University of Iowa School of Library and Information Science newsletter. Fall 2010, no. 48.

Newsletter from the University of Iowa School of Library and Information Science.

University of Iowa School of Library and Information Science newsletter. Fall 2011, no. 49.

Newsletter from the University of Iowa School of Library and Information Science.

University of Iowa School of Library and Information Science newsletter. Fall 2012, no. 50.

Newsletter from the University of Iowa School of Library and Information Science.

Correlates of insomnia in patients with social phobia: role of depression and anxiety.

The severity of insomnia and the relationships between social fear, anxiety, depression and insomnia were examined in 179 patients with social phobia. Two-thirds of our sample had insomnia. Depression, anxiety, social anxiety, and insomnia were positively correlated. General and social anxiety contributed to insomnia when accounting for depression.

Associations of serum uric acid and SLC2A9 variant with depressive and anxiety disorders: a population-based study

Background: Limited information exists regarding the association between serum uric acid (SUA) and psychiatric disorders. We explored the relationship between SUA and subtypes of major depressive disorder (MDD) and specific anxiety disorders. Additionally, we examined the association of SLC2A9 rs6855911 variant with anxiety disorders. Methods: We conducted a cross-sectional analysis on 3,716 individuals aged 35-66 years previously selected for the population-based CoLaus survey and who agreed to undergo further psychiatric evaluation. SUA was measured using uricase-PAP method. The French translation of the semi-structured Diagnostic Interview for Genetic Studies was used to establish lifetime and current diagnoses of depression and anxiety disorders according to the DSM-IV criteria. Results: Men reported significantly higher levels of SUA compared to women (357}74 μmol/L vs. 263}64 μmol/L). The prevalence of lifetime and current MDD was 44% and 18% respectively while the corresponding estimates for any anxiety disorders were 18% and 10% respectively. A quadratic hockey-stick shaped curve explained the relationship between SUA and social phobia better than a linear trend. However, with regards to the other specific anxiety disorders and other subtypes of MDD, there was no consistent pattern of association. Further analyses using SLC2A9 rs6855911 variant, known to be strongly associated with SUA, supported the quadratic relationship observed between SUA phenotype and social phobia. Conclusions: A quadratic relationship between SUA and social phobia was observed consistent with a protective effect of moderately elevated SUA on social phobia, which disappears at higher concentrations. Further studies are needed to confirm our observations.

Brain Injury Quick Guide: Information and Resources for Teachers and School Staff, July 2013

The Brain Injury Quick Guide was developed as a resource tool for educators and school staff. Functional challenges (including social, physical, communication, and cognitive) are common following brain injury. This booklet serves as a resource outlining common challenges students may face in the classroom as well as strategies for addressing these challenges. Case studies outlining common challenges with possible strategies are provided with suggestions for IEP/504 plan accommodations. Basic brain anatomy and brain injury statistics are also reviewed.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

3-year follow-up results of bone mineral content and density after a school-based physical activity randomized intervention trial.

BACKGROUND: As an important modifiable lifestyle factor in osteoporosis prevention, physical activity has been shown to positively influence bone mass accrual during growth. We have previously shown that a nine month general school based physical activity intervention increased bone mineral content (BMC) and density (aBMD) in primary school children. From a public health perspective, a major key issue is whether these effects persist during adolescence. We therefore measured BMC and aBMD three years after cessation of the intervention to investigate whether the beneficial short-term effects persisted. METHODS: All children from 28 randomly selected first and fifth grade classes (intervention group (INT): 16 classes, n=297; control group (CON): 12 classes, n=205) who had participated in KISS (Kinder-und Jugendsportstudie) were contacted three years after cessation of the intervention program. The intervention included daily physical education with daily impact loading activities over nine months. Measurements included anthropometry, vigorous physical activity (VPA) by accelerometers, and BMC/aBMD for total body, femoral neck, total hip, and lumbar spine by dual-energy X-ray absorptiometry (DXA). Sex- and age-adjusted Z-scores of BMC or aBMD at follow-up were regressed on intervention (1 vs. 0), the respective Z-score at baseline, gender, follow-up height and weight, pubertal stage at follow-up, previous and current VPA, adjusting for clustering within schools. RESULTS: 377 of 502 (75%) children participated in baseline DXA measurements and of those, 214 (57%) participated to follow-up. At follow-up INT showed significantly higher Z-scores of BMC at total body (adjusted group difference: 0.157 units (0.031-0.283); p=0.015), femoral neck (0.205 (0.007-0.402); p=0.042) and at total hip (0.195 (0.036 to 0.353); p=0.016) and higher Z-scores of aBMD for total body (0.167 (0.016 to 0.317); p=0.030) compared to CON, representing 6-8% higher values for children in the INT. No differences could be found for the remaining bone parameters. For the subpopulation with baseline VPA (n=163), effect sizes became stronger after baseline VPA adjustment. After adjustment for baseline and current VPA (n=101), intervention effects were no longer significant, while effect sizes remained the same as without adjustment for VPA. CONCLUSION: Beneficial effects on BMC of a nine month general physical activity intervention appeared to persist over three years. Part of the maintained effects may be explained by current physical activity.

Audit report on Clarke Community School District in Osceola, Iowa for the year ended June 30, 2013

Audit report on Clarke Community School District in Osceola, Iowa for the year ended June 30, 2013

Audit report on Sheldon Community School District in Sheldon, Iowa for the year ended June 30, 2013

Audit report on Sheldon Community School District in Sheldon, Iowa for the year ended June 30, 2013

Macrophage migration inhibitory factor is critically involved in basal and fluoxetine-stimulated adult hippocampal cell proliferation and in anxiety, depression, and memory-related behaviors.

Intensive research is devoted to unravel the neurobiological mechanisms mediating adult hippocampal neurogenesis, its regulation by antidepressants, and its behavioral consequences. Macrophage migration inhibitory factor (MIF) is a pro-inflammatory cytokine that is expressed in the CNS, where its function is unknown. Here, we show, for the first time, the relevance of MIF expression for adult hippocampal neurogenesis. We identify MIF expression in neurogenic cells (in stem cells, cells undergoing proliferation, and in newly proliferated cells undergoing maturation) in the subgranular zone of the rodent dentate gyrus. A causal function for MIF in cell proliferation was shown using genetic (MIF gene deletion) and pharmacological (treatment with the MIF antagonist Iso-1) approaches. Behaviorally, genetic deletion of MIF resulted in increased anxiety- and depression-like behaviors, as well as of impaired hippocampus-dependent memory. Together, our studies provide evidence supporting a pivotal function for MIF in both basal and antidepressant-stimulated adult hippocampal cell proliferation. Moreover, loss of MIF results in a behavioral phenotype that, to a large extent, corresponds with alterations predicted to arise from reduced hippocampal neurogenesis. These findings underscore MIF as a potentially relevant molecular target for the development of treatments linked to deficits in neurogenesis, as well as to problems related to anxiety, depression, and cognition.

Aufftrittsangst : kardiorespiratorische Aktivität bei ängstlichen und nichtängstlichen Musikstudenten in einer Auftrittssituation = Performance anxiety : cardiorespiratory activity in high- and low-anxious professional music students in a performance situation

Fragebogenstudien haben gezeigt, dass ängstliche Musiker vor und/oder während eines Auftritts möglicherweise unter Hyperventilationssymptomen leiden. Berichtete Symptome beinhalten Kurzatmigkeit, schnelles oder tiefes Einatmen, Schwindelgefühl und Herzklopfen. Bisher hat jedoch noch keine Studie getestet, ob diese selbstberichteten Symptome tatsächlich kardiorespiratorische Veränderungen widerspiegeln. Das Hauptziel dieser Studie ist es, zu bestimmen, ob sich Auftrittsangst bei Musikern physiologisch über kardiorespiratorische Muster äußert. Wir haben insgesamt 74 Musikstudenten von Schweizer Musikhochschulen getestet. Diese Studenten wurden aufgrund ihrer selbstberichteten Auftrittsangst (STAI-S) in zwei Gruppen unterteilt: ängstliche Musiker und nichtängstliche Musiker. Die Studenten wurden in drei unterschiedlichen Situationen getestet: Ausgangszustand, Auftritt ohne Publikum, Auftritt mit Publikum. Wir haben folgende Parameter gemessen: a) kardiorespiratorische Muster und endexpiratorisches CO2, welches eine gute nichtinvasive Schätzung des Hyperventilationsgrades liefert und b) subjektiv wahrgenommene Emotionen und subjektiv wahrgenommene physiologische Aktivität. Das Poster zeigt die ersten Resultate der 15 ängstlichsten und der 15 am wenigsten ängstlichen Musiker. Das Hauptinteresse gilt den folgenden Punkten: Herz- und Atemfrequenz, subjektiv wahrgenommenes Herzklopfen, subjektiv wahrgenommene Kurzatmigkeit und subjektiv wahrgenommenes Angstgefühl. Die Resultate dieser Studie zeigen erstens, dass ängstliche und nichtängstliche Musikstudenten zu den verschiedenen Messzeitpunkten eine vergleichbare physiologische Aktivität aufweisen und zweitens, dass ängstliche Musikstudenten ein signifikant höheres Angstgefühl haben und signifikant mehr Herzklopfen und Kurzatmigkeit wahrnehmen vor und/oder während eines Auftritts mit Publikum. Dies deutet darauf hin, dass sich ängstliche und nichtängstliche Musikstudenten a) bezüglich der subjektiv wahrgenommenen physiologischen Symptome und des selbst berichteten Angstgefühls vor und/oder während eines öffentlichen Auftritts unterscheiden und sich b) bezüglich der untersuchten physiologischen Reaktionen nicht unterscheiden.