1000 resultados para Nom
Resumo:
Redactada en nombre de los muchos consorcios de bibliotecas de todo el mundo que participan en ICOLC, esta declaracin tiene dos propsitos. Tiene la intencin de ayudar a los editores y otros proveedores de contenido con los cuales tenemos acceso a los recursos de informacin electrnica (de ahora en adelante simplemente llamados editores) a entender mejor cmo la actual crisis econmica nica afecta a la comunidad de la informacin de todo el mundo. El segundo propsito es sugerir un abanico de propuestas que creemos son de beneficio comn para las bibliotecas y los proveedores de servicios de informacin.
Resumo:
La recerca, que ha durat quatre anys (2004-2008), sha centrat en lestudi del parlar salat, un subdialecte del catal oriental que es caracteritza per una sola isoglossa: ls de larticle salat (es, sa), s a dir, lelement derivat del demostratiu llat ipse. Aquesta varietat poc estudiada no t un abast gaire definit. Se sol situar en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i que, desprs, isoladament, reapareix a Cadaqus, on es mant amb ms vigncia. A banda que els estudis no estableixen els lmits geogrfics del fenomen de manera precisa, es tenen indicis que el tret que defineix i dna nom a la varietat es troba en un acusat procs de recessi i de prdua, ja que noms lempren persones dedat avanada (en general, pescadors). La tesi concreta lestat actual del parlar salat. Tamb fixa la cronologia del canvi de larticle salat (s a dir, en quin moment sha substitut per larticle literari, el, la) i es decriuen els factors que lhan propiciat (migraci, turisme, la pressi de lestndard, etc.). El parlar salat s un exemple de desdialectalitzaci del catal, ats que es verifica que el tret que el caracteritza va comenar a caure en dess en dels anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, prcticament ja sha extingit (noms es mant en parlants de Cadaqus nascuts desprs de 1983). Per tant, sevidencia que cal replantejar-se lactual divisi dialectal de la llengua catalana ja que el subdialecte estudiat no existeix.
Resumo:
Taoufik Mathlouthi, un tunisi que viu a Pars, va ser el creador d'aquest producte alternatiu als refrescs de cola americans: Coca Cola i Pepsi Cola. No es tracta solament del llanament dun altre refresc de cola qualsevol sin que tamb lluita per una causa humanitria competint contra una de les marques ms importants que simbolitza els Estats Units, Coca Cola. Si que es cert que les coles americanes ms importants son dues encara que, sense cap dubte, el primer nom que ve a la ment com a smbol americ, en el mn de les coles, s el de Coca Cola. Fundacions, organitzacions governamentals i no governamentals, distribudors i gent de tot el mn es van bolcar amb aquest nou producte i, tots ells amb un objectiu en com: la causa palestina, lluitar contra el sionisme, mostrar el seu rebuig cap a la Guerra de L'Iraq i la poltica nord-americana. El 10% dels beneficis de cada ampolla van destinats directament a la causa palestina i, especialment als nens palestins abastint-los de material escolar o atenci mdica, l'altre 10% va dirigit a les organitzacions no governamentals de cada pas on es distribua per a causes humanitries. Mecca Cola es va introduir en el territori espanyol al Febrer del 2003. La cola antiamericana, va sortir als mitjans de comunicaci amb gran xit pel seu esperit de comproms i, al refugi de la invasi de L'Iraq i la resta de greuges occidentals. Els badulaques de les grans ciutats distribuen amb xit la beguda i, no solament era famosa entre el mercat rab sin tamb dintre del mercat de la gent compromesa i que estava en contra de la poltica nord-americana. En 2004, va arribar fins i tot a vendre al voltant de 500 milions d'ampolles en tot el mn. No obstant aix, no hi ha xifres de vendes en el territori nacional. Per les circumstncies van canviar. Avui, ning ven aquest refresc a Espanya. La Mecca Cola va ser expulsada del pas. La ra va ser la seva vinculaci amb l'extremisme islmic desprs de la srie d'atemptats que es van produir a Madrid o a Londres. Mecca Cola s un producte que va lluitar contra una ideologia i a favor d'una altra, va sobrepassar fronteres amb un mateix propsit sense importar costums o estils de vida. Al principi, el producte anava destinat a un pblic musulm, no obstant aix, tamb va cobrir altre nnxol de mercat que, igual que el pblic musulm, es troba en tots els pasos, la gent socialment compromesa. 7 La cultura va jugar un paper important en el llanament del producte i el seu coneixement al voltant del mn, a l'igual, que ha anat formant part de la seva lenta desaparici. La clau del seu xit van ser els valors comuns pels quals lluitava, pel comproms que suposava el consum d'aquest producte i el rebuig de dos dels gegants nord-americans, Coca Cola i Pepsi Cola. Alguns dels elements que formen la cultura d'una persona sn la religi, valors i actituds de la societat que li envolta. Els valors o actitud d'alg no entenen de fronteres i, aix s com a uns altres de diferent nacionalitat. Lluny de qualsevol altre tipus d'estratgia ms complexa, el comproms i la lluita per un ideal s un valor que possem, sin tots, la majoria d'habitants del planeta.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball s veure de quina manera les historietes de Tintn reflecteixen lpoca en qu van ser elaborades i establir una relaci entre la histria i el cmic. La metodologia que sha emprat ha estat centrada principalment en dues tasques paralleles i complementries. Duna banda, lestudi de la histria del segle XX a partir de lobra dEric Hobsbawm del mateix nom i daltres fonts bibliogrfiques per tal dadquirir una idea general sobre lanterior segle. Daltra banda, lanlisi duns determinats aspectes dels cmics de Tintn. Aquests sn: lpoca en qu va ser elaborat, una sntesi de largument, el recorregut geogrfic que fa Tintn, els conflictes i esdeveniments histrics - parallels a la realitat del moment- que hi apareixen, les problemtiques contempornies, i un comentari entorn de la documentaci i les fonts dinspiraci usades per Herg. Aquesta anlisi es va dur a terme a partir duna selecci de sis cmics del mateix perode. En conclusi, veiem que realment existeix una relaci entre els esdeveniments dels cmics i lpoca en qu van ser elaborats. Aix ens permet tamb apropar-nos-hi i conixer lautor, Herg, de qui podem dir que es basa en la realitat que lenvolta i en els esdeveniments del seu moment per elaborar els cmics.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El tema d'aquest treball s la llengua occitana, alhora dividit en un estudi sociolingstic (situaci actual de l'occit) i en un de dialectolgic (estudi fontic i morfolgic del nord-occit). Tot seguit d'una introducci en qu es parla de la relaci de l'autor del present estudi amb el mn de l'occi al llarg de quatre anys, es presenta la situaci de la llengua tenint sempre present el seu context: histria, estats on s prpia, situaci d'aquesta en les diferents regions en qu es parla, qesti del nom, problemtica de l'estandarditzaci, etc.. Es tracta de la greu situaci en qu es troba als tres estats en qu s parlada, tot intentant d'explicar-ne els motius. A ms a ms, es fa referncia a les distintes tendncies quant a la normativitzaci: estandarditzaci rgida o flexible a la mena de l'''euskara batua'' o basc unificat. D'altra banda, en consonncia amb l'objectiu de la preservaci i valoraci de la riquesa dialectal de l'occit, es fa una presentaci sobretot fontica (tot i que tamb es fa un tastet de morfologia) dels tres dialectes nord-occitans (alverns, llemos i vivaroalp), que sn els menys coneguts i estudiats, la qual cosa ha perms de ratificar la unitat del nord-occit.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquesta recerca ha consistit en fer una base de dades a partir de la iconografia de la revista modernista ''Pl&Ploma''. Es tracta de fer un inventari de les illustracions que hi surten des de la primera publicaci -3 de juny de 1899- fins a la nmero 76, publicat el 15 de maig de 1901. Sha fet una fitxa de cadascuna de les imatges on shi recull: el nom de l'autor, el ttol de l'obra, el nmero de la revista i la pgina on apareix, la tcnica utilitzada i un petit comentari. A ms, inclou una introducci general sobre la revista i una fitxa bibliogrfica de cada artista que hi participa.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball s un estudi de levoluci, tan tcnica com esttica dels fars parallela als avenos tecnolgics i prenent com a protagonistes els singulars fars de ferro que es varen construir durant la segona meitat del segle XIX i varen funcionar durant un llargussim perode en el delta de lEbre. Lestructura de ferro, ancorada directament sobre les sorres del delta va donar un carcter especial a aquestes construccions que, daltra banda, constituen una tipologia nica a Catalunya i a Espanya. Aquests fars van rebre el nom del lloc on foren ubicats estratgicament. De sud a nord: far de la Banya, far de Buda i far del Fangar. Els van projectar conjuntament, es van encendre per primera vegada el mateix dia, van ser lhabitatge dels seus faroners, van anar evolucionant tcnicament tots tres per el final de cadascun dells va ser molt diferent. La histria dels fars de ferro ha anat lligada al paisatge i la vida daquestes singulars terres del Delta i desprs de ms dun segle de servei foren substituts per altres que estticament i tcnicament res tenen a veure amb els seus antecessors.
Resumo:
(Rsum du numro) Que sait-on de Paul aujourd'hui ? Les Actes des Aptres, le seul rcit de la vie de Paul en notre possession, racontent la lapidation d'tienne sous les yeux de Sal, puis les voyages missionnaires de Sal, devenu Paul sur la route de Damas. On ne connat de lui ni son nom complet, ni sa date de naissance, ni les circonstances exactes de sa mort, Rome. Dans la Bible, on trouve treize lettres de Paul crites des amis et des communauts chrtiennes, en Mditerrane. Mais elles ne sont pas forcment de lui. Le personnage, son itinraire et son oeuvre, fascinent encore et divisent. Juif radical pour certains, fils de la grande culture grecque, ou enfant terrible du christianisme pour d'autres... Paul le converti est un passeur de frontires, un visionnaire. Le monde de la Bible a men l'enqute auprs des meilleurs spcialistes contemporains.
Resumo:
L'article est consacr au monothisme dans l'Ancien Testament. L'A. montre que les livres bibliques dclinent le monothisme dans une grande diversit d'approches. Les textes vtrotestamentaires montrent un Dieu qui a un nom propre comme toutes les divinits du Proche-Orient et qui est aussi maternel. L'A. traite aussi des images violentes du Dieu Un vengeur et montre que le Dieu de la Bible hbraque a comme volont ultime de sauver l'humanit entire.
Resumo:
Redactada en nom dels molts consorcis de biblioteques de tot el mn que participen a l'ICOLC, aquesta declaraci t dos propsits. T la intenci d'ajudar als editors i altres provedors de contingut amb els quals tenim accs als recursos d'informaci electrnica (d'ara en endavant simplement anomenats editors) a entendre millor com l'actual crisi econmica nica afecta a la comunitat de la informaci de tot el mn. El segon propsit s suggerir un ventall de propostes que creiem sn de benefici com per a les biblioteques i els provedors de serveis d'informaci.
Resumo:
Redactada en nombre de los muchos consorcios de bibliotecas de todo el mundo que participan en ICOLC, esta declaracin tiene dos propsitos. Tiene la intencin de ayudar a los editores y otros proveedores de contenido con los cuales tenemos acceso a los recursos de informacin electrnica (de ahora en adelante simplemente llamados editores) a entender mejor cmo la actual crisis econmica nica afecta a la comunidad de la informacin de todo el mundo. El segundo propsito es sugerir un abanico de propuestas que creemos son de beneficio comn para las bibliotecas y los proveedores de servicios de informacin.
Resumo:
La mort est au centre de toutes les socits. Quelles que soient les procdures funraires suivies - de la crmation du cadavre l'embaumement le plus sophistiqu -, la mort fait l'objet de traitements obissant aux conceptions que les socits se font de la mort elle-mme, du devenir du dfunt et des relations que les vivants entretiennent avec ce dernier. Si la mort donne lieu des rites funraires fort varis, ceux-ci partagent cependant des fonctions communes: prendre acte d'une rupture tout en la dissolvant dans le temps long d'une transition, crer un espace dans le temps ordinaire continu, recomposer du lien social l o la mort a impos un vide.... Etudier les rites funraires, c'est donc s'intresser aux rponses culturelles dveloppes par les tres humains face la mort biologique, s'interroger sur les pratiques mises en place pour accompagner les dfunts, mais aussi aborder la question du deuil et de la sparation des vivants d'avec leurs morts. -- Trois dimensions Pour transmettre ces connaissances, une nouvelle forme de communication multimdia a t mise au point au sein d'une quipe interdisciplinaire sciences humaines-informatique : les eTalks, un nouveau nom que nous nous permettons d'utiliser dsormais en franais. Cette nouvelle forme est dcrite plus bas. Quant leur contenu, les eTalks proposs sont issus de deux cycles de formation continue organiss par l'Universit de Lausanne et la Haute cole pdagogique du canton de Vaud en 2010 et 2012. Les confrences, donnes par des professeurs d'universit, de Hautes Ecoles ou par des praticiens, s'adressaient un public provenant d'horizons professionnels trs varis (enseignants, agents funraires, membres du corps mdical, reprsentants des communauts religieuses, etc.). Il est donc relever que les genres littraires de ces e-talks varient, depuis la communication acadmique standard, jusqu'aux tmoignages de professionnels engags sur le terrain. -- Pour des raisons de clart, nous avons regroup les eTalks en trois sous-thmes: -- 1. A la dcouverte des cultures funraires Gnratrice de culture depuis la prhistoire, la mort suscite des attitudes et des pratiques diversifies selon les poque et les socits. Les eTalks regroups ici visent prsenter et expliquer des pratiques funraires dveloppes dans trois traditions religieuses distinctes - l'Egypte ancienne, le monde rform (du XVIe - XIXe sicle) et l'islam - et invitent ainsi comparer des usages provenant d'horizons culturels trs diffrents. -- 2. Rites funraires sur le terrain Dans nos socits trs institutionnalises, la mort et les demandes de rites funraires qui en dcoulent ont aussi un impact au sein des tablissements professionnels que l'on frquente diffrentes tapes de nos vies. Les eTalks regroups ici s'intressent aux rites funraires et la gestion du deuil dans des institutions telles que l'cole, les tablissements mdico-sociaux, le monde du travail et les pompes funbres. Ils joignent des recherches menes sur le terrain et rendent compte des expriences vcues par les acteurs institutionnels confronts la mort. -- 3. Rites funraires contemporains Certains dplorent la dperdition des rites funraires dans nos socits contemporaines. Mais en est-il vraiment ainsi ? N'assiste-t-on pas aujourd'hui une revitalisation des formes rituelles que ce soit travers la relaboration de pratiques anciennes ou la cration de nouveaux rites ? Les eTalks regroups ici dmontrent en tous les cas une grande vitalit rituelle que ce soit par le biais de la rinterprtation et de l'adaptation des traditions religieuses ou de la crativit dont tmoignent des non-croyants. Ils indiquent qu'aprs un temps marqu par l'loignement de la mort, nous sommes peut-tre engags dans des formes multiples de rappropriation de cette dernire.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catleg collectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) per aviat va ampliar les seves activitats amb el prstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informaci electrnica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats pbliques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu inters de que en les compres conjuntes tamb s'incloguessin revistes electrniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear com d'informaci electrnica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finanament per al projecte que cobria el perode 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formaci, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversi de 180.000/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilitzaci, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evoluci. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC aix com els reptes de futur ms immediats.
Resumo:
Els business angels sn persones fsiques que inverteixen una part dels seus diners en empreses joves, tot just acabades de crear, en alguns casos fins i tot ajuden a crear-les. El nom dngels t el seu origen en els rics filantrops de Nova York que finanaven les obres que sestrenaven a Broadway. Aquests filantrops invertien els seus diners en una obra de teatre, pel plaer de contribuir a la cultura, molt sovint no arribaven a recuperar mai aquests diners. Els business angels, no sn filantrops, inverteixen esperant guanyar diners, per al igual que els ngels de Broadway, els mou alguna cosa ms que els diners, ja que est mpliament documentat que darrera daquestes inversions hi ha tamb raons no financeres, com ara fomentar lesperit emprenedor o fins i tot la cerca de diversi. Podrem dir que el terme business angel es va encunyar a principis dels 80 als EUA, per tant aviat far 30 anys, no obstant, encara avui, la majoria de catalans no coneixen el significat daquest terme. A Catalunya i Espanya anem terriblement retardats en lestudi i la promoci daquesta figura en relaci a pasos com els EUA i el Regne Unit, per tamb massa enrera en relaci a pasos com Finlndia, Sucia, Noruega i Alemanya. Lobjectiu daquest treball s doncs oferir una complerta aproximaci a aquesta figura del business angel, una figura que entenem clau en el desenvolupament empresarial i per tant una figura que cal potenciar a tots els nivells. Per tal de contextualitzar aquesta important figura, el treball parteix de lanlisi de la relaci existent entre emprenedoria i creixement econmic, sendinsa desprs en el capital risc, per presentar finalment qui s i que fa el business angel. El treball intenta tamb mostrar labs dusos i la inconsistncia de les definicions que es donen del terme business angel i per tant la gran confusi que tot aix genera.
Resumo:
Quand on parle de l'acide lactique (aussi connu sous le nom de lactate) une des premires choses qui vient l'esprit, c'est son implication en cas d'intense activit musculaire. Sa production pendant une activit physique prolonge est associe avec la sensation de fatigue. Il n'est donc pas tonnant que cette molcule ait t longtemps considre comme un rsidu du mtabolisme, possiblement toxique et donc liminer. En fait, il a t dcouvert que le lactate joue un rle prpondrant dans le mtabolisme grce son fort potentiel nergtique. Le cerveau, en particulier les neurones qui le composent, est un organe trs gourmand en nergie. Rcemment, il a t dmontr que les astrocytes, cellules du cerveau faisant partie de la famille des cellules gliales, utilisent le glucose pour produire du lactate comme source d'nergie et le distribue aux neurones de manire adapte leur activit. Cette dcouverte a renouvel l'intrt scientifique pour le lactate. Aujourd'hui, plusieurs tudes ont dmontr l'implication du lactate dans d'autres fonctions de la physiologie crbrale. Dans le cadre de notre tude, nous nous sommes intresss au rapport entre neurones et astrocytes avec une attention particulire pour le rle du lactate. Nous avons dcouvert que le lactate possde la capacit de modifier la communication entre les neurones. Nous avons aussi dcrypt le mcanisme grce auquel le lactate agit, qui est bas sur un rcepteur prsent la surface des neurones. Cette tude montre une fonction jusque-l insouponne du lactate qui a un fort impact sur la comprhension de la relation entre neurones et astrocytes. - Relatively to its volume, the brain uses a large amount of glucose as energy source. Furthermore, a tight link exists between the level of synaptic activity and the consumption of energy equivalents. Astrocytes have been shown to play a central role in the regulation of this so-called neurometabolic coupling. They are thought to deliver the metabolic substrate lactate to neurons in register to glutamatergic activity. The astrocytic uptake of glutamate, released in the synaptic cleft, is the trigger signal that activates an intracellular cascade of events that leads to the production and release of lactate from astrocytes. The main goal of this thesis work was to obtain detailed information on the metabolic and functional interplay between neurons and astrocytes, in particular on the influence of lactate besides its metabolic effects. To gain access to both spatial and temporal aspects of these dynamic interactions, we used optical microscopy associated with specific fluorescent indicators, as well as electrophysiology. In the first part of this thesis, we show that lactate decreases spontaneous neuronal, activity in a concentration-dependent manner and independently of its metabolism. We further identified a receptor-mediated pathway underlying this modulatory action of lactate. This finding constituted a novel mechanism for the modulation of neuronal transmission by lactate. In the second part, we have undergone a characterization of a new pharmacological tool, a high affinity glutamate transporter inhibitor. The finality of this study was to investigate the detailed pharmacological properties of the compound to optimize its use as a suppressor of glutamate signal from neuron to astrocytes. In conclusion, both studies have implications not only for the understanding of the metabolic cooperation between neurons and astrocytes, but also in the context of the glial modulation of neuronal activity. - Par rapport son volume, le cerveau utilise une quantit massive de glucose comme source d'nergie. De plus, la consommation d'quivalents nergtiques est troitement lie au niveau d'activit synaptique. Il a t montr que dans ce couplage neuromtabolique, un rle central est jou par les astrocytes. Ces cellules fournissent le lactate, un substrat mtabolique, aux neurones de manire adapte leur activit glutamatergique. Plus prcisment, le glutamate libr dans la fente synaptique par les neurones, est rcupr par les astrocytes et dclenche ainsi une cascade d'vnements intracellulaires qui conduit la production et libration de lactate. Les travaux de cette thse ont vis tudier la relation mtabolique et fonctionnelle entre neurones et astrocytes, avec une attention particulire pour des rles que pourrait avoir le lactate au-del de sa fonction mtabolique. Pour tudier les aspects spatio-temporels de ces interactions dynamiques, nous avons utilis la fois la microscopie optique associe des indicateurs fluorescents spcifiques, ainsi que l'lectrophysiologie. Dans la premire partie de cette thse, nous montrons que le lactate diminue l'activit neuronale spontane de faon concentration-dpendante et indpendamment de son mtabolisme. Nous avons identifi l'implication d'un rcepteur neuronal au lactate qui sous-tend ce mcanisme de rgulation. La dcouverte de cette signalisation via le lactate constitue un mode d'interaction supplmentaire et nouveau entre neurones et astrocytes. Dans la deuxime partie, nous avons caractris un outil pharmacologique, un inhibiteur des transporteurs du glutamate haute affinit. Le but de cette tude tait d'obtenir un agent pharmacologique capable d'interrompre spcifiquement le signal mdi par le glutamate entre neurones et astrocytes pouvant permettre de mieux comprendre leur relation. En conclusion, ces tudes ont une implication non seulement pour la comprhension de la coopration entre neurones et astrocytes mais aussi dans le contexte de la modulation de l'activit neuronale par les cellules gliales.
