El Museu, història viva (I) : una aproximació al món iber a Catalunya, un exemple, els ausetans. 'El Museo, historia viva (I) : una aproximación al mundo ibérico de Cataluña, un ejemplo, los ausetanos'.

Trata de la cultura ibérica. Ésta fue el resultado de tres componentes: el sustrato indígena de la época del bronce, las aportaciones centroeuropeas y la influencia de los colonizadores mediterráneos, es decir, fenicios y griegos. La llegada de los romanos significó el final de esta cultura.

Viatges per la història de Catalunya. 'Viajes por la historia de Cataluña'.

Explica la historia de Cataluña, desde los primeros tiempos hasta la industrialización a partir de un recorrido visual por la geografía, los monumentos y todo tipo de documento cultural del país. Las opiniones de expertos complementan estos viajes a través del tiempo.

Barcelona : dos mil anys d'història. 'Barcelona : dos mil años de historia'.

Breve historia de Barcelona desde sus orígenes hasta las olimpiadas. A través de imágenes de los monumentos y los lugares más representativos de la ciudad condal. Este reportaje recorre los lugares más peculiares que se pueden ver en Barcelona.

Història de Catalunya. 'Historia de Cataluña'.

Desarrolla un guión de la historia de Catalunya en la Edad Media y Moderna. Plantea dos módulos, uno para cada periodo, en los que incide, en el primero, en las raíces históricas de Catalunya, desarrollo de los condados, consolidación feudal, periodo de expansión imperial y la crisis bajomedieval. En el segundo trata el reinado de los Austrias, guerras de Segadors y Sucesión, y el boom económico del XVIII. Incluye orientaciones didácticas, bibliografías específicas y una unidad didáctica desarrollada.

Manifestacions musicals a Barcelona a través de la festa: les entrades reials (segles XV-XVIII)

El tema d'aquesta tesi és el factor de la festa en l'articulació de pràctiques musicals a Barcelona en un context que s'estén des del segle XV al XVIII. Concretament, se centra en les anomenades "Entrades Reials", unes celebracions públiques que s'esdevenien en la primera visita del monarca en motiu del seu jurament dels privilegis de la ciutat. L'elecció d'aquest objecte es justifica en primer lloc pel seu potencial per a connectar amb formes de pensament que incideixen en el debat més genèric sobre els processos d'atribució de significacions a la música. Aquestes celebracions esdevenien una important manifestació cultural col·lectiva en les que s'utilitzaven pràctiques musicals comuns a les altres festes més regulars i que conformaven el sistema general festiu: l'acompanyament del seguici per conjunts de trompetes i tabals, les intervencions musicals en el marc de les representacions realitzades al portal de la ciutat i basades en el teatre sacre medieval, les desfilades dels gremis i confraries, que participaven amb les músiques i els balls dels "entremesos" del Corpus, així com els balls privats als palaus o públics als carrers i places que durant les jornades posteriors completava el conjunt de les activitats.

La fí del comte d'Urgell segons crónica del sigle XV, are novament publicada ab la ortografía actual per un redactor de la Veu de Catalunya.

Mode of access: Internet.

A casa de S��o Lázaro de Lisboa : contributos para uma história das atitudes face à doença (S��c. XIV e XV)

Dissertação de Mestrado em História Medieval

História Interdisciplinar e a Análise de Crônicas Portuguesas do S��culo XV

Nesse artigo, exploramos a idéia de interdisciplinaridade que permeia a disciplina História há longos anos. É através da proposta de uma análise interdisciplinar de crônicas medievais portuguesas que procuramos entender um pouco melhor o fazer histórico sobre a medievalidade nos dias atuais. Assim, ao discorrermos sobre a História Cultural em sintonia com a Análise do Discurso, esperamos chamar atenção para a multiplicidade de interpretações e leituras das fontes medievais. Para esse trabalho, destacamos e analisamos alguns trechos de duas crônicas do fim do Medievo português. Essas obras s��o: Crônica da Tomada de Ceuta (1449-50) e Crônica de Guiné (1452-53), ambas da pena de Gomes Eanes de Zurara (1410-74). Nos excertos escolhidos, buscamos demonstrar como se deu a construção de um ideal de nobreza e cavalaria na obra desse cronista luso.

O Arquivo Gama Lobo Salema (s��cs. XV – XX): temas e problemas entre a História e a Arquivística

Longe das premissas de «objectividade» e «cientificidade» positivistas, que promoviam a Arquivística como «ciência auxiliar» da História, os arquivistas como “guardiães passivos��� 2 da documentação ao ser- viço dos historiadores e os arquivos como “res��duos naturais e orgânicos da actividade humana” 3 virginal- mente conservados ao longo dos s��culos, as últimas décadas trouxeram novos pressupostos lançados por uma, também ela, «Nova Arquivística», progressivamente sintonizada com os desafios pós-modernistas com as exigências da Era da Informação. Autónoma, metamorfoseada e ao abrigo de um novo paradigma, esta «ciência» arquivística renovada depressa contaminou a sua antiga disciplina-mãe ao chamar particular atenção para a necessidade de rever algumas das tendências - ou “res��duos tóxicos��� 5 para usar uma expressão de Patrick Geary – de herança positivista. Dessa contaminação resultaram dois movimentos essenciais que marcam o compasso de diversas das principais discussões hoje tecidas acerca da metodologia e da teoria da História: o archival turn (“viragem arquivística”), sobretudo animado pela produção científica ligada aos EUA, Inglaterra e Canáda; e o tournant documentaire (“viragem documental”), propagado por autores oriundos de França, Bélgica, Espanha, Itália e, em menor medida, Portugal. Apesar de cada uma destas viragens apresentar características específicas ambas partilham, no entanto, uma mesma essência que aponta precisamente para a concepção dos arquivos (tanto os conjuntos documentais como as instituições) não s�� como “place of study”, isto é, como espaços e repositórios de informação passível de ser recolhida para a análise de dado objecto de estudo mas também como objectos de estudo em si mesmos, per se merecedores de um esforço problematizante. Esta centralidade ocupada pelos conjuntos documentais, pelos arquivos-instituição e, consequentemente, pelo trabalho desenvolvido pelos arquivistas provocou, por seu turno, um intenso questionamento de algumas das mais enraizadas «evidências�� cultivadas no seio da Historiografia.

La Història del projecte olímpic: [Barcelona'92]

Classe impartida per l'historiador Alfred Bosch sobre l'evolució de la candidatura de Barcelona'92 i del Comitè Organitzador en el curs universitari sobre Olimpisme organitzat pel CEO-UAB al febrer de 1992.

El desenvolupament de competències bàsiques de pensament històric en els joves a través de l'ensenyament de la història de Catalunya

El projecte sorgeix d’una necessitat que ens han fet arribar professorat de ciències socials de centres del nostre entorn: “la inexistència de material adequat sobre la història i la cultura catalana per utilitzar en l’ensenyament dels joves a l’ESO”. Davant d’aquest context, el projecte de recerca i innovació docent s���inserta en una línia centrada en els aportacions de l’ensenyament-aprenentatge de la història en general, i de la història de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcció d’identitats i la formació de la ciutadania democràtica. Així mateix, es basa en una concepció de l’ensenyament que posa l’èmfasi en el desenvolupament de la consciència històrica i les competències narratives. Els supòsits de l’alumnat sobre la història i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, s��n molt similars als que es plantegen investigacions d’aquest àmbit: a) la Història és un recull de fets del passat d’un lloc específic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Història és una narració objectiva, i c) les representacions/interpretacions històriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis ètics, La nostra recerca considera la importància d’insistir en el fet que la finalitat de tota educació hauria de ser la interculturalitat, perquè la societat és plural i diversa i, per tant, l’educació i la formació haurien de donar respostes positives a aquest fet. L’educació intercultural no hauria de ser només un discurs, sinó que hauria de ser una pràctica.(...)

Aproximació al teatre de l’oprimit a catalunya (2002-2009): el CTO Pa’tothom i anàlisi d’una peça de teatre fòrum

El Teatre de l’Oprimit (TO) d’Augusto Boal és una metodologia teatral popular que es va originar al Brasil als anys 70 i que s���utilitza per a transformar la realitat social. Aquesta recerca relata la història del TO a Catalunya des de la primera visita de Boal al 1977 fins a l’any 2009, moment àlgid del treball boalià català que coincideix amb la mort del seu creador i que s���ha entroncat amb la tradició catalana del teatre social. A continuació, el treball es centra a analitzar Amina busca feina, una peça de Teatre Fòrum, la tècnica boaliana més utilitzada a Catalunya, i que ha estat escollida per ser emblemàtica ja que és fidel als principis del TO i que s���ha dut a terme dins de l’entitat Pa’tothom, el primer centre de TO de tot l’Estat Espanyol reconegut mundialment.

Xarxes docents per a l'art medieval a Catalunya

El projecte ha d’establir xarxes per posar en contacte els diferents continguts, reflexions i recursos docents emprats per professors d’art medieval de la UB i la URV s���ha dut a terme adaptant-se a diferents conjuntures. Una modificació sorgida durant el desenvolupament del projecte deriva de la transformació que han de patir els actuals plans d’estudis enfront dels nous títols de grau. Els lligams plantejats en funció d’unes determinades assignatures s���ha vist alterat quan la seva definició i durada ha variat dins els nous plans d’estudis, en la preparació dels quals han intervingut diversos membres del projecte, tant des del Consell d’estudis com des de la Comissió promotora del grau d’història de l’art. Malgrat tot, els diferents professors hem elaborat materials específics per a la docència de les actuals assignatures, incloent un extens ventall de presentacions en PowerPoint, que abasten les distintes matèries implicades. A més de les classes i pràctiques pròpies de cada assignatura, vàrem dur a terme el cicle de conferències Imatges Indiscretes. Art i devoció a l’Edat Mitjana, per tal d’aproximar l’alumnat a la recerca desenvolupada pels membres del grup (incloent becaris i alguns invitats procedents d’altres universitats), ampliant l’oferta formativa més enllà dels formats més predeterminats. És en curs la publicació del cicle en forma de dossier docent. Si aquesta activitat s���orientava vers els continguts relatius a l’art medieval, també hem promogut una reflexió adreçada vers una problemàtica general específicament docent amb un Seminari de docència sobre a història de l’’art en el qual han participat, a més del grup, un ampli ventall de professors del Departament d’Història de l’Art de la UB, així com docents d’altres universitats i professionals vinculats a l’exercici de la disciplina. Tant el seminari com el cicle de conferències s��n propostes a les quals és previst donar continuïtat en futures convocatòries.

Història natural dels pacients amb arteriopatia perifèrica

Introducció: Estudiar la història natural de la malaltia arterial perifèrica. Pacients i mètode: Registre observacional, multicèntric, prospectiu de pacients amb malaltia arterial perifèrica (FRENA) Resultats: Es registren 1205 pacients, 604 grau IIa de Fontaine; 336 grau IIb; 121 grau III i 144 grau IV. Durant el seguiment, 172 desenvolupen episodis isquèmics i 83 moren. En l’anàlisi multivariant pacients amb altres patologies, estadis III-IV, PAS&130mmHg i anticoagulats tenen risc de mort augmentat. Conclusions: Quan avança la malaltia augmenten episodis isquèmics i mortalitat. En l’estadi IIa, la incidència d’isquèmia crítica és com la d’infart de miocardi o d’ictus. Els pacients amb PAS &130mmHg tenen 3 vegades més risc de morir.

Biblioteques : de Gutenberg a l'e-book. Estudi de tres biblioteques de la ciutat de Barcelona: Biblioteca de Sant Pau i Santa Creu, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya

Les biblioteques han deixat de ser simples dipòsits de llibres per complir funcions molt diverses en la societat actual. L'objectiu d'aquest treball no és fer un repàs històric sinó centrar-nos en la situació actual fortament influenciada per les noves tecnologies, les noves necessitats dels usuaris i altres factors com s��n el nou paradigma docent, la multiculturalitat, la situació econòmica, els fluxos migratoris, etc. Veurem els canvis que aquestes institucions han hagut d'adoptar, tant a nivell de personal, com d'instal·lacions i recursos, per adequar-se a aquesta nova realitat.