL, E. (2002). Metodologies per a la detecció dels impactes sobre el medi social/humà. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient

La primera publicación se trata de un libro de interés para investigadores vinculados a los procesos de evaluación de impacto ambiental. El libro, cuyo texto está en tres idiomas (catalán, inglés y castellano en el mismo volumen), ofrece una revisión de las metodologias para detectar los impactos causados en el ambiente social y humano como resultado de la construcción de proyectos, dificios o instalaciones sujetas a un proceso de evaluación de impacto ambiental.