918 resultados para Psicologia Social - História
Resumo:
Crec que un resum lleugerament informal pot animar al lector a endinsar-se en el seris contingut del llibre. S'aixeca el tel (fa uns tretze mil set cents milions d'anys) amb un "chupinazo" que deixa en ridcul als dels "sanfermines". L' entropia comena a augmentar ... i ja no parar! L'empat inicial entre la matria i l' antimateria es decanta a favor de la matria, encara que per molt poc! Matria i antimatria s'anihilen, per el lleuger excs de matria fa que en l'anihilaci en quedin suficients traces per a que la funci pugui continuar. Existeix un antimn d'antimatria que transcorre en un antitemps i en el qual un antiCastells format de D-aminocids i L-carbohidrats ha escrit un antillibre? L'univers ja s'ha refredat suficientment per a que el deuteri pugui perviure un xic: via lliure a la formaci de l'heli-4 (etapa csmica). La matria s'organitza ostensiblement: neix el Sistema de Perodes (etapa estellar). Els estels exploten i la pols formada embruta tot l'espai interestellar (etapa interestellar). Visita al "zoo molecular": molt carboni i molt enlla triple. Espcies molt reactives que no reaccionen ... per no trobar amb qu! El futbol, va tamb envair l'espai? En el tebi oce, la matria continua la seva escalada de la complexitat (etapa planetria). Apareix la vida: per, qu s la vida? Fi de l'evoluci determinista i comenament de l'evoluci contingent (etapa biolgica). Justificada alarma entre els anaerobis: qui ha deixat escapar aquest gas (oxigen) tan verins? El miracle de la vida en un univers hostil. L'arsenal d'armes preventives i defensives: vitamines C i E, catalasa, peroxidases, dismutases superoxdiques, etc. La meravella del transport electrnic. Com es possible tanta perfecci? L'escalada de la complexitat prossegueix acceleradament. Finalment, s'arriba a l'Homo sapiens sapiens: podria no ser com s? Millor canviar l'entorn que canviar l'Homo: l'evoluci biolgica s'ha acabat. Comena l'evoluci cultural o social. La possible existncia de vida i de vida intelligent extra-terrestres. La inevitable protagonisme de la Qumica dels derivats del carboni. El Principi antropo-cosmolgic: realment, estem sols?
Resumo:
Article que denuncia la situaci laboral en qu es troben els mestres d'educaci primria
Resumo:
Aproximaci a la part terica de la revisi de la tradici de l'estudi del medi, una nova proposta d'innovaci pedaggica i l'experimentaci del primer any
Resumo:
Anlisi de la figura de l'educador/a social en processos de desenvolupament comunitari a partir d'experincies diverses a Catalunya
Resumo:
El treball tracta d explicar quines sn les conseqncies sobre la societat i el medi ambient dels pasos que reben els processos productius de les empreses txtils deslocalitzades. El treball es divideix en: una part terica, on es fa un breu recorregut per la histria del txtil i una relaci entre medi ambient -indstria txtil i multinacionals txtils-societat. I en una part prctica, on s analitzen les deu empreses amb major ndex de vendes de roba a Espanya i tamb es comfigura un ndex d tica d empresa en termes socials i ambientals. Aquest treball pretn ser una eina per a futurs treballs d educaci per al consum, per tal que els consumidors puguin escollir uns o altres productes, tenint en compte variables que vagin ms enll del renom de la marca, el preu o els colors atraients dels envasos que els contenen
Resumo:
En lactualitat el burnout o sndrome de cremar-se per la feina s considerat un risc emergent als pasos occidentals essent el collectiu docent un dels ms afectats. Lespai europeu deducaci superior proposa un nou rol pel professor que haur de ser compaginat amb la gesti, la recerca i la transferncia de coneixement. En la present recerca sanalitza el nivell de burnout en una mostra formada per 42 docents (mitjana dedat: 37,21 anys; D.T.: 8,98; 70,8% dones) del departament de Psicologia de la Universitat de Girona. El burnout sha avaluat amb el Maslach Burnout Inventory (MBI) aix com amb un qestionari delaboraci prpia que recull variables sociodemogrfiques, caracterstiques del tipus de treball i de ls del temps lliure, el locus de control i el burnout percebut. Els resultats obtinguts indiquen valors mitjans en les puntuacions de les dimensions Cansament Emocional i Despersonalitzaci, i valors elevats en Realitzaci Personal. El 20,5% dels docents es percep cremat per la feina
Resumo:
Va ser a mitjans de maig quan vam poder fer tangible el petit projecte que mesos enrere havem estat elaborant. Uns cinquanta companys i companyes de Bilbo arribaven a Girona per poder participar a les Jornades d'Intercanvi sobre Educaci Social
Resumo:
A continuaci presento un fragment del treball que vaig elaborar per a l'assignatura Histria de l'Educaci (escola i cultura), matria obligatria del 3r curs de Magisteri d'Educaci Primria. Aquesta part del treball pretenia aprofundir en la histria local, amb l'objectiu de conixer les personalitats ms properes que donen noms a les escoles i la seva poca de fundaci
Resumo:
Els estudiants de segon d'Educaci Social vrem anar a Eindhoven (Holanda) la setmana del 5 al 8 de febrer de 2008 amb dos objectius: veure com s la realitat dels centres educatius en aquest pas i gaudir de les estones lliures del viatge tots plegats. Hem fet aquest article per poder-vos explicar la nostra experincia durant aquests dies i compartir com s la feina dels educadors en aquest pas i el funcionament dels centres en els quals treballen, sense oblidar-nos de la vesant ms ldica
Resumo:
Descripci i anlisi del sistema de funcionament de justcia juvenil en medi obert, i concretament la metodologia de treball dels DAM, per tal devidenciar les competncies requerides a lhora de desenvolupar lexercici professional deducador social com a DAM, tot exposant una anlisi de la formaci acadmica impartida al llarg de la diplomatura dEducaci Social en relaci a aquests requeriments
Resumo:
Resumen tomado de la publicacin
Resumo:
Resumen tomado de la publicacin
Resumo:
La necesidad de unos equipamientos sociales de vivienda especialmente dedicados a las personas con disminucin psquica se fundamenta en el hecho que la caracterstica ms significativa de estas personas es que no llegarn nunca a alcanzar la plena madurez mental, lo que les imposibilita disfrutar de una total independencia. Ello comporta que se haya de prever para ellas una vivienda alternativa a la familiar, cuando la familia falla o no est en condiciones para convivir, sea porque est desestructurada y porque la convivencia continuada pueda ser perjudicial para el afectado o para otros miembros. As lo reconoce la Ley de Integracin Social de los Minusvlidos (LISMI) al prever, entre otros, este tipo de equipamientos. Por lo que respecta a Catalua, en la dcada de los 60 surgieron los primeros equipamientos residenciales para evitar el internamiento en psiquitricos y en los 70 se crean las residencias para personas gravemente afectadas as como hogares-residencia en zonas urbanas para normalizar los horarios laborales de comarcas con poblacin dispersa. En los ochenta se consolida la especializacin y se incrementa la creacin de estos hogares-residencia, as como su divisin en tres grupos segn si son hogares asistidos, semi-asistidos o semi-autnomos. Se resume la situacin actual y se esbozan las perspectivas de futuro.
Resumo:
Estas Jornadas tuvieron lugar en Punta Prima, Menorca, en mayo de 1986 y fueron editadas por el ICE de la UIB. Resumen tomado de la propia publicacin. Contiene la transcripcin de una conferencia pronunciada por Gabriel Alomar en 1911, en el centro de la Federacin Obrera Balear de Palma y publicado posteriormente en el Ideal, bajo el ttulo de La escuela laica
Resumo:
Este documento contiene la propuesta que la Escuela de Ciencias de la Salud, y sus grupos de investigacin en Salud Pblica y Rehabilitacin e Integracin Social de la Persona con Discapacidad, han construido con el fin de participar en la convocatoria institucional del Instituto Rosarista de Accin Social: Fines y medios de accin del instituto. Nuestra propuesta es el resultado de una serie de encuentros entre profesores y estudiantes de diferentes unidades acadmicas de la Universidad del Rosario. Representa el inters por ser agentes en los derroteros sociales que esta, en su calidad de institucin de educacin superior, promueve a travs de un instituto que busca fundarse y convertirse en un recinto de pensamiento y accin, centrado en el valor del conocimiento, con sentido y utilidad en asuntos prioritarios para la sociedad. Con esta propuesta se busca dinamizar a la universidad en pleno en funcin del objeto de la convocatoria, pues los resultados de la investigacin no dependern de manera exclusiva de los investigadores, y en cambio favorecern la participacin de diferentes integrantes de la institucin que harn del proyecto un asunto concerniente a todos.
