RIA amb sistema modular per a generar consultes dinàmiques a una base de dades

En aquest projecte s’han unificat les dades de l’empresa Solmania i s’han generat estadístiques i informes a diferents formats mitjançant una aplicació RIA implementada amb Adobe Flex. D’aquesta manera es pot fer un control dels paràmetres clau del negoci per ajudar a la companyia a aconseguir els objectius marcats d’una manera eficient. L’aplicatiu permet analitzar des de diversos punts de vista qualsevol tipus d’informació que genera el negoci i fer-ne comparatives de rendiment.

Aprendizaje causal en humanos: detectando la fuerza causal en contextos que varían en la tasa base del efecto

El beneficio principal de contar con una representación de la potencia causal (Cheng, 1997) es que ésta supone una descripción contexto-independiente de la influencia de una determinada causa sobre el efecto. Por lo tanto, una forma adecuada de poner a prueba la existencia de estos modelos mentales es crear situaciones en las que la gente observa o predice la efectividad de las causas diana en múltiples contextos. La naturaleza trans-situacional de la potencia trae consigo una serie de consecuencias testables que hemos puesto a prueba a lo largo de tres series experimentales. En la primera serie experimental investigamos la transferencia de la fuerza causal, aprendida en un contexto específico, a un contexto en el que la probabilidad o tasa base del efecto es diferente. Los participantes debían predecir la probabilidad del efecto dada la introducción de la causa en el nuevo contexto. En la segunda serie experimental estudiamos las estrategias utilizadas por las personas a la hora de descubrir relaciones causales. De acuerdo con el modelo de la potencia causal, si pretendemos descubrir la potencia de una causa, entonces lo más apropiado es introducirla en el contexto más informativo y menos ambiguo posible. En los distintos experimentos de la serie combinamos tanto contextos como causas probabilísticas y determinísticas. En la tercera serie experimental intentamos extender los hallazgos de Liljeholm & Cheng (2007), en los se encontró que la generalización entre contextos ocurre según las predicciones del modelo de potencia. Parece probable que el procedimiento de dos fases utilizado por los autores promueva la tendencia a ignorar algunos ensayos, generando artificialmente resultados consistentes con los esperados por la potencia. Además, cuando controlamos la P(E|C) independientemente de la potencia, el patrón de resultados se invirtió, contradiciendo lo esperado por el modelo de Cheng. En conclusión, existe cierta evidencia que apoya la existencia de modelos causales pero es necesario buscar formas adecuadas de poner a prueba estos modelos.

CHO expression of a novel human recombinant IgG1 anti-RhD antibody isolated by phage display.

Replacement of the hyperimmune anti-Rhesus (Rh) D immunoglobulin, currently used to prevent haemolytic disease of the newborn, by fully recombinant human anti-RhD antibodies would solve the current logistic problems associated with supply and demand. The combination of phage display repertoire cloning with precise selection procedures enables isolation of specific genes that can then be inserted into mammalian expression systems allowing production of large quantities of recombinant human proteins. With the aim of selecting high-affinity anti-RhD antibodies, two human Fab libraries were constructed from a hyperimmune donor. Use of a new phage panning procedure involving bromelin-treated red blood cells enabled the isolation of two high-affinity Fab-expressing phage clones. LD-6-3 and LD-6-33, specific for RhD. These showed a novel reaction pattern by recognizing the D variants D(III), D(IVa), D(IVb), D(Va), D(VI) types I and II. D(VII), Rh33 and DFR. Full-length immunoglobulin molecules were constructed by cloning the variable regions into expression vectors containing genomic DNA encoding the immunoglobulin constant regions. We describe the first, stable, suspension growth-adapted Chinese hamster ovary (CHO) cell line producing a high affinity recombinant human IgG1 anti-RhD antibody adapted to pilot-scale production. Evaluation of the Fc region of this recombinant antibody by either chemiluminescence or antibody-dependent cell cytotoxicity (ADCC) assays demonstrated macrophage activation and lysis of red blood cells by human lymphocytes. A consistent source of recombinant human anti-RhD immunoglobulin produced by CHO cells is expected to meet the stringent safety and regulatory requirements for prophylactic application.

Lipoxin A4 is a novel estrogen receptor modulator.

Inflammation is intimately linked with naturally occurring remodeling events in the endometrium. Lipoxins comprise a group of short-lived, nonclassic eicosanoids possessing potent anti-inflammatory and proresolution properties. In the present study, we investigated the role of lipoxin A(4) (LXA(4)) in the endometrium and demonstrated that 15-LOX-2, an enzyme necessary for LX biosynthesis, is expressed in this tissue. Our results establish that LXA(4) possesses robust estrogenic activity through its capacity to alter ERE transcriptional activity, as well as expression of estrogen-regulated genes, alkaline phosphatase activity, and proliferation in human endometrial epithelial cells. Interestingly, LXA(4) also demonstrated antiestrogenic potential, significantly attenuating E2-induced activity. This estrogenic activity was directly mediated through estrogen receptors (ERs). Subsequent investigations determined that the actions of LXA(4) are exclusively mediated through ERα and closely mimic those of the potent estrogen 17β-estradiol (E2). In binding assays, LXA(4) competed with E2 for ER binding, with an IC(50) of 46 nM. Furthermore, LXA(4) exhibited estrogenic activity in vivo, increasing uterine wet weight and modulating E2-regulated gene expression. These findings reveal a previously unappreciated facet of LXA(4) bioactions, implicating this lipid mediator in novel immunoendocrine crosstalk mechanisms.

Sistema didàctic per millorar l'aprenetatge de la representació del espai arquitectònic amb ajuts "on line"

El projecte ha tingut com a finalitat cobrir un buit en la formació dels estudiants pel que respecta a les seves limitacions en l’aprenentatge de les diferents estratègies i metodologies de treball. Aquest buit ens ha fet pensar en l’elaboració d’un sistema didàctic que possibiliti una comunicació fluida amb l’alumne i que pugui anar més enllà de l’àmbit específic de les aules. Es per això que la nostra proposta té com a referent un aprofitament més racional del temps de treball de l’estudiant. Per tal d’arribar a aquesta finalitat ens hem plantejat un grup d’objectius concrets ordenats segons els dos nivells d’assoliment següents: Nivell 1: - Definir un material didàctic que pugui transmetre de la manera més objectiva possible les eines necessàries per tal que l’alumne resolgui un conjunt de problemes concrets. - Proporcionar a l’estudiant un procediment didàctic basat en un grup de tasques amb un material de suport on ha de posar a prova l’aplicabilitat dels conceptes donats a les classes teòriques. - Partir d’un sistema que permeti a l’alumne tenir una referència constant de recolzament teòric fora de les aules quan està resolent les pràctiques assignades en el curs. - Definir unes característiques funcionals del material utilitzat en l’activitat pràctica de tal manera que sigui un instrument efectiu per al control del propi estudiant sobre el seu procés d’avaluació. Nivell 2: - Fer servir una metodologia d’activitats pràctiques on es puguin accentuar les capacitats de resposta creativa individual de l’estudiant. - Plantejar l’intercanvi d’experiències i propostes d’estratègies per a la resolució dels temes pràctics mitjançant sessions de seminaris prèvies a les pràctiques. - Promoure unes relacions transversals amb altres àrees de coneixement de tal manera que l’alumne pugui vincular la seva resposta a les activitats pràctiques proposades per altres assignatures, amb els coneixements adquirits a la nostra assignatura.

Statmedia 3 : activitats on-line individualitzades d'estadística i matemàtiques als ensenyaments de Ciències Experimentals i Socials

El projecte Statmedia 3 ha consolidat definitivament la proposta de les assignatures Bioestadística de Biologia, Anàlisi de dades de Ciències Ambientals i d’Estadística Matemàtica de la Diplomatura renovant una part del material creat amb Statmedia 2. S’han inclòs a més Matemàtiques d’Ambientals i Introducció a la Probabilitat del Grau d’Estadística. L’anterior MQD abastava només pràctiques mentre que aquest projecte permet una oferta diversa d’activitats individualitzades. La individualització consisteix en que cada estudiant rep una proposta de cas personalitzada amb dades diferents. Les activitats poden ser programades presencialment o no, però la clau de l’èxit de l’activitat és que l’alumne obtingui reconeixement del seu treball en l’avaluació continuada. La valoració que fan als alumnes de Statmedia és molt bo, i observem que es produeix una millora en els resultats acadèmics. Statmedia 3 ha implicat un important esforç en la vessant informàtica del projecte, la barreja de tecnologies que utilitzem son punteres: Ajax, servlets i applets Java... Hem posat a punt un assistent on-line per dissenyar documents i planificar activitats que facilita la tasca dels professors. La nostre participació en primera línea del procés de convergència a l’EEES ens ha permès anticipar alguns canvis, i s’ha traduït en que el claustre del Departament d’Estadística assumís que Statmedia és una metodologia essencial dels seus plans docents. El projecte continua en un quart projecte MQD consecutiu, on desplegarem la nova tecnologia implementada. L’objectiu principal serà dotar a les assignatures dels 7 graus on participa el departament d’activitats individualitzades en forma de casos pràctics, problemes i proves diverses. La col·lecció de material emmagatzemada en la nostra biblioteca, forjada després de quasi deu anys de treball continuat, juntament amb l’experiència acumulada de com utilitzar Statmedia de la forma més eficient han començat a ser explotades en els nous graus aquest mateix curs 2009-2010.

Establishment and Characterization of a Cell Line from the Mosquito Anopheles albimanus (Diptera: Culicidae)

A new cell line designated LSB-AA695BB, was established from embryos of the mosquito Anopheles albimanus. The primary culture was initiated in April, 1995, and the first passage was made 48 days later. Serial subcultures of the cells have been carried through 90 passages from Abril 1995 to February 1996. The cells were grown at 28°C in MK/VP12 medium, supplemented with 20% fetal bovine serum; the pH tolerance ranged between 6.8 to 7.0. The cells have also been adapted to MM/VP12 medium under the same pH, temperature and serum concentration. The majority of the cells were a fibroblast-type. Isozyme characterization showed a pattern similar to that of An. albimanus pupae and adults but distinct from Ae. taeniorhynchus and Ae. albopictus (C6/36) mosquito cell lines. The culture was shown to be free of mycoplasma, bacteria and fungi. Microsporidia contamination of transovarial transmission was controlled with 6.0 mg/ml of albendazole

Phase II study of weekly plitidepsin as second-line therapy for small cell lung cancer.

OBJECTIVE: To evaluate the antitumor activity and safety profile of plitidepsin administered as a 1h weekly intravenous (i.v.) infusion of 3.2mg/m(2) to patients with small cell lung cancer (SCLC) who relapsed or progressed after one line of chemotherapy. PATIENTS AND METHODS: This was a multicenter, open-label, single-arm, exploratory, phase II clinical trial. Treatment lasted until disease progression, unacceptable toxicity, patient refusal or treatment delay for >2 weeks. Objective response rate (primary efficacy endpoint) was evaluated according to response evaluation criteria in solid tumors (RECIST). The rate of stable disease (SD) lasting for at least 6 months and time-to-event variables were secondary endpoints of efficacy. Toxicity was assessed using National Cancer Institute Common Toxicity Criteria (NCI-CTC) version 2.0. RESULTS: Twenty pretreated SCLC patients (median age, 60 years) with extensive (n=13) or limited-stage disease (n=7) received a total of 24 treatment cycles (median, one cycle per patient; range, 1-2). Objective tumor responses were not observed and only one of the 17 evaluable patients had SD. With a median follow-up of 11.8 months, the progression-free survival and the median overall survival were 1.3 months and 4.8 months, respectively. The most troubling or common toxicities were fatigue, muscle weakness, lymphopenia, anemia (no patients showed neutropenia), and asymptomatic, non-cumulative increase of transaminases levels and alkaline phosphatase. CONCLUSION: This clinical trial shows that a cycle of 1h weekly i.v. infusion of plitidepsin (3.2mg/m(2)) was generally well tolerated other than fatigue and muscle weakness in patients with pretreated SCLC. One patient died due to multi-organ failure. The absence of antitumor activity found here precludes further studies of this plitidepsin schedule as second-line single-agent treatment of SCLC.

Producing on-line ultrapure dialysis fluid.

The process of on-line generation of ultrapure dialysis fluid is a core prerequisite for the safe execution of modern renal replacement therapies such as on-line hemodiafiltration and high-flux hemodialysis. In these extracorporeal treatments with variable degrees of convection, significant volumes of plasma water are removed and replaced with dialysis fluid, which must occur without causing harm to the patient. Historically, on-line generation of sterile and pyrogen-free physiological substitution fluid by the process of membrane ultrafiltration of fresh dialysis fluid has its origin in hemofiltration, a purely convective therapy. Development of this and later therapies is described in the historical context of a successful effort over decades to overcome the above formidable challenge, which was provided jointly by pioneering clinical investigators and a resourceful dialysis industry.

VeriStrat(®) has a prognostic value for patients with advanced non-small cell lung cancer treated with erlotinib and bevacizumab in the first line: Pooled analysis of SAKK19/05 and NTR528.

BACKGROUND: VeriStrat(®) is a serum proteomic test used to determine whether patients with advanced non-small cell lung cancer (NSCLC) who have already received chemotherapy are likely to have good or poor outcomes from treatment with gefitinib or erlotinib. The main objective of our retrospective study was to evaluate the role of VS as a marker of overall survival (OS) in patients treated with erlotinib and bevacizumab in the first line. PATIENTS AND METHODS: Patients were pooled from two phase II trials (SAKK19/05 and NTR528). For survival analyses, a log-rank test was used to determine if there was a statistically significant difference between groups. The hazard ratio (HR) of any separation was assessed using Cox proportional hazards models. RESULTS: 117 patients were analyzed. VeriStrat classified patients into two groups which had a statistically significant difference in duration of OS (p=0.0027, HR=0.480, 95% confidence interval: 0.294-0.784). CONCLUSION: VeriStrat has a prognostic role in patients with advanced, nonsquamous NSCLC treated with erlotinib and bevacizumab in the first line. Further work is needed to study the predictive role of VeriStrat for erlotinib and bevacizumab in chemotherapy-untreated patients.