Predictors of early hospital readmission after acute pulmonary embolism.

BACKGROUND: Risk factors for early mortality after pulmonary embolism (PE) are widely known. However, it is uncertain which factors are associated with early readmission after PE. We sought to identify predictors of readmission after an admission for PE. METHODS: We studied 14 426 patient discharges with a primary diagnosis of PE from 186 acute care hospitals in Pennsylvania from January 1, 2000, to November 30, 2002. The outcome was readmission within 30 days of presentation for PE. We used a discrete proportional odds model to study the association between time to readmission and patient factors (age, sex, race, insurance, discharge status, and severity of illness), thrombolysis, and hospital characteristics (region, teaching status, and number of beds). RESULTS: Overall, 2064 patient discharges (14.3%) resulted in a readmission within 30 days of presentation for PE. The most common reasons for readmission were venous thromboembolism (21.9%), cancer (10.8%), pneumonia (5.2%), and bleeding (5.0%). In multivariable analysis, African American race (odds ratio [OR], 1.19; 95% confidence interval [CI], 1.02-1.38), Medicaid insurance (OR, 1.54; 95% CI, 1.31-1.81), discharge home with supplemental care (OR, 1.40; 95% CI, 1.27-1.54), leaving the hospital against medical advice (OR, 2.84; 95% CI, 1.80-4.48), and severity of illness were independently associated with readmission; readmission also varied by hospital region. CONCLUSIONS: Early readmission after PE is common. African American race, Medicaid insurance, severity of illness, discharge status, and hospital region are significantly associated with readmission. The high readmission rates for venous thromboembolism and bleeding suggest that readmission may be linked to suboptimal quality of care in the management of PE.

Implantació d'un ERP a un hospital públic

Aquest projecte tracta de la implantació del mòdul de Gestió dels Recursos Humans de la tecnologia SAP. En concret s’estudia la versió relativa al Sector Públic que aquest Software ofereix. Per tal de realitzar el Projecte ens fixem en un ens públic determinat com és un Hospital tenint en compte totes les peculiaritats que aquests organismes presenten. Part essencial del Projecte es dedica a la gestió del correcte pagament de la Nòmina i la representació de l’Estructura Organitzativa. Es cobreixen també tots els aspectes que les legislacions vigents imposen en aquests àmbits.

Estudi ambiental del Centre Esportiu Puigverd: energies

Les problemàtiques ambientals actuals són per desgràcia un dels referents de les nostres vides quotidianes, si ens parem a pensar, la majoria d’accions que duem a terme des de que ens llevem fins que anem a dormir poden estar relacionades directa o indirectament amb el consum energètic. Realment formem part d’una societat “energeticodependent” i el problema no és exactament aquest, sinó d’on deriva la energia que utilitzem a diari, quines són les fons de producció d’aquesta energia, quins son els mecanismes receptors d’aquestes energies i quina es la seva eficiència energètica. L’estudi realitzat, ha tingut lloc al centre Puigverd de Castellar del Vallès, un centre esportiu gestionat pel Grup Ubae, a través d’una concessió municipal. En aquest estudi s’analitzen rigorosament els consums energètics del centre, separant els diferents consum d’electricitat i gas i observant les tendències anuals de cada un dels seus components. Un cop realitzat l’inventariat i l’estudi inicial, es va procedir a avaluar les diferents problemàtiques que presentava el centre i van ser classificades com a punts febles, juntament amb les seves oposades, punts forts ja existents. Finalment s’inicià la part final del projecte, que consisteix en un conjunt de propostes de millora per intentar reduir els consums energètics totals i una avaluació final de varies alternatives combinant diferents possibilitats entre les propostes de millora i analitzar les conseqüències econòmiques i ambientals de cadascuna d’elles.

Informatització de l'arxiu d'històries clíniques d'un hospital

El sector sanitari és un dels més importants i sensibles dintre de l’economia espanyola, ja que és un element clau del benestar social. Per aquest motiu, el sector de la sanitat s’enfronta a nombrosos reptes, i les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) obren un ampli ventall de possibilitats de renovació i millora. És per això que Hewlett-Packard està desenvolupant una aplicació informàtica per a hospitals, anomenada HCIS (Health Care Information System). El projecte que es presenta en aquesta memòria és el desenvolupament del mòdul d’HCIS per a gestionar l’Arxiu d’Històries Clíniques d’un hospital, i la seva implantació a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.

Anàlisi de la controvèrsia L'Hôpital - Bernoulli

El 1696 el Marquès de L'Hôpital publicà el primer tractat sistemàtic sobre càlcul diferencial, l'"Analyse des infiniments petits", que es basava en les "Lectiones de calculo differentialium" de Johann Bernoulli. Però podem parlar d'aportacions originals per part de L'Hôpital? L'objectiu d'aquest treball de recerca és comparar el contingut i la forma de l'Analyse i de les Lectiones i detectar possibles influències d'altres autors per intentar, finalment, donar una resposta a aquesta qüestió.

Cultural competency of health-care providers in a Swiss University Hospital: self-assessed cross-cultural skillfulness in a cross-sectional study.

BACKGROUND: As the diversity of the European population evolves, measuring providers' skillfulness in cross-cultural care and understanding what contextual factors may influence this is increasingly necessary. Given limited information about differences in cultural competency by provider role, we compared cross-cultural skillfulness between physicians and nurses working at a Swiss university hospital. METHODS: A survey on cross-cultural care was mailed in November 2010 to front-line providers in Lausanne, Switzerland. This questionnaire included some questions from the previously validated Cross-Cultural Care Survey. We compared physicians' and nurses' mean composite scores and proportion of "3-good/4-very good" responses, for nine perceived skillfulness items (4-point Likert-scale) using the validated tool. We used linear regression to examine how provider role (physician vs. nurse) was associated with composite skillfulness scores, adjusting for demographics (gender, non-French dominant language), workplace (time at institution, work-unit "sensitized" to cultural-care), reported cultural-competence training, and cross-cultural care problem-awareness. RESULTS: Of 885 questionnaires, 368 (41.2%) returned the survey: 124 (33.6%) physicians and 244 (66.4%) nurses, reflecting institutional distribution of providers. Physicians had better mean composite scores for perceived skillfulness than nurses (2.7 vs. 2.5, p < 0.005), and significantly higher proportion of "good/very good" responses for 4/9 items. After adjusting for explanatory variables, physicians remained more likely to have higher skillfulness (β = 0.13, p = 0.05). Among all, higher skillfulness was associated with perception/awareness of problems in the following areas: inadequate cross-cultural training (β = 0.14, p = 0.01) and lack of practical experience caring for diverse populations (β = 0.11, p = 0.04). In stratified analyses among physicians alone, having French as a dominant language (β = -0.34, p < 0.005) was negatively correlated with skillfulness. CONCLUSIONS: Overall, there is much room for cultural competency improvement among providers. These results support the need for cross-cultural skills training with an inter-professional focus on nurses, education that attunes provider awareness to the local issues in cross-cultural care, and increased diversity efforts in the work force, particularly among physicians.

A Salmonella agona outbreak in a pediatric hospital in the city of Rio de Janeiro, Brazil

Six Salmonella Agona strains from an outbreak of 15 days duration which occurred in a public hospital in Rio de Janeiro, Brazil, were analyzed. The outbreak involved six infants (mean age, 24 days; mean body weight, 1612 g), all of them with severe clinical signs and symptoms. Two of them had surgical implications, two were preterm and two had respiratory distress at birth. The Salmonella strains were resistant to nine antimicrobial agents (ampicillin, cephalotin, cefriaxone, gentamicin, amykacin, trimethoprim-sulfamethoxazole, chloramphenicol, and tetracyclin). Analysis of the plasmid pattern of the wild strains and of the transconjugants confirmed that these were identical strains.

Le soignant face au patient lombalgique chronique: l'expérience clinique de l'Unité Rachis à l'Hôpital orthopédique [The health professional's approach to chronic lumbago: clinical experience at the Spinal Cord Unit at the orthopedic hospital]

The treatment of back pain patients refers to the biopsychosocial model of care. This model includes illness in patient's personal and relational life. In this context, it is not only the physical symptom of the patient which is focused but also his psychological distress often hidden by algic complain. Clinical interviews conducted with back pain patients have highlighted psychosocial aspects able to influence the relationship between health care user and provider. Taking account of psychosocial aspects implies an interdisciplinary approach that identify and assesses patients' needs through adequate tools. As a result, the different health care providers implied with back pain patients have to collaborate in a structured network.

New and emerging treatment of Staphylococcus aureus infections in the hospital setting.

Methicillin-resistant Staphylococcus aureus (MRSA), both hospital-acquired and community-acquired, is a dangerous pathogen that is involved in an increasing number of serious infections with high risk for morbidity and mortality. Community-acquired MRSA strains have epidemic potential and can be particularly virulent. Vancomycin has been the standard hospital treatment for the past 40 years, but vancomycin-resistant isolates of S. aureus have emerged in the USA, and vancomycin-intermediate isolates are increasingly being reported worldwide. New antimicrobial agents with activity against multidrug-resistant S. aureus and other resistant pathogens are urgently needed. Despite great strides, further advances in our understanding of the molecular and biochemical mechanisms responsible for antimicrobial resistance are still required. Several agents have been recently approved for the treatment of serious Gram-positive infections, including linezolid, daptomycin, and tigecycline. The novel investigational cephalosporin, ceftobiprole, is one of the first penicillinase-resistant agents to target penicillin-binding protein 2a (or PBP2a), an acquired PBP with low beta-lactam-affinity that confers intrinsic beta-lactam resistance to S. aureus and other staphylococci. This mechanism of PBP binding, including inhibition of PBP2a, confers broad-spectrum activity against clinically important Gram-negative and Gram-positive pathogens, including MRSA. Phase III clinical trials comparing ceftobiprole with vancomycin alone and in combination with ceftazidime for the treatment of complicated skin and skin structure infections showed ceftobiprole to have efficacy similar to the efficacy of these comparators as evidenced by non-inferior clinical cure and microbiological eradication rates.

Taxes de reincidència 2008 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalizada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el quart del mateix tipus i en aquest cas segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2005 i els segueix fins el 31 de desembre de 2008, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2005 foren 183 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2005 (N=1.102), s’ha fet una mostra de 529 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,1; p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten a un manteniment en la taxa de reincidència aquest darrer any, desprès d’un descens perllongat al llarg dels tres anys anteriors. S’ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007 i al 23,0% el 2008. En canvi en internament la fluctuació de la taxa no dona diferències significatives tot i que al 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006, va baixar al 56,2% l’any 2007, i ha tornat a pujar al 62,3% l’any 2008. L’estudi permet comparar de forma seriada ja quatre anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Conflictes no, gràcies!: programa d’educació emocional en el Centre Penitenciari de Ponent

En la recerca s’expliquen els resultats de la implementació d’un programa adreçat bàsicament al treball de la consciència emocional de l’intern penitenciari i la regulació d’aquesta consciència. El motiu és que en el plantejament teòric es parteix de les constatacions de molts autors que els programes que millor funcionen en la rehabilitació i tractament del delinqüent ingressat a presó són aquells que tenen en compte no només l’ambient del delinqüent, la seva família, la seva educació escolar i formativa a nivell laboral sinó també l’estudi del seus sentiments i de manera clau la seva cognició, el seu raonament, la seva comprensió i també els seus valors.És per això que els programes eficaços semblen ser aquells que inclouen tècniques adreçades a millorar les habilitats de raonament, la empatia, l’avaluació de les conseqüències de la seva conducta envers els altres i sobre ells mateixos, la reflexió abans de l’acció, les seves habilitats per a la resolució de problemes i també en moltes ocasions les pròpies habilitats socials poc desenvolupades. Els resultats obtinguts analitzen les dades referents a l’impacte de la intervenció envers els interns i de manera específica envers la seva conducta.

Eficàcia predictiva de l’HCR-20 i del PCL:SV en contexts institucionals

L’estudi es dirigeix a avaluar la capacitat predictiva sobre la violència dels instruments de judici clínic estructurat, amb una metodologia que aporti resultats comparables a estudis de l’àmbit internacional. La investigació es va portar a terme en un hospital civil de salut mental i la mostra està composta per 114 pacients de les unitats de crònics i subaguts. A l’avaluació inicial, l’HCR-20, el PCL:SV i el Protocol 7 van ser els instruments utilitzats per a la recollida d’informació de les variables predictors. La variable depenent o resultat va ser registrada prospectivament per part de l’equip d’infermeria amb un instrument observacional de fàcil ús, el MOAS. Mitjançant índexs de correlació, càlcul de riscos relatius, i anàlisis de regressió logística i corbes ROC va ser possible conèixer que l’HCR-20 i el PCL-SV són mesures vàlides per a la predicció de la violència intrahospitalària en el curt i mig termini en una mostra espanyola de persones amb malaltia mental severa. L’HCR-20 i particularment els ítems clínics van ser els millors predictors de la violència física envers a persones i objectes. Tant la puntuació numèrica de l’HCR-20 com el judici clínic estructurat van demostrar una precisió predictiva alta i comparable a l'obtinguda amb la versió original de l'instrument. El PCL:SV va arribar una precisió predictiva moderada que va anar disminuint al llarg del seguiment. Altres factors de risc com les agressions o la ira prèvies a l’avaluació també van augmentar significativament el risc de violència durant l’any de seguiment.