Identification, characterization and antigenicity of the Plasmodium vivax rhoptry neck protein 1 (PvRON1)

Background: Plasmodium vivax malaria remains a major health problem in tropical and sub-tropical regions worldwide. Several rhoptry proteins which are important for interaction with and/or invasion of red blood cells, such as PfRONs, Pf92, Pf38, Pf12 and Pf34, have been described during the last few years and are being considered as potential anti-malarial vaccine candidates. This study describes the identification and characterization of the P. vivax rhoptry neck protein 1 (PvRON1) and examine its antigenicity in natural P. vivax infections. Methods: The PvRON1 encoding gene, which is homologous to that encoding the P. falciparum apical sushi protein (ASP) according to the plasmoDB database, was selected as our study target. The pvron1 gene transcription was evaluated by RT-PCR using RNA obtained from the P. vivax VCG-1 strain. Two peptides derived from the deduced P. vivax Sal-I PvRON1 sequence were synthesized and inoculated in rabbits for obtaining anti-PvRON1 antibodies which were used to confirm the protein expression in VCG-1 strain schizonts along with its association with detergent-resistant microdomains (DRMs) by Western blot, and its localization by immunofluorescence assays. The antigenicity of the PvRON1 protein was assessed using human sera from individuals previously exposed to P. vivax malaria by ELISA. Results: In the P. vivax VCG-1 strain, RON1 is a 764 amino acid-long protein. In silico analysis has revealed that PvRON1 shares essential characteristics with different antigens involved in invasion, such as the presence of a secretory signal, a GPI-anchor sequence and a putative sushi domain. The PvRON1 protein is expressed in parasite's schizont stage, localized in rhoptry necks and it is associated with DRMs. Recombinant protein recognition by human sera indicates that this antigen can trigger an immune response during a natural infection with P. vivax. Conclusions: This study shows the identification and characterization of the P. vivax rhoptry neck protein 1 in the VCG-1 strain. Taking into account that PvRON1 shares several important characteristics with other Plasmodium antigens that play a functional role during RBC invasion and, as shown here, it is antigenic, it could be considered as a good vaccine candidate. Further studies aimed at assessing its immunogenicity and protection-inducing ability in the Aotus monkey model are thus recommended.

Anatomía Cerebral del mono araña Ateles geoffroyi estudiada utilizando imágenes de resonancia magnética. Primer reporte: estudio comparativo con el cerebro humano Homo Sapiens

El objetivo del presente estudio cualitativo fue analizar los aspectos morfológicos de la anatomía cerebral interna utilizando imágenes de resonancia magnética (IRM) en dos especies de primates, El mono Araña (A. geoffroyi) y el humano (H. sapiens), tomando como base un estudio comparativo de las estructuras cerebrales de las dos especies, concentrándose primordialmente en el sistema límbico del cerebro del mono araña. Aunque es una especie común en el hemisferio occidental, es interesante para estudiar dada su organización social y funciones motoras, el mono araña (A. geoffroyi) ha sido poco estudiado en cuanto a su neuroanatomía. Las IRM fueron hechas a un mono araña utilizando un resonador General Electrics Signa 1.5 T. Esta investigación se llevo a cabo conforme a las leyes internacionales para la protección de animales en cautiverio y teniendo en cuenta todas las medidas de protección para el manejo experimental para evitar cualquier efecto residual de índole comportamental o fisiológico. Desde un punto de vista cualitativo, los cerebros del mono araña y el humano tenían estructuras similares. Con respecto a la forma, las estructuras más parecidas fueron encontradas en el sistema límbico, sin embargo la curvatura cervical, la amígdala, el hipocampo, la comisura anterior y el colículo fueron más grandes proporcionalmente en el mono araña que en el humano.

Anatomía Cerebral del mono araña Ateles geoffroyi estudiada utilizando imágenes de resonancia magnética. Primer reporte: estudio comparativo con el cerebro humano Homo Sapiens

El objetivo del presente estudio cualitativo fue analizar los aspectos morfológicos de la anatomía cerebral interna utilizando imágenes de resonancia magnética (IRM) en dos especies de primates, El mono Araña (A. geoffroyi) y el humano (H. sapiens), tomando como base un estudio comparativo de las estructuras cerebrales de las dos especies, concentrándose primordialmente en el sistema límbico del cerebro del mono araña. Aunque es una especie común en el hemisferio occidental, es interesante para estudiar dada su organización social y funciones motoras, el mono araña (A. geoffroyi) ha sido poco estudiado en cuanto a su neuroanatomía. Las IRM fueron hechas a un mono araña utilizando un resonador General Electrics Signa 1.5 T. Esta investigación se llevo a cabo conforme a las leyes internacionales para la protección de animales en cautiverio y teniendo en cuenta todas las medidas de protección para el manejo experimental para evitar cualquier efecto residual de índole comportamental o fisiológico. Desde un punto de vista cualitativo, los cerebros del mono araña y el humano tenían estructuras similares. Con respecto a la forma, las estructuras más parecidas fueron encontradas en el sistema límbico, sin embargo la curvatura cervical, la amígdala, el hipocampo, la comisura anterior y el colículo fueron más grandes proporcionalmente en el mono araña que en el humano.

Paroxysmal upgaze deviation: case report

The paroxysmal upgaze deviation is a syndrome that described in infants for first time in 1988; there are just about 50 case reports worldwide ever since. Its etiology is unclear and though it prognosis is variable; most case reports indicate that during growth the episodes tend to decrease in frequency and duration until they disappear. It describes a 16-months old male child who since 11-months old presented many episodes of variable conjugate upward deviation of the eyes, compensatory neck flexion and down-beat saccades in attempted downgaze. These events are predominantly diurnal, and are exacerbated by stressful situations such as fasting or insomnia, however and improve with sleep. They have normal neurologic and ophthalmologic examination, and neuroimaging and EEG findings are not relevant.

La dimensión transnacional del movimiento feminista marroquí: génesis, desarrollo e impacto social (1980-2008)

Esta monografía busca explicar cómo han incidido el contexto internacional y las relaciones transnacionales en el movimiento feminista de Marruecos. De este modo, este estudio defiende que las Conferencias Mundiales sobre la Mujer de la ONU crearon una estructura de oportunidad política que favoreció el surgimiento y el desarrollo de este movimiento. Asimismo, dicho contexto construyó un espacio para que las activistas feministas marroquíes crearan y se insertaran en Redes de Defensa Transnacional, las cuales contribuyeron a cambiar la condición de la mujer en Marruecos, a través de reformas a los Códigos de Familia y Nacionalidad y el levantamiento de las reservas a la CEDAW. Para esto se hará un estudio interdisciplinario haciendo uso de la teoría de los movimientos sociales y del activismo transnacional. Igualmente, se utilizará una metodología cualitativa, principalmente a través de las herramientas del análisis de contenido y el trabajo de campo de la autora.

Reintroduction of the Eurasian otter (Lutra lutra) in Muga and Fluvià basins (north-eastern Spain): viability, development, monitoring and trends of the new population

Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini. La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa. La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució. La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitat accidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues. Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Two daily smoke maxima in eighteenth century London air

Varied electrostatics experiments followed Benjamin Franklin's pioneering atmospheric investigations. In Knightsbridge, Central London, John Read (1726–1814) installed a sensing rod in the upper part of his house and, using a pith ball electrometer and Franklin chimes, monitored atmospheric electricity from 1789 to 1791. Atmospheric electricity is sensitive to weather and smoke pollution. In calm weather conditions, Read observed two daily electrification maxima in moderate weather, around 9 am and 7 pm. This is likely to represent a double diurnal cycle in urban smoke. Before the motor car and steam railways, one source of the double maximum smoke pattern was the daily routine of fire lighting for domestic heating.

How many facets are needed to represent the surface energy balance of an urban area?

We investigate the question of how many facets are needed to represent the energy balance of an urban area by developing simplified 3-, 2- and 1-facet versions of a 4-facet energy balance model of two-dimensional streets and buildings. The 3-facet model simplifies the 4-facet model by averaging over the canyon orientation, which results in similar net shortwave and longwave balances for both wall facets, but maintains the asymmetry in the heat fluxes within the street canyon. For the 2-facet model, on the assumption that the wall and road temperatures are equal, the road and wall facets can be combined mathematically into a single street-canyon facet with effective values of the heat transfer coefficient, albedo, emissivity and thermodynamic properties, without further approximation. The 1-facet model requires the additional assumption that the roof temperature is also equal to the road and wall temperatures. Idealised simulations show that the geometry and material properties of the walls and road lead to a large heat capacity of the combined street canyon, whereas the roof behaves like a flat surface with low heat capacity. This means that the magnitude of the diurnal temperature variation of the street-canyon facets are broadly similar and much smaller than the diurnal temperature variation of the roof facets. Consequently, the approximation that the street-canyon facets have similar temperatures is sound, and the road and walls can be combined into a single facet. The roof behaves very differently and a separate roof facet is required. Consequently, the 2-facet model performs similarly to the 4-facet model, while the 1-facet model does not. The models are compared with previously published observations collected in Mexico City. Although the 3- and 2-facet models perform better than the 1-facet model, the present models are unable to represent the phase of the sensible heat flux. This result is consistent with previous model comparisons, and we argue that this feature of the data cannot be produced by a single column model. We conclude that a 2-facet model is necessary, and for numerical weather prediction sufficient, to model an urban surface, and that this conclusion is robust and therefore applicable to more general geometries.

Reactive Halogens in the Marine Boundary Layer (RHaMBLe): the tropical North Atlantic experiments

The NERC UK SOLAS-funded Reactive Halogens in the Marine Boundary Layer (RHaMBLe) programme comprised three field experiments. This manuscript presents an overview of the measurements made within the two simultaneous remote experiments conducted in the tropical North Atlantic in May and June 2007. Measurements were made from two mobile and one ground-based platforms. The heavily instrumented cruise D319 on the RRS Discovery from Lisbon, Portugal to São Vicente, Cape Verde and back to Falmouth, UK was used to characterise the spatial distribution of boundary layer components likely to play a role in reactive halogen chemistry. Measurements onboard the ARSF Dornier aircraft were used to allow the observations to be interpreted in the context of their vertical distribution and to confirm the interpretation of atmospheric structure in the vicinity of the Cape Verde islands. Long-term ground-based measurements at the Cape Verde Atmospheric Observatory (CVAO) on São Vicente were supplemented by long-term measurements of reactive halogen species and characterisation of additional trace gas and aerosol species during the intensive experimental period. This paper presents a summary of the measurements made within the RHaMBLe remote experiments and discusses them in their meteorological and chemical context as determined from these three platforms and from additional meteorological analyses. Air always arrived at the CVAO from the North East with a range of air mass origins (European, Atlantic and North American continental). Trace gases were present at stable and fairly low concentrations with the exception of a slight increase in some anthropogenic components in air of North American origin, though NOx mixing ratios during this period remained below 20 pptv. Consistency with these air mass classifications is observed in the time series of soluble gas and aerosol composition measurements, with additional identification of periods of slightly elevated dust concentrations consistent with the trajectories passing over the African continent. The CVAO is shown to be broadly representative of the wider North Atlantic marine boundary layer; measurements of NO, O3 and black carbon from the ship are consistent with a clean Northern Hemisphere marine background. Aerosol composition measurements do not indicate elevated organic material associated with clean marine air. Closer to the African coast, black carbon and NO levels start to increase, indicating greater anthropogenic influence. Lower ozone in this region is possibly associated with the increased levels of measured halocarbons, associated with the nutrient rich waters of the Mauritanian upwelling. Bromide and chloride deficits in coarse mode aerosol at both the CVAO and on D319 and the continuous abundance of inorganic gaseous halogen species at CVAO indicate significant reactive cycling of halogens. Aircraft measurements of O3 and CO show that surface measurements are representative of the entire boundary layer in the vicinity both in diurnal variability and absolute levels. Above the inversion layer similar diurnal behaviour in O3 and CO is observed at lower mixing ratios in the air that had originated from south of Cape Verde, possibly from within the ITCZ. ECMWF calculations on two days indicate very different boundary layer depths and aircraft flights over the ship replicate this, giving confidence in the calculated boundary layer depth.

A field study of factors influencing the concentrations of a traffic-related pollutant in the vicinity of a complex urban junction

The paper describes a field study focused on the dispersion of a traffic-related pollutant within an area close to a busy intersection between two street canyons in Central London. Simultaneous measurements of airflow, traffic flow and carbon monoxide concentrations ([CO]) are used to explore the causes of spatial variability in [CO] over a full range of background wind directions. Depending on the roof-top wind direction, evidence of both flow channelling and recirculation regimes were identified from data collected within the main canyon and the intersection. However, at the intersection, the merging of channelled flows from the canyons increased the flow complexity and turbulence intensity. These features, coupled with the close proximity of nearby queuing traffic in several directions, led to the highest overall time-average measured [CO] occurring at the intersection. Within the main street canyon, the data supported the presence of a helical flow regime for oblique roof-top flows, leading to increased [CO] on the canyon leeward side. Predominant wind directions led to some locations having significantly higher diurnal average [CO] due to being mostly on the canyon leeward side during the study period. For all locations, small changes in the background wind direction could cause large changes in the in-street mean wind angle and local turbulence intensity, implying that dispersion mechanisms would be highly sensitive to small changes in above roof flows. During peak traffic flow periods, concentrations within parallel side streets were approximately four times lower than within the main canyon and intersection which has implications for controlling personal exposure. Overall, the results illustrate that pollutant concentrations can be highly spatially variable over even short distances within complex urban geometries, and that synoptic wind patterns, traffic queue location and building topologies all play a role in determining where pollutant hot spots occur.

On the dependence of boundary-layer ventilation on frontal type

Case study simulations with idealized tracers have been used to determine the relationship between the dynamics and conceptual representations of different midlatitude frontal systems and the amount, distribution, and time scale of boundary layer ventilation by these systems. The key features of ventilation by a kata– and ana–cold frontal system are found to be quantitatively and also often qualitatively similar to the main ventilation pathways, which are the conveyor belts, cloud head, and other convection. The conveyor belts and cloud head occur within cloud, implying that they can be identified using satellite imagery. Differences in the transport by the two systems can be related to their conceptual representations and include a sensitive dependence on the diurnal cycle for the kata- but not the ana-cold frontal case.

How well do high resolution models reproduce tropical convection?

Cascade is a multi-institution project studying the temporal and spatial organization of tropical convective systems. While cloud resolving numerical models can reproduce the observed diurnal cycle of such systems they are sensitive to the chosen resolution. As part of this effort, we are comparing results from the Met. Office Unified Model to data from the Global Earth Radiation Budget satellite instrument over the African Monsoon Interdisciplinary Analyses region of North Africa. We use a variety of mathematical techniques to study the outgoing radiation and the evolution of properties such as the cloud size distribution. The effectiveness of various model resolutions is tested with a view to determining the optimum balance between resolution and the need to reproduce the observations.

Spatial and temporal scale issues in determining biomass burning regimes in Bolivia and Peru

ATSR-2 active fire data from 1996 to 2000, TRMM VIRS fire counts from 1998 to 2000 and burn scars derived from SPOT VEGETATION ( the Global Burnt Area 2000 product) were mapped for Peru and Bolivia to analyse the spatial distribution of burning and its intra- and inter-annual variability. The fire season in the region mainly occurs between May and October; though some variation was found between the six broad habitat types analysed: desert, grassland, savanna, dry forest, moist forest and yungas (the forested valleys on the eastern slope of the Andes). Increased levels of burning were generally recorded in ATSR-2 and TRMM VIRS fire data in response to the 1997/1998 El Nino, but in some areas the El Nino effect was masked by the more marked influences of socio-economic change on land use and land cover. There were differences between the three global datasets: ATSR-2 under-recorded fires in ecosystems with low net primary productivities. This was because fires are set during the day in this region and, when fuel loads are low, burn out before the ATSR-2 overpass in the region which is between 02.45 h and 03.30 h. TRMM VIRS was able to detect these fires because its overpasses cover the entire diurnal range on a monthly basis. The GBA2000 product has significant errors of commission (particularly areas of shadow in the well-dissected eastern Andes) and omission (in the agricultural zone around Santa Cruz, Bolivia and in north-west Peru). Particular attention was paid to biomass burning in high-altitude grasslands, where fire is an important pastoral management technique. Fires and burn scars from Landsat Thematic Mapper (TM) and Enhanced Thematic Mapper (ETM) data for a range of years between 1987 and 2000 were mapped for areas around Parque Nacional Rio Abiseo (Peru) and Parque Nacional Carrasco (Bolivia). Burn scars mapped in the grasslands of these two areas indicate far more burning had taken place than either the fires or the burn scars derived from global datasets. Mean scar sizes are smaller and have a smaller range in size between years the in the study area in Peru (6.6-7.1 ha) than Bolivia (16.9-162.5 ha). Trends in biomass burning in the two highland areas can be explained in terms of the changing socio-economic environments and impacts of conservation. The mismatch between the spatial scale of biomass burning in the high-altitude grasslands and the sensors used to derive global fire products means that an entire component of the fire regime in the region studied is omitted, despite its importance in the farming systems on the Andes.

Illustration of micro-scale advection using grid-pattern mini-lysimeters

Twenty-five small soil-filled perspex boxes arranged in a square, with dwarf sunflowers growing in them, were used to study micro-scale advection. Hydrological heterogeneity was introduced by applying two different amounts of irrigation water (low-irrigation, L, versus high-irrigation, H). The nine central boxes (4 H, 4 L and I bare box) were precision weighing lysimeters, yielding diurnal measurements of evaporation. After the onset of soil water stress, a large difference in latent heat flux (up to 4-fold) was observed between the lysimeters of the H and L treatments, mainly caused by large differences between H and L stomatal conductance values. This resulted in micro-advection, causing H soil-sunflower systems to evaporate well above equilibrium latent heat flux. The occurrence of micro-advective enhancement was reflected in large values of the Priestley-Taylor constant (often larger than 2.0) and generally negative values of sensible heat flux for the H treatment. (c) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.