968 resultados para Reactor Discontinuu Seqüencial (RDS)
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia més creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formació, autonomia i rendiment acadèmic, en els aspectes relacionats amb la Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia i l'Atenció Farmacèutica, i que consistirà en una primera aproximació a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital són WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinàmic de fàcil retroalimentació i en constant actualització. Mitjançant la utilització d'aquest material docent es treballen aspectes com l'ús de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distància, aprenentatge seqüencial, treball en grup, participació activa i responsabilitat de l'alumne en el procés d'ensenyament aprenentatge i l'aproximació del mateix a la realitat professional entre altres, i tot això encaminat a promoure l'adaptació dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els títols del qual són Sistemes Personalitzats de Dosificació, Compliment terapèutic: el gran repte actual: informació al pacient, Compliment terapèutic: el gran repte actual: informació al professional sanitari, Dispensació activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensació activa en Hipertensión arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducció, Tasca, Procés, Recursos, Avaluació, Conclusió, Guia Didàctica i Crèdits. Les WQs estan allotjades en la pàgina web de la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, i a elles s'accedeix a través de l'adreça web http://www.ub.és/farcli/wp0.htm
Resumo:
Es va avaluar la seguretat de quatre dosis diferents (5, 25, 100 i 200 µg de FCMtb) d’una nova vacuna anti-tuberculosa (RUTI) en voluntaris sans comparant-la amb placebo amb un assaig clínic de fase I (n=24), unicèntric, doble cec, emmascarat, aleatoritzat (2:1), controlat amb placebo, seqüencial, d’escalada de dosi, administrant dues dosis de vacuna separades per 28 dies. Noranta-nou % dels esdeveniments adversos van ser lleus. Cefalea, dolor al lloc d’inoculació i fasciculacions van ser els esdeveniments locals més freqüents. Els grups de dosi de 5 i 25 µg de FCMtb van presentar la millor relació benefici/risc, sent d’elecció per a futurs estudis de fase II.
Resumo:
Purpose: To phenotype a large 3 generation Swiss family with pattern dystrophy and to report a successful result of treatment with ranibizumab of a subfoveal choroidal neovascularisation (CNV) associated with pattern dystrophy in 1 patient Patients and methods: 4 affected and 3 unaffected patients (3 female 4 male, age range: 19 - 80 years) were assessed with a complete ophthalmologic examination. AF images were taken using Heidelberg Retina Angiograph and the digital color photos, fluorescein angiogragraphy (FFA) using the same TOPCON 501 camera. Electroretinogram (full-field and multifocal) was performed in 1 affected patient. One 48 years old patient developed a subfoveal CNV, which was treated with 2 injections of ranibizumab, at 3 months interval. Blood sample was taken for molecular analysis (screening of the gene RDS). Results: Two patients had a typical fundoscopic appearance of pattern dystrophy with butterfly shaped deposit at the fovea and some peripheral flecks, as shown with AF imaging.. Two others affected patients had a more unusual appearance with some macular atrophy in one or both eyes, surrounded by flecks. The visual acuity ranged from 1.0 to 0.1 according to Snellen EDTRS chart. The patient with subfoveal CNV presented a drop of vision form 1.0 to 0.6 within 10 days prior to the diagnosis and also reported some metamorphopsia. FFA and optical computerized tomography (OCT) confirmed a classic CNV. After the 1st injection her vision improved to 1.0 but persistent metamorphopsia and fluid on OCT motivated a second injection. One month after the second injection the OCT was flat and the patient had no symptoms. The results of RDS screening will be presented at the meeting. Conclusion: We present a family with pattern dystrophy, with some members having an unusual fundus appearance, which was mistaken for an early onset dry AMD. The AF imaging is a useful tool in diagnosing this condition. A CNV associated with pattern dystrophy a rare. This is the first report of a successful treatment of the CNV with anti-VEGF intravitreal injections.
Resumo:
Com a part inicial d'un procés més ampli d’implementació dels principis del Disseny Instruccional Universal a la Universitat de Vic, aquest estudi ha examinat i explorat els estils d'aprenentatge dels estudiants de primer curs de la Diplomatura de Mestre a la Universitat de Vic. Els objectius han estat, analitzar els perfils dels estils d’aprenentatge dels alumnes de primer curs d'educació per determinar si hi havia diferències significatives en l'estil d'aprenentatge preferit en base a especialitat escollida, edat i sexe, així com també detectar correlacions entre estilsd'aprenentatge i rendiment acadèmic. S’ha estudiat una mostra de 243 estudiants. L'instrument de mesura ha estat el “Index of Learning Styles Questuinnaire”. S’ha procedit a fer un anàlisi descriptiu i ANOVA. Els resultats mostren una distribució de les quatre dimensions del ILS similars als perfils d’altres poblacions d'altres universitats. La immensa majoria dels estudiants resulten visuals i sensorial i indiferents per a les dimensions actiu-reflexiu i seqüencial-global. Per especialitat i edat només les dimensions actiureflexiu ivisual-verbal han mostrat diferències significatives. Per gènere no s'han trobat diferèncie significatives . Pel que respecta al rendiment acadèmic, només la dimensió visual-verbal sembla tenir una relació significativa, obtenint qualificacions sensiblement més altes aquells estudiants amb un perfil verbal més alts que els efectes visuals. S’ha generat dues noves variables "nivell de dispersió" i "grau de risc". No s’ha trobat cap relació entre aquests dos factors i el rendiment acadèmic. S’han discutit els resultats. L’instrument ILSQ sembla presentar un valor moderat com a element predictiu de dificultats l'aprenentatge de l’alumnat i el seu rendiment acadèmic.
Resumo:
Key points from the IPH response include: There is growing recognition that the leading causes of illness and death, including heart disease, cancer, respiratory diseases and injuries, may be exacerbated by elements within the built environment which contribute to sedentary lifestyles and harmful environments. IPH call for greater recognition of the links between regional development and health. Health inequalities are the preventable and unjust differences in health status experienced by certain population groups. The RDS has a role to play in tackling health inequalities experienced in Northern Ireland. Supporting a modal shift in transport methods can lead to improved health and reduced health inequalities. The RDS plays an important role in addressing climate change which is identified as a major public health concern for the 21st Century. Creating healthy sustainable places and communities can go hand in hand with reducing the negative impacts of climate change. IPH recognise the RDS is an overarching strategic framework which will be implemented by a range of other agencies. To fully appreciate the potential health impacts of the RDS, IPH call for a Health Impact Assessment to be undertaken to fully determine the links with health and potential impact on health inequalities particularly in relation to the implementation strategy.
Resumo:
La sèpsia és la resposta del organisme davant una agresió externa, com a resultat de la interacció de l'agent agressor amb l'organisme agredit. Malgrat els dels avanços i les noves guias continua essent, una de les patologies més freqüents a les unitats de cures intensives. A més a més de la sospita clínica, són necesaris altres marcadors que ens ajudin al diagnóstic per a iniciar un tractament agresiu precoç. En aquest traball s'estudia una cohort de pacients, observant si la determinació dels valors lactat arterial (puntual i evolutiu) i l'aclarament de lactat com a marcadors de l'oxigenació tisular, poden servir com a guia per a una correcta resucitació, i si poden tenir valor pronòstic. Es realitza una comparació amb la resta dels biomarcadors, estudiant el seu comportament seqüencial a la sèpsia.
Resumo:
En aquest projecte s'ha estudiat la posada a punt d’un equip comercial ALD per a l’obtenció de capes primes d'alúmina a escala nanomètrica utilitzant vapor d’aigua i TMA com a precursors. Per tal de comprovar a bondat de les receptes experimentals aportades pel fabricant així com comprovar alguns aspectes de la teoria ALD s’han realitzat una sèrie de mostres variant els diferents paràmetres experimentals, principalment la temperatura de deposició, el nombre de cicles, la durada del cicle i el tipus de substrat. Per a la determinació dels gruixos nanomètrics de les capes i per tant dels ritmes de creixement s’ha utilitzat la el·lipsometria, una de les poques tècniques no destructives capaç de mesurar amb gran precisió gruixos de capes o interfases de pocs àngstroms o nanòmetres. En una primera etapa s'han utilitzat els valors experimentals donats pel fabricant del sistema ALD per determinar el ritme de creixement en funció de la temperatura de dipòsit i del numero de cicles, en ambdós casos sobre diversos substrats. S'ha demostrat que el ritme de creixement augmenta lleugerament en augmentar la temperatura de dipòsit, tot i que amb una variació petita, de l'ordre del 12% en variar 70ºC la temperatura de deposició. Així mateix s'ha demostrat la linealitat del gruix amb el número de cicles, tot i que no s’observa una proporcionalitat exacta. En una segona etapa s'han optimitzat els paràmetres experimentals, bàsicament els temps de purga entre pols i pols per tal de reduir considerablement les durades dels experiments realitzats a relativament baixes temperatures. En aquest cas s’ha comprovat que es mantenien els ritmes de creixement amb una diferencia del 3,6%, 4,8% i 5,5% en optimitzar el cicles en 6,65h, 8,31h, o 8,33h, respectivament. A més, per una d'aquestes condicions s’ha demostrat que es mantenia l’alta conformitat de les capes d’alúmina. A més, s'ha realitzat un estudi de l'homogeneïtat del gruix de les capes en tota la zona de dipòsit del reactor ALD. S’ha demostrat que la variació en gruix de les capes dipositades a 120ºC és com a màxim del 6,2% en una superfície de 110 cm2. Confirmant l’excepcional control de gruixos de la tècnica ALD.
Resumo:
Doñana National Park (DNP) in southern Spain is a UNESCO Biosphere Reserve where commercial hunting and wildlife artificial feeding do not take place and traditional cattle husbandry still exists. Herein, we hypothesized that Mycobacterium bovis infection prevalence in wild ungulates will depend on host ecology and that variation in prevalence will reflect variation in the interaction between hosts and environmental risk factors. Cattle bTB reactor rates increased in DNP despite compulsory testing and culling of infected animals. In this study, 124 European wild boar, 95 red deer, and 97 fallow deer were sampled from April 2006 to April 2007 and analyzed for M. bovis infection. Modelling and GIS were used to identify risk factors and intra and inter-species relationships. Infection with M. bovis was confirmed in 65 (52.4%) wild boar, 26 (27.4%) red deer and 18 (18.5%) fallow deer. In the absence of cattle, wild boar M. bovis prevalence reached 92.3% in the northern third of DNP. Wild boar showed more than twice prevalence than that in deer (p<0.001). Modelling revealed that M. bovis prevalence decreased from North to South in wild boar (p<0.001) and red deer (p<0.01), whereas no spatial pattern was evidenced for fallow deer. Infection risk in wild boar was dependent on wild boar M. bovis prevalence in the buffer area containing interacting individuals (p<0.01). The prevalence recorded in this study is among the highest reported in wildlife. Remarkably, this high prevalence occurs in the absence of wildlife artificial feeding, suggesting that a feeding ban alone would have a limited effect on wildlife M. bovis prevalence. In DNP, M. bovis transmission may occur predominantly at the intra-species level due to ecological, behavioural and epidemiological factors. The results of this study allow inferring conclusions on epidemiological bTB risk factors in Mediterranean habitats that are not managed for hunting purposes. Our results support the need to consider wildlife species for the control of bTB in cattle and strongly suggest that bTB may affect animal welfare and conservation.
Resumo:
Aquest projecte de doctorat és un treball interdisciplinari adreçat a l’obtenció de nous nanocompòsits (NCs) funcionals sintetitzats a partir de materials polimèrics bescanviadors d’ions que són modificats amb nanopartícules metàl•liques (NPMs) de diferent composició. Els materials desenvolupats s’avaluen en funció de dues possibles aplicacions: 1) com a catalitzadors de reaccions orgàniques d’interès actual (NCs basats en pal•ladi) i, 2) la seva dedicació a aplicacions bactericides en el tractament d’aigües domèstiques o industrials (NCs basats en plata). El desenvolupament de nanomaterials és de gran interès a l’actualitat donades les seves especials propietats, l’aprofitament de les quals és la força impulsora per a la fabricació de nous NCs. Les nanopartícules metàl•liques estabilitzades en polímer (Polymer Stabilized Metal Nanoparticles, PSNPM) s’han preparat mitjançant la tècnica in-situ de síntesi intermatricial (Inter-matrix synthesis, IMS) que consisteix en la càrrega seqüencial dels grups funcionals de les matrius polimèriques amb ions metàl•lics, i la seva posterior reducció química dins de la matriu polimèrica de bescanvi iònic. L’estabilització en matrius polimèriques evita l’agregació entre elles (self-aggreagtion), un dels principals problemes coneguts de les NPs. Pel desenvolupament d’aquesta metodologia, s’han emprat diferents tipus de matrius polimèriques de bescanvi iònic: membrana Sulfonated PolyEtherEtherKetone, SPEEK, així com fibres sintètiques basades en polypropilè amb diferents tipus de grups funcionals, que ens permeten el seu ús com a filtres en la desinfecció de solucions aquoses o com a material catalitzador. Durant el projecte s’ha anat avançant en l’optimització del material nanocomposite final per a les aplicacions d’interès, en quant activitat i funcionalitat de les nanopartícules i estabilitat del nanocomposite. Així, s’ha optimitzat la síntesi de NPs estabilitzades en resines de bescanvi iònic, realitzant un screening de diferents tipus de resines i la seva avaluació en aplicacions industrials d’interès.
Resumo:
Vinfunine (VFL) is a novel bifluorinated tubulin-targeted agent of the vinca alkaloids class active in advanced stage breast cancer. We conducted a phase I study combining VFL with doxorubicin (DXR) to define the recommended dose (RD), safety, pharmacokinetic (PK) interaction and efficacy. Two schedules (day 1 every 3 weeks; days 1 and 8 every 3 weeks) were investigated as first line chemotherapy in metastatic breast cancer patients. Thirty-two patients received a total of 162 cycles of the VFL-DXR combination (median 6). The RDs were VFL 250 mg/m(2)/DXR 40 mg/m(2) every 3 weeks for schedule 1 and VFL 120 mg/m(2)/DXR 25 mg/m(2) days 1 and 8 every 3 weeks for schedule 2. The main dose-limiting toxicity was neutropenia. The most frequent non-hematological adverse events were nausea, fatigue, constipation, vomiting, anorexia, stomatitis and dyspnea. Objective response rate was reached in 47.1% of the patients. No PK interaction was observed. VFL-DXR combination is feasible with manageable toxicity. The antitumor activity was promising and supports further evaluation.
Resumo:
Pentavalent antimonials such as meglumine antimoniate (MA) are the primary treatments for leishmaniasis, a complex disease caused by protozoan parasites of the genus Leishmania . Despite over 70 years of clinical use, their mechanisms of action, toxicity and pharmacokinetics have not been fully elucidated. Radiotracer studies performed on animals have the potential to play a major role in pharmaceutical development. The aims of this study were to prepare an antimony radiotracer by neutron irradiation of MA and to determine the biodistribution of MA in healthy and Leishmania (Leishmania) infantum chagasi-infected mice. MA (Glucantime(r)) was neutron irradiated inside the IEA-R1 nuclear reactor, producing two radioisotopes, 122Sb and 124Sb, with high radionuclidic purity and good specific activity. This irradiated compound presented anti-leishmanial activity similar to that of non-irradiated MA in both in vitro and in vivo evaluations. In the biodistribution studies, healthy mice showed higher uptake of antimony in the liver than infected mice and elimination occurred primarily through biliary excretion, with a small proportion of the drug excreted by the kidneys. The serum kinetic curve was bi-exponential, with two compartments: the central compartment and another compartment associated with drug excretion. Radiotracers, which can be easily produced by neutron irradiation, were demonstrated to be an interesting tool for answering several questions regarding antimonial pharmacokinetics and chemotherapy.
Resumo:
Amb la Teoria PASS (sobre els 4 processadors cognitius: planificació, atenció, seqüencial i simultani), volem demostrar en el present treball que els alumnes dislèxics processen la informació com la senten. Per això són tant importants les emocions del subjecte i la seva influència en l'aprenentatge escolar. Treballant aquestes emocions podem comprendre com està afectada la seva autoestima i el seu autoconcepte, per així poder desmuntar les creences negatives que l'empenten a creure que no pot fer les tasques escolars que fan els seus companys.
Resumo:
El proyecto realizado, se basa en la producción de acrilonitrilo mediante el proceso Sohio. El proceso consiste en la amonoxidación catalítica del propileno, mediante un catalizador de óxidos de metales tales como vanadio y molibdeno. Junto al acrilonitrilo se obtienen como subproductos sulfato de amonio, cianuro de hidrógeno y acetonitrilo “bruto”. Éste último es utilizado como materia prima por otras industrias. Para lograr el objetivo del proyecto, se requiere de un reactor catalítico de tipo lecho fluidizado de grandes dimensiones y por ello, se opta por duplicarlo. También se requiere un cristalizador, para la obtención de la sal de amonio, y además un conjunto de 9 columnas de separación, de las cuales dos son de absorción, cinco de rectificación convencionales y dos de rectificación especiales. Estas dos últimas columnas, son necesarias para la ruptura de los azeótropos resultantes de la interacción acrilonitriloagua y acrilonitrilo-agua, respectivamente (se tiene en una de las dos columnas, una mezcla ternaria acrilonitrilo-acetonitrilo-agua). Debido a la naturaleza de los compuestos manipulados, es estrictamente necesario disponer de unas medias de seguridad especiales en toda la planta, así como en el parque de tanques. Además, hace falta destacar que el proceso, requiere un sistema de control de notable envergadura, (alrededor de 300 señales analógicas y digitales), debido a la complejidad del tren de purificación. En el proceso se intenta optimizar, tanto el consumo de recursos (reutilización del agua generada en el reactor para su uso como absorbente en las unidades de Quench y absorción), como el consumo energético (aprovechamiento de flujos calientes para precalentar otros fríos, generación de vapor en el reactor y a lo largo del proceso con corrientes que requieren de enfriamiento de caudales elevados a altas temperaturas, generación de electricidad con una turbina de cogeneración…). A pesar de esto, no se consiguen beneficios económicos, considerándolo así económicamente inviable. Este ha sido el resultado del estudio del flujo de caja de cada año que siempre ha resultado negativo debido a los elevados costes de producción. Finalmente, se proponen posibles mejoras para hacer viable el proceso. Algunas de estas son: cambiar la materia prima por otra de menor coste (propano en vez de propileno), cambiar el catalizador por uno de conversión mayor, minimizar los costes de tratamiento de residuos reduciendo así los gastos de nueva materia prima, u optimizar el proceso incrementado el precio del inmovilizado para disminuir el coste de producción.