994 resultados para Benthos -- Mediterranean Sea
Resumo:
fasc.31 [Encéphales] (1905)
Resumo:
fasc.16 [Amphipodes] (1900)
Resumo:
fasc.3 [Brachiopodes] (1892)
Resumo:
fasc.61 [Tomoptérides] (1922)
Resumo:
fasc.12 [Échinides & Ophiures] (1898)
Resumo:
fasc.14 [Nudibranches & Marsenia] (1899)
Resumo:
fasc.23 [Bryozoaires] (1903)
Resumo:
fasc.5 [Bathyphysa Grimaldii] (1893)
Resumo:
fasc.25 [Spongiaires des Açores] (1904)
Resumo:
The ecology of Eudendrium spp. from the Brazilian coast is poorly known, although it already proved to be useful and important as a tool to solve some taxonomical problems of the genus. The seasonality and reproduction patterns of a population of Eudendrium caraiuru Marques & Oliveira, 2003 were studied. Data were sampled from test panels immersed in the water off Cabelo Gordo de Dentro beach, in São Sebastião Channel, Southeastern Brazil, from July 1999 to July 2000, every three months. Eudendrium caraiuru was active throughout the study period. Reproductive peaks of the species were regulated by cold and low-salinity water, although part of the population always bore mature gonophores. In addition to morphological differences, ecological differences between E. caraiuru and its similar species, E. glomeratum Picard, 1951, especially from well known populations of the Mediterranean Sea, corroborated that these species are diverse lineages of a unique ancestor.
Resumo:
fasc.29 [Mémoires Océanographiques] (1905)
Resumo:
fasc.26 [Mollusques Hétéropodes] (1904)
Resumo:
S’ha estudiat la diversitat de picoflagel·lats heterotròfics, d’aigües del nord-oest del mar Mediterrani, mitjançant DGGE , biblioteques de clons i enriquiments. S’ha trobat que la diversitat és alta (índex Shannon 2,227), com en d’altres estudis, però que disminueix en afegir matèria orgànica (extracte de llevat o d’arròs), amb índex de Shannon de fins a 0,731. Per una entrada d’aigua continental rica en nutrients, s’han desenvolupat millor les crisofícies en detriment d’altres organismes habituals al medi marí, com els MAST.
Resumo:
Menorca és una illa del Mediterrani occidental i una important destinació turística. El turisme estival és un pilar de l’economia de l’illa i té implicacions en tots els aspectes d’aquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turístics costaners dedicats a una única activitat (l’allotjament de turistes). En aquest projecte s’estudien els consums i els potencials de captació d’aigua i energia de cinc nuclis turístics menorquins i alguns dels seus establiments turístics i se n’avalua el potencial d’autosuficiència. També es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energètic de la mobilitat i les emissions de CO2 que se’n deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes d’Informació Geogràfica. Els resultats mostren que el consum hídric per persona és molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elèctric per persona és més homogeni que el d’aigua (entre 5 i 10 kWh·persona-1·dia-1 a nivell de nucli turístic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes d’anada i tornada a l’illa amb avió o vaixell representen més del 80% del cost energètic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% més de distància en desplaçaments a l’interior de l’illa que els d’altres nacionalitats. L’aprofitament d’aigües pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hídriques de la majoria d’allotjaments turístics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hídriques totals dels nuclis turístics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captació d’energia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum d’energia elèctrica en els nuclis turístics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turístics.
