Impact of severe epilepsy on development: Recovery potential after successful early epilepsy surgery.

Purpose: Epilepsy surgery in young children with focal lesions offers a unique opportunity to study the impact of severe seizures on cognitive development during a period of maximal brain plasticity, if immediate control can be obtained. We studied 11 children with early refractory epilepsy (median onset, 7.5 months) due to focal lesion who were rendered seizure-free after surgery performed before the age of 6 years. Methods: The children were followed prospectively for a median of 5 years with serial neuropsychological assessments correlated with electroencephalography (EEG) and surgery-related variables. Results: Short-term follow-up revealed rapid cognitive gains corresponding to cessation of intense and propagated epileptic activity [two with early catastrophic epilepsy; two with regression and continuous spike-waves during sleep (CSWS) or frontal seizures]; unchanged or slowed velocity of progress in six children (five with complex partial seizures and frontal or temporal cortical malformations). Longer-term follow-up showed stabilization of cognitive levels in the impaired range in most children and slow progress up to borderline level in two with initial gains. Discussion: Cessation of epileptic activity after early surgery can be followed by substantial cognitive gains, but not in all children. In the short term, lack of catch-up may be explained by loss of retained function in the removed epileptogenic area; in the longer term, by decreased intellectual potential of genetic origin, irreversible epileptic damage to neural networks supporting cognitive functions, or reorganization plasticity after early focal lesions. Cognitive recovery has to be considered as a "bonus," which can be predicted in some specific circumstances.

La competència «El treball col·laboratiu» : una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME