The Effect of Amifostine on Acute and Late Radiation Side Effects in Head and Neck Cancer Patients

Objective: We aimed to investigate the effect of amifostine on acute and late side effects, and its tolerability in head and neck cancer patients treated with radiotherapy (RT). Material and Methods: The study included 87 patients with primary head and neck cancers and cervical lymph node metastases from unknown primary cancers treated with RT alone or combined with chemotherapy (CT). Forty-one patients (47%) received amifostine combined with RT (ART group) and 46 patients (52%) received RT without amifostine (RT group). The patients were evaluated every week during the treatment and at month 1 and 2 after the completion of RT for acute side effects and month 3, 6, 9, 12, and 24 after the treatment for late side effects according to SOMA/LENT scale. Amifostine was administered prior to RT, along with anti-emetic prophylaxis. The two groups were compared with the Student's t and Mann-Whitney U and Chi-square tests. Results: The ART group had significantly less toxicity (grade! 1 mucositis, grade 2 fibrosis) than patients in the RT group (p=0.001, p=0.03, respectively). At week 3 of RT grade 2 mucositis developed in two patients (5%) in the ART group and 10 patients (22%) in the RT group (p=0.02). The protective effect of amifostine on skin reactions developed at week 4 of RT (p=0.05). Grade 3 xerostomia at 9, 12, and 15 months of follow-up (p=0.02, p=0.02, and p=0.02, respectively), grade 2 xerostomia at 18 and 24 months (p=0.02 and p=0.01, respectively) and fibrosis at 15, 18 and 24 months (p=0.05, p=0.02 and p=0.02, respectively) decreased markedly in the ART group compared with the RT group. Emesis was the most common adverse effect of amifostine. Conclusion: Daily administration of amifostine during RT was effective in avoiding late grade 2-3 xerostomia, as well as grade 2 fibrosis.

Els àmbits de pràctica professional en els estudis de psicologia: present i futur

Els alumnes de Psicologia, quan inicien els seus estudis universitaris, sovint tenen una imatge parcial i esbiaixada de l’ampli ventall de possibilitats professionals de què disposa el psicòleg en l’àmbit aplicat. Seria desitjable que aquestes representacions inicials anessin modificant-se al llarg dels estudis per anar-se apropant als perfils existents en la pràctica professional.Els plans d’estudi anteriors a la reforma del Espai Europeu d’Educació Superior difícilment assolien aquest objectiu en l’àmbit de la Psicologia: una llicenciatura estructurada en àrees de coneixement, no sempre directament vinculades a perfils professionals, i poques hores de pràctica en centres aplicats, hi contribuïen clarament. Però les múltiples reformes que planteja la convergència europea a nivell d’estudis superiors, introdueixen un seguit de modificacions importants al respecte que poden resultar avantatjoses: l’increment de les hores de pràctiques tutelades en centres aplicats, tant en els estudis de Grau i com de Màster, així com la clara correspondència entre, d’una banda, els perfils professionals de la Psicologia i, per una altra, els quatre Màsters que s’ofereixen a Espanya, en són alguns exemples. El present article analitza, no només el curs de la reforma de la titulació de Psicologia en l’estat espanyol en relació als àmbits de pràctica professional, si no que també recull els que es contemplen en el marc universitari de la convergència europea, partint de la directrius de l’interessant projecte EuroPsy (European Diploma of Psychology).Finalment, es reflexiona sobre les àrees de pràctica professional envers les àrees d’especialització en Psicologia, així com de les òptimes perspectives de creixement que presenta la professió en un futur immediat