Stable transmission of targeted gene modification using single-stranded oligonucleotides with flanking LNAs.

Targeted mutagenesis directed by oligonucleotides (ONs) is a promising method for manipulating the genome in higher eukaryotes. In this study, we have compared gene editing by different ONs on two new target sequences, the eBFP and the rd1 mutant photoreceptor betaPDE cDNAs, which were integrated as single copy transgenes at the same genomic site in 293T cells. Interestingly, antisense ONs were superior to sense ONs for one target only, showing that target sequence can by itself impart strand-bias in gene editing. The most efficient ONs were short 25 nt ONs with flanking locked nucleic acids (LNAs), a chemistry that had only been tested for targeted nucleotide mutagenesis in yeast, and 25 nt ONs with phosphorothioate linkages. We showed that LNA-modified ONs mediate dose-dependent target modification and analyzed the importance of LNA position and content. Importantly, when using ONs with flanking LNAs, targeted gene modification was stably transmitted during cell division, which allowed reliable cloning of modified cells, a feature essential for further applications in functional genomics and gene therapy. Finally, we showed that ONs with flanking LNAs aimed at correcting the rd1 stop mutation could promote survival of photoreceptors in retinas of rd1 mutant mice, suggesting that they are also active in vivo.

Materials porosos per liofilització: els liogels

En aquest treball sobre materials porosos obtinguts per liofilització, s’ha demostrat que es poden produir materials anàlegs als aerogels de sílice mitjançant un procés de congelació i posterior sublimació. Malgrat les dificultats que es presenten en el procés de congelació, s’ha aconseguit un nou producte que hem denominat LIOGELS (per diferenciar-los dels aerogels) amb més o menys graus de monoliticitat segons la composició i el procés realitzat. S’han estudiat diversos sistemes de congelació, principalment amb nitrogen líquid i en la cambra del liofilitzador a -80ºC, però també s’han comparat els resultats de congelacions de gels amb tert-butanol a 12ºC (el tert-butanol fon a 25,69ºC). S’han sintetitzat diferents tipus de gels, de cara a la seva liofilització posterior. Alguns dels gels s’han deixat assecar amb molta cura i molt lentament per produir xerogels monolítics, amb l’objectiu de comparar les estructures dels aerogels, els xerogels i els nous liogels produïts en aquest treball. Per tal d’aconseguir líquids de rentat que al congelar no trenquessin l’estructura, s’han buscat les mescles idònies de dissolvents (que no canviessin de volum al congelar). S’ha instal·lat un equip de liofilització a l’Icmab, que s’ha utilitzat per elaborar les mostres estudiades. L’equip de liofilització té fonamentalment dos modes de funcionament: sublimació a través d’un "manifold" i dins d’una cambra amb safates. Per a la caracterització de les mostres dels nous materials obtinguts, s’ha utilitzat l’equip BET, i els equips de microscòpia electrònica SEM i TEM de l’ICMAB. S’han avaluat els resultats obtinguts amb l’equip de porosimetria (BET) i s’han analitzat les fotografies del SEM i del TEM, fent les oportunes comparacions entre aerogels i liogels, i entre aquests i els xerogels.

Indicadors de sostenibilitat i percepció social del Camí de Cavalls a Menorca

S’efectuarà una avaluació global de l’estat ambiental del camí a partir dels indicadors. A més a més, es crearà un SIG que permeti la representació gràfica dels resultats dels indicadors i de la seva avaluació. Es realitzarà una aproximació social al Camí de Cavalls que engloba la percepció dels actors de la societat menorquina rellevants en la seva gestió, així com el tipus d’usuari del camí. A partir d’aquí, s’elaboraran uns productes de comunicació: a nivell divulgatiu, es realitzarà una monografia sobre el sistema d’indicadors ambientals del Camí de Cavalls. A nivell científic, s’aportaran una sèrie d’indicadors que podran ser emprats per a qualsevol camí litoral del món.

Determinantes del crecimiento de las emisiones de gases de efecto invernadero en España (1990-2007)

La evolución de los gases de efecto invernadero en España se está distanciando notablemente del objetivo marcado por el Protocolo de Kyoto. En el presente trabajo se analizan los diferentes factores que han contribuido al importante aumento experimentado en las emisiones de gases de efecto invernadero provenientes del consumo de energía en España en el período 1990-2007. La metodología de descomposición factorial utilizada permite hacer una distribución exacta (sin residuos) de la variación de emisiones en diferentes efectos (efecto carbonización, efecto transformación, efecto intensidad y efecto escala). Los resultados muestran claramente que el efecto escala -la variación en el nivel de producción- ha sido determinante en explicar el aumento de emisiones, mientras que la contribución de los otros efectos, que deberían ser los que cambiaran la tendencia de crecimiento de emisiones, no ha permitido moderar su aumento. Una contribución especialmente negativa es la atribuible al efecto intensidad, que refleja la variación en la intensidad energética final del PIB, ya que incluso habría contribuido a aumentar las emisiones. En sentido opuesto, el efecto transformación, el impacto atribuible a la transformación energética, habría contribuido a moderar el aumento de las emisiones totales. El trabajo discute las implicaciones de los resultados obtenidos.

Eficiència energètica i consum de recursos: una estimació de l'efecte rebot a Catalunya

L’efecte rebot és aquell mecanisme a través del qual una millora de l’eficiència energètica no produeix el potencial estalvi d’energia esperat, o inclús pot fer que n’augmenti el consum. Això és degut a que una millora de l’eficiència energètica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energètic, que n’impulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisió de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes teòrics i metodològics; i finalment estima, a partir de tècniques economètriques, la magnitud de l’efecte rebot directe per als serveis energètics que utilitzen energia elèctrica a les llars a Catalunya.

Nuevos y viejos criterios de rentabilidad que concuerdan con el criterio del valor actual neto

El análisis de criterios clásicos de rentabilidad, como la Tasa Interna de Rendimiento o el Cociente Beneficio/Coste, revela que, contra lo que se suponía, concuerdan con el criterio Valor Actual Neto si se aplican correctamente. Lo mismo ocurre con los viejos criterios Valor Final Neto y Anualidad Equivalente y los nuevos Demora Máxima de Beneficios y Plazo de Recuperación de Costes. Se demuestra, además, que para elegir entre dos proyectos mutuamente excluyentes, la aplicación de los criterios citados al proyecto diferencia o incremental es una condición suficiente para que exista concordancia con el criterio Valor Actual Neto.

The pollutant diethylhexyl phthalate regulates hepatic energy metabolism via species-specific PPARalpha-dependent mechanisms.

Background: The modulation of energetic homeostasis by pollutants has recently emerged as a potential contributor to the onset of metabolic disorders. Diethylhexyl phthalate (DEHP) is a widely used industrial plasticizer to which humans are widely exposed. Phthalates can activate the three peroxisome proliferatoractivated receptor (PPAR) isotypes on cellular models and induce peroxisome proliferation in rodents.Objectives: In this study, we aimed to evaluate the systemic and metabolic consequences of DEHP exposure that have remained so far unexplored and to characterize the underlying molecular mechanisms of action.Methods: As a proof of concept and mechanism, genetically engineered mouse models of PPARs were exposed to high doses of DEHP, followed by metabolic and molecular analyses.Results: DEHP-treated mice were protected from diet-induced obesity via PPARalpha-dependent activation of hepatic fatty acid catabolism, whereas the activity of neither PPARbeta nor PPARgamma was affected. However, the lean phenotype observed in response to DEHP in wild-type mice was surprisingly abolished in PPARalpha-humanized mice. These species differences are associated with a different pattern of coregulator recruitment.Conclusion: These results demonstrate that DEHP exerts species-specific metabolic actions that rely to a large extent on PPARalpha signaling and highlight the metabolic importance of the species-specific activation of PPARalpha by xenobiotic compounds. Editor's SummaryDiethylhexyl phthalate (DEHP) is an industrial plasticizer used in cosmetics, medical devices, food packaging, and other applications. Evidence that DEHP metabolites can activate peroxisome proliferatoractivated receptors (PPARs) involved in fatty acid oxidation (PPARalpha and PPARbeta) and adiposite function and insulin resistance (PPARgamma) has raised concerns about potential effects of DEHP on metabolic homeostasis. In rodents, PPARalpha activation also induces hepatic peroxisome proliferation, but this response to PPARalpha activation is not observed in humans. Feige et al. (p. 234) evaluated systemic and metabolic consequences of high-dose oral DEHP in combination with a high-fat diet in wild-type mice and genetically engineered mouse PPAR models. The authors report that mice exposed to DEHP gained less weight than controls, without modifying their feeding behavior; they also exhibited lower triglyceride levels, smaller adipocytes, and improved glucose tolerance compared with controls. These effects, which were observed in mice fed both high-fat and standard diets, appeared to be mediated by PPARalpha-dependent activation of hepatic fatty acid catabolism without apparent involvement of PPARbeta or PPARgamma. However, mouse models that expressed human (versus mouse) PPARalpha tended to gain more weight on a high-fat diet than their DHEP-unexposed counterparts. The authors conclude that findings support species-specific metabolic effects of DEHP mediated by PPARalpha activation.

Simulación de departamentos de urgencias empleando un modelo basado en agentes

Los servicios de salud son sistemas muy complejos, pero de alta importancia, especialmente en algunos momentos críticos, en todo el mundo. Los departamentos de urgencias pueden ser una de las áreas más dinámicas y cambiables de todos los servicios de salud y a la vez más vulnerables a dichos cambios. La mejora de esos departamentos se puede considerar uno de los grandes retos que tiene cualquier administrador de un hospital, y la simulación provee una manera de examinar este sistema tan complejo sin poner en peligro los pacientes que son atendidos. El objetivo de este trabajo ha sido el modelado de un departamento de urgencias y el desarrollo de un simulador que implementa este modelo con la finalidad de explorar el comportamiento y las características de dicho servicio de urgencias. El uso del simulador ofrece la posibilidad de visualizar el comportamiento del modelo con diferentes parámetros y servirá como núcleo de un sistema de ayuda a la toma de decisiones que pueda ser usado en departamentos de urgencias. El modelo se ha desarrollado con técnicas de modelado basado en agentes (ABM) que permiten crear modelos funcionalmente más próximos a la realidad que los modelos de colas o de dinámicas de sistemas, al permitir la inclusión de la singularidad que implica el modelado a nivel de las personas. Los agentes del modelo presentado, descritos internamente como máquinas de estados, representan a todo el personal del departamento de urgencias y los pacientes que usan este servicio. Un análisis del modelo a través de su implementación en el simulador muestra que el sistema se comporta de manera semejante a un departamento de urgencias real.

Agent based simulation to optimise emergency departments

Nowadays, many of the health care systems are large and complex environments and quite dynamic, specifically Emergency Departments, EDs. It is opened and working 24 hours per day throughout the year with limited resources, whereas it is overcrowded. Thus, is mandatory to simulate EDs to improve qualitatively and quantitatively their performance. This improvement can be achieved modelling and simulating EDs using Agent-Based Model, ABM and optimising many different staff scenarios. This work optimises the staff configuration of an ED. In order to do optimisation, objective functions to minimise or maximise have to be set. One of those objective functions is to find the best or optimum staff configuration that minimise patient waiting time. The staff configuration comprises: doctors, triage nurses, and admissions, the amount and sort of them. Staff configuration is a combinatorial problem, that can take a lot of time to be solved. HPC is used to run the experiments, and encouraging results were obtained. However, even with the basic ED used in this work the search space is very large, thus, when the problem size increases, it is going to need more resources of processing in order to obtain results in an acceptable time.