Cuatro casos, cuatro historias de uso educativo de las TIC

[spa] Este informe presenta parte de los procesos y los resultados del proyecto de I+D+I: Políticas y prácticas en torno a las TIC en la enseñanza obligatoria: Implicaciones para la innovación y la mejora, parcialmente financiado por Ministerio de Ciencia e Innovación. SEJ2007-67562. Recoge los cuatro estudios de caso llevados a cabo en dos Institutos de Enseñanza Secundaria Obligatoria y dos centros de educación primaria de Cataluña, que nos han posibilitado elucidar el impacto de las políticas de uso de las TIC y de otras iniciativas políticas para favorecer la innovación y la mejora en cada centro, prestando especial atención a: (a) los temas organizativos relacionados con el tiempo y el espacio; (b) el desarrollo del currículum en el centro (visiones sobre el conocimiento, el aprendizaje, el papel del alumnado y el profesorado, el lugar de las TIC, etc.); (c) las condiciones de trabajo del profesorado (acceso a formación, espacios y prácticas de colaboración; desarrollo profesional); (d) los resultados del aprendizaje (valor intelectual, social y personal de lo aprendido; capacidad de transferencia para seguir aprendiendo

Controversies metodològiques de la investigació

En aquest article es plantegen noves formes d'abordar les dues grans crisis generades a causa de l'escisió metodològica que va tenir lloc en els anys seixanta: la de legitimació i la de representació, crisis que són la base de les actuals controvèrsies metodològiques. Superar la dicotomía subjecte-objecte, transformar el concepte de validesa pel de fidelitat, entendre que la investigació es impensable desvinculada del context social i acceptar que la naturalesa més íntima del coneixement es troba en la multiperspectivitat d'aquest, constitueixen els elements clau proposts per a reduïr i tractar de superar la crisi. Per assolir-lo, aquest treball postula la necessitat de no continuar desvinculant la ciència de la filosofia, i de crear espais interactius entre ciència, tecnologia i societat.

Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Elaboració d'un programa orientat al desenvolupament de la ciutadania intercultural a través del treball amb xarxes comunitàries: un estudi de cas

El nostre estudi consisteix a facilitar el desenvolupament, des d'una visió integral, d'un pla de ciutadania i immigració per a localitats de menys de 4.000 habitants amb un percentatge de població estrangera superior al 10 %. La nostra recerca es fa a partir d'un estudi de cas. En aquest projecte hem intentat aprofundir en la realitat de Sant Quintí de Mediona, fent un diagnòstic de tipus participatiu sobre els canvis experimentats pels processos migratoris en aquesta població i establint una priorització de les necessitats observades. Hem estudiat especialment la xarxa d'entitats que hi ha a la població i la seva obertura real que hi participin persones immigrades. A partir d'aquest estudi, s'ha elaborat i negociat un programa orientat al desenvolupament d'una ciutadania intercultural, basada en la convivència com a eix fonamental.

Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Elaboració d'un programa orientat al desenvolupament de la ciutadania intercultural a través del treball amb xarxes comunitàries: un estudi de cas

El nostre estudi consisteix a facilitar el desenvolupament, des d'una visió integral, d'un pla de ciutadania i immigració per a localitats de menys de 4.000 habitants amb un percentatge de població estrangera superior al 10 %. La nostra recerca es fa a partir d'un estudi de cas. En aquest projecte hem intentat aprofundir en la realitat de Sant Quintí de Mediona, fent un diagnòstic de tipus participatiu sobre els canvis experimentats pels processos migratoris en aquesta població i establint una priorització de les necessitats observades. Hem estudiat especialment la xarxa d'entitats que hi ha a la població i la seva obertura real que hi participin persones immigrades. A partir d'aquest estudi, s'ha elaborat i negociat un programa orientat al desenvolupament d'una ciutadania intercultural, basada en la convivència com a eix fonamental.

Reconèixer per ser reconegut. Coneixements lingüístics per a l'acollida de nouvinguts

La gran diversitat lingüística i cultural present en la nostra societat sovint no s'ha fet gaire visible. Determinats aspectes més aparents, com la nacionalitat, imposen estereotips que amaguen realitats complexes. D'altra banda, persisteix una actitud assimiladora basada en la idea que la integració ha de voler dir la renúncia a bona part del bagatge cultural dels nouvinguts. Tanmateix, Catalunya té una llengua molt poc coneguda en altres societats, i per això la consciència que és important reconèixer l'altre aquí és molt habitual: la nacionalitat diu massa poc de nosaltres, i el mateix passa amb molts altres. Aquest projecte de recerca pretén reunir en format de fitxes una sèrie de dades molt bàsiques, especialment sobre la diversitat lingüística, i oferirles a qualsevol persona que tingui contacte amb persones immigrades per tal de posar a disposició algun element senzill que permeti expressar reconeixement i sensibilitat cap a la diversitat.

Canvi de representacions lingüístiques de parlants al·loglots per contacte amb la situació lingüística catalana

Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes obertes en profunditat, l'article pretén mostrar exemples de projecció de representacions lingüístiques de parlants provinents d'altres àrees lingüístiques sobre la situació sociolingüística del català. S'observen diferents aspectes d'aquestes representacions i es constata que hi ha nombrosos fenòmens de reinterpretació de la pròpia llengua i de la situació sociolingüística d'origen a partir de l'experiència amb el català. Així mateix, es veu com les llengües com el català, amb capacitat identitària, es constitueixen en elements clau tant d'integració en una nova comunitat com de valoració de la pròpia herència cultural i lingüística, especialment en els casos de llengües minoritzades.

Pràctiques d'exclusió als locals nocturns del centre històric de Barcelona. El dret d'admissió com a tècnica de discriminació racista

La investigació se centra en l'ús discriminatori del dret d'admissió en els bars de nit del centre de Barcelona. En concret, el terreny de camp el conformen quatre bars situats en el Raval, un barri que està experimentant un procés d'ennobliment. El treball de camp ha tingut una durada de deu mesos i s¿ha basat fonamentalment en l'observació etnogràfica. L'objectiu principal ha estat constatar sobre el terreny la pràctica efectiva de la discriminació, i com es du a terme, quines són les formes que adopta i les argumentacions en què es basa. La qüestió fonamental que cal respondre és com es duen a terme els protocols d'acceptació o rebuig d¿aquells què pretenen ingressar als bars de nit, a partir de criteris de detecció de persones pertanyents a determinats grups socials considerats indesitjables, moralment contaminants o perillosos. Aquest és el cas dels i les immigrants, especialment els que provenen del Marroc o d'Algèria, als quals molt sovint se'ls impedeix l'entrada perquè són considerats com una font permanent d'ansietat. Això és bàsicament per un prejudici construït envers el que s¿entén popularment com la figura del moro. Molt sovint, els immigrants àrabs són relacionats amb la delinqüència, i això serveix com a pretext perquè es puguin justificar les pràctiques d'exclusió que s'executen envers aquest grup social en nom del dret d'admissió. En definitiva, aquestes pràctiques discriminatòries funcionarien com un mecanisme la missió del qual seria reafirmar la inferioritat moral atribuïda a aquest col·lectiu i garantir que en els espais d'oci nocturn del Raval els i les joves de classe mitjana no estiguin en contacte amb els i les immigrants àrabs. En conseqüència, podem afirmar que l'exercici discriminat del dret d'admissió sembla tenir relació amb el procés d'ennobliment que està experimentant el barri.

Reconèixer per ser reconegut. Coneixements lingüístics per a l'acollida de nouvinguts

La gran diversitat lingüística i cultural present en la nostra societat sovint no s'ha fet gaire visible. Determinats aspectes més aparents, com la nacionalitat, imposen estereotips que amaguen realitats complexes. D'altra banda, persisteix una actitud assimiladora basada en la idea que la integració ha de voler dir la renúncia a bona part del bagatge cultural dels nouvinguts. Tanmateix, Catalunya té una llengua molt poc coneguda en altres societats, i per això la consciència que és important reconèixer l'altre aquí és molt habitual: la nacionalitat diu massa poc de nosaltres, i el mateix passa amb molts altres. Aquest projecte de recerca pretén reunir en format de fitxes una sèrie de dades molt bàsiques, especialment sobre la diversitat lingüística, i oferirles a qualsevol persona que tingui contacte amb persones immigrades per tal de posar a disposició algun element senzill que permeti expressar reconeixement i sensibilitat cap a la diversitat.

Canvi de representacions lingüístiques de parlants al·loglots per contacte amb la situació lingüística catalana

Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes obertes en profunditat, l'article pretén mostrar exemples de projecció de representacions lingüístiques de parlants provinents d'altres àrees lingüístiques sobre la situació sociolingüística del català. S'observen diferents aspectes d'aquestes representacions i es constata que hi ha nombrosos fenòmens de reinterpretació de la pròpia llengua i de la situació sociolingüística d'origen a partir de l'experiència amb el català. Així mateix, es veu com les llengües com el català, amb capacitat identitària, es constitueixen en elements clau tant d'integració en una nova comunitat com de valoració de la pròpia herència cultural i lingüística, especialment en els casos de llengües minoritzades.

KulTIC 08. Paradoxes del contacte entre cultures: l'ús pedagògic de la webquest

A Catalunya, la presència de persones immigrades d'arribada recent ha significat un canvi substancial en les percepcions individuals i les representacions socials sobre la diversitat cultural. Aquest canvi ha resultat més destacat entre la població jove, en fase de construcció de la seva identitat, que ha hagut d'abordar les paradoxes del contacte entre cultures a partir d'estratègies de relació poc estructurades i planificades amb aquesta finalitat. La recerca KulTic¿08 ha explorat l'impacte de determinades paradoxes que es produeixen en el contacte amb altres realitats diferents a la pròpia i ha aplicat experimentalment un material en webquest, amb un enfocament socioafectiu i cognitiu i seguint els plantejaments pedagògics de l'aprenentatge cooperatiu.

KulTIC 08. Paradoxes del contacte entre cultures: l'ús pedagògic de la webquest

A Catalunya, la presència de persones immigrades d'arribada recent ha significat un canvi substancial en les percepcions individuals i les representacions socials sobre la diversitat cultural. Aquest canvi ha resultat més destacat entre la població jove, en fase de construcció de la seva identitat, que ha hagut d'abordar les paradoxes del contacte entre cultures a partir d'estratègies de relació poc estructurades i planificades amb aquesta finalitat. La recerca KulTic¿08 ha explorat l'impacte de determinades paradoxes que es produeixen en el contacte amb altres realitats diferents a la pròpia i ha aplicat experimentalment un material en webquest, amb un enfocament socioafectiu i cognitiu i seguint els plantejaments pedagògics de l'aprenentatge cooperatiu.

Lo “sobrenatural” se une al debate- las conexiones entre la política y la religiosidad en el caso

En el norte de Brasil, en el Estado de Maranhao, municipio de Codó, las relaciones nacidas en el campo de la religiosidad se ven reflejadas en el ámbito político y económico. Esta región, constituida en su mayoría por la población afrodescendiente, elaboró su manera propia de construir su vida social en el medio que se da a través del contacto con unos seres invisibles, llamados encantados. El nombre de culto practicado en la zona es Terecô y suele ser clasificado com una religiosidad afrobrasileña. Los practicantes de Terecò sufrían represalias por parte de las autoridades hasta la década de los 80 del siglo XX. Sin embargo, en las últimas décadas, el Terecô empezó ganar más visibilidad política y cumplir su papel propio en la lucha por los derechos ciudadanos de la población negra del municipio. Al mismo tiempo, las estructuras de poder fueron aprovechándose de esta conyuntura, estableciendo relaciones de proximidad con los principales líderes religiosos. El trabajo de campo se realiza en la zona rural del municipio de Codó, donde sin embargo existe una estrecha relación con el entorno urbano. Pasando desde la problemática de la construcción territorial y del grupo social por el proceso de cambios socioeconómicos, se quiere vislumbrar la importancia de los vínculos entre la religiosidad y la política en mantener el statu quo encontrado.

La concepció política de la mediació cultural

La mediació cultural és una figura institucionalitzada a Quebec, però força desconeguda a Catalunya. A través de les pràctiques culturals busca fomentar una participació civíca ciutadana, millorar la cohesió social i el risc d'exclusió. Aquest treball investiga la mediació cultural des d'una perspectiva política, defensant que hi ha tres formes de percebre un acte de mediació. Metodològicament, s'analitzen pràctiques de mediació cultural a Montreal utilitzant com a marc interpretatiu tres models de ciutadania: liberal, comunitarista i republicà.