Hierarchic species-area relationships and the management of forest habitat islands in intensive farmland

Habitat loss and fragmentation due to land use changes are major threats to biodiversity in forest ecosystems, and they are expected to have important impacts on many taxa and at various spatial scales. Species richness and area relationships (SARs) have been used to assess species diversity patterns and drivers, and thereby in the establishment of conservation and management strategies. Here we propose a hierarchical approach to achieve deeper insights on SARs in small forest islets in intensive farmland and to address the impacts of decreasing naturalness on such relationships. In the intensive dairy landscapes of Northwest Portugal, where small forest stands (dominated by pines, eucalypts or both) represent semi-natural habitat islands, 50 small forest stands were selected and surveyed for vascular plant diversity. A hierarchical analytical framework was devised to determine species richness and inter- and intra-patch SARs for the whole set of forest patches (general patterns) and for each type of forest (specific patterns). Differences in SARs for distinct groups were also tested by considering subsets of species (native, alien, woody, and herbaceous). Overall, values for species richness were confirmed to be different between forest patches exhibiting different levels of naturalness. Whereas higher values of plant diversity were found in pine stands, higher values for alien species were observed in eucalypt stands. Total area of forest (inter-patch SAR) was found not to have a significant impact on species richness for any of the targeted groups of species. However, significant intra-patch SARs were obtained for all groups of species and forest types. A hierarchical approach was successfully applied to scrutinise SARs along a gradient of forest naturalness in intensively managed landscapes. Dominant canopy tree and management intensity were found to reflect differently on distinct species groups as well as to compensate for increasing stand area, buffering SARs among patches, but not within patches. Thus, the maintenance of small semi-natural patches dominated by pines, under extensive practices of forest management, will promote native plant diversity while at the same time contributing to limit the expansion of problematic alien invasive species.

L'explotació de recursos forestals en el nord i en el sud des del punt de vista de la sostenibilitat

El present projecte té com a objectiu l’estudi de la sostenibilitat de l’explotació forestal que es realitza en l’hemisferi nord i en el sud. Per això, s’han escollit quatre països que disposen, dins de les seves fronteres, de grans extensions boscoses, cada un d’ells amb un tipus de bosc diferent: Brasil (Selva Amazònica), República Democràtica del Congo (Selva Equatorial), Canadà (Bosc Boreal) i Espanya (Bosc Mediterrani). Amb aquests països s’ha realitzat una comparativa tant de forma qualitativa com quantitativa. Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu, s’han recollit dades del PIB per càpita dels diferents països de l’any 2010 i les principals metodologies d’explotació forestal que aquests realitzen. Així, els països amb més PIB per càpita eren també els països que utilitzaven mètodes d’explotació menys agressius i es consideren, per tant, els països amb una extracció dels seus recursos més sostenible. En quant a l’anàlisi quantitatiu, s’han utilitzat les dades de PIB per càpita, taxa de desforestació (ha/any) i taxa de creixement del bosc (ha/any) de cada tipus de bosc. Amb aquestes dades s’ha construït un índex, l’índex de sostenibilitat d’extracció, que pretén ser una eina d’estandardització per a la comparativa entre països i/o boscos diferents. El resultat ha estat el mateix en les dues anàlisis.

Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà)

Les zones europees d’alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l’ésser humà, a través de l’aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l’abandonament de les àrees rurals, estem davant d’una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L’objectiu d’aquest treball és el de determinar l’impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l’anàlisi dels processos d’antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l’anàlisi de l’evolució del paisatge es fa mitjançant l’estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d’incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l’anàlisi de carbons i l’anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d’establir les relacions entre l’ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre’n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo.

El riesgo de depredación y la competencia intraespecífica alteran el comportamiento de dispersión de semillas por parte de roedores

Los roedores tienen un importante papel como dispersores/depredadores de bellotas en los bosques Mediterráneos de Quercus spp. Existe abundante información del efecto de factores intrínsecos de las semillas (tamaño, composición) en la selección de las bellotas por estos animales, mientras que la influencia de otros procesos como el riesgo de depredación o la competencia intraespecífica han estado mucho menos estudiados. En un bosque mixto de encina y roble en el Parque Natural de Collserola, se ha investigado el patrón de dispersión/depredación de bellotas por parte del ratón de campo (Apodemus sylvaticus) en función del riesgo de depredación por parte de jineta (Genetta genetta) y la competencia intraespecífica (mediante un experimento en el que estos factores se simulaban a partir de olores). Un censo previo determinó que la población de roedores presente en el área de estudio estaba formada principalmente por Apodemys sylvaticus. Éstos respondieron al tratamiento de olor pues se observó un retraso significativo en la manipulación de bellotas de jineta respecto a los otros dos tratamientos. Asimismo, respecto a la distancia de dispersión se observó que las bellotas del tratamiento con olor a ratón eran dispersadas a menor distancia, a una distancia intermedia las de jineta y a mayor distancia las del tratamiento control. En todos los tratamientos, las bellotas dispersadas a zonas de microhábitat abierto fueron menos depredadas. Este trabajo sugiere que el patrón espacio temporal de dipersión/depredación de bellotas en bosques de encina y roble puede tener una elevada complejidad, a la vez que subraya el interés de mantener la integridad de las redes tróficas por sus efectos directos e indirectos sobre las poblaciones de organismos situados a diferentes niveles.

Comparació de la tecnologia LiDAR vers els mètodes tradicionals d’inventari forestal, a la finca La Vall de Benifallet, al Baix Ebre

L’inventari forestal és una eina molt important per obtenir la informació necessària, sobre una massa arbrada, respecte a la seva situació actual i la seva possible evolució en el temps, a fi i efecte de poder prendre les decisions necessàries sobre la seva planificació i gestió. Amb aquest treball s’ha volgut avaluar la possible millora que es pot obtenir aplicant les noves tecnologies en la realització dels inventaris forestals, com la tecnologia LiDAR (Light Detection and Ranging). El mètode tradicional de realitzar un inventari forestal, consisteix en anar a camp i prendre dades d’unes mostres representatives, de les variables dasomètriques que caracteritzen una massa forestal. La tecnologia LiDAR és un sistema de teledetecció que calcula distàncies a partir de, la mesura del temps entre l’emissió d’un làser polsat i el seu retorn desprès de la seva reflexió en tocar terra. El resultat és un núvol de punts a diferents alçades, amb el qual s’aconsegueix un Model Digital del Terreny (MDT) i un Model Digital de Superfície (MDS). De la resta d’aquests dos models s’obté una imatge de l’estructura vertical de la vegetació, a partir de la qual es poden deduir dades bàsiques del bosc amb mesures per tot el territori. L’àrea d’estudi on es va dur a terme el present treball, és una finca del terme municipal de Benifallet, al Baix Ebre, província de Tarragona. L’estudi ha consistit en la comparació dels dos mètodes, tradicional i LiDAR, a l’hora d’obtenir les variables de densitat, alçada i fracció de cabuda coberta (FCC). El mètode tradicional consisteix en mesurar les variables en 24 parcel•les representatives i posteriorment, en extrapolar-les als estrats, que són les unitats en que es divideix la part de la finca on es realitza l’inventari. En el mètode utilitzant la tecnologia LiDAR, s’utilitzen dos tipus de resolucions (8 píxels i 24 píxels) a l’hora de treballar amb les dades

Molecular markers allow sibling species identification in red wood ants (Formica rufa group)

Red wood ants (Formica rufa group) constitute a group of species that are considered to be among the most promising bioindicators in forest ecosystems. However, because of their morphological similarity and intraspecific variability, morphological species identification can be difficult. Considerable expertise is necessary to discriminate between the sibling species F. lugubris and F. paralugubris, two species that often live in sympatry in the same Alpine forests. New taxonomic tools providing rapid and reliable species identification are needed. We present a simple and reliable molecular technique based on mtDNA (COI gene) and a restriction enzyme for discriminating between F. lugubris and F. paralugubris. We confirm the validity of this method with a Bayesian analysis based on microsatellites. This new molecular tool represents a clear breakthrough for discriminating between F. lugubris and F. paralugubris and is likely to be helpful in large-scale biomonitoring.

Managing Storm Damaged Woodlands, August 1998

Strong winds, ice, snow and tornadoes are natural occurrences in Iowa forests. When severe, storms can cause extensive damage to forests by uprooting, wounding, bending and breaking trees. Storm damage management should involve a quick assessment to determine the extent of the damage, the need and potential for salvage, and woodland management efforts to return the woodland to a productive status.

Proper Gluing of Wood, May 1988

Bonding of wood with glue dates back to ancient times but has increased enormously over the past decades. This 2 page report explains the proper way to glue wood.

Natural Regeneration of Oak in Iowa, December 1998

The oak and oak/hickory forests make up about 46% of Iowa's forestland. Approximately a third of these woodlands have adequate oak regeneration for the woodlands of the future. This report explains what is happening with Iowa's forestland.

Coppice Management of Iowa Hardwoods, June 1987

Principles and techniques that should be followed to either promote or retard coppice regeneration.

Forestry contacts and organizations in Iowa, June 1988

Iowa has several public and private agencies which provide a wide range of forestry services and programs; a brief description of these organizations follows.

How current Tax Laws affect Woodlands Owners, August 1998

This report is on the effects of the tax reforam act of 1986 on timber production activites.

Shifts in species and phylogenetic diversity between sapling and tree communities indicate negative density dependence in a lowland rain forest

1. As trees in a given cohort progress through ontogeny, many individuals die. This risk of mortality is unevenly distributed across species because of many processes such as habitat filtering, interspecific competition and negative density dependence. Here, we predict and test the patterns that such ecological processes should inscribe on both species and phylogenetic diversity as plants recruit from saplings to the canopy. 2. We compared species and phylogenetic diversity of sapling and tree communities at two sites in French Guiana. We surveyed 2084 adult trees in four 1-ha tree plots and 943 saplings in sixteen 16-m2 subplots nested within the tree plots. Species diversity was measured using Fisher's alpha (species richness) and Simpson's index (species evenness). Phylogenetic diversity was measured using Faith's phylogenetic diversity (phylogenetic richness) and Rao's quadratic entropy index (phylogenetic evenness). The phylogenetic diversity indices were inferred using four phylogenetic hypotheses: two based on rbcLa plastid DNA sequences obtained from the inventoried individuals with different branch lengths, a global phylogeny available from the Angiosperm Phylogeny Group, and a combination of both. 3. Taxonomic identification of the saplings was performed by combining morphological and DNA barcoding techniques using three plant DNA barcodes (psbA-trnH, rpoC1 and rbcLa). DNA barcoding enabled us to increase species assignment and to assign unidentified saplings to molecular operational taxonomic units. 4. Species richness was similar between saplings and trees, but in about half of our comparisons, species evenness was higher in trees than in saplings. This suggests that negative density dependence plays an important role during the sapling-to-tree transition. 5. Phylogenetic richness increased between saplings and trees in about half of the comparisons. Phylogenetic evenness increased significantly between saplings and trees in a few cases (4 out of 16) and only with the most resolved phylogeny. These results suggest that negative density dependence operates largely independently of the phylogenetic structure of communities. 6. Synthesis. By contrasting species richness and evenness across size classes, we suggest that negative density dependence drives shifts in composition during the sapling-to-tree transition. In addition, we found little evidence for a change in phylogenetic diversity across age classes, suggesting that the observed patterns are not phylogenetically constrained.

Planning for Wooded Acreages and Woodlands, August 2005

PM2002B: People own wooded acreages and woodlands for a variety of reasons that may include: timber production, firewood production, recreation, wildlife habitat, aesthetics, and alternative forest products. Most of Iowa’s forestland is privately held, and the majority of ownership is fragmented into an average of ten acres (Forest Reserve Survey, 2004). In fact, the average size of an individual forest or woodlot ownership has been steadily declining for several years due in part to population growth, urban sprawl, and changes in land ownership. Studies indicate that the probability of a sustainable woodlot decreases as the population increases. At the same time, most woodlot owners want to be good stewards and protect and enhance the forest that they own. To achieve this goal, careful forest planning and management is required especially when managing the land for multiple objectives.

Thermal energetics of the New-Guinean moss-forest rat (Rattus niobe) in comparison with other tropical murid rodents.

The thermal energetics of rodents from cool, wet tropical highlands are poorly known. Metabolic rate, body temperature and thermal conductance were measured in the moss-forest rat, Rattus niobe (Rodentia), a small murid endemic to the highlands of New Guinea. These data were evaluated in the context of the variation observed in the genus Rattus and among tropical murids. In 7 adult R. niobe, basal metabolic rate (BMR) averaged 53.6±6.6mLO2h(-1), or 103% of the value predicted for a body mass of 42.3±5.8g. Compared to other species of Rattus, R. niobe combines a low body temperature (35.5±0.6°C) and a moderately low minimal wet thermal conductance cmin (5.88±0.7mLO2h(-1)°C(-1), 95% of predicted) with a small size, all of which lead to reduced energy expenditure in a constantly cool environment. The correlations of mean annual rainfall and temperature, altitude and body mass with BMR, body temperature and cmin were analyzed comparatively among tropical Muridae. Neither BMR, nor cmin or body temperature correlated with ambient temperature or altitude. Some of the factors which promote high BMR in higher latitude habitats, such as seasonal exposure to very low temperature and short reproductive season, are lacking in wet montane tropical forests. BMR increased with rainfall, confirming a pattern observed among other assemblages of mammals. This correlation was due to the low BMR of several desert adapted murids, while R. niobe and other species from wet habitats had a moderate BMR.