Bibliografia de l'educació a les Illes Balears 2000-2006. 'Bibliografía de la educación de las Islas Baleares 2000-2006'.

Resumen tomado de la publicación

El futur ja és aquí : experiències sobre l'aprofitament didàctic de les TIC per a l'educació musical del segle XXI.'El futuro ya está aquí : experiencias sobre el aprovechamiento didáctico de las TIC para la educación musical del siglo XXI'.

Resumen tomado de la publicación

La grimpada i l'escalada : continguts del bloc d'activitats en el medi natural f??cilment aplicables dins el marc escolar

Resumen tomado del autor. Se muestran fotograf??as

La llengua catalana a la UIB : l'??s a la doc??ncia i la recerca a la Universitat de les Illes Balears (cursos 1999-2000 a 2007-2008) i coneixement subjectiu (autoavaluaci??) de l'alumnat (curs 2008-2009). Una actualitzaci??. 'La lengua catalana en la UIB : el uso en la docencia y la investigaci??n en la Universidad de las Islas Baleares (cursos 1999-2000 a 2007-2008) y conocimiento subjetivo (autoevaluaci??n) del alumnado (curso 2008-2009). Una actualizaci??n'

Resumen tomado del autor

Ja fa temps que les muses estan cansades. L'educació museística no és solament transmissió o diversió. 'Ya hace tiempo que las musas están cansadas. La educación museística no es sólo transmisión o diversión'.

Resumen tomado de la propia revista

Memòria de l'oficina d'informació : curs 2000-2001. 'Memoria de la oficina de información : curso 2000-2001'.

Se presenta el balance del año 2000-2001 sobre las actividades y acciones desarrolladas por parte de la Oficina de Información de la Universidad de las Islas Baleares, cuyo principal objetivo es ofrecer a la comunidad universitaria y a todas las personas interesadas, toda la información posible sobre temas académicos y sobre actividades culturales y extraescolares.

Memòria de l'oficina d'informació : curs 1999-2000. 'Memoria de la oficina de información : curso 1999-2000'.

Se presenta el balance del año 1999-2000 sobre las actividades y acciones desarrolladas por parte de la Oficina de Información de la Universidad de las Islas Baleares, cuyo principal objetivo es ofrecer a la comunidad universitaria y a todas las personas interesadas, toda la información posible sobre temas académicos y sobre actividades culturales y extraescolares.

Les mallorquines davant el nou milúleni : estudi sociològic de la situació, mancances i expectatives de les dones mallorquines a les portes de l'any 2000. 'Las mallorquinas ante el nuevo milenio : estudio sociológico de la situación, carencias y expectativas de las mujeres mallorquinas en las puertas del nuevo milenio'.

Estudio realizado por el equipo del Lobby de Dones en colaboración con el Departament de Promoció Sociocultural, Associacionisme i Done

Programa Sócrates. Programa comunitari d'actuació en l'àmbit de l'educació (2000-2006) : guia de candidatures. 'Programas Sócrates. Programa comunitario de actuación en el ámbito de la educación (2000-2006) : guía de candidaturas'.

Resumen tomado de la publicación

L'ensenyança de llengües estrangeres : ja hi dediquem prou temps?. 'La enseñanza de lenguas extranjeras : ¿ya les dedicamos suficiente tiempo?'.

Resumen de la autora en catalán

[Ressenya de la] Conferència internacional The Future of the Mediterranean Rural Environment: Prospects for Sustainable Land Use and Management. Menemen (Turquia), del 8 a l'11 de maig de 2000

Crònica de la conferència internacional 'The Future of the Mediterranean Rural Environment: Prospects for Sustainable Land Use and Management' sobre el desenvolupament sostenible de les àrees rurals mediterrànies. La conferència va tenir lloc entre el 8 i l’11 de maig de 2000 a Menemen (Turquia) i va reunir experts de diverses disciplines per establir els problemes principals que afecten la Mediterrània i per debatre mesures concretes de gestió, evitant o minimitzant els efectes negatius dels canvis econòmics, polítics, tecnològics i mediambientals recents

Diversitat genètica de la truita comuna (Salmo trutta L.) a la Península Ibèrica: biogeografia i gestió

L'estudi de la diversitat i la diferenciació genètiques de les poblacions de truita comuna (Salmo trutta L.) a la Península Ibèrica ha confirmat l'elevada diferenciació observada en treballs previs i la divergència, ja descrita, entre les poblacions de la vessant atlàntica i la mediterrània. El resultats obtinguts, però, ens permeten observar patrons d'estructura poblacional tant en les poblacions atlàntiques com les mediterrànies. A l'Atlàntic s'observa un marcat patró hidrogràfic en la distribució de la diferenciació genètica, que contrasta fortament amb la distribució d'aquesta diferenciació en les poblacions mediterrànies, caracteritzades pels contactes secundaris entre llinatges durant les expansions pleniglacials i una forta divergència local conseqüència de la seva marginalitat i aïllament en els períodes interglacials. El manteniment d'aquesta diferenciació i individualitat descrites en les poblacions de truita de la Península, es veu seriosament compromès per les contínues repoblacions dels rius amb exemplars exògens d'origen nord europeu. La substitució dels genomes autòctons per la introducció de gens al.lòctons provoca una erosió dels patrimonis genètics natius i una homogeneïtzació de les poblacions, destruint els patrons de diferenciació existents. Al mateix temps, els nostres resultats indiquen que les conseqüències de les repoblacions no són sempre les mateixes. Concretament, es constata un fracàs de les repoblacions en rius intensament repoblats i sotmesos a pesca intensiva, que contrasta amb una enorme erosió de les poblacions quan les repoblacions s'efectuen sobre àrees protegides i sense cap mena de pressió pesquera. Això suggereix que múltiples factors com la gestió dels rius posterior a les repoblacions, l'estat de les poblacions o les condicions de l'hàbitat són determinants de la introducció efectiva dels exemplars alliberats; fet que dificulta la predicció sobre actuacions particulars. Malgrat aquesta introgressió de gens exògens que es detecta en moltes de les poblacions analitzades, els gens natius predominen en gairebé tots els rius de la Península. La conservació d'aquesta elevada riquesa genètica que encara resta en les poblacions de truita de la Península Ibèrica ha de ser l'objectiu final de qualsevol programa de gestió. Per això, defensem una gestió basada en el propi riu mitjançant una pesca sostinguda per la reproducció natural de les poblacions salvatges, acompanyada d'una millora i recuperació d'hàbitats adequats per la truita, i evitant, per sobre de tot, la introducció en els rius d'exemplars exògens, degut als efectes nocius i incontrolables que comporta aquest procés.

L'oviparisme en la família Scorpaenidae (Pisces: Scorpaeniformes)

En aquest treball de tesi doctoral es descriu l'estructura gonadal, gametogènesi i cicle anual de Scorpaena porcus, S. scrofa i S. elongata per tal d'aprofundir en el coneixement dels diferents graus d'especialització dins l'oviparisme en peixos. Es pretén fer èmfasi en aquells trets inusuals que difereixen del què s'ha descrit fins ara per la majoria de les espècies ovípares de teleostis, i relacionar-los amb l'estratègia reproductiva de les espècies que els presenten El mostreig s'ha dut a terme de forma intensiva entre l'any 2000 i 2002, tot i que s'ha continuat recol·lectant mostres fins a l'agost de 2004, amb més o menys freqüència segons la necessitat. En total s'han obtingut 258 exemplars de S. porcus, 119 de S. scrofa i 46 de S. elongata. S'ha pogut veure com S. porcus, S. scrofa i S. elongata són espècies ovípares ovulípares especialitzades, ja que la seva estructura ovàrica presenta tot una sèrie de trets molt particulars i poc comuns a la resta de peixos ovípars estudiats fins ara: posició central del raquis musculo-connectiu que es troba envoltat completament pel lumen i la paret ovàrica; presència de peduncles en oòcits en fase de creixement secundari; escassetat i mida petita dels alvèols corticals; poc gruix de la zona radiata; i secreció d'una massa gelatinosa que engloba els ous en el moment de la posta. Totes aquestes característiques també s'han observat en Scorpaena notata, suggerint que l'especialització de l'oviparisme ovulípar es dóna en tot el gènere Scorpaena. L'estructura testicular i l'espermatogènesi d'aquestes espècies també és força particular. Per una banda els testicles són del tipus lobular no-restringit, tot i que presenten algunes característiques com la ordenació parcial dels cists segons l'estadi de maduració de les cèl·lules germinals que contenen i l'absència de lumen central, que actualment només s'ha observat en testicles del tipus lobular restringit de les espècies de la sèrie Aterinomorpha. Per l'altre banda, l'espermatogènesi és del tipus semicística, és a dir, els cists s'obren abans d'acabar tot el procés i les cèl·lules germinals s'acaben de desenvolupar a la llum del lòbul fins a espermatozoides. La posta d'aquestes espècies és múltipla i constisteix en una massa gelatinosa d'ous pelàgica, que en el cas de S. porcus s'alliberen entre els mesos de juny i agost, i en S. scrofa, a partir del mes de juliol. S'ha relacionat la presència d'aquesta massa amb un aparellament mascle-femella, de manera que el mascle alliberaria l'esperma directament sobre la massa d'ous, assegurant així la fartilització total dels mateixos.