Subthalamic nucleus deep brain stimulation for Parkinson's disease : "Are we where we think we are ?

ABSTRACT High frequency electrical deep brain stimulation (DBS) of the subthalamic nucleus (STN) is a worldwide recognized therapy for the motor symptoms of Parkinson's disease in fluctuating patients who are progressively disabled despite medical treatment adjustments. However, such improvements emerge despite a lack of understanding of either the precise role of STN in human motor control or the mechanism(s) of action of DBS. Through the question "are we where we think we are", this thesis is first dedicated to the control of the position of the preoperatively defined target and of the implanted electrodes on magnetic resonance imaging (MRI). This anatomical approach will provide a way to identify more precisely the structure(s) involved by electrical stimulation. Then, a study of the correlation existing between the position of the preoperative target and the position of the electrode is performed. In this part, a unique opportunity is given to identify factors that may affect these correlation results. Finally, the whole work represents a « quality assessment » of the crucial steps of STN DBS: first, the target and the implanted electrode localisation procedures that have been developed in collaboration with the Radiological department; second the implantation procedure that has been performed nowadays on more than 50 parkinsonian patients in the Neurosurgical department of the Centre Hospitalier Universitaire Vaudois in collaboration with the Neurological department. This work is especially addressed to the multidisciplinary medical team involved in the surgical treatment of movement disorders, including also neurophysiologists, neuropsychologists and psychiatrists. RESUME La stimulation électrique à haute fréquence du noyau sous-thalamique est à ce jour mondialement reconnue pour le traitement des symptômes moteurs de la maladie de Parkinson chez des patients sévèrement atteints et chez qui la réponse fluctuante au traitement médicamenteux ne peut être améliorée de façon satisfaisante. Cependant, les résultats observés surviennent malgré une compréhension approximative et controversée du rôle réel du noyau sous-thalamique dans le contrôle du mouvement volontaire aussi bien que des mécanismes d'action de la stimulation cérébrale profonde. A travers la question « sommes-nous où nous pensons être », cette thèse est tout d'abord consacrée à l'étude du contrôle de la position de la cible définie avant l'intervention et de la position des électrodes implantées sur l'imagerie par résonance magnétique (IRM). Cette approche anatomique permettra d'identifier plus précisément la (les) structure(s) influencées par la stimulation électrique. Ensuite, une étude de la corrélation existant entre la position de la cible préopératoire et la position des électrodes implantées est effectuée. Elle a pour but de mettre en évidence les facteurs influençant les résultats de cette corrélation. Enfin, le travail dans son ensemble est un « contrôle de qualité » des étapes cruciales de la stimulation du noyau sous-thalamique : premièrement, des méthodes de localisation de la cible et des électrodes implantées effectuées sur IRM, développées en collaboration avec le service de Radiologie ; deuxièmement, de la méthode d'implantation utilisée à ce jour chez plus de 50 patients dans le service de Neurochirurgie du Centre Hospitalier Universitaire Vaudois en collaboration avec le service de Neurologie. Ce travail s'adresse spécialement aux équipes médicales pluridisciplinaires impliquées dans le traitement chirurgical des mouvements anormaux, incluant également des neurophysiologistes, des neuropsychologues et des psychiatres.

Aqueous dynamic and histological findings after deep sclerectomy with collagen implant in an animal model.

AIM: The use of an animal model to study the aqueous dynamic and the histological findings after deep sclerectomy with (DSCI) and without collagen implant. METHODS: Deep sclerectomy was performed on rabbits' eyes. Eyes were randomly assigned to receive collagen implants. Measurements of intraocular pressure (IOP) and aqueous outflow facility using the constant pressure method through cannulation of the anterior chamber were performed. The system was filled with BSS and cationised ferritin. Histological assessment of the operative site was performed. Sections were stained with haematoxylin and eosin and with Prussian blue. Aqueous drainage vessels were identified by the reaction between ferritin and Prussian blue. All eyes were coded so that the investigator was blind to the type of surgery until the evaluation was completed. RESULTS: A significant decrease in IOP (p<0.05) was observed during the first 6 weeks after DSCI (mean IOP was 13.07 (2.95) mm Hg preoperatively and 9.08 (2.25) mm Hg at 6 weeks); DS without collagen implant revealed a significant decrease in IOP at weeks 4 and 8 after surgery (mean IOP 12.57 (3.52) mm Hg preoperatively, 9.45 (3.38) mm Hg at 4 weeks, and 9.22 (3.39) mm Hg at 8 weeks). Outflow facility was significantly increased throughout the 9 months of follow up in both DSCI and DS groups (p<0.05). The preoperative outflow facility (OF) was 0.15 (0.02) micro l/min/mm Hg. At 9 months, OF was 0.52 (0.28) microl/min/mm Hg and 0.46 (0.07) micro l/min/mm Hg for DSCI and DS respectively. Light microscopy studies showed the appearance of new aqueous drainage vessels in the sclera adjacent to the dissection site in DSCI and DS and the apparition of spindle cells lining the collagen implant in DSCI after 2 months. CONCLUSION: A significant IOP decrease was observed during the first weeks after DSCI and DS. DS with or without collagen implant provided a significant increase in outflow facility throughout the 9 months of follow up. This might be partly explained by new drainage vessels in the sclera surrounding the operated site. Microscopic studies revealed the appearance of spindle cells lining the collagen implant in DSCI after 2 months.

Web semàntica aplicada a la gestió i caracterització de dades, sensors i accés a serveis per a vaixells d'investigació oceanogràfica

Amb el present projecte es proposa fer un estudi de la web semàntica aplicada a la descripció i modelització de la instrumentació marina operada en el context de campanyes d'investigació oceanogràfica.

Aplicación web para la gestión de peluquerías

El proyecto consiste en una aplicación web que permitirá gestionar todo lo relacionado con una peluquería, es decir, tener un control de los trabajadores, clientes, productos y proveedores, tener acceso a una agenda virtual para administrar citas, controlar la gestión económica de la empresa, etc.

Aplicación y asistente web para la gestión del catálogo de un fabricante de herramientas

Desarrollada dentro de la empresa fabricante de herramientas de corte Myfhe, S.A., esta aplicación web multilingüe cataloga el amplio programa de productos de este exportador mundial. Se presentan también una interfaz asistida (para usuarios noveles) así como otra interfaz manual (para usuarios expertos) que permiten generar el desglose de productos, el plano acotado de estos mismos ensamblados y otra información técnica una vez el usuario completa un sencillo cuestionario. De esta manera, se consigue automatizar – mejorando en tiempo y en calidad – una tarea que es imprescindible realizar siempre que se compran los productos de esta empresa y antes de la puesta en marcha de estos en el taller.

TFC J2EE : Plataforma web de búsqueda y oferta de empleo empleateNet

Trabajo fin de carrera basado en el área J2EE de la carrera de Ingeniería Técnica en Informática de Gestión.

Web professional de serveis informàtics, basat en software de codi obert

El PFC tracte de la implementació d'un web de serveis informàtics basat en software de codi obert i per tal de emprendre-ho i tirar endavant com a negoci, s'ha dut a terme un estudi de les tecnologies i un pla d'empresa, mirant de treu-re la màxima rendibilitat al web.Els serveis escollits com a model de negoci són bàsicament quatre: el disseny web, el disseny de webs e-commerce o tendes virtuals, la implementació de gestors de recursos d'empresa coneguts com ERP (de l'anglès Enterprise Resources Planning), i la implementació de gestors de relacions amb els clients coneguts com CRM (de l'anglès Customer Relationship Management).El primer capítol es una introducció, el segon capítol tracta de el software lliure, que és, quins models de negoci aporta i els tipus de llicència existents, el tercer capítol es un pla d'empresa on es detalla els serveis que oferirem i com ho gestionarem, el quart capítol tracta de les tecnologies utilitzades i el per que, i finalment unes conclusions.La web, netsolucion.com, que s'ha dissenyat amb Wordpress, implica no tan sols el haver d'estudiar i d'aprendre aquesta plataforma sinó també totes les que s'ofereixen com a serveis, que son:Gestor de Bases de Dades MySQL i PHP per al disseny web, Prestashop per al disseny de tendes virtuals, OpenERP per a la implementació dels gestors de recursos de empresa (ERP's) i els gestors de relacions amb els clients (CRM's).

Efficiency and safety of bilateral contemporaneous pallidal stimulation (deep brain stimulation) in levodopa-responsive patients with Parkinson's disease with severe motor fluctuations: a 2-year follow-up review.

OBJECT: The aim of this study was to evaluate the long-term safety and efficacy of bilateral contemporaneous deep brain stimulation (DBS) in patients who have levodopa-responsive parkinsonism with untreatable motor fluctuations. Bilateral pallidotomy carries a high risk of corticobulbar and cognitive dysfunction. Deep brain stimulation offers new alternatives with major advantages such as reversibility of effects, minimal permanent lesions, and adaptability to individual needs, changes in medication, side effects, and evolution of the disease. METHODS: Patients in whom levodopa-responsive parkinsonism with untreatable severe motor fluctuations has been clinically diagnosed underwent bilateral pallidal magnetic resonance image-guided electrode implantation while receiving a local anesthetic. Pre- and postoperative evaluations at 3-month intervals included Unified Parkinson's Disease Rating Scale (UPDRS) scoring, Hoehn and Yahr staging, 24-hour self-assessments, and neuropsychological examinations. Six patients with a mean age of 55 years (mean 42-67 years), a mean duration of disease of 15.5 years (range 12-21 years), a mean "on/off' Hoehn and Yahr stage score of 3/4.2 (range 3-5), and a mean "off' time of 40% (range 20-50%) underwent bilateral contemporaneous pallidal DBS, with a minimum follow-up period lasting 24 months (range 24-30 months). The mean dose of levodopa in these patients could not be changed significantly after the procedure and pergolide was added after 12 months in five patients because of recurring fluctuations despite adjustments in stimulation parameters. All but two patients had no fluctuations until 9 months. Two of the patients reported barely perceptible fluctuations at 12 months and two at 15 months; however, two patients remain without fluctuations at 2 years. The mean improvements in the UPDRS motor score in the off time and the activities of daily living (ADL) score were more than 50%; the mean off time decreased from 40 to 10%, and the mean dyskinesia and complication of treatment scores were reduced to one-third until pergolide was introduced at 12 months. No significant improvement in "on" scores was observed. A slight worsening after 1 year was observed and three patients developed levodopa- and stimulation-resistant gait ignition failure and minimal fluctuations at 1 year. Side effects, which were controlled by modulation of stimulation, included dysarthria, dystonia, and confusion. CONCLUSIONS: Bilateral pallidal DBS is safe and efficient in patients who have levodopa-responsive parkinsonism with severe fluctuations. Major improvements in motor score, ADL score, and off time persisted beyond 2 years after the operation, but signs of decreased efficacy started to be seen after 12 months.

ASP en biblioteques i centres de documentació: publicació d'una base de dades Microsoft Access en el web

Es descriuen els passos necessaris per publicar a Internet una base de dades creada amb Microsoft Access utilitzant la tecnologia ASP. Es parteix d'un exemple de base de dades creada per a controlar el procés d'adquisicions i es van resseguint, en forma de tutorial, els diferents passos que seran necessaris per a la seva consulta des del web. Finalment, s'indiquen algunes aplicacions de la tecnologia ASP que podren ser útils per a biblioteques i centres de documentació.

ASP en bibliotecas y centros de documentación: publicación de una base de datos Microsoft Access en el web

Se describen los elementos necesarios para publicar en Internet una base de datos creada con Microsoft Access utilizando la tecnología ASP. Se parte de un ejemplo de base de datos creada para controlar el proceso de adquisiciones y se van resiguiendo, en forma de tutorial, los diferentes pasos que serán necesarios para su consulta desde el web. Finalmente, se indican algunas aplicaciones de la tecnología ASP que pueden ser útiles para bibliotecas y centros de documentación.

Recursos web i metadades: informe del projecte

El projecte Recursos web i metadades, que ha comptat amb una ajuda econòmica de la Divisió V per a projectes de recerca, es plantejà amb l'objectiu principal de comprovar les dificultats d'aplicació del sistema de metadades DC a la descripció de les pàgines d'un lloc web universitari i l'efectivitat d'aquestes metadades tant per a la descripció de recursos web com per a la seva ulterior cerca i recuperació. Per al desenvolupament del projecte s'han adaptat i desenvolupat una sèrie d'eines de les quals també es vol comprovar l'eficàcia. En aquest informe s'explica el desenvolupament del projecte, el seu estat el novembre de 2001 i també les eines desenvolupades

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes de les estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés des de terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament dels aspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeu consultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3C Internationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització).Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i per prioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temes recollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis i els scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista.Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.Nota: Algunes de les característiques descrites en les directrius no estan encara implementades en tots els navegadors o eines multimèdia; en concret pot ser que no es puguin utilitzar funcions noves d'HTML 4.0, de CSS1 o CSS2.Les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 són part d'una col·lecció de directrius sobre accessibilitat publicades per la Web Accessibility Initiative, WAI (Iniciativa d'Accessibilitat Web). La col·lecció comprèn User Agent Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a agents d'usuari) [WAI-USERAGENT] i Authoring Tool Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a eines d'autor [WAI-AUTOOLS].

Les biblioteques universitàries catalanes a la web

Anàlisi global del contingut de les pàgines web de les biblioteques universitàries catalanes amb comentaris sobre l'ús que s'està fent de la web i el profit que se'n pot treure.

Accessibilitat al web: panoràmica general

Es presenta el concepte d'accessibilitat al web com a sistema per a facilitar el treball a la xarxa per part de les persones discapacitades i millorar la usabilitat dels continguts. A partir de la Iniciativa per a l'Accessibilitat al Web (WAI) del World-Wide Web Consortium (W3C), aquest ha elaborat unes directrius que actualment estan en procés d'adopció pels diferents governs i empreses. Finalment es presenten diverses eines informàtiques i entitats de contacte que donen suport a aquestes actuacions.

Acceso a los recursos web gratuitos desde las bibliotecas

Se describen y analizan los sistemas que utilizan actualmente las bibliotecas para facilitar a sus usuarios el acceso a los recursos web gratuitos. En primer lugar se acota el ámbito de estudio a este tipo concreto de recursos y se ponen de relieve los principales problemas que tienen los localizadores para su identificación y recuperación. Los modelos que siguen las bibliotecas para organizar los recursos web son básicamente tres: la elaboración de listas, la creación de bases de datos de recursos y la integración de éstos en el catálogo. Este estudio se centra en la descripción, identificación y caracterización de los dos últimos modelos; se destacan las principales experiencias y se comentan los criterios de selección, el tipo de descripción, los sistemas de indización y clasificación, el sistema de recuperación de la información y la política de mantenimiento utilizados en cada uno de ellos. Finalmente, se indican las tendencias actuales en ese ámbito y se presentan unas consideraciones sobre cómo pueden abordar las bibliotecas españolas la organización de estos recursos.