Procamallanus brasileiros (Nematoda, Camallanoidea): considerações finais, com chave para determinação das espécies

Encerrando uma série de observações em nematódeos do gênero Procamallanus Baylis, 1923, que ocorrem no Brasil, reunimos no presente trabalho a descrição de uma nova espécie: Procamallanus (Spirocamallanus) paraensis, a redescrição de Procamallanus (S.) hilarii vaz & Pereira, 1934 e as descrições originais de Procamallanus (S.) barroslimai Pereira, 1935 e Procamallanus (S.) macaensis vicente & Santos, 1972, modificadas e adaptadas. Quanto a barroslimai, colocamos em dúvida sua validade e somente não a tomamos sinônima a Procamallanus (S.) inopinatus Travassos, Artigas & Pereira, 1928, devido à falta absoluta de material, impossibilidade de acesso ao tipo e dados concretos que justificassem tal procedimento, no que somos apoiados por Kloss (1966). Relacionamos amostras de material parcialmente danificado que não nos permitiu uma diagnose específica. Referências são feitas a Procamallanus (S.) iheringi Travassos, Artigas & Pereira, 1928. Para Procamallanus (S.) inopinatus é assinalado um novo hospedador. Como a maioria do material observado provinha de necrópsias realizadas em peixes dulcícolas caracídeos, fizemos um estudo comparativo entre os Procamallanus anteriormente referidos nesses hospedadores a fim de estabelecermos possíveis afinidades entre os caracteres morfológicos considerados distintivos quando da proposição das diversas espécies. Desta forma, pudemos ratificar as afirmações de Kloss (1966), com relação aos Procamallanus, quando do estudo dos parasitos de espécies simpátricas de Astyanax. Finalmente, incluímos uma chave para a determinação dos Procamallanus brasileiros.

Taxorchis caviae sp. n. (Trematoda, Paramphistomidae), parasito intestinal de Cavia aperea Erxleben, 1777 (Rodentia, Caviidae)

Descreve-se uma nova espécie de trematóide paranfistomídeo, encontrado no intestino grosso de preá, Cavia aperea aperea Erxleben, 1777, roedor silvestre muito freqüente no Estado de São Paulo de outras regiões do país. Para o trematóide em apreço é proposto o nome de Taxorchis caviae sp. n. São discutidas as diferenças entre T. caviae e as espécies próximas,dos gêneros Chiorchis, Taxorchis e Stichorchis. São propostas alterações na diagnose clássica do gênero Taxorchis, de modo a nele ser incluído T. caviae.

Estudos sobre os flebotomíneos do Estado de Minas Gerais. XV - descrição do macho e da fêmea de Lutzomyia Ramirezi n. sp. e da fêmea de Lutzomyia Alencari Martins, Souza e Falcão, 1962

São descritos o macho e a fêmea de uma nova espécie de flebotomíneo - Lutzomyia ramirezi sp. n. - coletada em fenda de rocha em Grão Mogol, Estado de Minas Gerais, Brasil. O macho é caracterizado por apresentar o dististilo com 5 espinhos e o parámero ramificado. A fêmea assemelha-se superficialmente às fêmeas do subgênero Lutzomyia s. str. porém, apresenta ascóides muito curtos e espinhos extremamente pequenos na parte posterior do faringe. A nova espécie é incluída no grupo das espécies "aberrantes ou isoladas" de acordo com Martins, Williams & Falcão, 1978. É também descrita a fêmea de Lutzomyia (Lutzomyia) alencari martins, Souza e Falcão, 1962, coletada na mesma região.

Progrillotia dollfusi sp. n. (Cestoda: Trypanorhyncha) parasito de pescada do litoral brasileiro

É descrita uma nova espécie de Trypanorhyncha, Progrillotia dollfusi sp. n., de pescadas do gênero Cynoscion (Sciaenidae). Os peixes mostraram-se intensamente parasitados. As características principais desta espécie são os dois botrídios, a armadura tipo pecilacanto dos ganchos e a armadura basal da probóscide.

Acanthochitona terezae sp. n., um novo poliplacóforo da costa brasileira (Mollusca, Polyplacophora)

O autor descreve uma nova espécie de poliplacóforo (Acanthochitona terezae) para o litoral brasileiro, apresenta dados sobre sua morfologia e discute aspectos biogeográficos.

A new sand fly in the subgenus Nyssomyia (Diptera, psychodidae) from the Amazon basin of Brazil

Lutzomyia (Nyssomyia) waltoni m.sp., uma nova espécie de flebótomo é descrita e ilustrada. Observações ecológicas disponíveis são apresentadas. (AU)

Comparação entre Simulium Brachycladum E. S. Rubrithorax, suas posições no subgênero Hemicnetha e notas sobre uma espécie próxima, S. Scutistriatum (Diptera: Simuliidae)

Elaboramos a descrição dos adultos, pupa e larva de S. brachycladum e selecionamos um lectótipo para a espécie; discutimos sua semelhança com S. rubrithorax e apresentamos a redescrição do holotipo feminino de S. scutistriatum para distingui-la de S. rubrithorax. Discutimos a posição taxonômica de S. rubrithorax no subgênero Hemicnetha e selecionamos um neótipo para esta espécie. S. conviti, espécie próxima, foi colocada em sinonímia com S. paynei.

Aspectos da ecologia dos flebótomos do Parque Nacional da Serra dos Orgãos, Rio de Janeiro: II. Distribuição vertical (Diptera, Psychodidae, Phlebotominae)

Durante um ano completo efetuamos capturas de flebótomos em isca humana, simultaneamente no solo e na copa da floresta em plataforma a dez metros de altura. Lutzomyia fischeri foi a espécie mais numerosa na copa. L.sp. 1 (espécie ainda não descrita) também foi mais freqüente neste nivel; L.shannoni, apesar de ser mais ativa ao nivel do solo, compareceu várias vezes na copa; L.pessoai, L.ayrozai, L.davisi. L.sp.2 (espécie também não identificada), L.microps e L.monticola só picaram iscas situadas no solo; L.hirsuta esteve pouco representada na copa, porém sua maior densidade foi no solo, onde figura como espécie dominante nos meses mais frios e secos do ano. Dois aspectos devem ser enfatizados com relação à distribuição vertical: a acrodendrofilia de L. fischeri e, ao contrário, o fato de L.ayrozai alimentar-se exclusivamente ao nível do solo. Este comportamento de L.ayrozai e sua preferência em sugar nas partes mais baixas do corpo fazem supor que seus abrigos naturais sejam as folhas caídas no solo florestal. Dentre os fatores mesológicos que influenciam na estratificação dos flebótomos consideramos que a luminosidade seja preponderante, pois em noites mais claras (lua crescente ou cheia) a atividade foi nula, todos os flebotomíneos capturados na copa das árvores foram obtidos em noites mais escuras (lua nova ou minguante).

Strongyloides ferreirai sp.n. (Nematoda, Rhabdiasoidea) parasito do roedor Kerodon rupestris (Wied.) no Brasil

É descrita uma nova espécie de nematóide do gênero Strongyloides Grassi, 1879, Strongyloides ferreirai sp.n. parasita do instestino delgado de Kerodon rupestris (Wied.) proveniente de Floriano Peixoto, Estado do Piauí. Esta é a primeira referência deste gênero parasitando roedor caviideo no Brasil.

Redescrição de Pterobothrium crassicolle Diesing, 1850 (Cestoda: Trypanorhyncha) e revalidação da espécie

É feito um estudo dos plerocercos, larvas de Trypanorhyncha, coletados de peixes estuarinos (Bagrus marinus) e de peixes fluviais, da região de Belém, Pará; os peixes fluviais foram a dourada (Brachyplatystoma flavicans) e a piramutaba (Brachyplatystoma vaillanti). Estes plerocercos foram comparados com outros coletados de pescadas (Cynoscion) e corvinas (Micropogonias), do litoral do Rio de Janeiro. Foram identificados à espécie Pterobothrium crassicolle Diesing, 1850; é dada uma redescrição, uma vez que se considerava como espécie imperfeitamente conhecida.

El bilingüisme a Catalunya a través de la nova premsa gratuïta

Aquest treball pretén acostar-se a la situació lingüística real de la Catalunya d’avui. En la nostre anàlisi s’aborda el bilingüisme com a característica individual i col·lectiva i com a tret lingüístic que defineix Catalunya. A partir d’una contextualització històrica en el camp de la lingüística catalana, es presenta la problemàtica actual de convivència entre català i castellà per, més tard, utilitzar els mitjans de comunicació com a eina per acostar-se, entendre i treure conclusions al voltant de la situació lingüística de Catalunya. L’objectiu de l’estudi és aportar noves dades als treballs recents elaborats sobre la qüestió lingüística de Catalunya amb la finalitat de reforçar o contradir les conclusions dels mateixos. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’analitza quantitativament el percentatge de català i castellà dels quatre grans diaris gratuïts de Catalunya (20 Minutos, Metro, Què i ADN) tenint en compte que tots ells opten pel bilingüisme en els seus blocs locals. Amb tot, determinarem que aquests rotatius són un reflex de la situació lingüística que es viu avui a Catalunya. Com podrem observar, les dades que ens faciliten els diaris són força més alarmants que les conclusions a què arriben d’altres estudis realitzats fins al moment. Segons els diaris bilingües, l’ús del català entre la població de Catalunya ha disminuït en els darrers anys i, per tant, les polítiques de normalització lingüística han tingut uns efectes decebedors en l’autèntica essència d’una societat: la seva població. La necessitat de reconduir el procés de normalització lingüística i innovar en polítiques de preservació de la llengua ha de ser, doncs, una prioritat en un futur proper. Tanmateix, l’aportació de dades exactes, fiables i independents d’interpretacions interessades és el primer pas cap a l’objectiu de preservació de qualsevol llengua minoritària. De la mateixa manera, els nous mètodes d’estudi i l’ús d’eines alternatives al nostre abast, com poden ser els mitjans de comunicació, ens ha de servir per aproximar-nos a la realitat. Aquest treball, doncs, va adreçat a totes les persones interessades en l’actual debat lingüístic de Catalunya que, darrerament, ocupa part de l’actualitat dels diaris. Més enllà d’això, pot cridar l’atenció a qui vulgui fer-se una idea del model de bilingüisme que es dóna a casa nostra i el futur que aquest els depara tant al català com al castellà. Fins i tot, pot aportar dades útils per aquell que se senti atret pels mitjans de comunicació i pel mirall que aquests poden significar per a les societats modernes.

Una nova visió del canvi climàtic

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. S’explica el procès de treball que ha comportat l’ edició d’ un DVD sobre el canvi climàtic amb l’objectiu de conscienciar els joves dels seus efectes.

Nova concepção para o método de Baermann-Moraes-Coutinho na pesquisa de larvas de nematódeos

As adaptações por nós introduzidas no método de Baermann-Moraes-Coutinho proporcionaram maior operacionalidade, economia de material e de espaço físico, facilitando sua execução, principalmente nos trabalhos de campo. A sensibilidade do método adaptado, objetivando o encontro de larvas de Strongyloides stercoralis foi, em números relativos, 2,8% maior do que o método original e 6,5% do que o de Lutz

Estudi de la variabilitat genètica de diferents poblacions europees de l'espècie Taxus baccata L. (Taxaceae) amb microsatèl·lits nuclears

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Università degli Studi di Firenze, Itàlia, durant juliol i agost del 2007. Des de un punt de vista teòric, l’estudi de l’abundància i distribució de les espècies a escala regional és un dels objectius principals de l’ecologia de poblacions i comunitats, i és imprescindible per a adoptar polítiques de conservació i de gestió de la biodiversitat. En aquest context, la persistència i abundància de les espècies a llarg termini front al canvi global depèn de la capacitat de migració i colonització (flux gènic), i de l’ existència de potencial evolutiu a les poblacions locals per a adaptar-se als canvis ambientals. Dispersió i potencial evolutiu, es troben íntimament relacionats. El coneixement bàsic sobre aquests aspectes resulta particularment important en el context biogeogràfic mediterrani, extremadament ric en espècies i subjecte històricament a canvis ambientals com a conseqüència de l’activitat humana. L’objectiu general del nostre grup de recerca és aprofundir en el coneixement de les causes de l’àrea de distribució i del grau de fragmentació de les espècies vegetals mediterrànies, així com les seves conseqüències ecològiques i evolutives. Concretament, determinar el potencial evolutiu i la presència d’adaptacions locals en funció de la distribució geogràfica i del grau de fragmentació. En el cas del teix (T.baccata) el projecte que s’està duent a terme pretén estudiar la distribució de la diversitat genètica de l’espècie i analitzar quins són els processos històrics, evolutius i ecològics que la condicionen. És amb aquest objectiu que es vol realitzar una caracterització de la seva variabilitat genètica utilitzant marcadors moleculars basats en els polimorfismes de l'ADN nuclear, anomenats microsatèl•lits nuclears.

Personalitat de la Fundació. Notes sobre la nova regulació a Catalunya

És evident el traspàs per part de l’Estat del Benestar de diferents accions socials a la societat civil, que aglutina un conjunt d’entitats sense ànim de lucre anomenat actualment com a tercer sector o sector privat social que es configura com un nou espai que floreix com una nova realitat a l’economia occidental, on desenvolupen un paper important en la prestació de serveis socials. En aquest context, el present treball pretén en primer lloc conèixer la concepció actual de persones jurídiques i desgranar-ne les categories. Fer una breu visió de l’evolució històrica d’aquestes entitats fins arribar a la configuració actual de les mateixes. D’aquestes entitats, les Fundacions són un dels membres més antics, genuïns i actius del tercer sector i per aquest motiu, declinem la segona part del present treball en l’estudi de la seva regulació a Catalunya, fent un anàlisi crític de la regulació de les Fundacions que conté el Llibre III del Codi Civil Català. Es qüestiona si la configuració jurídica de la Fundació i el sistema de control administratiu sobre les mateixes està en concordança amb les característiques i funcions actuals de les fundacions arrel dels escàndols financers d’una de les entitats més representatives de Catalunya, el Palau de la Música Catalana. En la mateixa línia s’analitzaran les exempcions fiscals actuals per a determinar si són suficients i adients per a incentivar la seva proliferació en el nostre teixit social.