Attraction of Chagas disease vectors (Triatominae) to artificial light sources in the canopy of primary Amazon rainforest

Adult triatomines occasionally fly into artificially lit premises in Amazonia. This can result in Trypanosoma cruzi transmission to humans either by direct contact or via foodstuff contamination, but the frequency of such behaviour has not been quantified. To address this issue, a light-trap was set 45 m above ground in primary rainforest near Manaus, state of Amazonas, Brazil and operated monthly for three consecutive nights over the course of one year (432 trap-hours). The most commonly caught reduviids were triatomines, including 38 Panstrongylus geniculatus, nine Panstrongylus lignarius, three Panstrongylus rufotuberculatus, five Rhodnius robustus, two Rhodnius pictipes, one Rhodnius amazonicus and 17 Eratyrus mucronatus. Males were collected more frequently than females. The only month without any catches was May. Attraction of most of the known local T. cruzi vectors to artificial light sources is common and year-round in the Amazon rainforest, implying that they may often invade premises built near forest edges and thus become involved in disease transmission. Consequently, effective Chagas disease prevention in Amazonia will require integrating entomological surveillance with the currently used epidemiological surveillance.

Identification of Mycobacterium tuberculosis complex based on amplification and sequencing of the oxyR pseudogene from stored Ziehl-Neelsen-stained sputum smears in Brazil

A cross-sectional analysis of stored Ziehl-Neelsen (ZN)-stained sputum smear slides (SSS) obtained from two public tuberculosis referral laboratories located in Juiz de Fora, Minas Gerais, was carried out to distinguish Mycobacterium bovis from other members of the Mycobacterium tuberculosis complex (MTC). A two-step approach was used to distinguish M. bovis from other members of MTC: (i) oxyR pseudogene amplification to detect MTC and, subsequently, (ii) allele-specific sequencing based on the polymorphism at position 285 of this gene. The oxyR pseudogene was successfully amplified in 100 of 177 (56.5%) SSS available from 99 individuals. No molecular profile of M. bovis was found. Multivariate analysis indicated that acid-fast bacilli (AFB) results and the source laboratory were associated (p < 0.05) with oxyR pseudogene amplification. SSS that were AFB++ SSS showed more oxyR pseudogene amplification than those with AFB0, possibly due to the amount of DNA. One of the two source laboratories presented a greater chance of oxyR pseudogene amplification, suggesting that differences in sputum conservation between laboratories could have influenced the preservation of DNA. This study provides evidence that stored ZN-SSS can be used for the molecular detection of MTC.

Genetic diversity of Toscana virus

Distribution of Toscana virus (TOSV) is evolving with climate change, and pathogenicity may be higher in nonexposed populations outside areas of current prevalence (Mediterranean Basin). To characterize genetic diversity of TOSV, we determined the coding sequences of isolates from Spain and France. TOSV is more diverse than other well-studied phleboviruses (e.g.,Rift Valley fever virus).

Amoebae as a tool to isolate new bacterial species, to discover new virulence factors and to study the host-pathogen interactions.

Amoebae are unicellular protozoan present worldwide in several environments mainly feeding on bacteria. Some of them, the amoebae-resistant bacteria (ARBs), have evolved mechanisms to survive and replicate inside amoebal species. These mainly include legionella, mycobacteria and Chlamydia-related bacteria. Amoebae can provide a replicative niche, can act as reservoir for bacteria whereas the cystic form can protect the internalized bacteria. Moreover, the amoebae represent a Trojan horse for ARBs to infect animals. The long interaction between amoebae and bacteria has likely selected for bacterial virulence traits leading to the adaptation towards an intracellular lifestyle, and some ARBs have acquired the ability to infect mammals. This review intends to highlight the important uses of amoebae in several fields in microbiology by describing the main tools developed using amoebal cells. First, amoebae such as Acanthamoeba are used to isolate and discover new intracellular bacterial species by two main techniques: the amoebal co-culture and the amoebal enrichment. In the second part, taking Waddlia chondrophila as example, we summarize some important recent applications of amoebae to discover new bacterial virulence factors, in particular thanks to the amoebal plaque assay. Finally, the genetically tractable Dictyostelium discoideum is used as a model organism to study host-pathogen interactions, in particular with the development of several approaches to manipulate its genome that allowed the creation of a wide range of mutated strains largely shared within the Dictyostelium community.

Phénotype de la trisomie 9q distale chez un enfant présentant un chromosome surnuméraire remanié [t(X;9)]. [Distal 9q trisomy phenotype in a patient with a supernumerary rearranged chromosome [t(X:9)] (author's transl).]

A child with clinical features associated a trisomy for the distal part of 9q was shown to have the following abnormal chromosome complement : 47,XY,+t)X;9) (Xpter yields Xq24:9q31 yields 9qter), inv 9(p11q13), var 14 (14pQFQ34).

Genotyping of human parvovirus B19 in clinical samples from Brazil and Paraguay using heteroduplex mobility assay, single-stranded conformation polymorphism and nucleotide sequencing

Heteroduplex mobility assay, single-stranded conformation polymorphism and nucleotide sequencing were utilised to genotype human parvovirus B19 samples from Brazil and Paraguay. Ninety-seven serum samples were collected from individuals presenting with abortion or erythema infectiosum, arthropathies, severe anaemia and transient aplastic crisis; two additional skin samples were collected by biopsy. After the procedure, all clinical samples were classified as genotype 1.

The presence of Helicobacter pylori in the liver depends on the Th1, Th17 and Treg cytokine profile of the patient

The hypothesis that Helicobactermight be a risk factor for human liver diseases has arisen after the detection of Helicobacter DNA in hepatic tissue of patients with hepatobiliary diseases. Nevertheless, no explanation that justifies the presence of the bacterium in the human liver has been proposed. We evaluated the presence of Helicobacterin the liver of patients with hepatic diseases of different aetiologies. We prospectively evaluated 147 patients (106 with primary hepatic diseases and 41 with hepatic metastatic tumours) and 20 liver donors as controls. Helicobacter species were investigated in the liver by culture and specific 16S rDNA nested-polymerase chain reaction followed by sequencing. Serum and hepatic levels of representative cytokines of T regulatory cell, T helper (Th)1 and Th17 cell lineages were determined using enzyme linked immunosorbent assay. The data were evaluated using logistic models. Detection of Helicobacter pylori DNA in the liver was independently associated with hepatitis B virus/hepatitis C virus, pancreatic carcinoma and a cytokine pattern characterised by high interleukin (IL)-10, low/absent interferon-γ and decreased IL-17A concentrations (p < 10-3). The bacterial DNA was never detected in the liver of patients with alcoholic cirrhosis and autoimmune hepatitis that are associated with Th1/Th17 polarisation. H. pylori may be observed in the liver of patients with certain hepatic and pancreatic diseases, but this might depend on the patient cytokine profile.

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

Intelligent PCA contribution analysis for quality estimation in batch processes. Application in a sequencing batch reactor for wastewater treatment

En aquest treball, es proposa un nou mètode per estimar en temps real la qualitat del producte final en processos per lot. Aquest mètode permet reduir el temps necessari per obtenir els resultats de qualitat de les anàlisi de laboratori. S'utiliza un model de anàlisi de componentes principals (PCA) construït amb dades històriques en condicions normals de funcionament per discernir si un lot finalizat és normal o no. Es calcula una signatura de falla pels lots anormals i es passa a través d'un model de classificació per la seva estimació. L'estudi proposa un mètode per utilitzar la informació de les gràfiques de contribució basat en les signatures de falla, on els indicadors representen el comportament de les variables al llarg del procés en les diferentes etapes. Un conjunt de dades compost per la signatura de falla dels lots anormals històrics es construeix per cercar els patrons i entrenar els models de classifcació per estimar els resultas dels lots futurs. La metodologia proposada s'ha aplicat a un reactor seqüencial per lots (SBR). Diversos algoritmes de classificació es proven per demostrar les possibilitats de la metodologia proposada.

DNA multigene sequencing of topotypic specimens of the fascioliasis vector Lymnaea diaphana and phylogenetic analysis of the genus Pectinidens (Gastropoda)

Freshwater lymnaeid snails are crucial in defining transmission and epidemiology of fascioliasis. In South America, human endemic areas are related to high altitudes in Andean regions. The species Lymnaea diaphana has, however, been involved in low altitude areas of Chile, Argentina and Peru where human infection also occurs. Complete nuclear ribosomal DNA 18S, internal transcribed spacer (ITS)-2 and ITS-1 and fragments of mitochondrial DNA 16S and cytochrome c oxidase (cox)1 genes of L. diaphana specimens from its type locality offered 1,848, 495, 520, 424 and 672 bp long sequences. Comparisons with New and Old World Galba/Fossaria, Palaearctic stagnicolines, Nearctic stagnicolines, Old World Radix and Pseudosuccinea allowed to conclude that (i) L. diaphana shows sequences very different from all other lymnaeids, (ii) each marker allows its differentiation, except cox1 amino acid sequence, and (iii) L. diaphana is not a fossarine lymnaeid, but rather an archaic relict form derived from the oldest North American stagnicoline ancestors. Phylogeny and large genetic distances support the genus Pectinidens as the first stagnicoline representative in the southern hemisphere, including colonization of extreme world regions, as most southern Patagonia, long time ago. The phylogenetic link of L. diaphana with the stagnicoline group may give light to the aforementioned peculiar low altitude epidemiological scenario of fascioliasis.

Relación técnica entre la evolución de la luz artificial y paramentos interiores : falsos techos, paredes y suelos

El proyecto trata de abordar la relación sinérgica actual que mantienen los paramentos verticales con la iluminación y la inclusión de nuevas funciones. La investigación se centra en locales comerciales de planta baja de distintas marcs y productos (tiendas de ropa, restaurantes, peluquerias, etc) que busquen destacarse de sus competidores directos en un gran ciudad, mediante la diferenciación que aporta el diseño interior y la gestión de sus paramentos y la relación de éstos con la iluminación.

Avenços en l'estudi de la litiasi renal: mètodes de chemical imaging i intel·ligencia artificial (ANN) per la caracterització de càlculs renals

La litiasi urinària és un trastorn que implica la formació de precipitats en qualsevol part del tracte urinari. Aquest és un desordre comú que afecta aproximadament a una desena part de la població de la Unió Europea al llarg de la seva vida. A més, durant els cinc anys posteriors a un episodi litiàsic el percentatge de recurrència dels pacients és del 45 al 75%. Aquest trastorn urinari està influït per una gran quantitat de variables, d’origen fisiològic, psicològic i ambiental. Els episodis litiàsics, es poden solucionar espontàniament, amb l’expulsió del càlcul renal, o bé a través de diverses intervencions mèdiques. Els tractaments mèdics derivats de la litiasi urinària; és a dir, la fragmentació del càlcul, intervencions quirúrgiques i tractaments posteriors generen unes grans despeses als sistemes mèdics. Pels motius exposats, la identificació del desordre que ha originat l’episodi litiàsic és de radical importància, per tal de minimitzar el risc de reincidència. Els mètodes més usuals per determinar les causes que desencadenen la formació del càlcul renal són les anàlisis d’orina i l’estudi del càlcul generat. La correcta descripció de la composició i, especialment, l’estructura del càlcul renal pot aportar informació clau sobre les possibles causes de la seva formació, tant de l’inici de nucleació del càlcul com de les successives etapes de creixement cristal·lí. Tenint en compte aquest darrer aspecte, el present estudi s’ha dirigit a la caracterització de càlculs urinaris mitjançant l’aplicació de metodologies d’imatge química (Hyperspectral Imaging), el que va contribuir a determinar les principals característiques espectrals de cada compost majoritari als càlculs renals. D’altra banda, la utilització de mostres de composició coneguda ha possibilitat la creació d’un model amb Xarxes Neuronals Artificials, que permet la classificació de noves mostres de composició desconeguda, de manera més ràpida que el procediment actual. Aquest treball constitueix una nova contribució a la comprensió de l’estructura de les pedres de ronyó, així com les condicions de la seva formació. Els resultats obtinguts destaquen les possibilitats que presenten les tècniques emprades al camp de la litiasi renal, que permeten complementar els coneixements existents enfocats a millorar la qualitat de vida dels pacients.

Bacterial-induced protection against allergic inflammation through a multicomponent immunoregulatory mechanism.

Background Airborne microbial products have been reported to promote immune responses that suppress asthma, yet how these beneficial effects take place remains controversial and poorly understood. Methods We exposed mice to the bacterium Escherichia coli and subsequently induced allergic airway inflammation through sensitization and intranasal challenge with ovalbumin. Results Pulmonary exposure to the bacterium Escherichia coli leads to a suppression of allergic airway inflammation. This immune modulation was neither mediated by the induction of a T helper 1 (Th1) response nor regulatory T cells; however, it was dependent on Toll-like receptor 4 (TLR4) but did not involve TLR desensitisation. Dendritic cell migration to the draining lymph nodes and activation of T cells was unaffected by prior exposure to E.coli, while dendritic cells in the lung displayed a less activated phenotype and had impaired antigen presentation capacity. Consequently, in situ Th2 cytokine production was abrogated. The suppression of airway hyper-responsiveness was mediated through the recruitment of gd T cells; however, the suppression of dendritic cells and T cells was mediated through a distinct mechanism that could not be overcome by the local administration of activated dendritic cells, or by the in vivo administration of tumour necrosis factor a. Conclusion Our data reveal a localized immunoregulatory pathway that acts to protect the airways from allergic inflammation.

Seguiment d'objectes amb un sistema de visió artificial

Aquest projecte s’ha centrat en tractar la part de la Visió per Computador que s’encarrega del seguiment d’objectes dins d'una seqüència d’imatges. Concretament, s’ha fet una aproximació al seguiment d’objectes dins d’una escena qualsevol.