Determinants sociodemogràfics, incentius i rendiments econòmics de l'aprenentage de l'idioma Català per part de la població immigrant a Catalunya

En aquest projecte s’han estudiat diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge del català per part de la població immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomàtiques dels immigrants es una altra forma de capital humà, que no només facilita la seva integració social, sinó que també incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi s’ha enfocat l’aprenentatge de l’idioma català per part de la població immigrant com una inversió de la qual es deriven costos i beneficis. Una qüestió rellevant és quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castellà, bé per que és la seva llengua materna o per que l’han après amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara més interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell fluït del castellà, i encara més els que arriben a Catalunya sense conèixer cap de les dues llegües oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econòmics i demogràfics del nivell de coneixement del català entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, és clau determinar el rol que juguen variables com el grau d’exposició, eficiència i els incentius econòmics, com per exemple les conseqüències laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, també es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentració d’immigrants d’un mateix país exerceix un efecte depressor en l’aprenentatge del català per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hipòtesi de si el coneixement del català per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, també analitzarem si aquest coneixement del català implícita tenir accés a millors oportunitats de treball. La confirmació d’aquestes hipòtesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econòmic per invertir en l’aprenentatge del català.     

DIC.CAT. Dona, immigració i ciutadania: les dones marrquines com a generadores de ciutadania a Catalunya

DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissió. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pública i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teòric sobre la noció de ciutadania, incorporant la dimensió del gènere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialització i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relació a aspectes com el procés de reagrupació, la incorporació al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relació amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais públics en els que participen, especialment dins l'àmbit associatiu.

Alimentació i nutrició al Vallès Occidental. Un segle i mig de canvis i permanències: 1787-1936

En aquest treball s’analitzen els canvis que es produeixen en la dieta de la població de la comarca catalana del Vallès Occidental entre finals del segle XVIII i 1936, un període marcat per les grans transformacions econòmiques i socials que experimenta aquesta comarca amb el procés d’industrialització, d’urbanització, l’intens creixement demogràfic i la transformació de la seva agricultura. El resultat serà una millora i canvis importants en la composició de la dieta, que es poden emmarcar en el context de l’anomenada transició nutricional, i que acaben repercutint a llarg termini en un augment dels nivells de vida i de benestar de la població.

Comunicación de riesgo y sistemas de información en la Web: cinco modelos

Las administracionespúblicas de los países avanzadosestán llevando a caboiniciativas para gestionar lainformación y la comunicaciónde riesgo y emergencias mediantesitios web concebidos ydiseñados para ello. Estos sitiosestán pensados para facilitarinformación a los ciudadanosen caso de emergencias, perotambién contienen informaciónútil para los expertos y las autoridades.En este trabajo, y ala luz de la legislación españolasobre emergencias, se comparanlos sitios de la administraciónautonómica catalana y delgobierno de España con lossitios de tres países de referencia:Estados Unidos, Francia yReino Unido. Al mismo tiempose propone una metodologíasimple para llevar a cabo unacomparación que permita extraerconclusiones y plantearrecomendaciones en un aspectode la gestión de la información que puede resultar clave para salvar bienes materiales y vidas humanas.

Gene finding in the chicken genome

Background: Despite the continuous production of genome sequence for a number of organisms,reliable, comprehensive, and cost effective gene prediction remains problematic. This is particularlytrue for genomes for which there is not a large collection of known gene sequences, such as therecently published chicken genome. We used the chicken sequence to test comparative andhomology-based gene-finding methods followed by experimental validation as an effective genomeannotation method.Results: We performed experimental evaluation by RT-PCR of three different computational genefinders, Ensembl, SGP2 and TWINSCAN, applied to the chicken genome. A Venn diagram wascomputed and each component of it was evaluated. The results showed that de novo comparativemethods can identify up to about 700 chicken genes with no previous evidence of expression, andcan correctly extend about 40% of homology-based predictions at the 5' end.Conclusions: De novo comparative gene prediction followed by experimental verification iseffective at enhancing the annotation of the newly sequenced genomes provided by standardhomology-based methods.

Al cap i a la fi, en fi i en definitiva: tres marcadors discursius vehiculadors de la reformulació conclusiva en català

En aquest article analitzem el funcionament de tres marcadors discursius del català en textos escrits que comparteixen el fet que entre els seus components gramaticals hi ha la paraula fi: al cap i a la fi, en fi i en definitiva, per tal de ferneun estudi comparatiu.Tot i que el grau de fixació d’aquestes unitats és elevat —es caracteritzen per la invariablilitat—, la presència del mot fi com a un dels seus elements constitutius influeix decididament en el funcionament semanticopragmàctic d’aquestespeces lèxiques, de manera que en aquests marcadors s’evidencia clarament una interrelació entre la forma i la funció. Tots tres marcadors esdevenen vehiculadors de la reformulació conclusiva en català.

La duración consonántica en castellano

This paper presents the results of an experimental analysis of the duralion of Spanish consonants. The influence of three different factors—stress, location on thesyllable, and pause vicinity— on the duration of consonants in reading text has been studied. Phonetic context and speech rate have also been controlled. The obtained results seem to indicate that the vicinity of a pause and the location of the consonant in the syllable have a systematic effect on all the consonants, while the stress only affects the duration of a rcduced set of voicedallophones ([1], [r] and [n]). Some general conclusions about the mean duration of each consonant, and about the relationship between duration and voicing, manner and place of articulation, have also been established.

La terminologia i la traducció, una interrelació en evolució

La interrelació entre traducció i terminologia es pot descriure des de diferents perspectives. La primera és el paper de la terminologia com a eina cognitiva en l'adquisició del coneixement especialitzat per part del traductor. La segona es refereix a la necessitat permanent de crear nous recursos terminogràfics i actualitzar-ne els existents, pensats per i per a a traductors competents i autònoms en la gestió de la terminologia. És lícit, doncs, considerar el traductor no només usuari de terminologia, sinó també, agent actiu en terminologia.

Aplicación de buenas prácticas para la mejora de la calidad de los trabajos fin de grado en Ing. en Diseño Industrial

El trabajo presentado en esta comunicación se enmarca en un proyecto financiado por la Secretaría de Estado de Universidades, Ministerio de Educación Cultura y Deporte en su Programa de Estudios y Análisis, mejora de la calidad de la enseñanza superior y de la actividad del profesorado universitario en el Eje de Nuevos avances y determinación del impacto de las misiones universitarias, Modalidad de Trabajos de análisis, lideradopor la Universitat Pompeu Fabra y en el que participan docentes de las universidades de Valladolid, Cádiz, Las Palmas de Gran Canaria, Sevilla, Autónoma de Barcelona, Carlos III de Madrid y Universidat Oberta de Catalunya.En el proyecto se ha realizado un trabajo de análisis de las prácticas programadas en las distintas universidades para velar por la calidad de los trabajos fin de grado, actualmente proyectos fin carrera. Se han recopilado diferentes procedimientos de evaluación llevados a cabo en diferentes Universidades que van desde plantillas de verificación para los tribunales de los proyectos a guías de procedimiento completas que verifican elestablecimiento y cumplimiento de hitos intermedios.En esta comunicación se muestra la aplicación de algunas de las prácticas propuestas en el caso real de proyectos fin de carrera en la titulación de Ingeniería Técnica en Diseño Industrial de la Escuela de Ingenierías Industriales. Se pone de manifiesto la utilidad del uso de dichas prácticas frente a enfoques más clásicos o simplistas.

ClubADSL: When your neighbors are your friends

ADSL is becoming the standard form of residential and small-business broadband Internet access due to, primarily, its low deployment cost. These ADSL residential lines are often deployed with 802.11 Access Points (AP) that providewireless connectivity. Given the density of ADSL deployment, it is often possible for a residential wireless client to be in range of several other APs, belonging to neighbors, with ADSL connectivity. While the ADSL technology has showed evident limits in terms of capacity (with speeds ranging 1-10 Mbps), the short-range wireless communication can guarantee a muchhigher capacity (up to 20 Mbps). Furthermore, the ADSL links in the neighborhood are generally under-utilized, since ADSL subscribers do not connect 100% of the time. Therefore, it is possible for a wireless client to simultaneously connect to several APs in range and effectively aggregate their available ADSL bandwidth.In this paper, we introduce ClubADSL, a wireless client that can simultaneously connect to several APs in range on different frequencies and aggregate both their downlink and uplink capacity. ClubADSL is a software that runs locally on the client-side, and it requires neither modification to the existing Internet infrastructure, nor any hardware/protocol upgradesto the 802.11 local area network. We show the feasibility of ClubADSL in seamlessly transmitting TCP traffic, and validate its implementation both in controlled scenarios and with current applications over real ADSL lines. In particular we show that a ClubADSL client can greatly benefit from the aggregated download bandwidth in the case of server-client applications such as video streaming, but can also take advantage of the increased upload bandwidth greatly reducing download times with incentive-based P2P applications such as BitTorrent.

La alegoría de Ezequiel y el espejo: poética de la visibilidad del Mirouer des simples ames de Marguerite Porete

Esta ponencia se enmarca dentro de la tesis doctoral que estamos escribiendo y que intenta recuperar el legado gráfico del Mirouer des simples ames (c. 1290) de Marguerite Porete. Tanto ella como su tratado fueron sometidos a una persecución inquisitorial que concluyó con el encarcelamiento de la escritora, la prohibición de su tratado y la quema de ambos. A pesar de ello, la obra sobrevivió sustentada por varios códices que la recogen como texto meramente escrito. Nosotros sostenemos que este texto posee un trasfondo visual (que no visionario) que se puede recuperar en forma de iconografía. Las razones para plantear esta hipótesis son muchas, aunque la fundamental reside en su justificación didáctica: estamos ante un tratado que se autodefine como speculum, como miroir, y que, efectivamente, se ha escrito para enseñar a otros el camino hacia la divinidad. Tal camino es complejo y se desarrolla a través de los parajes de un lenguaje teológico violentamente abstracto, que se difundía en ambientes de predicación no necesariamente clericales y letrados: aquí es donde la visualidad se constituye como andamio del discurso, que permite hablar, enseñar, un camino experiencial complejo mediante imágenes comprensibles, incluso memorizables. Para mostrar el cómo de esta recuperación de manera práctica y presentar algunos resultados, analizaremos en este texto uno de los esquemas gráficos que subyacen en el texto poreteano: la alegoría de Ezequiel. Examinaremos primero el pasaje donde se presenta utilizando instrumentos de la filología para dilucidar un hipotético esquema gráfico subyacente, que, en un segundo estadio, vinculamos con otros textos cercanos al Mirouer que, por una razón u otra, sí tienen una iconografía asignada. Comprobaremos qué relación visual sostiene la obra poreteana con temas iconográficos como el Jardín de las virtudes (en, esencialmente, Le somme le roi) o el árbol de Jesé (ídem Speculum Virginum) y observaremos a qué conclusiones histórico-doctrinales nos lleva este estudio comparativo. En suma, intentamos con esta ponencia devolver parte del aspecto histórico-visual al Mirouer des simples ames, con la finalidad de que ello nos permita realizar una lectura hermenéutica más amplia, más justa, del texto.

Sobre el discurs normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans

L’objectiu d’aquest text és analitzar la il•locutivitat del discurs normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): és a dir, fins a quin punt la comunitat lingüística catalana rep clarament la normativa de l’IEC i què condiciona aquest grau de claredat. Per fer aquesta anàlisi, argumentem, en primer lloc, quina mena d’emissor és l’IEC i fins a quin punt l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li disputa les seves atribucions discursives; en segon lloc, fins a quin punt l’IEC emet missatges coherents sobre una mateixa qüestió; i, en tercer lloc, quin tipus de receptor és el destinatari dels missatges de l’IEC. Un cop presentats aquests elements del discurs normatiu de l’IEC, ens plantegem fins a quin punt aquesta comunicació és clara en la situació comunicativa que es dóna quan un catalanoparlant consulta una obra normativa. Aquesta anàlisi s’exemplifica en una frase creada ad hoc amb unes quantes formes la correcció de les quals ha estat tradicionalment discutida.

El Corpus de l'IULA: etiquetaris

El projecte central que es duu a terme a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra és el corpus de Llenguatges especialitzats. En el marc d'aquest projecte —que implica cinc dominis d'especialitat (dret, economia, informàtica, medi ambient i medicina) i cinc llengües (català, castellà, francès, anglès i alemany)— s'han desenvolupat dos etiquetaris per a la llengua catalana i castellana. Amb el desenvolupament d'aquests etiquetaris es pretén facilitar l'etapa del processament lingüístic del corpus. En aquest paper es discuteixen, d'una banda, alguns aspectes teòrics relatius a la construcció d'etiquetaris i, de l'altra, es presenten els dos etiquetaris que s'han elaborat a l'IULA.

Tractament lexicogràfic dels adjectius: aspectes a considerar

La informació gramatical més habitual de les entrades en un diccionari es basa quasi exclusivament en consignar la categoria sintàctica dels mots. Aquest plantejament suposa una parcel·lació massa vaga de les unitats lingüístiques, atès que en l'ús i la combinació entre elles hi entren en joc altres característiques, les quals porten a subclassificacions més precises a l'interior de les categories gramaticals. Un plantejament lexicogràfic que presenti un tractament detallat de les categories quant a les seves subclasses possibles és, a més d'útil en l'elaboració de diccionaris per a parlants de llengua estrangera, necessari també en diccionaris per a parlants natius de la llengua si, tal com és de suposar, l'ús que s'espera d'un diccionari va més enllà de la simple consulta del significat dels mots.En aquest article s'analitzen alguns dels punts que cal que els diccionaris tinguin en compte per a la descripció de l'ús real dels adjectius, es revisa quin és el tractament que reben en el diccionari pres com a font de referència (Diccionari de la Llengua Catalana (1994), d'Enciclopèdia Catalana) i s'esbossa una proposta de tractament per poder donar compte d'aquests aspectes. L'interès recau tant en qüestions d'ordre superficial dels constituents (la posició típica de les unitats), com aspectes sintàctics (la capacitat predicativa dels elements, la subcategorització de complements), així com també aspectes de tipus semàntic (la relació entre les denotacions de l'adjectiu i el substantiu, la facultat de graduabilitat dels adjectius).

L'Adquisició de les propietats morfosintàctiques i discursives dels pronoms clítics catalans en un context escolar

Els pronoms clítics representen una de les idiosincràsies més singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintàctiques i discursives que poden exercir en una oració. L’interès principal del nostre estudi és que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llengües romàniques, unes diferències fonamentals les separen tenint en compte els pronoms clítics: és el cas del català i del portuguès. Per aquest motiu, ens hem proposat d’observar l’adquisició dels pronoms clítics catalans per part d’alumnes que tenen com a primera llengua el portuguès i el català com a segona. Els pronoms objecte d’estudi han estat, d’una banda, els d’acusatiu i de datiu: tot i que són semblants en català i en portuguès pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. D’altra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portuguès i, per tant, és rellevant observar-ne l’ús en lusoparlants, sobretot en contextos en què apareixen com a pronom de represa d’un element dislocat.