Resultats de dos anys de Lluita Obligatòria pel control de la mosca de la fruita (Ceratitis capitata) en presseguers de les comarques de l’Alt i Baix Empordà

Estudi sobre el treball realitzat durant els anys 2005 i 2006 en més de 300 ha de presseguers de l'Alt i el Baix Empordà que contempla aspectes biològics de C. capitata, la metodologia de seguiment i control utilitzada durant els dos anys, avaluacions realitzades a camp així com l’anàlisi de les dades obtingudes

Hàbits de treball dels usuaris d'ACME

Els hàbits de treball i el coneixement adquirit pels alumnes de les universitats al llarg d’un curs cada cop ha estat més fàcil de saber per part dels professors. L’aparició de noves metodologies i nous sistemes d’avaluació junt amb les millores tecnològiques i les millores incorporades al sistema educatiu, han facilitat i promogut l’accés aquest tipus d’informació. En els darrers anys aquest tema ha adquirit una importància capdal gràcies a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). En el nou marc de l’EEES els alumnes han d’adquirir unes competències realitzant diferents activitats d’aprenentatge presencials i no presencials. Per tant un dels aspectes fonamentals per desenvolupar amb garanties l’EEES és portar a terme per part del professorat un seguiment de l’aprenentatge de l’alumne i el control de les activitats proposades. Aquestes feines comporten, sens dubte, una major dedicació del professor a les tasques docents. Són moltes les tècniques que es poden utilitzar per fer el seguiment de l’aprenentatge dels alumnes, però en els darrers anys apareix amb força l’ús de les TIC, i més concretament l’ús de plataformes d’e-learning, que permeten tant als alumnes com als professors realitzar el treball des d’on volen i quan volen. Aquestes eines han suposat un canvi en el model d’aprenentatge dels alumnes, una revolució en la comunicació entre professors i alumnes i fins hi tot un replantejament en la confecció i difusió del material que s’ha de treballar tant a classe com a fora. Hom veu que l’ús d’aquestes plataformes s’ha anat generalitzant de tal forma que aquestes han esdevingut una eina de treball més d’alumnes i professors. A la Universitat de Girona una de les plataformes d’e-learning més utilitzades per fer un seguiment del treball dels alumnes és la plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament). Aquesta plataforma web, a més a més del seguiment i control de l’alumnat, permet la correcció automàtica i on-line de gran varietat de problemes i activitats de temàtiques com matemàtiques, química, economia, electrònica, publicitat i relacions públiques, bases de dades, estadística... L’ACME és una eina que realitza un seguiment exhaustiu del treball realitzat per l’alumne a través de la plataforma, permeten al professor conèixer tot un seguit d’informació que anys endarrere era impensable. El volum de dades recollit en els darrers 3 anys ens permet veure quins són els comportaments de treball semipresencial que tenen els alumnes: quins dies treballen, a quines hores, durant quines hores del dia són més efectius, quantes hores dediquen... i tot un seguit de dades que ens pot donar un punt de referència dels hàbits de treballs dels nostres alumnes

Experiència del treball cooperatiu en una assignatura pràctica de laboratori

L’experiència que es presenta s’ha dut a terme en l’assignatura Introducció a l’Experimentació en síntesi química, que és la primera assignatura de tipus sintètic que els estudiants es troben a la llicenciatura de química de la Universitat de Girona. Des del curs 2001-2002 s’han introduït canvis en l’assignatura amb la intenció de millorar els aprenentatges per part dels alumnes, però els canvis més significatius en aquesta assignatura es produeixen a partir del curs 2005-2006 en que s’incorporen nous mètodes d’avaluació. Entre aquests nous mètodes s’ha incorporat d’una experiència combinada d’aprenentatge basat en projectes i de treball cooperatiu. Consisteix en què els alumnes han de proposar la síntesi d’un producte químic. El procés que han de realitzar durant l’exercici és el mateix que haurien de dur a terme en una síntesi real fora del laboratori docent. Aquest procés inclou: recerca bibliogràfica, disseny del procediment, comprovació del material disponible, síntesi i valoració de la qualitat del producte i, finalment, redacció i presentació d’un informe. En l’exercici d’aprenentatge basat en projectes hi intervenen a més tots els elements bàsics de l’aprenentatge cooperatiu. La primera part de l’exercici és una tasca de grup, els alumnes han de desenvolupar la interacció positiva cara a cara, les habilitats personals i de grup, el group processing i la interdependència positiva. La segona part és més individual i els alumnes desenvolupen l’exigibilitat personal. L’equip de professors implicats en aquest projecte estem molt satisfets dels resultats obtinguts en l’avaluació dels aprenentatges, i especialment en aquesta experiència

Patrimoni turístic

Quan en el paquet de les vacances hi va inclòs el patrimoni, podem imaginar-nos que aquest pot passar a convertir-se en un esquer per atreure els visitants. Aquesta possibilitat existeix. Amb tot, també hi ha altres formes de fer conviure l’autenticitat del llegat cultural amb la seva capacitat de comunicar i atreure. Aquesta és una qüestió que preocupa els especialistes en el patrimoni i el turisme. Els professors de la UdG José Antonio Donaire, responsable del Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme (LMRT), i Gabriel Alcalde, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), tenen una llarga trajectòria de treball en aquest camp i són testimonis privilegiats dels canvis en les actituds dels visitants

Projecte de rehabilitació del Mas Sitjar de Salt

El motiu principal que ens ha portat a la realització d’aquest treball ha sigut el nostre interès en el camp de la rehabilitació. També ha influït en aquesta decisió la possibilitat d’accedir a documentació gràfica i històrica, ja que es tracta d’un edifici històric patrimoni del municipi de Salt. Com a coneixedors de l’estat actual de l’edifici s’ha decidit que l’objecte principal del projecte estigui basat en la consolidació estructural, considerant que no hi ha un ús definit, decidim que l’ús serà el que ve definit al CTE com a categoria C (zones d’accés al públic), que és el més desfavorable en quant a sobrecàrregues d’ús. Llavors, la finalitat del projecte és dur a terme la rehabilitació de l’edifici perquè és pugui adaptar a qualsevol ús que se li vulgui donar. Per tant, cal deixar clar que no és objecte redissenyar o redistribuir l’edifici per donar-li un ús concret

Anàlisi de l'ús de la tècnica de treball cooperatiu del trencaclosques en alumnes de la llicenciatura de psicologia

L’assoliment de l’Espai Europeu d’Educació Superior implica nous rols per a professors i alumnes i la introducció de noves metodologies docents. En aquest article es presenta una experiència d’innovació en la docència de la Psicologia consistent en l’assaig de la tècnica de treball cooperatiu del trencaclosques. Aquesta tècnica s’ha aplicat en una classe de teoria de l’assignatura troncal i anual “Avaluació Psicològica” de segon curs de la llicenciatura de Psicologia. S’exposa el procediment i s’analitzen els pros i els contres de l’ús d’aquesta metodologia segons la perspectiva de la professora i segons el punt de vista dels alumnes

Reforç d’un element estructural mitjançant l’adhesió de làmines de compòsits reforçats amb fibres (FRP)

Aquest treball final de carrera és un estudi del reforç d’un element estructural de formigó per mitjà de fibres FRP. Podem assimilar-lo a una guia pràctica per tal que un enginyer amb coneixements de construcció, pugui reforçar un membre que ha sofert danys produïts per aguantar càrregues, oscil·lacions, etc.per les que no havia estat dissenyat. El projecte conté teoria del FRP per tal de conèixer el material que utilitzarem pel nostre reforç, les normatives i prenormatives que s’utilitzen per fer el disseny, i un exemple pràctic de càlcul del reforç d’una biga sotmesa a flexió i el confinament d’un pilar, que són les dues opcions més utilitzades per reforçar amb FRP. El reforç d’estructures de formigó és el camp de la construcció on més ràpidament i amb major èxit s’estan aplicant els reforços amb FRP, degut a les propietats tant avantatjoses que presenten, entre altres, resistència a la corrosió i lleugeresa, que es tradueix en estalvi de transport i posada en obra

El Teatre de l'oprimit i el teatre socioeducatiu: recorregut teòric, tècniques i una experiència pràctica

L’objectiu del treball és: 1. Clarificar i explicar la diversitat de tècniques que composen el teatre de l’oprimit, així com els seus orígens, filosofia, creador, influències... 2. Vincular el teatre socioeducatiu amb el nostre camp de l’educació social, i fer una breu conceptualització del terme. 3. Aprofundir en la tècnica del teatre fòrum i en el paper del dinamitzador de l’activitat, el qual en el nostre cas correspondria al rol de l’educador/a social. 4. Explicar experiències pràctiques de teatre socioeducatiu. 5. Exemplificar el teatre socioeducatiu a partir d’una proposta pràctica d’intervenció

Joaquim Velayos: "La seguretat en el treball no només és important sinó que a més surt rendible"

L'objectiu de la càtedra de Seguretat i Salut en el Treball és promoure les activitats d'extensió universitària i l'intercanvi de coneixements i informació amb les institucions que tenen interès en la seguretat i la salut laboral

El mercat de treball: estructura i oportunitats

L’objectiu d’aquest capítol és presentar una anàlisi detallada de les principals qüestions relatives al mercat de treball de Catalunya. En particular, analitzem l’activitat, l’ocupació i l’atur en diferents dimensions. Les variables analitzades són: sexe, nivell d’educació, distribució sectorial, tipus de contracte i temps necessari per trobar la primera feina. En tots els casos, les dades i les dimensions analitzades fan referència als darrers sis anys (1999-2004)

Compatibilització de l'estudi i el treball en els nous graus de mestre a través de la pràctica reflexiva

A mesura d’endinsar-nos en el coneixement de l’adaptació a l’EEES durant aquests darrers anys i de trobar-nos en una situació actual de modulació dels cursos de graus pel curs vinent, ens adonem que el nostres estudiants tindran una etapa de formació més llarga ( grau i postgrau, màster... si s’escau) i més costosa a nivell econòmic. És motiu de reflexió que un tant per cent molt elevat dels nostres alumnes dins dels plans d’estudis actuals treballen per poder-se costejar els estudis. S’ha arribat a alguna previsió de futur? Cap a on volem anar? Han de poder treballar i estudiar o només estudiar? En un nou escenari on la formació canvia l’enfocament des del formador cap a l’alumne i on l’aprenentatge s’orienta de manera més autònoma i reflexiva, es podrà compaginar aquesta formació acadèmica amb el món laboral? L’objectiu d’aquesta proposta és recollir reflexions i propostes per part dels alumnes de segon i tercer curs de les assignatures d’Educació Física i la seva didàctica en els estudis d’educació física de magisteri, sobre el que pensen, senten i viuen (dificultats, estratègies, aportacions...) en relació als nous graus de magisteri, així com les possibilitats educatives que ofereix compaginar els estudis amb el món laboral

Projecte final de llicenciatura que combina el treball col·leciu amb l'individual i el procés de creació amb l'adequació a la realitat

OBJECTIUS DE LA COMUNICACIÓ: Donar a conèixer i difondre la metodologia emprada, l’experiència i els resultats del projecte de fi de llicenciatura de geografia de la Universitat de Girona. L’experiència analitzada fa referència als cursos 2007-2008 i 2008-2009, tindrà continuïtat en el futur immediat i es considera la base i el punt de partida del projecte final de grau de geografia, ordenació del territori i gestió del medi ambient de la Universitat de Girona

El Treball cooperatiu en l'ensenyament de l'estructura social. Resultats d'una experiència a l'aula

Aquesta comunicació presenta l’experiència de treball cooperatiu duta a terme a l’assignatura “Desigualdad social, clase y género” del Màster de Polítiques Públiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. El disseny de la mateixa està pensat tant des de la perspectiva del nou marc d’ensenyament com des dels continguts i característiques concretes de la matèria que imparteixo i el lloc que ocupa en el currículum dels alumnes. I, evidentment, també des de la meva filosofia docent. En el text es presenta tant la planificació i desenvolupament de la mateixa com els resultats assolits. D’aquests cal destacar tant els aspectes positius com els negatius i especialment la necessitat de la creació d’una nova cultura de l’aprenentatge i del paper autònom dels alumnes no només per als professors, també, -o especialment-, pels alumnes perquè ells mateixos no la tenen assolida i això els crea inseguretat i desconfiança cap als professors que plantegen aquesta nova manera de treballar. És cert que potser, el fer de ser un màster suposa unes característiques particulars dels alumnes que no són extrapolables a les llicenciatures o als nous graus, però en tot cas em sembla important posarho sobre la taula. Per tant es presenten en la comunicació tant respostes com nous dubtes i reptes per a millorar la docència en general i en particular l’aplicació d’aquests procediments d’aprenentatge. Com per exemple què s’ha de fer per a què els alumnes entenguin millor els guanys que presenta aquest tipus de metodologia? Quins són els resultats d’altres casos i si aquests segueixen el mateix patró que els que he pogut observar en la meva pràctica docent. Especialment em preocupen els comentaris negatius que es generen per part dels alumnes i m’agradaria saber d’altres experiències d’aquest tipus per constatar si es donen aquest mateix tipus de comentaris i especialment com es resolen aquestes impressions dels alumnes. En darrer lloc m’agradaria debatre amb els altres participants sobre la idea de gravar les intervencions dels alumnes tant pel que fa a preguntes fetes a classe, com en la presentació de treballs, com en els debats, com per l’avaluació d’aquesta mateixa experiència de treball cooperatiu formulada aquí. Les avantatges per a l’autoaprenentatge dels alumnes són clares però els problemes de planificació i d’hores d’anàlisi per part dels professors també són evidents i no penso que el marc universitari actual estigui oferint precisament en la pràctica docent del dia a dia els mitjans per dur a terme experiències com aquestes

Projecte de reg i drenatge de camp de futbol de gespa natural

L’objectiu del projecte és la construcció d’unes noves instal•lacions esportives per a la pràctica del futbol a Castellfollit de la Roca degut a la precarietat de l’actual camp de futbol. Inicialment s’ha realitzat un replantejament de la zona retirant una primera capa de restes vegetals per tal de deixar la nova parcel•la neta i llisa. No ha estat necessari anivellar el terreny ja que la parcel•la presentava una topografia gairebé plana, amb un pendent del 0,55%. A continuació s’ha realitzar el moviment de terres per extraure una capa de 0,75 metres de les àrees on es crearan els dos camps de futbol, ja que el terreny d’un camp de futbol és un sòl creat a base de capes de graves i sorres. Tot seguit s’ha dimensionat el drenatge, aquest s’ha realitzat suposant que s’ha d’evacuar la pluja màxima caiguda en dues hores per un període de retorn de 5 anys. A partir d’aquí s’ha decidit que aquesta aigua s’havia d’evacuar per dues vies, per drenatge superficial i per drenatge subterrani

Polítics a la universitat. El treball dels gèneres periodístics amb fonts de primera mà

Aquesta comunicació té l’objectiu de presentar la metodologia que s’aplica a l’assignatura de Periodisme Especialitzat I (Polític), que imparteixen els professors Ramon Miravitllas (COM Radio) i Xavier Ginesta (El 9 Nou) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i el plantejament socio-constructivista de l’aprenentatge universitari amb l’anomenat Pla Bolonya, alguns docents que imparteixen periodisme polític a la Universitat Autònoma de Barcelona van fer una aposta clara per poder explicar la realitat política i les seves institucions a partir de l’accés dels estudiants a les fonts de primera mà des de la mateixa universitat o amb sortides fora de l’aula. Per això, les pràctiques d’aquesta assignatura es fan amb les intervencions de diputats i diputades catalans a l’aula, la participació dels estudiants a les tertúlies reals del programa La Nit, de COM Radio i, finalment, la seva participació a la simulació parlamentària (SPC) que els serveis educatius del Parlament de Catalunya organitzen, des de fa cinc anys, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta experiència no hagués estat possible sense la col·laboració activa entre el món professional, representant per COM Radio i l’Universitat Autònoma de Barcelona