Morphology, ontogeny and structure of the stipular nectaries in Caamembeca spectabilis (Polygalaceae)

ABSTRACT Nodal glands are found in one third of the Polygalaceae genera and have valuable taxonomic, ecological and evolutionary significance. In Brazil, they occur in five of the eleven genera already registered. However, there is still a controversy regarding the origin of these structures. The objective of this study was to characterize the morphology and the origin of nodal glands inCaamembeca spectabilis, in order to increase the structural and functional knowledge of these glands in the genera. Samples of nodal regions were collected, fixed and processed according to the methods of light microscopy and electron scanning. Ants were observed and identified along the stem axis. The glucose in exudate allows us to classify these glands as extrafloral nectaries. They are located in pairs on the nodal region. However, its origin is in the leaf trace. In the longitudinal section, the nectaries were present in the apex of cells with anticlinal walls impregnated with suberin, which represents the first record for the family. In this region there is also the formation of a hole by lysis. The secretory tissue is surrounded by phloem. Xylem vessels were observed only on the basis of the nectary, where there are also idioblasts with crystals in druse type. We have studied the ontogeny of the glands nodal in Caamembeca spectabilis and unveiled that these glands are linked to the leaves as stipular nectaries. In addition, the new findings presented here may add support for the understanding of morphology and anatomy of nodal glands in Caamembeca.

Flow cytometry analyses of calcification propensity

Dissertação de mestrado integrado em Engenharia Biomédica (área de especialização em Engenharia Clínica)

Synthesis of iminosugars through diastereo/enantioselective diels-alder cycloaddition

Tese de Doutoramento em Ciências (Especialidade em Química)

Ligantes de baixo impacto ambiental e baixo custo, baseados na ativação química de escórias de aciaria

Dissertação de mestrado integrado em Engenharia Civil

Bioactive ceramics for tissue engineering and regenerative medicine derived from marine sponges

Publicado em "Journal of tissue engineering and regenerative medicine". Vol. 8, suppl. s1 (2014)

Comportamento acústico de blocos de terra compactada ativados alcalinamente

Dissertação de mestrado integrado em Engenharia Civil

Enzymatic treatments to improve mechanical properties and surface hydrophobicity of jute fiber membranes

Fiber membranes prepared from jute fragments can be valuable, low cost, and renewable. They have broad application prospects in packing bags, geotextiles, filters, and composite reinforcements. Traditionally, chemical adhesives have been used to improve the properties of jute fiber membranes. A series of new laccase, laccase/mediator systems, and multi-enzyme synergisms were attempted. After the laccase treatment of jute fragments, the mechanical properties and surface hydrophobicity of the produced fiber membranes increased because of the cross-coupling of lignins with ether bonds mediated by laccase. The optimum conditions were a buffer pH of 4.5 and an incubation temperature of 60 °C with 0.92 U/mL laccase for 3 h. Laccase/guaiacol and laccase/alkali lignin treatments resulted in remarkable increases in the mechanical properties; in contrast, the laccase/2,2-azino-bis-(3-ethylthiazoline-6-sulfonate) (ABTS) and laccase/2,6-dimethoxyphenol treatments led to a decrease. The laccase/ guaiacol system was favorable to the surface hydrophobicity of jute fiber membranes. However, the laccase/alkali lignin system had the opposite effect. Xylanase/laccase and cellulase/laccase combined treatments were able to enhance both the mechanical properties and the surface hydrophobicity of jute fiber membranes. Among these, cellulase/laccase treatment performed better; compared to mechanical properties, the surface hydrophobicity of the jute fiber membranes showed only a slight increase after the enzymatic multi-step processes.

Amazonites de Valença - Norte de Portugal

Dissertação de mestrado em Ordenamento e Valorização de Recursos Geológicos

Beeswax organogels: Influence of gelator concentration and oil type in the gelation process

This work focused on how different types of oil phase, MCT (medium chain triglycerides) and LCT (long chain triglycerides), exert influence on the gelation process of beeswax and thus properties of the organogel produced thereof. Organogels were produced at different temperatures and qualitative phase diagrams were constructed to identify and classify the type of structure formed at various compositions. The microstructure of gelator crystals was studied by polarized light microscopy. Melting and crystallization were characterized by differential scanning calorimetry and rheology (flow and small amplitude oscillatory measurements) to understand organogels' behaviour under different mechanical and thermal conditions. FTIR analysis was employed for a further understanding of oil-gelator chemical interactions. Results showed that the increase of beeswax concentration led to higher values of storage and loss moduli (G, G) and complex modulus (G*) of organogels, which is associated to the strong network formed between the crystalline gelator structure and the oil phase. Crystallization occurred in two steps (well evidenced for higher concentrations of gelator) during temperature decreasing. Thermal analysis showed the occurrence of hysteresis between melting and crystallization. Small angle X-ray scattering (SAXS) analysis allowed a better understanding in terms of how crystal conformations were disposed for each type of organogel. The structuring process supported by medium or long-chain triglycerides oils was an important exploit to apprehend the impact of different carbon chain-size on the gelation process and on gels' properties.

A design of experiments to assess phosphorous removal and crystal properties in struvite precipitation of source separated urine using different Mg sources

Supplementary data associated with this article can be found, in the online version, at: http://dx.doi.org/10.1016/j.cej.2016.03.148.

Аэрозоли и ледяные кристаллы в атмосфере

В монографии приведены результаты многолетних полевых, лабораторных и теорических исследований распределения естественных и искусственных аэрозолей в атмосфере и облаках и их роли в образовании леденых зародышей.

Anwendung eines kristallplastischen Materialmodells in der Umformsimulation

Material law, crystal plasticity, cubic bodycentered crystals, bcc crystals, steel, pencil glide, texture, texture approximation, texture development, deep drawing, springback, simulation

Preparació de materials híbrids orgànico-inorgànics a partir de sals d'imidazoli

Estudi elaborat a partir d’una estada a l’ Ecole Nationale Supérieure de Chimie de Montpellier, França, durant 2006. S’han sintetitzat materials híbrids orgànico-inorgànics mitjançant el procés sol-gel i altres estratègies sintètiques. En alguns casos, s’ha intentat estructurar aquests materials, ja sigui per autoestructuració o per mitjà de tensioactius. Com a catalitzadors de les reaccions d'hidròlisi i policondensació s’han utilitzat àcids, bases i fluorurs. Els materials obtinguts s’han caracteritzat mitjançant diferents tècniques: BET (Brunauer-Emmett-Teller), TEM (microscopia electrònica de transmissió), SEM (microscòpia electrònica de rastreig), raigs X en pols , IR i RMN (ressonància magnètica nuclear) en estat sòlid. Amb aquests materials es pretén preparar catalitzadors heterogenis de Pd per reaccions d’acoblament creuat, i de Ru per reaccions de metàtesi. També s’han sintetitzat sals d'imidazoli amb cadenes hidrocarbonades llargues amb l'objectiu de preparar gels de sílice amb aquestes molècules atrapades dins la matriu inorgànica. Aquests materials s’utilitzaran com a organocatalitzadors i també es prepararan els corresponents catalitzadors de Pd per reaccions de Heck, Suzuki i Sonogashira. Les sals d’imidazoli s’han utilitzat com a tensioactius en la preparació de gels de sílice estructurats. Aquestes molècules han resultat ser cristalls líquids i s’han caracteritzar mitjançant DSC (differential scanning calorimetry), microscopia òptica i raigs X.

Preparació i caracterització de materials mesoporosos en sistemes tensioactius

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Universitat Nacional de Yokohama des de maig fins a mitjans de juny del 2006. S'ha estudiat el comportament fàssic i la preparació de sílica mesoporosa pels nous tensioactius fluorats d'estructura C8F17SO2(C3H7)N(C2H4O)nH (abreujat C8F17(EO)n. El tensioactiu C8F17(EO)n forma micel•les allargades i cristalls líquids en aigua, i per tant pot ser adequat per a la preparació de materials mesoporosos. Sílica mesoestructurada es va preparar pel mètode de precipitació per autoagregació cooperativa. Un estudi sistemàtic es va realitzar, investigant la influència de les concentracions de tensioactiu i precursor (TEOS), l’efecte del pH i de la longitud de cadena de poliòxid d’etilè. Els materials es van caracteritzar per raigs X a angle petit (SAXS), sorció de nitrògen i TEM. Els materials obtinguts presenten diàmetres de por petits i parets de por gruixudes. A més, aquests materials posseeixen altes superfícies específiques, que s’han obtingut emprant concentracions de tensioactiu petites, produint parets de por robustes sense microporositat significativa. La superfície específica es manté durant el procés de calcinació, malgrat un petit encongiment degut a l’entrecreuament de la sílica. Els materials de sílica obtinguts han mostrat ser significativament més robustos que altres materials similars descrits a la bibliografia, com la sílica MCM-41.

Determinació de la ubicació estructural dels ions Yb3+ i Nb3+ en Yb:RTP, Nb:RTP i (Nb,Yb):RTP

Estudi elaborat a partir d’una estada al Stony Brook University al juliol del 2006. El RbTiOPO4 (RTP) monocristal•lí és un material d' òptica no lineal molt rellevant i utilitzat en la tecnologia làser actual, químicament molt estable i amb unes propietats físiques molt destacades, entre elles destaquen els alts coeficients electro-òptics i l'alt llindar de dany òptic que presenta. En els últims anys s’està utilitzant tecnològicament en aplicacions d'òptica no lineal en general i electro-òptiques en particular. En alguns casos ja ha substituït, millorant prestacions, a materials tals com el KTP o el LNB(1). Dopant RTP amb ions lantànids (Ln3+) (2-4), el material es converteix en un material làser auto-doblador de freqüència, combinant les seves propietats no lineals amb les de matriu làser. El RTP genera radiació de segon harmònic (SHG) a partir d’un feix fonamental amb longituds d’ona inferiors a 990 nm, que és el límit que presenta el KTP.La determinació de la ubicació estructural i l’estudi de l'entorn local del ions actius làser és de fonamental importància per a la correcta interpretació de les propietats espectroscòpiques d’aquest material. Mesures de difracció de neutrons sobre mostra de pols cristal•lí mostren que els ions Nb5+ i Ln3+ només substitueixin posicions de Ti4+ (8-9). Estudis molt recents d'EPR (electron paramagnetic resonance) semblen indicar que quan la concentració d'ió Ln3+ es baixa, aquest ió presenta la tendència a substituir l'ió alcalí present a l'estructura (10).Després dels resultats obtinguts en el present treball a partir de la tècnica EXAFS a la instal•lació sincrotò del Brookhaven National Laboratory/State University of New York (Stony Brook) es pot concloure definitivament que els ions Nb s’ubiquen en la posició Ti (1) i que els ions Yb3+ es distribueixen paritariament en les dues posicions del Ti (1 i 2). Aquests resultats aporten una valuosa informació per a la correcta interpretació dels espectres, tant d’absorció com d’emissió, del material i per la avaluació dels paràmetres del seu comportament durant l'acció làser.