972 resultados para Brezhnev, L. I.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar i quantificar com s’han vist modificades les característiques ambientals i socioambientals del camp de dunes del curs baix del riu Jaguaribe, a causa del Parc Eòlic Aracati-Bons Ventos, i com aquests canvis han afectat a la poblaci de Cumbe.
Resumo:
El morrut de les palmeres, R. ferrugineus, està actualment considerat com la plaga més perjudicial de les palmeres ja que la seva infestaci produeix, de forma comuna, la seva mort. Des de la seva installaci en els països de la conca mediterrània, en els últims anys, són milers les palmeres que han mort degut a la plaga. La ràpida dispersi que s’ha produït de linsecte així com la difícil detecci en els períodes primerencs de les infestacions fa que el R. ferrugineus posi en perill ecosistemes naturals de palmeres així com hàbitats rurals i urbans amb un ús ornamental d’aquestes plantes. És necessari desenvolupar estudis que permetin un millor coneixement del comportament d’aquest insecte així com, aquelles característiques intrínseques de la palmeres i variables externes que afavoreixen la instauraci del coleòpter i, per tant, noves metodologies pel seu control.
Resumo:
El morrut de les palmeres, R. ferrugineus, està actualment considerat com la plaga més perjudicial de les palmeres ja que la seva infestaci produeix, de forma comuna, la seva mort. Des de la seva installaci en els països de la conca mediterrània, en els últims anys, són milers les palmeres que han mort degut a la plaga. La ràpida dispersi que s’ha produït de linsecte així com la difícil detecci en els períodes primerencs de les infestacions fa que el R. ferrugineus posi en perill ecosistemes naturals de palmeres així com hàbitats rurals i urbans amb un ús ornamental d’aquestes plantes. És necessari desenvolupar estudis que permetin un millor coneixement del comportament d’aquest insecte així com, aquelles característiques intrínseques de la palmeres i variables externes que afavoreixen la instauraci del coleòpter i, per tant, noves metodologies pel seu control.
Resumo:
La demència es caracteritza per una sèrie de dèficits cognitius múltiples queimpliquen un deteriorament de la memòria. Entre els símptomes de lademència hi ha el deteriorament de la memòria i la pèrdua de la psicomotricitatfina.L'objectiu d'aquest projecte és explotar la tecnologia de videojocs per crear unentorn que permeti dissenyar diferents exercicis que potencin la memòria i lapsicomotricitat fina. Els exercicis consistiran en la visualitzaci d’un circuit en 3dimensions pels quals el pacient haurà de fer circular un objecte. L'objectiu ésdesenvolupar un entorn que permeti crear qualsevol tipus de circuit, elaborarexercicis i poder-los puntuar de forma automàtica
Resumo:
Lestemsiliosi de la perera és una malaltia fúngica d’una gran importància econòmica a la zona del centre i sud d’Europa. És comparable al motejat de la pomera i pot arribar a assolir el 90 % de pèrdues en pressions elevades de la malaltia. S’ha comprovat que els tractaments amb fungicides presenten una eficàcia de control limitada, i que les mesures sanitàries i de control biolgic generen resultats que plantegem com a una eina més a utilitzar en en la integraci de mètodes de control. Lobjectiu del treball és determinar leficàcia de control de Stemphylium vesicarium a partir de diferents soques de Bacilus subtilis en assatjos en situacions controlades
Resumo:
A lAmazònia equatoriana existeixen diverses experincies de projectes d’electrificaci rural aïllada mitjançant tecnologia solar fotovoltaica els quals estan malmesos i abandonats. Aquest fet no implica que lenergia solar fotovoltaica no sigui una tecnologia apropiada, sinó que mostra que molt sovint no s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat i gesti en les etapes de disseny i implementaci dels projectes realitzats. El projecte té com a objecte sistematitzar la implementaci i gesti de sistemes solars a lAmazònia equatoriana mitjançant un Manual de Bones Pràctiques. Labast del projecte comprèn des de la recopilaci d’informaci sobre lentorn i problemàtiques dels sistemes solars malmesos, fins a la redacci del propi Manual de Bones Pràctiques. S’estudien tant sistemes d’electrificaci individuals com comunitaris
Resumo:
La localitat de Cumbe és una comunitat tradicional que es troba al tram baix del riu Jaguaribe situat a lestat de Ceará (Brasil) i que ha viscut centenars d’anys a partir de les pràctiques extractives que es porten a terme a lecosistema del manglar. Fa 20 anys va aparèixer a la regi una nova economia basada en lexplotaci intensiva. Laqüicultura destinada a la cria de gamba està causant danys severs a lecosistema del manglar i perjudicant greument la font d’ingressos de moltes famílies, amenaçant la continuïtat de leconomia local i deteriorant la qualitat de vida de les persones que s’hi dediquen. A partir de lobservaci personal i la immersi en aquesta societat s’ha detectat que leconomia tradicional està infravalorada pel govern i per les persones que donen suport a laqüicultura. Per aquest motiu s’han creat una sèrie d’indicadors, a partir de les activitats extractives del cranc, que posin en valor aquesta economia tradicional envers la nova economia emergent.
Resumo:
Linforme que es presenta en aquest llibre és el resultat d’un nou acord de collaboraci entre el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat) i lInstitut de Seguretat Pública de Catalunya, impulsat amb lobjectiu de millorar la seguretat en esdeveniments públics en els espais urbans a lÀfrica. La fase pilot es va dur a terme el 2010, durant els dos seminaris de formaci realitzats a Mollet del Vallès (Barcelona) com a part de la Plataforma Policia per al Desenvolupament Urbà (PPUD). En aquest informe es descriuen els orígens i lestat de la iniciativa i resumeix els resultats. També s’inclouen algunes recomanacions per a millorar la seguretat d’esdeveniments públics. Font d'informaci: http://www.onuhabitat.org.
Resumo:
El treball té com a finalitat lestudi dels conflictes de convivència que tenen lloc amb locupaci i usos dels espais públics al barri dels Planas/Ca LEscori i nucli antic del Vendrell. Lús i lapropiaci dels espais públics és un dels aspectes fonamentals a tenir en compte en lestudi de la vida quotidiana dels ciutadans/nes dels llocs poblats. Aquesta experincia no és igual per a totes les persones ja que segons el gènere, ledat, així com la classe social i les identitats ètniques, es viu i percep de forma diferent, amb la qual cosa, per aproximar-se a la comprensi de lús diferencial del espai cal fer-ho des d’una òptica multidisciplinària. Aquest indret mostra una heterogeneïtat social i ètnica dels veïns i les veïnes que fa especialment interessant lanàlisi dels espais públics d’aquesta zona. La riquesa poblacional (persones residents de tota la vida, persones immigrades d’altres regions d’Espanya o d’altres països, etc.) comporta una gran diversitat d’experincies quotidianes i al mateix temps, una gran varietat d’opinions sobre la percepci i la concepci dels espais públics, alhora genera un aprofitament i ús intensiu o continuat a la via pública que es tradueix en el què anomenaré "convivència intensiva". Per la qual cosa crec oportú dedicar esforços per tal d'analitzar lús i labús dels espais públics i de la convivència en aquest barri del Vendrell. Aquesta polivalncia en els usos dels espais, fa que situï com a focus del meu treball, una característica que acostuma a ser, amb més o menys fonament, un agreujament de molts problemes. En concret, faig referència a lús i labús de lespai públic i, si els conflictes que es produeixen al seu voltant respon a una fonamentaci real o respon a altres factors, com poden ser causes de malestar per la immigraci o la percepci social que d'aquesta es té i, que moltes vegades té un paper destacat com a causa d'estigmatitzaci de les pràctiques de sociabilitat en públic dels immigrants, o d'una part d'ells, la qual cosa provoca una tensi estructural amb dificultats de gesti.
Resumo:
Laparici de la nova normativa sobre productes químics de lUni Europea,anomenada REACH ( Registration, Evaluation, Authorization and restriction ofChemicals) i recollida en el reglament (CE) nº1907/2006 del Parlament Europeu i delConsell de 18 de desembre de 2006, suposa un canvi en la forma d’actuaci respectea la manipulaci de productes químics per part de fabricants, d’importadors, dedistribuïdors i de consumidors finals.Aquesta nova normativa de caràcter europeu es caracteritza per la seva complexitat iper la seva incidència sobre diferents sectors socials, per això dintre de lestudi s’handefinit els següents objectius:Un primer objectiu d’aquest estudi serà exposar la nova normativa d’abast europeusobre productes químics REACH (Registration, Evaluation, Authorization andrestriction of Chemicals), que ha entrat en vigor el juliol de 2007._ _Un segon objectiu consistirà en avaluar lacci o impacte que podria causar laimplantaci de la normativa sobre les indústries químiques i el seu entorn, tant a nivellde negoci, com a nivell personal.Finalment es definirà una petita empresa fabricant de productes químics a partir de laqual es veuran els impactes que causarà laplicaci de la nova normativa REACH.Aquest estudi pretén ajudar a quantificar els possibles impactes que puguin sorgir apartir de lentrada en vigor de la nova normativa sobre productes químics. Aquestsimpactes poden influir sobre la salut dels treballadors, sobre el medi ambient i tambésobre leconomia, tant a nivell local com a nivell internacional.Per poder aconseguir establir els impactes, serà necessari en primer lloc tenir un bonconeixement tant de les lleis químiques actuals, com de les que aniran sorgintsuccessivament, com la nova normativa REACH.D’altra banda, també serà necessari veure els possibles impactes que podrien afectara una petita empresa química, per poder, si és necessari, extrapolar els resultats per aempreses del mateix tipus influenciades també per la normativa REACH.Així doncs, aquest estudi servirà de guia d’iniciaci per aquells empresaris i/opersones relacionades amb el món de la química a nivell industrial, que vulguincomençar a determinar el grau en que es veuran afectats per la nova normativa.Limpacte que causarà la nova normativa s’analitzarà a partir d’una empresa virtualdedicada a la fabricaci d’adhesius situada a la provincia de Girona.Els impactes es centraran en dos productes, una cola produïda en grans quantitats,però sense gaires implicacions pel medi ambient ni per la seguretat de les persones, iuna altra que es produeix en quantitats més reduïdes però que inclou substànciesperilloses pel medi ambient i per les personesA partir de lanàlisi dels diferents impactes (pel medi aquàtic, pel sòl, per latmosfera, iper la seguretat de les persones al lloc de treball), s’han realitzat unes matriusd’impacte que ajudaran a determinar limpacte econòmic que causarà la normativasobre lempresa en qüesti
Resumo:
Aquest estudi insisteix en la importància de leducaci sanitària dirigida als pares per tald’assegurar leficàcia del tractament a administrar i consolidar els coneixements i habilitats del progenitors per tal de que aquests puguin dur a terme les tècniques requerides de forma adequada.Destacar la necessitat de conscienciar a tots els professionals de la salut, sobretot els quepassen més temps amb els familiars, de la importància que té la seva competència comeducador en làmbit de la salut.Evidenciar la importància de fer una avaluaci continuada dels coneixements i les habilitatsadquirides pels cuidadors principals, sobre com dur a terme les tècniques del rentat de nas iadministraci de la medicaci inhalada amb cambra i mascareta, per detectar-ne els possibleserrors i poder posar-hi mesures correctores per palliar-los.Constatar la utilitat de preguntar i esbrinar “in situ” què saben els progenitors sobre lestècniques a avaluar (rentat de nas i administraci de la medicaci inhalada amb cambra i mascareta), abans de donar qualsevol explicaci o iniciar leducaci sanitària per detectar lesnecessitats específiques de cada pare o mare i poder individualitzar el procés educatiu
Resumo:
El document és una recopilaci de tota una informaci prèvia per tal derealitzar un Document Tècnic de lEdificaci que s’ha servit de guia de les actuals NTE(Normes Tecnolgiques de lEdificaci), però sense posar en dubte les NTE ni substituir-les.Aquest DTE consisteix en refer la NTE-QLC-1973 (NormaTecnolgica de lEdificaci – Cubiertas Lucernarios Claraboyas), que passaràanomenar-se DTE-CLC-CP / CLC-CT. (Document Tècnic de lEdificaci – CobertesLluernaris Claraboies – Claraboies de Catàleg / Claraboies Tubulars).El meu interès per la llum natural va fer que em decidís per triar el tema de lesClaraboies, i el meu estudi es base en les claraboies de catàleg, de les quals ja parlade lactual NTE i, a més a més, el DTE incorpora un nou tipus de claraboia com són lestubulars
Resumo:
Lobjectiu principal és:Realitzaci de laixecament de ledifici existent.Recull de la informaci històrica, necessària per conèixer lescaracterístiques de ledifici.Estudi i catalogaci de les diferents patologies que pateix ledifici.Projecte de reforma i canvi d’ús per tal de que ledifici doni un nou serveial municipi.A partir d’aquesta informaci es determinarà, lestat actual de lestructura.A partir de lestudi històric s’intentarà entendre la forma de construir de principis desegle i els diferents materials utilitzats.La realitzaci de les fitxes de les diferents patologies que degraden ledificaci enspermetran lactuaci sobre aquestes i donar possibles solucions als fets que elsoriginen.El projecte de reforma i canvi d’ús s’intentarà donar un nou espai al municipi per tal deque la gent del poble i/o lajuntament en puguin treure algun profit
Resumo:
El projecte té per objecte elaborar i desenvolupar una fulla de càlcul la qual enspermeti estudiar, controlar i fer el seguiment de pressupostos en obres deconstrucci tan a nivell de contractaci privada com de contractaci pública.La idea d’elaborar aquest projecte va sorgir com a conseqüència de lanecessitat que sovint tenim tant els alumnes com els arquitectes tècnics, a lhorade poder confeccionar pressupostos, descomposats i poder controlar aquestspressupostos un cop sortim de la universitat, sense tenir un gran coneixementdels programes que existeixen en el mercat. Aquesta necessitat sorgeix quanvolem enfocar la nostra tasca professional al món de lempresa constructora.La necessitat de poder fer descomposats i controlar totes i cadascuna de lesparts de que està composat un preu d’un pressupost, no la trobava en cap delsprogrames existents en el mercat, tipus Presto, TCQ 2000, Arquimedes, ja queaquests programes informàtics, si que realitzen els descomposats i es veuen,però en cap moment, si no es fa de forma manual, es pot arribar a saber elcost només de mà d’obra, o bé el de material, ja que el valor monetari que surtés el total de tots els costos directes
