Anàlisi del grau d'inclusió d'un grup d'alumnes d'ESO

Aquesta comunicació sintetitza el treball que hem realitzat durant el Màster d’Educació Inclusiva de la Universitat de Vic en el curs 2010-2011 tant pel que fa a les pràctiques com pel que fa als continguts dels Mòduls. Els objectius són els següents: aprofundir en el coneixement de la inclusió en l’àmbit educatiu; adquirir estratègies per a l’atenció de la diversitat dels alumnes i dissenyar propostes inclusives en l’àmbit educatiu. Per aconseguir els objectius hem seguit el següent procés: Per una banda, realitzar les pràctiques de caire professionalitzador en el centre educatiu on treballo i analitzar el grau d’inclusivitat de 3 grups de 1r d’ESO d’aquest centre. Paral·lelament, anar seguint les classes de les assignatures i realitzar els treballs proposats, ampliant continguts amb les lectures i les síntesis realitzades. Això ens ha permès dissenyar i fonamentar una proposta de millora per augmentar la inclusió de tots els alumnes. Les pràctiques han estat realitzades en un centre educatiu d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de la comarca d’Osona en el qual el grau d’inclusivitat detectat en els grups de 1r d’ESO és mitjà-baix, sobretot en algunes àrees, ja que hi ha un grup de deu alumnes que passa el 78,2 % del temps escolar en aula separada de la resta dels companys. La proposta de millora es fonamenta en les “nou regles d’or” de la UNESCO (2001), en els criteris de la European Agency for Development in Special Needs Education (2003)(2008), en la LEC (2009) i en la Resolució del Departament d’Educació (2010). Així mateix, es citen autors de referència i es corrobora l’eficàcia del treball cooperatiu amb els resultats de les investigacions del GRAD. Aquest treball ens permet presentar amb solidesa una proposta de millora a l’equip de professorat que ha de facilitar i atendre la diversitat de tots els alumnes en les aules ordinàries el màxim temps possible.

Del Aprendizaje Basado En Problemas (ABP) al Aprendizaje Basado En La Acción (ABA). Claves para su complementariedad e implementación

Estudios previos han sugerido que a pesar de las innumerables ventajas que ofrece la metodología activa de enseñanza-aprendizaje ABP (“Aprendizaje Basado en Problemas”), también presenta, como toda estrategia educativa, ciertas limitaciones. En este sentido, se ha sugerido que en muchas ocasiones las “situaciones” (“problemas”) que se utilizan están descontextualizadas, siendo artificiales y poco vinculadas con la acción real en contextos reales. Con el objetivo de superar estas limitaciones, se propone el “Aprendizaje Basado en la Acción” (ABA) como estrategia complementaria. El artículo, siguiendo el marco teórico de la psicología cultural de orientación vygotskiana, articula la propuesta e ilustra su aplicación

Aplicaciones educativas de la teoría vygotskiana. El programa 'Key to learning' = Applications of vigotsky's theory to education. The 'Key to learning' proggram

En ciencias de la educación, las últimas décadas han estado marcadas por un interés en las ideas de Lev S. Vygotski. De hecho, a partir de esas ideas se han propuesto varias aplicaciones educativas. Una de ellas es el “Key to learning”. El artículo propone una visión general de este programa educativo desarrollado a partir de algunos trabajos e ideas de autores rusos contemporáneos. Primero, desarrollamos algunas ideas en torno a la noción de zona de desarrollo próximo (ZpD). Después, sugerimos la teoría de las habilidades de aprendizaje. En este sentido, el objetivo principal de “Key to learning” es mejorar las habilidades de aprendizaje cognitivas, comunicativas y directivas de niños de entre 3 a 7 años de edad. Para este propósito son creadas 12 unidades curriculares que componen el programa. Para concluir se enfatiza la creación de zonas de desarrollo próximo estructuradas como parte de un sistema de enseñanza y aprendizaje que vincula la actividad, la asistencia y la agencia

Disseny, implementació i avaluació d'un joc tangible basat en puzles per aprendre concepte de les enginyeries TIC

L'interès per les carreres relacionades amb les enginyeries del camp de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va caient any rere any i això es tradueix en menys matriculacions per cada any que passa. Una de les causes principals és la falta de motivació i interès envers aquestes carreres. Aquest problema s’atribueix a que les metodologies d’aprenentatge tradicionals no s’adeqüen a les necessitats i requeriments dels estudiants d’avui dia, que han crescut envoltats de tecnologia, i se’ls coneix amb el nom en anglès de digitalnatives.L’aprenentatge basat en jocs sorgeix com a una possible solució per afrontar aquesta falta d’interès per les àrees del coneixement relacionades amb les enginyeries TIC. Aquest mètode d'aprenentatge consisteix en que els estudiants aprenguin conceptes de les TIC mentre estan jugant a un joc. Per tant, en el context d’aquest PFC, ens centrarem en el disseny i implementació d’un joc per aprendre conceptes bàsics de les enginyeries TIC. En concret, el disseny d’aquest joc segueix les característiques definides per un model conceptual que descriuquins són els elements necessaris per crear jocs basats en puzles: quins són els elements principals que componen aquests tipus de joc i quines pistes es poden afegir per guiar a l’estudiant en el procés d’aprenentatge amb el joc. Per altra banda, pel que fa a laimplementació del joc, s’utilitzarà tecnologia basada en interfícies tangibles.Per tal d’analitzar el joc basat en puzles que s’ha dissenyat i implementat per aprendre conceptes basics de les Enginyeries TIC, s’ha portat a terme una avaluació amb estudiants d’un centre educatiu. Aspectes com el disseny de pistes, l’experiència dels estudiants amb el joc il’aprenentatge amb el joc seran analitzats per extreure les conclusions oportunes.

La posada en marxa del sistema de crèdits europeu com a eina d'avaluació del currículum

Per tal de situar l'experiència de transició al sistema europeu de crèdits a l'ensenyament de Documentació de la Universitat de Barcelona, es fa una breu presentació del marc legal dels estudis de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació a Espanya, es donen els trets generals de l'organització d'aquests ensenyaments de primer i segon cicle a la Universitat de Barcelona, i es detallen les actuacions d'aquesta Universitat relatives al procés de Convergència europea. A continuació, s'enumeren els objectius generals del pla pilot de Documentació i es desglossen en objectius específics vinculats a la formació en competències, a l'aprenentatge centrat en l'alumnat, i als aspectes d'organització i materials docents. En el darrer punt es descriuen les actuacions realitzades per tal de proporcionar pautes de treball als professors i recollir dades per a l'estimació de les hores d'estudi i de treball que comporten les diferents assignatures.

BIB21. Cap a un nou model de biblioteques al servei de les universitats públiques de Catalunya

Els canvis que s'estan produint a les universitats provocats per l'adaptació dels estudis a l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que ha de fer-se realitat l'any 2010, representen també un gran repte per a les biblioteques universitàries, que estan treballant per adaptar els seus recursos i serveis a les noves exigències de l'educació superior. Les biblioteques han establert models organitzatius i de col·laboració que, en un entorn marcat per l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i pel fenomen de l'èxit de cercadors com Google, han de permetre superar amb èxit reptes com ara el suport al desenvolupament dels nous plans d'estudi dissenyats per competències tot potenciant i introduint la formació dels usuaris en l'adquisició d'habilitats informacionals; el disseny de sistemes d'informació robustos que donin suport a la producció científica i acadèmica dels investigadors i dels professors i li aportin valor, mitjançant dipòsits oberts d'informació i de documentació; la personalització dels serveis o l'adaptació dels espais a un model educatiu centrat en l'aprenentatge actiu de l'estudiant. Aquest article resumeix les principals actuacions i reptes de futur que recull amb detall l'informe encarregat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) als directors de les biblioteques, en el marc de l'elaboració del futur llibre blanc de les universitats.

Avaluació dels tutorials de PubMed i Eric

La societat de la informació ofereix noves vies d'experimentació en el camp dels materials formatius. D'una banda, les tecnologies de la informació proporcionen maneres més interactives i adients de presentar el material i, de l'altra, apareixen nous conceptes en el camp de la formació i de l'educació, com ara la necessitat d'una formació continuada, la concepció de nous entorns educatius virtuals i, en definitiva, la necessitat d'elaborar nous materials didàctics que s'adaptin a aquestes situacions. El present estudi defineix una sèrie d'indicadors formals i d'aprenentatge que ajuden a avaluar i millorar els tutorials sobre la recuperació de la informació i els aplica, de manera comparativa, a dos tutorials de bases de dades bibliogràfiques: ERIC i PubMed. Els indicadors de contingut s'obtenen d'aspectes relacionats amb la didàctica i el model instructiu, mentre que els indicadors formals s'extreuen dels conceptes d'usabilitat i disseny de pàgines web. La finalitat d'aquest estudi és la sistematització d'uns criteris que permetin avaluar i millorar el disseny de tutorials sobre recuperació de la informació.

Gestión de la información personal en usuarios avanzados en TIC

Se presenta un modelo de análisis del comportamiento informacional global de un colectivo de individuos (estudiantes de la Universitat Oberta de Catalunya) que tienen una percepción positiva sobre el uso de las tecnologías de la información y la comunicación y que realizan un uso intensivo de las mismas. A partir de una aproximación cualitativa, mediante 24 entrevistas y un posterior análisis del contenido, se identifican cuatro perfiles distintos de gestión de la información personal (reactivo, pasivo, exhaustivo y proactivo) en base a diez variables subyacentes (acceso, gestión y usos de la información, competencias informacionales, perfil cognitivo, actitud, percepción de las TIC, ámbito académico, profesional y de la vida diaria) y se ponen de relieve las diferencias de comportamiento informacional dependiendo del ámbito en el que se encuentren. La identificación de los perfiles es un estadio básico del diseño centrado en los usuarios que facilita la realización de intervenciones específicas para cada tipo de usuario, respetando requerimientos de herramientas y procesos para que puedan desarrollar su comportamiento informacional de forma eficiente y eficaz.

Les biblioteques universitàries i el suport a la recerca

The European Higher Education Area and the European Research Area are currently two key objectives for university learning, teaching and research in all European universities. University libraries must meet the challenges by offering the best library services to the academic community. In drafting the second strategic plan, Rebiun (Network of University Libraries) gathered comments and suggestions from professionals in Spanish university libraries. This article presents the reflections and suggestions contributed by the author regarding the support services that university libraries could offer for university research.

Introducción de la semipresencialidad en el grado de Información y Documentación: evolucionando con la sociedad

[spa] El curso 2011-2012 se inicia la introducción de la semipresencialidad en el grado de Información y Documentación de la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona. Se ofrecen todas las asignaturas de primer curso en este formato para un grupo de 30 alumnos. La planificación ha supuesto la determinación de las condiciones y el grado de presencialidad, la creación del material docente de las asignaturas en un campus virtual y el establecimiento de indicadores y mecanismos de seguimiento y evaluación. Los primeros resultados apuntan diferencias importantes respecto al seguimiento de la titulación en formato presencial.

Cómo concienciar a los alumnos de su propio aprendizaje: un caso práctico en el área de biblioteconomía y documentación

Nuestra experiencia docente nos ha demostrado que de manera habitual los alumnos universitarios entienden las asignaturas de una misma titulación como compartimentos estancos, de tal manera que difícilmente se produce un flujo natural de contenidos entre unas y otras.El EEES ha supuesto una oportunidad para todos los profesores universitarios de reflexionar sobre el proceso de enseñanza-aprendizaje de los alumnos y sobre las estrategias metodológicas que favorecen dicho proceso. En este contexto, en la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, a partir del curso 2003-04 y desde las asignaturas Bibliotecas de Investigación (obligatoria de primero) y Practicum en Bibliotecas de Investigación (obligatoria de tercero), hemos proyectado el desarrollo de un conjunto de estrategias que facilitan el aprendizaje de las competencias específicas y transversales propias de nuestra àrea tales como: el conocimiento de los sistemas informativos del país, las operaciones de la gestión de la información, las técnicas de administración de centros y servicios, la capacidad de integración en equipos humanos profesionales, la motivación para la cooperación o el razonamiento crítico. La elección de ambas asignaturas no es producto del azar sino que forman un continuum temático y metodológico que favorece la realización de este trabajo conjunto. Esta comunicación presenta nuestra experiencia sobre cómo los alumnos toman conciencia de su propio aprendizaje a lo largo de la carrera mediante la aplicación práctica de las competencias adquiridas en la asignatura de Bibliotecas de investigación; dicha aplicación se produce durante su estancia en la diversa tipología de centros de prácticas que constituyen las bibliotecas de investigación (bibliotecas nacionales, parlamentarias, universitarias, especializadas y centros de documentación).

Una nota sobre la enseñanza de la lingüística

Enseñar a aprender: por una mente activa y creativa.Hay que establecer claramente de entrada: a) mi visión de un cerebro-mente central enla vida de los humanos y plenamente activo en la construcción del 'mundo' y del propio conocimiento científico, y, b), como consecuencia, que la certeza de este último lo es sólo como 'verdad vigente', como dice Jorge Wagensberg, y, por tanto, abierta a nuevas propuestas y nuevos paradigmas. Desde este marco, considero que la enseñanza, especialmente la universitaria, debe dejar de verse como la sola transmisión de conocimiento fijado, inmutable y cierto, para pasar a enfatizar la perspectiva crítica y el estímulo creativo de los alumnos, ya desde su mismo inicio.

Elaboración de un video sobre calidad, seguridad y medio ambiente en la Unidad de Laboratorios Docentes (ULD) de la Facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona

La Unidad de Laboratorios Docentes (ULD) de la Facultad de Farmacia (UB) ha implantado un sistema de gestión de la calidad (SGC) que permite transmitir al estudiante una formación adicional con el objetivo de mejorar sus competencias transversales (siguiendo las directrices del Espacio Europeo de Educación Superior, EEES). Además, en el curso académico 06-07, se instauraron las Buenas Prácticas Ambientales (BPAL) para disponer de un sistema de gestión que incorporase los criterios de calidad, medioambiente y seguridad (sistema de gestión integrada, SGI). Durante el presente curso académico se ha procedido a la grabación y edición de un video sobre calidad, seguridad y medioambiente en la ULD con el objetivo de mejorar la formación transversal de los estudiantes facilitando la integración de los conocimientos y habilidades profesionales. De esta forma, al salir del entorno universitario, los licenciados y graduados de la Facultad de Farmacia dispondrán de un valor añadido en su formación, mejorando así sus competencias para el desarrollo de su futura profesión. En el video se muestra la manera de trabajar correctamente según las normas de calidad, seguridad y medioambiente recogidas además en un tríptico que se entrega a los estudiantes al acceder por primera vez a un laboratorio de prácticas. El video se difundirá a través de la página web de la ULD, de la videoteca de la UB, del canal You Tube Canal UB, así como de las asignaturas que lo soliciten (sirviendo de soporte para el personal docente).

El juego de aprender

Hemos concedido unos valores casi épicos a la función de aprender: el esfuerzo, el tesón, la ambición o la absurda competición, son cualidades que marcan el transcurrir de nuestro periodo de aprendizaje: cuanto más cuesta, más valor tiene y se llega a premiar el esfuerzo por encima del resultado. Aprender debería ser un juego, un juego muy serio, es verdad, pero juego al fin y al cabo, en el que el conocimiento se adquiere a través del grado de satisfacción que se obtiene de la acción.